29 de febr. 2008

TRIUNFADA

Avui ha sigut una triunfada màxima. La tarda pintava malament, tenia pinta de ploure, que la cosa descarregaria en qualsevol moment, pero al final un s'ha d'arriscar, que avui tenia una sortida canyera, i si no volia deixar feina per divendres, més la que toca el cap de setmana, que hagues sigut potser massa, m'havia d'arriscar. Així que amb els dits creuats al sortir i atent a qualsevol canvi del cel, al final he pogut fer la feina que em tocava, i a més, pel camí s'ha sumat la Judit, i sempre s'agraeix trobar algu que així la cosa es fa més amena. Patiem per si arribariem fosc, pero com avui el ritme era viu, al final ens ha sobrat temps i tot. Així doncs, la feina del dijous ja està feta, i tot i que les cames noten ja el treball de tres dies seguits, i sobretot el d'avui, puc anar a dormir tranquil i demà dedicar-me a recuperar bé. Només espero que les seves cames ho notin menys que el diumenge ella té cursa. Esperem que recuperi bé i tingui sort!








Durant un moment de la jornada, els dos amb posat seriòs, sort que més endavant ja tocava afluixar!







Després d'un bon berenar, sessió de Play amb el Totti, que ha passat a veure'm, i hem fet uns quants Pros, que sempre va bé per desconectar, i no puc resistir-me a dir-ho, li he guanyat l'últim partit per golejada, 5 a 1 del Manchester al Barça (ho sento Totti, no he pogut aguantar, jejeje). Ara a descansar que ja se m'està fent tard i toca descansar bé les cames!











Totti, a entrenar més toca, que últimament et cauen bones golejades, jejeje.


---- Fena feta: avui han caigut 4 hores i 2 minuts i 101 km. de treball intens, els estiraments alivien una mica però les cames encara ho noten. Ara a recuperar i el finde més i millor!!

28 de febr. 2008

INTENS

Avui ha tocat un treball curt però intents, ja que les obligacions personals no deixaven temps a fer molt de volum, he optat per fer-ho una mica més curt però amb més intensitat del normal. La tarda pintava bé, però a poc a poc han aparegut uns núvols que han anat tapant el sol i han fet baixar una mica la temperatura. De totes maneres, la feina ja estava quasi feta, així que la cosa no m'ha preocupat massa. A veure com pinta el cel demà, que la cosa té pinta d'estar tapada. Al final del dia, mentre veia la tele al sofà, les cames em recordaven que avui la cosa ha sigut una mica canyera, però per sort amb els estiraments les agulletes i el cansanci es rebaixen una mica.












Amb lo bé que pintava, i al final la cosa s'ha anat enfosquint.




---- Joranda completada amb 2 hores i 40 minuts i 62 km. intensos a les cames.

26 de febr. 2008

DIA TRANQUIL



Després de passar-se tot el dilluns plovent, avui al migdia el sol ha sortit d'entre els núvols, i amb una tarda amb una temperatura bastant agradable, sortideta en bici per entrenar, que després d'un dia parat, ja en tenia ganes. Avui però tocava sortida de les curtes, de les que no arriben a les 2 hores i mitja, i a un ritme tranquil, per a no carregar massa la setmana de treball que m'espera. En dies així, aprofito per a treballar la cadència, que ajuda a descansar les cames, i amb la companyia d'en Proa, hem sortit de Reus direcció a Vila-seca a buscar l'Iñaki. Aquests dies sense massa vent i assolellats aprofito per rodar per la costa, que així la sortida es fa més agradable, i des d'allí o faig un circuit i o fem ruta cap a Vinyols, Mont-roig, sempre buscant terreny pla per rodar. Com que a Proa i Iñaki no els agrada fer tombs, hem anat fins a Mont-roig, on havia d'anar a Esports Florencio a mirar una cosa, i després de fer el hamster durant més de vint minuts al final m'he cansat de donar tombsi he ficat el peu a terra, quan finalment ha sortit de la tenda i hem pogut tornar a la ruta. A mi no m'agrada parar tant, només si s'ha d'agafar aigua o per emergència, però per un dia s'aguanta. Toranda cap a Cambrils i direcció a Vila-seca, que ja es feia fosc.










