31 de des. 2008
FELIÇ 2009!!!!
FELIÇ 2009!!!!!
ULTIMES PEDALADES
Avui dimecres, últim dia de l'any, doble entreno: pel matí bici, i per la nit una carrera de fons fins al matí a base de ballar i cubates, jejeje. La sessió del matí molt tranquila, però a diferència d'ahir, de sol no massa, per no dir gens. La carretera mullada tot el matí, fins al migdia, quan el sol s'ha dignat a sortir, no s'ha assecat una mica la cosa, i la veritat és que la maquina ha quedat bastant bruta avui amb l'asfalt tant mullat. Per sort, però, no ha plogut, i he pogut completar l'última sessió de l'any una mica canyera: arribant a les 3 xifres al Polar i amb una mitjana bastant bona. Després, a preparar-se per la segona sessió, amb una bona migdiada per a recuperar bé de l'esforç del matí i estar al 100%.
Tocarà una bona neteja a fons de la bici per començar l'any. Com ha quedat avui la pobre!
29 de des. 2008
SALVANT ELS MOBLES
Dies xungos per entrenar, degut al temporal de llevant que ha fet a Catalunya, que ens ha portat mala mar i moltes pluges. Segur que després agraïrem que no ens falti aigua al pantans, però quan tens vacances i les vols aprofitar per entrenar, quan toquen dies així et poses de mal humor. Per sort, la cosa podia haver sigut pitjor, i excepte avui, hem pogut salvar els mobles bastant bé.
El dia de Nadal va ser l'últim amb bon temps, i tot i que tenia previst descansar, com que feia bon temps vaig decidir, animat per Iñaki i Judit, a sortir a entrenar i adelantar el previst un dia, no fos cas que els dies següents la cosa es compliquès; i vaig encertar. Van ser tres horetes i mitja, fent el hamster mitja hora per tornar a casa després d'acompanyar a l'Iñaki fins a Salou, però arribant a temps per a dinar (i em van sobrar 2 minuts!). Sant Esteve la cosa pintava xunga, però com que havia quedat amb el Jofre, un altre malalt de la bici com jo, vaig decidir sortir, al menys si em mullava no ho faria sol, i al final el dia es va aguantar fins al primer plat del dinar (o sigui, a primera hora de la tarda). Un altre dia salvat, a veure fins quan durava la sort.
El cap de setmana, la cosa ja va ser diferent; el dissabte, parada obligada: tot el dia plovent, i plovent i plovent, així que aprofitem per descansar, que també toca. Sort que vaig decidir sortir a entrenar el dia de Nadal! I diumenge, un altre dia que pintava molt malament, però després de parar de ploure cap al migdia, vaig enredar al JR i al Rafa, i a sortir 3 horetes amb el xubasquero posat, per si de cas, tot i que no va fer falta, per sort!
Avui dilluns, però, ja no hi ha hagut tanta sort, i veient que la cosa, a diferència del diumenge, no pararia, he decidit no arriscar amb l'aigua i el fred (avui ha fet més fred que els altres dies) i al final he optat per fer el hamster indoor damunt del rodillo, estirant fins a 1 hora i 15 minuts, que no està gens malament per a mi, esperant a veure si en els pròxims dies la cosa canvia una mica.
Al final no me n'he lliurat, i he hagut de montar el rodillo per a salvar una mica el dia.
---- Tot i els dies de pluja, encara he salvat prou bé el mal temps i només he "fallat" el diumenge (a mitjes, perqué no vaig poder fer tot el que tenia previst en la sortida) i avui, que plovia massa i era una mica arriscat. A veure si la cosa millora, portem ja 3 dies i mig sense veure el sol, el veurem aviat o encara ens farà esperar?
25 de des. 2008
BON NADAL I BONES FESTES!!!!
23 de des. 2008
MÉS DEL MATEIX .....
El millor quan notes que vas cuit: donut i cola.
Oscar i Iñaki, rostidets al sol, després va costar moure's, s'hi estava bé.
Imatge curiosa: ojo amb el pagès, que sebla que està molt emprenyat! jejeje.
