29 de set. 2008

C'EST FINI!!!!

Doncs sí, la temporada ha acabat per a mi!! Aquesta última setmana entre la pluja i els dies tontos, pensava que hauria d'avançar el descans, però al final tan dijous com dissabte vaig poder donar les últimes pedalades de la temporada 2008 amb la grupeta. Dijous vam sortir els integrants de l'A.C.77 que teniem festa a Reus, Oscar, Proa, Rafa Judit, Javi (nova adquisició) i el "menda", a fer una ruta per la Teixeta i Colldejou, jo a un ritme tranquil acompanyant Javi en les pujades mentre altres com Rafa apretaven per acabar d'afinar la forma de cara a propers reptes, i passant per la costa a fer la cocacola i cap a casa.

Pedalant amb Jens Voigt Javi mentre pujavem la Teixeta.

La grupeta, camí de Colldejou.

Dissabte va ser l'últim dia que pedalava, i vaig convocar a la grupeta per anar junts a fer uns croissants a la pastisseria a prop de la platja de Cambrils (estàn boníssims, els heu de provar!); després d'omplir la panxa, vam allargar la sortida cap a Tarragona, passant per Constantí, acompanyar Íñaki a Salou i acabar passant per Almoster i Reus. Sort que només anavem a menjar croissants!! A la nit, a celebrar l'aniversari de l'Iñaki i de passada també que jo tancava la temporada, que vaig aprofitar per pegar-me un festival, que també em tocava.

Esperant que arribés la gent al punt de trobada A.C.77

Que bons que estàn els croissants!!

Aquesta que menja amb l'ànsia, resulta que és tercera d'Espanya!!

Pepe, no te'ls fiquis sencers a la boca, que et cau un tros!!



La grupeta fent-se la foto de record del 2008...


... Mise, que faltaves tú!!

Ja en marxa després de menjar, aquí Oscar ...

... JR ...

.... Judit .....

.... no em tapeu la foto de l'Iñaki, home!! jejeje.

Calla, que avui me la fan a mi, deu ser que com és l'últim dia .....

Recordant vells temps a la porta de la P-16, quines matinades, quins records!!

Aquesta, per a la gent que dieu que només surto amb casc i ulleres; aquí em teniu amb Ivan, esperant a Iñaki per anar al restaurant, que els altres ja estaven esperant-nos.
---- Punt i final a aquest primer any una mica "en serio". Han estat 11 mesos, d'octubre a setembre, pedalant amunt i avall per les carreteres, fent el hamster com a mi m'agrada dir, on hi han hagut experiències de tota manera, tan bones com dolentes (per sort han sigut més les bones que les dolentes), on he après a escoltar-me el meu cos, a tenir en compte que no et pots passar si vols rendir bé en els objectius que t'has marcat, i on he conegut gent nova que ja fa anys que està en aquest món i d'altres que no fa tant. En resum, l'experiència ha sigut bona i l'any que ve espero repetir-la i, si la salut em respecta, que vagi encara millor. Ara però, toca descansar unes setmanes per ajudar a recuperar el cos de tot el tute de la temporada, que encara sóc un novato en això de la bici i no em puc passar de rosca, i quan acabi aquest descans, a tornar a fer el hamster de nou per les carreteres!!
---- Lampre Power!! Els italians fan doblet al mundial, i a més són dos del mateix equip; els haurà portat sort que em fiqués de Lampre el dissabte? L'actuació espanyola, no massa encertada, tot i que Purito acaba en un meritori sisè lloc.
---- Una altra copa a les vitrines de l'A.C.77, aquesta també de córrer a peu. A veure si l'any que ve cau alguna de bicicleta, no?