Proa, fes via que ja portem una bona estona esperant, i se'ns fara fosc!





---- Avui sortideta curta en quant a pedalades: poc més de 2 hores i 54 km. per a preparar les cames per al treball que ve aquesta setmana.

25 de febr. 2008

SOL I BOIRA

Crònica doble amb tot el que ha passat el cap de setmana:


DISSABTE. Dissabte al matí entrenament de qualitat, acompanyat de l'Iñaki, gaudint d'un altre dia primaveral que motivava encara més a anar en bicicleta, vam fer la feina molt ben feta i jo amb unes sensacions molt bones durant les diferents pujades a la Teixeta, la veritat es que no em pensava que estaria tan bé. Després de poc més de 4 hores de feina i de 106 km. cap a casa a dinar ràpid i a agafar lloc a la Teixeta per veure l'última etapa de la Challenge de la Canonja. Es va imposar Eric De Miguel, que es va escapar a la Texeta juntament amb Tondo, i van agafar ja una distància definitiva, que va portar a l'Eric a proclamar-se vencedor de la general final i de la muntanya. En un segon grup es van disputar el segon lloc, que va ser finalment per Raul Garcia, lìder fins aquell moment, i on el Ferran, de la grupeta del Baix Camp, va demostrar el seu excel.lent estat de forma acabant 8è de la general. Els compis de l' A.C.77 van arribar escalonats, però van completar una Challenge molt bona.















Carles Juncosa, un crack de l'E.C.Baix Camp, durant un moment de la pujada a la Teixeta












Oscar, pujant en solitari, intentant agafar un grupet de davant




DIUMENGE. Així com dissabte el dia era ideal, diumenge la veritat es que no feia pas dia per anar en bici, només els malalts de bicicleta ens vam aventurar a sortir per la carretera amb la boira que feia, i com que som uns malalts dels bons, vam fer una sortida fins a Llaberia, un poble situat a 700 metres d'alçada, en el dia que menys indicat per pujar-hi. A la grupeta de l' A.C.77, Pepe, Oscar, Jordi, Rafa i Proa, m'hi vaig afegir jo mateix, que ja hi començo a ser un habitual i també va venir amb nosaltres Carlos Etxeberria, de l'equip Azysa-Cetya-Viscarret, que està estudiant a Reus i alguns dies s'afegirà amb nosaltres. Durant tota la puajda la boira era cada cop més espessa i feia molta humitat, sobretot es va notar baixant, on vaig quedar bastant gelat (això de tenir poca xixa es un problema en algunes situacions), però un cop arribats a baix, vam fer unes quantes milles més i a fer la Cocacola a Reus, que aquest cop no ens vam voler acostar a Cambrils, que la boira i l'humitat tenien pinta de ser més fortes allí. La sortideta va acabar amb 3 hores i mitja i 91 km. amb 1110 metres d'ascensió; no va estar pas malament.












La boira que feia pujant cap a Llaberia cada cop era més densa. Els de davant se suposa que son Proa i Oscar.













El pacmito damunt la i constata que Rafa va estar allí, jejeje. Ara son més grans i es veuràn millor.




---- Total acumulat del cap de setmana: 7 hores i 35 minuts i 197 km, amb bastanta pujada acumulada a les cames. Avui notava una mica el cansanci però amb els estiraments ja em noto bastant recuperat. Demà més i millor!!