El diumenge, nova sortida a fer milles, i aquest cop vaig arribar als 3 dígits al Polar. De sortida amb Javi Voigt, Iñaki i Joan. Sortideta per l'interior, on els dos primers van venir dues horetes, al Joan el vaig acompanyar fins a Tarragona, i després vaig fer el hamster durant hora i mitja per a aprofitar bé el diumenge. A les hores que erem (mira que ens hi posem tard) no hi havia quasi ningú per la carretera, i donava gust rodar així, amb tanta tranquilitat.
En companyia, ni que només fos durant mitja sortida, sempre s'agraeix .....
...... i si a més, anem fent catxondeo, encara molt millor.
Solitari: molt poc habitual a Reus, però aquest cop no hi havi ningú, donava gust anar per les avingudes.
---- Nou cap de setmana de "suma y sigue": no arribem encara als tres dígits al Polar els dos dies seguits, però la sortida de dissabte va ser a un ritme alegre tot i ser algo curta, i la de diumenge, hamster durant hora i mitja per a passar de les 4 hores i dels 100 km.
18 de des. 2008
UN DIA D'HIVERN .....
Son les 7:15 del matí i el despertador sona de nou; porto ja un quart d'hora al llit pensant "ara m'aixeco", però ja va sent hora. Després de rentar-me bé la cara per acabar de despertar-me i de vestir-me, toca esmorzar: un bol de cereals i un de Chocapic (ja tinc gana de bon matí) i un café, i em poso direcció a la feina; la típica cua de Reus en hores punta, però arribo cinc minuts abans a la feina, i a les 8:30 començo la jornada.
Cinc hores i poc després, i una parada per menjar un bon entrepà de mitja barra, acabo de l'oficina. Avui he plegat bastant puntual, així que podré sortir a entrenar tot i el vent que ha estat bufant durant tot el matí, però ni això em treurà les ganes de pedalar!
Les carreteres de l'interior són estretes, però no hi ha gaire trànsit com en les altres i a més, queden resguardades del vent.
Això sí, trobes més "tobogans" que per la costa, i si arrastres agulletes del gimàs del dia anterior, com avui, fan mal a les cames.
Una hora després de sortir de Reus, agafo ja direcció cap a casa, que amb el vent de cara que em trobaré tardaré una mica més que de costum.
Els avellaners, un paissatge molt típic de l'Alt Camp a banda i banda de la carretera.
"Biiiip, biiiiiip.....", sona el mòbil, una petita dormideta de 15 minuts que a mi m'ha semblat un segon i toca treure's la son, que s'ha d'aprofitar el que queda de tarda per a estudiar una mica, que les "opos" no esperen! Dues trucades al mòbil i una pausa per a berenar una mica, i surten dos hores d'estudi, no està gens malament, això és com la bici, has d'anar acumulant per a quan vulguis rendir, jejeje.
La meva caminada nocturna amb la "fiera" no me la treu ningú, només si diluvia, així que la trec a fer la segona passejada del dia. Surten 40 minuts en total, amb dos series entremig a passes ràpides, que així es manté en forma i no es fica gorda. A la segona treu la llengua, però cada cop aguanta més; la Kira també té el seu entreno!! jejeje.
16 de des. 2008
UN ALTRE PAS ENDAVANT
Judit Masdeu esprintant pel tercer lloc en el passat Campionat d'Espanya de Femines.
Info: www.biciciclismo.com
"En 2009 serán tres los equipos femeninos UCI. La novedad es el nuevo Lointek, impulsado por la Sociedad Deportiva Ugeraga, sita en Sopelana (Bizkaia). El conjunto vizcaíno ha formado una potente plantilla de nueve corredoras, bajo la dirección de Loli Sansano.
Las corredoras del Lointek son:
Virginia del Arco
María Díez de Ulzurrun (C. Valenciana)
Debora Gálvez (Sant Jordi)
Leticia Gil (Multicaja)
Belén López (C. Valenciana)
Judit Masdeu (Girona Costa Brava)
Cristina Navarro (Girona Costa Brava)
Patricia Pérez (Multicaja)
Chari Rodríguez (Multicaja)
La intención es disputar clásicas y vueltas en Francia, Italia y Bélgica, sin olvidar la Copa de España, el Torneo Euskaldun y los Campeonatos de España. La Grande Boucle y el Giro de Italia también entran en los planes del Lointek.