24 de set. 2008

PER A REMATAR

El cap de setmana passat va ser l'últim que feia muntanya de la bona, i per a rematar les cames del tot i veure com estava després d'acabar les curses oficials, vaig decidir fer muntanya. En principi havia d'acompanyar en JR a la zona de Castelló, però per temes personals no vaig poder anar-hi, així que vaig anar a fer l'últim coll de la Batalla, Mussara, coll de Capafonts i coll d'Alforja de la temporada. Un triplet que no està gens malament, però que a aquestes alçades de temporada ja pica a les cames, i la prova d'això és que les pulsacions em "derrapaven" cada cop que intentava apretar més del compte; feia temps que no pujava la Mussara tan malament, i per sort no vaig ser l'únic, ja que tan la Judit com l'Oscar no anaven tampoc massa sobrats (bé, Oscar sí, anava millor que els dos, tot s'ha de dir, però el seu calendari no ha estat tan carregat i encara ha d'aguantar la forma per a les últimes curses d'aquest mes). El coll de Capafonts també va constatar que ja és hora de deixar descansar les cames, i després d'agafar aigua a Prades, el coll d'Alforja es va fer a un ritme més tranquil, que tampoc volia acabar de cremar-ho tot. El coll de la Batalla de tornada intentant aguantar el plat, cosa que és va fer bé, però les pulsacions seguien "derrapant" d'una manera que no era normal. Un cop a casa, a dinar i a veure la crono de la Vuelta, que va guanyar Leiphemer però va resultar guanyador final Contador (sense bonificacions, parlariem d'una altra cosa, no ho dubteu).



Com es pot apreciar, les cares no son precisament d'anar sobrats ......

..... i com podeu veure, jo no n'era una excepció.


Durant una estona, Judit tenia un company de grupeta inesperat.



El diumenge, tot i tenir mala pinta i xispejar una mica a l'inici de la sortida i anar una mica curt de son, el tomb i la cola de rigor per la costa, i un cop acabada, cap a casa, a descansar de tot el cap de setmana; va ser un dia molt tranquil a les carreteres, així dona gust ....



Quina tranquilitat el diumenge, fins i tot va sortir el sol!!

20 de set. 2008

A LA RECTA FINAL

Doncs ja estic a la recta final de la temporada (o quasi); amb la cronoescalada a Sornàs-Sorteny vaig donar per finalitzat el calendari de proves "oficials" i només em queda alguna sortida amb la grupeta i el dissabte que ve pedalar per última vegada abans de fer el descans hivernal. Com que ja no hi ha cap prova per preparar, aquests dies m'he dedicat a sortir a rodar de forma suau i en companyia de gent de la grupeta, sempre en un ambient distés i sense res d'apretades, que la feina ja està tota feta. Les sortides no han passat mai de 3 hores, i sempre per terreny pla, buscant deixar caure la forma ja definitivament (com una mena de post-temporada o pre-descans) de cara a les 2-3 setmanes que estaré sense tocar la bici. Una sortida la vaig fer en companyia d'Iñaki i Javi, un company que ha tornat a agafar la BTT després d'un parell d'anys i ara vol fer una mica de carretera a l'hiver per a veure si afina una mica; vam anar a fer una Teixeta per a veure com estaven els dos (bé, us he enganyat una mica, aquesta setmana he fet una Teixeta) i la veritat és que Iñaki es va trobar bé després de la caiguda que l'ha tingut apartat 5 mesos de la bici (ho celebro enormement, torna el company de milles a l'hivern) i Javi tampoc ho va fer malament. En l'altre sortida, acopmanyant al Jefe, a fer milles totalment planes i xerrant del calendari de BTT que li queda i valorant també com li ha anat la temporada. Com veieu, no massa que explicar a nivell d'entrenaments, intensitats, sèries, etc.... però es que això ja quasi que s'acaba i no hi ha molt que dir!!

Amb Javi (dreta) i Iñaki (esq.), els dos rodadors oficials de la grupeta.

Primer pla d'aquest parell, direcció ja a la Teixeta.

Arribant a casa ja, en companyia de "Jens Voigt" Javi, jeje.

La nova carretera cap a Alcover, bastant tranquila, tot i algun camió.

Rodant amb el Jefe de forma totalment tranquila i distesa.