21 de febr. 2008

DIA PRIMAVERAL



Després d'uns dies d'aigua i cel fosc, avui el sol s'ha decidit a treure el cap, i de quina manera! El pulsòmetre ha marcat una màxima de 22, i una mínima dalt de la Teixeta de 12, la qual cosa, després d'uns dies freds, semblava que estavem a la primavera. Fins i tot he sortit sense els guants i amb una samarreta prima a sota, enlloc de la tèrmica habitual, i mira que jo soc fredolic per aquestes coses. Però ja m'està bé, així he pogut disfrutar de la sortida com dèu mana, i quan tens un treball com el d'avui, intensiu al pla més treball de pujada, ho agafes amb més ganes. Tot i això, les agulletes de les sèries que vaig fer ahir han fet acte de presència, i fins que no he relaxat una mica de tornada cap a casa no notava les cames sueltas (clar, la sortida no podia anar tan perfecte) però això deu ser bona senyal, espero. Després de 2 horetes i poc d' entrenament pel pla, bàsicament per la costa, he agafat direcció cap a Riudecanyes per acabar de matar les cames, cascades de les agulletes, amb una pujada a la Teixeta, que ha anat millor del que em pensava, tenint en compte que portava més de 2 hores i mitja de treball a l'arribar al peu del port i sumant les agulletes que arrastrava, el temps no ha estat malament. Fins i tot he arribat abans del previst a casa, i tot i que avui feia un dia per rodar una horeta més, les cames també es mereixien un descans després d'aquests dos dies i he decidit no allargar més de 3 hore i mitja per deixar-les recuperar pel cap de setmana. Sort que demà toca relax, però el finde més i millor!









Avui feia un dia per rodar i rodar i rodar, però les cames també es mereixen un descans de tant en tant







---- Un altre dia més acumulant km. a les cames: m'he conformat amb 3 hores i 22 minuts i 90 km. amb pla i un port de muntanya.

20 de febr. 2008

FEINA FETA


Avui el dia tornava a estar tapat, i després de ploure a primera hora del matí ja em començava a mentalitzar a tornar a fer una sessió de corró, i deixar per demà la feina d'avui i sumar-li algo del que toca demà, o sigui, un dia fortet, però aviat a deixat de ploure i durant tot el dia els nuvols han fet l'amago i han estat al cel, tot negres, com a punt de descarregar, i al final he decididt arrisacr-me i sortir en bici. He pres el xubasquero a la butxaca per si calia fer tornada d'emergència si no queien masses gotes, però al final no ha caigut, i tot i que a l'interior es deixaven veure algunes clarianes, en tot el meu recorregut no ha aparegut ni un raig de sol. He montat un circuit entre Constantí, el Morell i el Rourell, no massa lluny de Reus per si plovia, i allí he pogut treballar les sèries que em tocaven, encara que amb no molta tranquilitat perqué en alguns llocs del recorregut passaven alguns camions, però a banda d'això l'entreno no ha tingut cap ensurt. Al final, he pogut complir amb el que tocava i m'he lliurat de carregar el dijous de feina, i és que quan toca fer un treball més específic durant la setmana com sèries, pujades, etc. millor arriscar-se i a veure si es pot fer quan toca que haver de fer un dia entre setmana supercarregat de feina per compensar. Avui me'n vaig a dormir amb la tranquilitat que la feina s'ha fet, i demà tocarà un altre treball diferent, peró també amb intensitat.


---- He salvat el dia arriscant-me tot i els núvols i han sortit 2hores 32 minuts i 70 km. de treball de sèries en pla.

19 de febr. 2008

PLOU


Avui sí que ha descarregat això, i durant tot el dia. Encara que no ha sigut una pluja espectacular, ha anat caient tota la jornada, i ha fet molt difícil sortir en bici, només alguns valents que no tenen alergia a l'aigua, com el jefe, que ha agafat la montanbike, s'ha tapat bé i s'ha posat un xubasquero damunt i au!, cap a fer rieres, que diu que així no es mulla tant. Però com que a mi no m'agrada gens mullar-me i notar aquesta humitat freda que se't fica per tot arreu, pues a buscar l'alternativa a la bici: el corró. Es més avorrit, i cal una bona mentalitat, però si no es vol estar parat, es lo que hi ha. Amb la ràdio al costat, i fent sèries per distreure'm, encara hem pogut salvar el dia avui fent pedalades. A veure com pinta el cel demà, però aquesta setmana té pinta de ser setmana-corró.