La SD Ugeraga no olvida la base y mantiene y potencia el Hotel Modus Vivendi con cinco élites, seis cadetes y dos juniors.
La empresa Lointek se ha volcado con el ciclismo femenino y es un proyecto de larga duración.
Los otros dos equipos femeninos UCI son el Bizkaia-Panda y el Debabarrena."
15 de des. 2008
UN GLOBO, DOS GLOBOS, TRES GLOBOS .....
Així doncs, no queda més remei que menjar bé abans de sortir a entrenar, i intentar prevenir-se, ja sigui menjant barretes o fent una petita parada en el camí per a menjar. Però si és dona el cas que has agafat una pàjara, o notes que ja t'està venint, no hi ha res millor que fer una parada i comprar coses dolces com cocacola, donuts, donettes, croissants de xocolata i similars i menjar i beure fins que notes que t'has recuperat; després tornes a arrancar i a fer milles, això sí, si cal a un ritme inferior, que com agafis una altra pel camí ......
Cola i dolços, res millor per a recuperar-se una mica i poder continuar; tan Iñaki com Judit van agafar-ne un, però segur que el pròxim dia que toqui fer milles aguanten molt més.
9 de des. 2008
L'ESTRENA
Mano a mano, com l'any passat, els dos hamsters tornen a fer de les seves per les carreteres.
La marea rosa es va deixar veure bastant, sempre com a mínim de dos en dos.
Més marea rosa! Aquí els tres en paralel en un tram sense circulació.
Rodant amb el Joan, al que per fi vaig conèixer, durant el diumenge.
Un dels pocs moments a "l'oficina" del diumenge.
4 de des. 2008
JA ANEM "MUDATS"
Doncs sí, ja està aquí la roba de la temporada 2009 de l'A.C.77. La veritat és que avui he disfrutat com un nen petit al que li fan regals, obrint les bosses i provant-me la roba. Ara toca "passejar" els colors per les carreteres, que gent de rosa i vermell no en faltarà aquest any. La marea rosa es posa en marxa!
2 de des. 2008
ACUMULANT
27 de nov. 2008
LES VOLTES DE LA VIDA
Sempre recordaré l'estiu següent, amb 13 anys, on es va fer una cursa de bici al barri, i no se com van fer lo de les categories, però a mi em va tocar correr amb els grans; eren varies voltes a un circuit, i mon pare em va dir: "surt tranquil, dosificant, i millor que guardis per al final". Vaig sortir tan tranquil que a la meitat del primer tomb em diu mon pare: "vas últim destacat, fins i tot aquell home gran et treu molta distancia! Fote-li canya o no l'atraparàs!!" I joder si li vaig fotre canya; gas a fondo i al final fins i tot vaig acabar atrapant al grupet de nois que em treien 4 anys i els vaig guanyar a l'esprint. Quart de la general i els tres primers només em van doblar dues vegades (per sort, no eliminaven). Quan estava a punt de marxar després de veure com donaven els premis, se'm va acostar el noi que va guanyar la cursa i un home gran (debia ser el president, suposo) i emv an dir: "escolta noi, voldries correr amb l'equip del barri?" Entre nervis (imagineu-vos, que d'entre tota la resta de nois que em treien 3 i 4 anys, em van dir a mi si volia correr amb l'equip del barri! Jo, que era el més petit de la cursa!!) els vaig contestar que m'agradaria, però que ho tenia que pensar i parlar amb els meus pares. Em van donar un telefon per a que els truques i ho vaig parlar a mons pares; ells hi estaven d'acord, però al final no hi vaig anar; uns dies després em van trucar del Reus Ploms per anar-hi a jugar, i vaig fer el salt de l'equip del cole a un club, i els estius ja estaven bastant ocupats amb campus de tecnificació i amb els amics. Aquella cursa va ser lúltim cop que vaig tocar la bicicleta. Vaig estar al Ploms fins al meu segon any de sub-21, i després vaig anar a parar al Salou, on em va recomanar el Raül, un amic (quina classe que tenia jugant). Uns anys molt bons, però sempre amb el mateix final: passavem a la fase d'ascens i començavem perdent alguns partits, agafavem la ratxa i ens quedavem a una victoria de pujar, tot per un mal inici. La temporada 04/05 va ser per oblidar, amb un equip ple de talent però sense química ni companyerisme, i sumat a uns problemes personals , vaig decidir penjar les botes a final de temporada.