---- Ja han sortit les classificacions oficials de la cronoescalada. Al final la representació A.C.77 queda de la següent manera:


Rafa .......... 30' 29'' (14º)
Oriol ......... 30' 46'' (16º)
Oscar ......... 30' 56'' (17º)
Ninu ........... 31' 29'' (20º)
JR ............... 32' 11'' (23º)

14 de set. 2008

CRONOESCALADA SORTENY

ANDORRA. 13-09-08. Dissabte al matí a primera hora pujàvem de camí a Andorra (i van ....) Oscar, JR i jo. Entre parades a esmorzar, la cua de l'aduana i arribar a l'apartament (va ser un dia bastant mogudet de trànsit a Andorra) ja quasi era la una del migdia, així que a canviar-se i a moure cames mentre feiem un reconeixement del terreny que ens esperava a la crono. Eren uns 4'5 km. bastant planers, tot i que entremig hi havia algún repetxo llarg que t'obligava o a canviar de plat o arrastrar el gran si tenies cames suficients, amb uns 5 km. finals de pujada, els primers bastant durs a la zona del Serrat i l'últim km i mig no tan dur fins a Sorteny; en acabar, baixada de nou i cap a Arinsal, on teniem l'apartament, amb una pujada exprés al coll del mateix nom, tot i que jo em vaig quedar a l'inici que no em notava massa bones cames i no volia carregar per l'endemà. Tota la sortida acompanyada de fred i una pluja fina que no va deixar de caure en cap moment. Per la tarda, una mica de shopping, i després ja cap a l'apartament a sopar i a descansar.

La musiqueta del viatge al cotxe del JR, "pata negra".

Només traspassar la frontera escoltem això a la ràdio d'Andorra: no fa anys, quins riures!!

De camí a Sornàs, on començava la crono, a fer el reconeixement.

El JR li ha agafat el gust, a això d'anar acoplat.

Oscar, ben abrigat, que feia rasca.

Pujant Sorteny, última part de la crono.

Aquí sortia una mica el sol, però continuava fent fred.

Els núvols i la pluja, tot el dia en aquella part d'Andorra.

Una bonica vista del poble d'Arinsal.

14-09-08. A les 9:30 ens plantavem a l'inscripció JR, Oscar i jo, i allí ens trobàvem amb Ninu i Rafa, que van pujar el mateix matí. Mentre escalfàvem vèiem per allí en Jaume Morales i altres Bigmats i màsters-30, a més de l'Eric i el Ricard De Miguel, cosa que feia que el nivell en aquesta crono fos alt; caldria patir al màxim per a fer-ho de forma decent! A les 11:14 feia la sortida, i després d'uns km. inicials bastant a tope, on no m'acabava de trobar bé del tot, vaig aprofitar una baixada d'un repetxó per a descansar (mig punt menys d'intensitat, en les cronos no et pots permetre més) i després de trobar millors sensacions, començava la part de la pujada, que és més favorable a les meves condicions, per acabar a la meta amb un temps de 30' 46''. MotoGP Morales va fer uns 25' i poc (és d'un altre planeta), el podium es tancava en 27' i poquet, mentre que els De Miguel es movien entre 27' i 28' aproximadament. Encara no sé les classificacions definitives, suposo que un top-20 o top-25, que tenint en compte el nivell, no està gens malament i més a aquestes alçades de la temporada. La participació A.C.77 va quedar de la següent manera:

Rafa .......... 30' 12''
Oriol ......... 30'46''
Oscar ....... 30' 56''
Ninu ......... 31' 27''
JR ............. 32'12''

Els temps encara són provisionals, a l'espera que surtin les classificacions, tan aviat com les tingui, les penjaré.