---- Sessió de corró obligatòria pel clima: tirant de força de voluntat i buscant intèrvals de sèries ho he allargat fins als 51 minuts, més uns bons estiraments per a que no quedin les cames pastoses.

17 de febr. 2008

JORNADA FREDA

Dia frescot avui, la veritat es que el sol no s'ha deixat veure massa, i al migdia al costat de la platja feia una brisa molt freda i humida. El dia ha començat amb sortideta en grup, amb la grupeta del Baix Camp i la de l'A.C.77, fins a la Teixeta, i després alguns del club i el Proa i la Judit hem anat cap a Colldejou biaxant per la Torre de Fontaubella (Oscar ha hagut de marxar abans cap a casa). Un cop coronat Colldejou, baixada fins agafar el desviament cap a Pratdip, i d'alli Proa, Judit i jo cap a la costa, on la veritat es que bufava un ventet que no ha fet gaire amena la part plana del dia. Un cop arribats a Cambrils, on ens hem trobat amb la grupeta del Baix Camp que ha anat a fer la seva sortida per un altra ruta, Cocacola de rigor i ràpid cap a casa, que avui el dia no convidava a estar-se gaire a peu de platja. De tornada cap a Reus, una mica de gas (jejeje, hi ha coses que no canvien mai) per treure la carbonilla, encara que les cames ja notaven una mica la fatiga acumulada d'ahir i la d'avui. Un cop a casa, estiraments del bons per a recuperar les cames i després de la dutxeta i el dinar, una bona migdiada per ajudar a recuperar de tot el treball del cap de setmana.











Amb la grupeta del Baix Camp, camí de la Teixeta










Als ventiladors de Colldejou, on es pot apreciar que avui de sol, res de res.





---- Hem completat el diumenge amb 3hores i 25 minuts, i 89 km de sortida amb muntanya i pla. Seguim omplint la saca.

16 de febr. 2008

FINDE CICLISTA

Un dissabte més, entrenament pel matí i a veure els col.legues a la cursa social a la tarda. Al matí, entrenament de milles amb l'Iñaki, habitual del cap de setmana, però aquest cop tocava un treball una mica més específic, amb sèries de pujada, així que després de fer kilometres durant la primera meitat de la jornada, ens hem plantat al peu de la Teixeta a mig matí per a començar el treball específic. Han sigut unes sèries bones, ja controlo cada cop millor la relació cadència-pulsacions, i la pujada cada cop se'm fa més curta, això és bona senyal. Avui s'ha de destacar que hem trobat el pacmito del Rafa (àlies Pacman) al km.22 de la Teixeta, i és clar, això es mereixia una foto, jejeje. Un cop acabades, baixada cap a Montbrió i després direcció a Reus, per dinar i a veure la cursa.










Amb l'Iñaki durant un moment del matí.











El pacmito de Pacman Rafa. Tendrás que hacerlos más grandes apra que se vean bien cuando subes, jeje.



Just acabar de dinar, a la Canonja a veure la segona etapa de la Challenge, aquest cop era un circuit i més pla que el de la setmana passada, on s'ha rodat bastant ràpid. A la cursa s'ha imposat Raúl Garcia, que ara és el líder de la Challenge, i la grupeta de l'A.C.77 s'ha defensat basatant bé, avui sí que s'han guanyat un sopar hipercalòric com déu mana.













Pepe i Proa, en acabar la cursa.














Judit recollint el premi a la millor fèmina.



---- Avui han sortit 4 hores 6 minuts, amb 103 km. de treball pla i amb sèries de pujada.

15 de febr. 2008

ANEM BE!!