Vaig estar un temps amb el gimnàs, però m'aburria i necessitava tornar a sentir-me competitiu i, les voltes que dona la vida, 12 anys després de tocar la bici per últim cop en aquella cursa, vaig començar amb la BTT a finals d'estiu del 2006, al gener de 2007 va arribar la bici de carretera i sense adonar-me tornava a estar enganxat a la bicicleta, i així fins al dia d'avui. Tinc unes ganes i una il.lusió tremenda cada cop que agafo la bicicleta, i sento com si s'haguès tancat un cercle en la meva vida, un cercle que va quedar obert ara fa 12 anys, i que s'obre una nova etapa en la meva vida. La vida dona moltes voltes, a vegades fins i tot inesperades, fins al punt de fer-nos retornar a coses que pensavem que mai més fariem en la nostra vida, i el millor que podem fer es disfrutar-les tant com puguem.
---- Setmana només de gimnàs i zero natació, per culpa de l'espatlla, que se m'ha contracturat amb un mal gesto. Només una mica de rodillo entre sessió i sessió, i poca cosa més. A veure si em recupero aviat i puc tornar a fotre-li canya a la piscina.
24 de nov. 2008
CORRONS
Tot a punt, ara només falta començar a pedalar .... tot? no, falta alguna cosa ....
..... ara sí, sense musiqueta el corró és avorrit.
Comencem a pedalar, una mica tapats; al pàrquing hi fa una mica de fred .....
...... als primers minuts, ja comença a sobrar roba .....
...... part central de la sessió, comecem a suar més, el maillot ja tot obert .....
..... i així acabem, amb tot fora, suant de valent i amb calor, tot i el fred del pàrquing.
La Kira sempre controlant que tot vagi bé, també fa que la cosa sigui més amena i molta companyia.
---- Al menys he complert durant dos dies amb els corrons, millor això que res. Diumenge hi va haver la primera sortida de la nova temporada de l' A.C.77, podreu trobar més informació en aquests diferents enllaços.
22 de nov. 2008
LES RUTINES DE L'HIVERN
Ara fa un mes, quan vaig tornar a començar amb la bici després de descansar unes setmanes, que em costava tornar a enganxar amb la rutina de la bici, i si un dia no feia massa bon temps per anar en bici, optava pel descans enlloc de fer alguna altra cosa. Ara però, un cop he arrancat i agafat la rutina de tornar a pedalar, combinat amb sessions de gimnàs i piscina, la cosa es totalment diferent, fins al punt que disfruto cada cop més de fer el hamster tot sol en la meva sortida d'entre setmana. Aquest dimecres no va ser una excepció, i tot i el fred que ja comença a fer, una mica d'aire i les agulletes del gimnàs, no em van impedir ficar-me a pedalar amb unes ganes enormes. Aquesta vegada no em vaig trobar ningú durant la sortida, i mira que és estrany, però la tranquilitat que vaig tenir durant les quasi dos horetes de la sortida no té preu; on eren els cotxes? no ho sé, però ojalà tots els dies fossin com aquest.
---- Combinant la piscina i el gimnàs durant la setmana, i intercalant una sortida en bicicleta entre els dos dies, a poc a poc vaig agafant la rutina de l'hivern i cada cop em costa menys fer alguna de les tres, tot i que l'endemà de fer peses, les meves cames ho noten.
18 de nov. 2008
PRIMER GLOBO DE LA TEMPORADA
Una mcia de cera per a deixar les cames sense pèls no aniria malament, eh Javi?
El Jaume i el Joan, els dos nous cracks del BTT de l'A.C.77.
Aquest cop els estiraments tenien descansos més llargs, i és que estava apajarat encara.
---- Dos dies seguits acumulant km a les cames, dissabte amb 2 horetes i mitja i diumenge amb 3 hores i mitja, amb la pájara abans mencionada cap al final. Encara em falten kms a les cames i acostumar-me una mica a la nova intensitat en el treball de gimnàs.