12 de set. 2008

LA PITJOR TEIXETA .... I ALTRES "PETITS INCIDENTS"

Aquests dies continuo totalment de tranquis, ja estem quasi al final de la temporada, per una banda s'acaben ja les curses, per altra les marxes, i molta gent està posant punt i final ja a la temporada. A mi em queda la crono d'Andorra, com a cursa oficial, i després la sortida al Caro amb l'A.C.77, i ja poso punt i final a la temporada. Mentrestant, em dedico a pedalar per a mantenir una mica el to, i no deixar caure molt la forma per a fer-ho dignement aquest diumenge a Andorra, i el pròxim amb l'A.C.77. Sortides a rodar, bàsicament a moure cames, amb alguna Teixeta entre mig, com la del passat dimecres, juntament amb el JR, on vam anar a pujar-la per enèssima vegada aquest any, però per primera vegada amb unes sensacions nefastes, em costava trobar el ritme a les cames, i això que la pujavem de tranquis!! Total, que crec que si no ha sigut la pitjor de tota la temporada, si una de les pitjors, i es que les cames ja no estàn com fa uns mesos, i es noten els km. acumulats. Un cop feta, baixada cap a la costa a fer la cocacola de rigor, i cap a casa, esperant que per a la crono d'aquest finde la cosa no vagi tan malament.



Aquest punt de la Teixeta treu fum últimament, de la quantitat de gent que hi passa, jejeje.

El dijous vam sortir a moure cames Judit, Iñaki i jo, a la tarda i per la costa, la cosa anava bé, com sempre, movent cames bàsicament, a un ritme tranquilet, fins que l'imbècil de torn ens va adelantar enganxat a nosaltres i quasi tira al terra a Judit amb el retrovisor; total, que al semàfor se li va acostar per dir-li que feia, i el paio, que per cert anava una mica passadet d'alcohol (i ves a saber si d'altres coses, perqué anar així a les sis de la tarda ja és trist) va biaxar del cotxe i ens va dir de tot, a més d'amenaçar-nos en pegar-nos. Al final, després d'aguantar amb mooolta paciència, vam tirar pel nostre camí, i espero no trobar-me'l mai més aquest imbècil (per no dir-li coses més fortes). Vam trobar-nos a la cola amb el JR i el Pacman, i després cap a casa.

La grupeta per la costa, abans de "l'incident".

---- No massa història en quant a les sortides d'aquesta setmana; planes, de poc més de dues hores, i exprimint ja les cames, que massa cosa no els hi queda (que consti que la foto la vaig fer un moment que Iñaki i jo anàvem per la zona d'aparcaments, eh?). Ara a veure com va la crono del diumenge....

8 de set. 2008

LA GRUPETA AMPLIA EL PALMARÉS

Una integrant habitual de la grupeta A.C.77, Judit Masdeu, es va proclamar vencedora de la Copa Catalana de Fèmines en la categoria èlit fa 15 dies a la VII Cursa Festa Major de Torroella de Montgrí; Judit va vèncer en la cursa disputant l'esprint final amb Elena Carbonell, companyia del seu equip, i a més amb la victòria s'assegurava ser la vencedora final de la Copa Catalana de forma matemàtica.




Podi de la Cursa de Torroella amb Judit (vencedora, centre), Elena Carbonell (2ª, esq.) i Cristina Navarro (3ª, dreta)



A més a més, ahir diumenge, Judit va acabar tercera del Campionat d'Espanya de carretera èlit disputat a Valladolid, continuant la ratxa de bons resultats de l'últim mes. Us deixo el comentari de la cursa:



Info: RFEC



Una ciclista prácticamente desconocida, la vasca Itsaso Leunda, se ha proclamado campeona de España de carretera élite, al superar a la salmantina Fátima Blázquez, con la que marcó escapada desde el alto de La Garganta, a unos 35 kilómetros de la meta, en el Campeonato celebrado esta mañana en Valladolid, sobre 111,5 kilómetros, organizado por el CC Cadalsa.

A 2-39 llegaban otras cuatro corredoras, siendo la más rápida la catalana Judit Masdeu, por delante de Susana Pascual (Comunidad Valenciana), Saioa Olite (Euskadi) y Diana Zamorano (Castilla-La Mancha)., mientras que el primer grupo de las favoritas, con Marta Vilajosana (Cataluña), Ana Belén García (Castilla-La Mancha), Eneritz Iturriaga (Euskadi), Anna Sanchis (Comunidad Valenciana) –vencedora y por lo tanto campeona de España en la categoría sub-23- y Marga Fullana (Baleares), entraba a 3-19.