Anem bé, anem bé! Després de les males sensacions de dimarts a les cames, ahir al matí vaig anar a l'hospital a fer la prova de l'esforç bastant cagat, pensant que no rendiria a tope i que em dirien que les coses no anaven bé. Però enlloc d'això (per sort), havia recuperat bé, i les sensacions al principi de començar la prova eren bones, així que tot va anar perfecte. Em van dir que estava molt bé, i això és important perqué vol dir que s'estàn fent les coses bé. A la tarda no em vaig atrevir a sortir amb el cel tan tapat, així que vaig rematar el dia amb una sessió de corró (rodillo).

Avui he descansat, ja que aquesta setmana actuava una mica de recuperació, i ja tinc les piles supercarregades pel finde, a seguir preparant la temporada.

Aquesta foto pertany a una de les rampes descobertes per Rafa i que vam puajr el diumenge, que tenia una pendent bastant considerable, us la recomano, jejeje.


----Dijous després de la prova de l'esforç feta al matí, sessió de corró amb 48 minuts donant pedalades a pulsacions baixes per a recuperar. Avui, día de descans, m'he dedicat a fer gimnasia i uns bons estiraments.

13 de febr. 2008

SENSE TOUR

Avui, quan encara em recuperava del picor de cames d'ahir i mentre veia la Challenge de Mallorca, ha saltat la notícia: l'organització del Tour (ASO) no convida l'Astana, i per tant, Alberto Contador, el vigent campió, no podrà defendre el seu títol al Tour del 2008. La veritat es que per als que ens agrada el ciclisme és una mala notícia, ja que aquest noi l'any passat va oferir un bon espectacle quan la carretera tirava cap amunt amb els duels que mantenia amb Rassmussen, i amb Cadel Evans i Leipheimer darrere lluitant també per estar a prop. Però en aquesta edició de 2008 la cosa no serà així, en una decisió que demostra, novament, que en el món de l'esport, tan aviat et fan tocar el cel (l'any passat a ASO li interessava que Rassmussen marxes i que entrès algu com Contador com a símbol de la nova generació de ciclistes) com et fan baixar a l'infern quan a ells els interessa, i en això tenen tanta culpa ASO com els mitjans de comunicació. Així que novament, el mon del ciclisme queda tacat per una decisió polèmica, i no vull entrar a debatir en si ASO té raó o no, però sota el meu punt de vista, si Astana ha canviat d'estructura, de mans, de direcció i té una base de corredors que mai han estat sota sospita, se'ls ha de donar un vot de confiança i a més a més el campió vigent té el dret a defensar el títol.


Ja veurem com s'acabarà tot això, segurament portarà més polèmica i embrutarà una mica més el ciclisme, i haurem d'aguantar els futboleros de torn dient: aquest paio segur que va fins dalt de tot (és que penseu que els futbolistes no es prenen res? pero és clar, això no interessa que es mouen massa diners, i paro aquí que no acabaria mai), però entre tots els malalts de bicicleta i la gent que hi entèn una mica, no deixarem que aquest esport decaigui per molt que alguns mitjans sempre estiguin amb el ganivet a punt quan surt algun escàndol.













Contador en l'etapa d'avui mentre anava escapat. Impagable la seva imatge dient a la camèra: "Astana al Tour" poc abans que el pilot l'atrapés.





----Avui descans de bicicleta, que demà tinc la prova de l'esforç, així que uns bons estiraments per desencartronar les cames després d'ahir. Noto alguna millora, però més em val estar bé per demà.

12 de febr. 2008

MALAMENT







Així de seriós anava durant tota la sortida. I és que les cames avui no responien bé.








Avui tocava sortideta relaxadeta, ja que el dijous tinc la prova de l'esforç i a més la setmana passada va ser canyera, així que millor penre-ho amb calma, però per desgràcia la cosa no ha anat tan bé com m'haguès agradat. Anavem rodant el Proa i jo, i ben aviat he notat que les cames no anaven com havien d'anar, i a més, per acabar-ho d'arrodonir, durant gran part del recorregut hem tingut vent de cara i de costat que tampoc millorava la cosa.


Em notava molt pesat, com si anès lent, i encara que la sortida era de trankis i no calia córrer,em notava que anava més lent del que era normal, i em costava trobar un ritme còmode pedalant per anar ràpid, als repetxons les cames encara es posaven més pesades....... un desastre!

A l'arribar, m'he posat a fer estiraments i em notava molt encartronat, aquest cop no he disfrutat tan estirant com les altres vegades. Més val que recuperi bé de cara al dijous o el metge em dirà que he anat a pitjor desde l'ultima prova!











El ventet que anava bufant de tant en tant tenia ratxes una mica fortes que feien ballar els cartells electorals



---- Avui 2hores i 29 minuts de males sensacions, amb 63 km. i la sensació que no tirava ni cap enrera

11 de febr. 2008

FINDE COMPLET

Aquest cap de setmana un altre cop a tope, continuant fent milles per acumular km. a les cames. El dissabte va ser un dia fred, comparat amb tot el que va ser la setmana, i és que el sol no es va dignar a sortir fins que no vam arribar a casa Iñaki i jo, i les poc més de 4 hores que vam estar es van fer poc agradables, sobretot al baixar de la Teixeta, on la rasca es notava baixant. Tot i això, la sortideta va anar perfecte, i a la tarda a veure la primera etapa de la cursa social de la Canonja.










Tot el matí va estar així de tapat, i només quan estava casi arribant a Reus va treure el cap el sol.




El diumenge al matí la sortida va ser molt divertida, amb la grupeta de l'A.C. 77 bastant completa, formada per Proa, Rafa, Oscar i Iñaki, més el menda, i encara que feia una mica més de fred que el dissabte, el sol va sortir bastanta estona i no es notava tant. El recorregut previst va canviar i vam fer-lo una mica més ondulat del previst, més aviat de pujades, diría jo.











A Colldejou quan encara anavem a ritme.















El punt petit que es veu al fons és Oscar quan feia una de les seves series.




Vam fer algunes pujades asfaltades rollo Giro, de forta pendent i encimentades, la veritat és que va ser divertit, i fins i tot vam descobrir una rampa que tenia bastanta pendent, la llàstima és que era una mica curta i acabava en camí. Després de fer pujadetes, vam decidir que ja tocava fer una mica més de pla, i vam anar cap a la costa i a fer la Cocacola de rigor prenent el solet en un banc davant de la platja. Després d'això, vam acabar el dia tornant cap a casa amb uns quants integrants del Baix Camp que estaven fent la Cocacola també, que un servidor tornava a tenir calçotada.














Oscar i jo en un moment de la jornada.










Iñaki disfrutant d'una de les rampes encimentades i bastant inclinades que vam trobar, al més pur estil Giro.





I per rematar el cap de setmana, el Joventut de Badalona s'ha procalmat campió de la Copa del Rei de bàsquet a Vitoria. Es pot demanar més?

---- Cap de setmana completat amb 7 hores 39 minuts, 187 km. i bastant de terreny de pujada i poc de pla, de traball acumulat.

9 de febr. 2008

DIA DE PROVES

Després del dia de descans, avui he fet una sessió de les bones (de poc més de dos hores però de qualitat) amb el trainer Joan, que volia fer unes proves per a veure com va la cosa. Aprofitant que feia un dia molt bo, hem anat a fer una mica de pla i de pujada, i la veritat és que m'ho he passat bé, em notava bones sensacions, tot i que aquest cop he trencat una mica la rutina d'anar a un ritme no massa alt i el Joan m'ha fotut una mica de canya.










Aquí teniu al Joan, que avui m'ha fet treure la "carbonilla" dels pulmons.