Tanto las dos primeras como las cuatro perseguidoras formaron parte de una fuga, junto con la navarra Karina Morentin, aunque ésta se descolgó pronto, que se gestaba en el kilómetro diez de carrera. No se trataba de las primeras espadas; ni siquiera de posibles ‘outsiders’, sino de un grupo de seis corredores cuyo protagonismo en este Campeonato parecía limitado. Pero todas ellas se lo tomaron con ganas, relevándose a la perfección y fueron poniendo segundos y minutos de por medio. Además, por detrás, nadie quiso coger una responsabilidad no de caza, sino de que no cogieran una minutada. Quizá Euskadi parecía tener una justificación, ya que aunque sus ‘jefas de filas’ andaban por detrás, tenía dos de las seis corredoras del grupo inicial.

Demarraje de Blázquez

Total, que a pie del alto de la Garganta, única dificultad del día ya que ni siquiera el viento apareció, la desventaja del pelotón era de ocho minutos con lo que la suerte del Campeonato estaba echada para el grupo de ‘desconocidas’. Entre ellas, una treintañera con experiencia que vio que era la oportunidad de su vida: Fátima Blázquez demarraba y se iba. Pero la salmantina afincada en Ibiza no contaba con que algunos kilómetros más tarde la alcanzaría Leunda. Las otras cuatro protagonistas de la fuga inicial ya no contactarían, yendo perdiendo cada vez más tiempo respecto al dúo de cabeza. Y en el pelotón, ya hubo movimiento, se separó el grano de la paja. Pero tarde. Demasiado tarde.

Quien más, quien menos esperaba que Blázquez aprovecharía su experiencia para dejar a la guipuzcoana. Pero fue al revés. Y Leunda conseguía en el último kilómetro unos metros que le valdrían ese título.

“No me lo puedo creer. Venía aquí para ayudar, para trabajar. Pero me he metido en la fuga y al final he ganado –comentaba esta gupuzcoana de Hertnialde, a dos kilómetros de Tolosa, de 24 años, cumplidos el 3 de marzo-. Yo provengo del triatlón y una vez terminada la temporada me dijeron que hiciera carretera y así vine al Campeonato, a ayudar. En mi vida habré corrido más de diez o quince pruebas de carretera. Una vez que nos hemos quedado las dos, ya me conformaba con esa segunda plaza. No he pensado nunca en que podía ganar. De hecho, me decían que llevábamos un minuto y medio y no sabía si eso era mucho o poco. La verdad es que me hace mucha ilusión, pero la primera sorprendida soy yo”.

Por el contrario, Blázquez se mostraba “no enfadada pero si desilusionada. He visto que podía ganar y lo he dado todo. Pero no ha sido posible. No ha sido exceso de confianza, ya que la corredora vasca iba muy fuerte. Me hubiera gustado dedicarle el triunfo a mi equipo -el Comunidad Valenciana-, a Salva y Pascual que me han hecho recuperar la ilusión por correr”.





El grup de sis escapades.



Podi del Campionat d'Espanya: Itsaso Leunda (vencedora, centre), Fátima Blázquez (2ª, dreta) i Judit Masdeu (3ª, esq.)


Des d'aquí felicitar-la i animar-la a que continuï entrenant de valent per a que repeteixi o millori els resultats obtinguts aquesta temporada 2008.

---- Felicitats corredoreta, i a veure si hauré d'entrenar més fort, no sigui que algun dia em deixis de roda, jejeje.

7 de set. 2008

DESAFIANT EL CEL

Dissabte al matí, quedavem la grupeta A.C.77, integrada per JR, Oscar, Ninu, Mise i jo per a fer una sortideta de les bones, això sempre i quan el temps ens ho permetès, ja que la cosa no pintava massa bé. Un cop convençuts que segurament ens mullariem, sortiem a l'aventura direcció Riudecanyes, amb uns núvols bastant negres al cel, però que de moment s'anaven aguantant; allí Mise es desviava per a fer la pujada al Castell d'Escornalbou per la part de sempre, i nosaltres continuavem direcció Duesaigües per a fer la puajda nova a Escornalbou, un antic camí de BTT que ara han encimentat; no està malament, son 2'5 km. amb rampes exigents, però es fa massa curt per al meu gust, tot i empalmar-lo amb l'últim km. del Castell, amb el que te'n surten 3'5.