En alguns moments anava passadissim, i és que tant de temps a ritme baix el cor i les cames noten aquests canvis tan forts, però m'ho he passat bastant bé, necessitava apretar una mica i tornar a notar la sensació de patiment, de pensar "a veure quan s'acaba això". Al final hem pogut treure algunes coses positives, això vol dir que les coses s'estàn fent bé, però la valoració final la veurem quan toqui estar a tope, que encara falta una mica.











De toranda cap a casa, comentant la jugada i l'apretada de rosca.





----La sortideta per fer proves d'avui s'ha completat amb 2hores 13 minuts i 54 km. combinant pla i pujada.

7 de febr. 2008

TASQUES DE MANTENIMENT

Avui tocava descansar després de dos dies d'entrenament, així que no hi ha res millor que aprofitar el temps lliure per fer el que et doni la gana. De totes maneres, s'ha d'anar revisant la bicicleta de forma regular, perqué és l'eina on et passes les hores damunt i si no la cuides bé, et pots quedar tirat por ahi, bastant lluny de casa, amb la cara de tonto mentre veus passar cotxes que no són el que et ve a buscar i altres ciclistes que van fent la seva sortida i tu allí parat, amb l'emprenyament al damunt...... ja us podeu imaginar. Doncs com que això no agrada que passi, no està de més anar fent un cop d'ull a la bici, a veure si tot està bé, i a més, dintre d'aquest manteniment hi entra la neteja. Aquest aspecte potser no agrada massa a alguns, però per a mi és important sortir amb la maquina a punt i lluir-la. Així que avui, aprofitant el descans, m'he dedicat a netejar-la a fons, que el diumenge passat, que havia plogut una mica cap a l'interior, em va quedar bastant bruta d'aixecar aigua amb fang, i la pobre necessitava una neteja.
















Així va quedar el diumenge...






















... i així ha quedat aquesta tarda. Quin canvi!


----Avui tocava descansar, però no per això s'ha d'estar parat del tot: he fet una mica de gimnasia i he acabat amb uns bons estiraments per a millorar la recuperació.

6 de febr. 2008

EL CULPABLE DE TOT

Avui tocava rodar una mica més tranquil que el dia anterior, així que per a aquestes coses millor fer-ho en companyia que no pas sol, que es fa menys avorrit. I el meu company d'avui ha sigut el "jefe", o sigui, el meu pare (Pep per a la resta de la gent, "jefe" o...... ja us podeu imaginar com més li dic!). Ell té la culpa que al final m'hagi "enganxat" a això de la bici, encara que diu que ja ho portava a la sang i era qüestió de temps que em sortís la vena ciclista. Feia un dia molt bo per sortir en bicicleta, el termómetre ha marcat una máxima de 22 graus (no sembla que estiguem al gener) i la sortida ha anat molt bé, una mica distesa però al ritme que ens tocava. En algunes parts no hem trobat ni un sol cotxe, i això si que s'agraeix.















Les dos Corratec, "codo con codo"

Al final de la sortida, me n'he anat a acabar les 2 horetes de rigor que em tocaven jo sol (ell ha parat abans), i sorpresa!! He trobat el Proa i la Judit que estaven entrenant (això que no sortiu mai, eh? jeje), i els he acompanyat un tros mentre acabava de fer el temps, tot i que al final se m'ha allargat 10 minuts.

















El Proa fent la pose ...














... i la Judit anat fotent-li canya.

----La sortideta d'avui, més de relax: 2 hores 12' amb 59 km. de terreny una mica ondulat.

5 de febr. 2008

DAMUNT LA BICI


Continuem amb la doble entrada, amb el treball d'avui. Aquesta setmana ja he deixat el treball de cames al gimnàs, i les hores damunt la bici van augmentant, així que després de descansar per recuperar-se del treball del cap de setmana, avui tocava sortideta i de les bones, que ja tenia mono de bicicleta. Com que tocava un treball una mica específic, me n'he anat a buscar un bon lloc, sense gaire trànsit i amb bones rectes, on controlar el ritme damunt la bicicleta i la direcció del vent.

















Amb rectes així dóna gust entrenar



















Avui tocava anar sol



Al final, he tingut un petit error de càlcul i el vent s'ha girat en contra, i m'ha sortit una mica més llarg del que havia de ser, per això he hagut d'anar un mica rapidet fins a Reus perquè ja s'estava amagant el sol, però per sort he arribat abans que es fes fosc. Tot i això, ha sigut una sortida de qualitat.



















----Al final del dia han sortit 3 hores 29 minuts amb 86 km. de treball pla i ondulat.

CARNAVALS I CALÇOTADES

Doble entrada avui al blog, per un costat el treball d'avui i per l'altre el del cap de setmana, que va ser bastant complet, jeje. Comencem amb el del cap de setmana: el dissabte al matí la cosa no feia bona pinta, el cel estava tapat i el sol no tenia gaire ganes de sortir, així que per si de cas una mica tapats i a fer milles. Un cop ens vam trobar amb l'Iñaki (company de sortides de cap de setmana durant tot aquest hivern) vam anar fent durant tot el matí i per sort, cap al migdia, el cel es va anar destapant i el sol es va deixar veure, fent que la resta de la sortida fos una mica més agradable.




A l'Iñaki li canvia la cara quan veu el sol.


Al final, vam arribar a casa amb 3 horetes de feina acumulada, i després de dinar, sense temps per descansar, a comprar per a la calçotada de l'endemà amb la grupeta de l 'A.C.77. Més tard a treure el cap per la rúa, i a sopar per agafar forces per l'endemà.

El diumenge va començar com el dissabte, tot tapat, però aquest cop el sol no va sortir en tot el dia, es va quedar darrere els núvols, i només de tant en tant treia el cap. Com que al migdia hi havia calçotada i tocava fer mes milles que el dia anterior, aviat de peu i en marxa. Cap a mig matí, al peu de la Teixeta, van caure quatre gotes molt finetes que van fer dubtar de si podríem completar la sortida, però després d'uns minuts d'incertesa donant voltes a una rotonda, au! cap a dalt que no ha estat res. Un cop coronada, mitja volta i cap a casa a dutxar-se, que la gent ja ens estava esperant amb els puñals a les dents que feiem tard (de fet jo, com sempre ).









De tornada cap a casa la cara et canvia, ni que t'hagis fotut 4 hores i mitja a les cames.





----El total acumulat del cap de setmana: 7 hores 29 minuts, amb 194 km. de terreny ondulat i un port. Més treball cap a la saca.

1 de febr. 2008

ADÉU A LES PESES


Avui ha sigut l'últim dia del treball de força al gimnàs. A partir d'ara la força es treballarà tota a la bicicleta, així que avui m'he "despedit" de les peses fins la temporada que ve. Es un treball que no agrada molt, perqué de vegades es fa avorrit, però que és necessari per a mantenir i potenciar el to muscular de les cames mentre es treballa d'una forma regular el fons damunt la bicicleta, així no perds tant la força i és una manera de preparar la musculatura de les cames per al treball que vindrà a partir d'ara.

Han estat unes setmanes on a poc a poc s'ha anat augmentant l'intensitat del treball, en les últimes sessions la cosa ja era "seria" i havia d'apretar les dents en algunes repeticions. Alguns exercicis fins i tot es repetien per a millorar en els punts febles i quan feia la sortida l'endemà d'haver fet una sessió de força al gimnàs, les cames ho notaven, no anava tan fresc com podia anar. Tot aquest treball suma, així que m'ho agafava amb filosofia i tocava apretar i patir una mica.

Ara això ja s'ha acabat, a partir d'ara toca disfrutar de més hores damunt la bici mentre es treballa la força-resistència fent pedals, que això sí que m'agrada més.


---Última sessió de força al gimnàs, apretant bastant les dents. Ara a pedalar més!