Una de les rampes dures del camí encimentat a Escornalbou.



Un cop feta la pujada, cap a Duesaigües de nou, on Mise va tornar cap a Reus, i ens vam quedar JR, Ninu, Oscar i jo per a fer algo més de puajda, concretament la Teixeta i Colldejou per Fontaubella; durant aquestes pujades sí que ens va ploure una mica, però encara no ens calia el xubasquero, i per tant no va caler girar cua. Un cop fetes les pujades, direcció cap a la costa, fent sèries acoplats al manillar de triatló (no era el meu cas, jo tranquilet al meu ritme) a fer una cola-express, que el cel cada cop pintava pitjor i ja ens haviem salvat massa de mullar-nos, i direcció cap a Reus, on ens vam trobar pel camí al Tardiu i al Sala. Just a l'arribar a casa, es va ficar a ploure de veritat, però per sort, la feina ja estava feta.

JR iniciant una sèrie acoplat al manillar de triatló; Oscar i Ninu anaven fent les seves per davant.

JR i jo rodant junts després de la seva sèrie.

La cola rapideta, no ens vam ni asseure al banc de la platja, ja podeu veure com estava el cel.

Just arriabr a la porta de casa, es va ficar a ploure en serio, però per sort ja m'era igual.

---- El treball del cap de setmana ja estava fet; ja només conto les setmanes que em queden abans de parar, que ja son menys. La veritat és que la temporada ha passat ràpid, i quasi sense adonar-me ja estaré a la pretemporada, però de moment disfruto dels últims dies pedalant abans del descans.

6 de set. 2008

MES FOTOS DE LARRAU

Tal i com us vaig prometre, aquí us deixo més fotos de Larrau;ja veureu que hi ha cares de totes manertes, sobretot a la segona pujada a Larrau; a més, ahir ja van sortir les classificacions definitives, podeu consultarles AQUI.

Fotos primer pas per Larrau, al km. 5 aproximadament:

Tardiu a un dels grupets del davant ....

Seguit d'aprop per JR (que comandava el grup de darrera) i Oscar.

Jordi Sala i jo, dos grups més enrere de JR i Oscar.

Juncosa i Monne, aquí encara reien.

El Jefe, darrera dels dos anteriors.


Primer pas per Larrau, a punt de coronar:



Oscar i JR, els roses sempre al davant del seu grup, com ha de ser!
Sala i jo, encara junts al nostre grup.

Última cursa que faig amb els colors de l'E.C.Baix Camp, lany que ve seràn totes de rosa!


Carles Juncosa (que baixant punxaria i hauria d'abandonar per problemes amb la llanta) i Monné.



El Jefe pujant amb la seva marxeta.
Segon pas per Larrau (a 3,5 km. de coronar):



Tardiu ja amb cara d'esgotament (no es pot anar amb l'hematocrit tan baix, Jordi!!)


Oscar pujant Larrau a un bon ritme, ja amb el grup trencat, tothom anava sol.



Encara tenia forces per riure una mica.




JR amb cara de circumstàncies en el segon pas de Larrau.



Sala també va patir lo seu pujant Larrau.
El Jefe, patint també en aquest port dur.
El bo del Kaito Monné, ja no tan somrient i havent de ficar el peu a terra.
Un parell de fotos de l'arribada:

---- Un cop acabada la Marxa de Larrau, la temporada ja quasi que està tancada. Ara només em queda una crono a Andorra, i la pujada al Mont Caro amb la grupeta, que les faré amb el que em queda de forma, que no és massa cosa. La setmana ha estat tranquileta, amb dos dies de descans el dilluns i el dimarts, i la resta, fins divendres, a rodar una mica per la costa i a fer pujadetes curtes com el coll de la Batalla i el coll d'Alforja, però sense apretar massa que les cames, ara sí, ja no estàn per a masses "tutes".