31 de març 2008

RECUPERANT LES CAMES

31-03-08. Després de la marxa, no hi ha res millor que fer un descans actiu per a recuperar les cames, i com que avui al vent li ha donat per tornar a bufar (està pesadet ja .....) res millor que fer BTT per a no empassar-te'l, així que m'he montat una sortida pels voltants de Reus, La Selva, i Almoster, sempre buscant camí i rieres, i he tirat de cadència alta per a afavorir la recuperació. Les sensacions bones, tot i el cansanci que encara es notava d'ahir, però la cosa ha anat bé i he eliminat les agulletes amb la sortida i uns bons estiraments. A més, he estrenat la camàra que em van regalar, i això junt amb les sensacions de recuperar bé, han fet millor el dia.













El vent ha fet net amb els núvols.











Treballant amb les pulsacions baixes, per a afavorir la recuperació.




---- Recuperació amb 1 hora 29 minuts i 25 km. de BTT per camins i rieres a pulsacions baixes, i uns bons estiraments.

MARXA DE VILAFRANCA

30-03-08. Diumenge al matí, ben aviat (això del canvi d'hora es criminal), tocava matinada i cap a Vilafranca, a córrer la primera marxa de l'any. De camí cap allí, aprofitant que era el copi, vaig anra omplint la panxa tan com vaig poder, que després la cosa es buidaria. Un cop arribats allí, l'organització un desastre: no hi havia xip per pendre el temps, ja que segons ells hi havia hagut un fallo informàtic, després es donaven en ma els dorsals cridant pel cognom, alguns no tenim dorsal tot i haver fet l'inscripcó ..... un desastre. Deixant això de banda, quan ja vaig tenir el meu, a escalfar una estona fent el hamster ja que, com no, la sortida es retrasava mitja hora de l'horari previst. Amb tot això, es va donar el tret de sortida i vaig començar la marxa tal i com havia planificat, de menys a més, ja que aquesta em servia com un entrenament per seguir agafant fons i expieriència en aquestes coses; la veritat es que al principi vaig estar quasi uns 10 minuts "fent el café" amb vells coneguts que ens trobem de tant en tant a les marxes, i llavors vaig anar tirant endavant que no volia anar tan de tranquis. Al primer port, vaig agafar el grupet del Club Ciclista Tarragona, que també van anar de menys a més, i el seu ritme ja m'anava bé; un cop baixat, un petit tros de pla a on vam agafar un grupet que anava davant i ens vam juntar molta gent, quasi uns 50 o 60, i vam afrontar un dels trams que tenia un estil de clàssica, amb repetxons de fins al 17% i un puja i baixa constant per la zona de Les Conilleres. Després d'això venien l'Alt de les Ventoses i Montmell, que separats per un petit descens de 3-4 km sumen els dos junts uns 11 km. de pujada, en total com un port de 15 km amb descans pel mig, per fer-se una idea. Aquí vaig pujar ja més ràpid que el primer port, i vaig anar deixant i passant gent, i al final del Montmell, ja estava sol, en terra de ningú i agafant gent pel davant. Un petit relax per menjar una mica que ja portavem 77 km, i descens fins a Santes Creus per afrontar el Coll de la Torreta. En el descens, mentre menjava, em va passar un grupet de 7-8, i al veure que per darrera no venia ningú, vaig fer un esforç perque no em volia quedar sol pel pla i els vaig atrapar. Durant el pla, anant fent relleus jo i 2 més, agafant gent a poc a poc, i a l'arribar a la part dura de la Torreta ( els 4 primers km. no tenen molta pendent, allí apretada de dents per a pujar ràpid i seguir entrenant el ritme de pujada, que m'anira bé de cara a les futures marxes; així, vaig anar passant gent que ja anava cuita, ja que molts comencen a fondo i després arriben allí amb el globo (alguns em preguntaven si havia sortit més tard, que com anava tan ràpid, i algun que es va posar a roda el sentia esbufegar una mica i després no aguantava el ritme),i a dalt de la Torreta em vaig trobar amb el Jordi Sala, company de club, que estava avituallant. Vam fer un descens a fondo, seguint passant gent i vam arribar a la Llacuna, un port inèdit, que era fe tobogans de puja i baixa amb fortes pendents, d'allí un amica de baixada (el Jordi i jo anavem passant gent) i vam arribar a l'última puajda del dia, Font-Rubí, de només 2 km però que si vas globo ho passes mlamament; com que anava bastant sencer, apretada de nou i em quedo sol a dalt, així que descens a tope, atrapant gent que s'anava ficant a roda, fins que al cap d'un estona alguns (suposo que per vergonya o al veure que un xiquet jove els estava fent la feina i atrapavem gent) van començar a donar relleus, i a l'anar agafant gent, per sort cada cop erem més al relleu. Així anant fetn, rodant bastant ràpid per l'última part, planera i amb repetxons, fins que a 6 km. de meta, alguns del grup que donaven un relleu i s'amagaven una bona estona, von començar a donar palos per deixar el grup un cop els havia fet molta feina del final; com que em notava bé de cames al no anar a tope des del principi, no vaig perdonar ni un pal, sempre saltant a roda, i al final el grup es va anar trencant fins que vam arribar 5 a meta del grup de 20 o així que debiem ser. Com que no teniem xip, no sé com vaig quedar exactament, però segurament de la meitat endavant, que per ser la primera de l'any i anar a entrenar està molt bé, sobretot perqué les sensacions a l'arribar eren d'haver fet un esforç però sense estar extenuat, la qual cosa volia dir que l'entrenament s'havia fet bé. A seguir afinant el mes que queda de cara a Remences.

L'entrepà, les galetes i les barretes, l'esmorçar de les hores abans de la marxa.


---- Marxa completada amb un total de 135'7 km. en 4 hores i 47 minuts, a una mitjana de 28'6 km/h.

29 de març 2008

27 ANYETS JA .....

Pastís amb tres capes diferents de xocolata per dins, mmmm..........

Doncs sí, avui és el meu aniversari, i ja han caigut 27 anys. La veritat és que cada cop estic més a prop de Master-30, i tot i que no fa goig tenir el 3 davant, els anys van passant i no s'hi pot fer res. Només espero poder seguir gaudint de la bici per molts anys i passar-m'ho tan bé com ara, o millor. Per rematar el dia, regalazo de ma mare i ma germana, una camèra digital nova, com deu mana, així que ara les fotos tindràn millor qualitat i resolució, i és que anava amb aquesta digital prehistorica que la pobre estava ja.....

El regal de casa, per a que les fotos ara siguin de calité

---- Avui jornada tranquila rodant pel pla amb la grupeta A.C.77: 2 hores i 10 minuts a cadència alta i 61 km. per a carregar piles per demà.

QUI NO ARRISCA .....

28-03-08. Avui feia un dia lleig, tapat, amb una mica de fred i que amenaçava amb ploure, però després de dos dies fent el hamster a dalt del corró, volia fer anar les cames a la carretera. Així que he quedat amb el Proa i ens hem muntat una sortida esquivant els nuvols més negres, bàsicament un circuit per la costa, repetint localitats de par però no pas carretera, i és que tenim varies variants aquí que permeten no aburrir-se passant pel mateix lloc. Al final hem salvat la tarda i no ens ha plogut, tot i que en algun moment semblava que algo finet queia.

---- Feina feta amb 2 hores i 24 minuts i 64 km. rodant per la costa.

27 de març 2008

COMENÇA EL MEU CALENDARI

Aquest cap de setmana comença el meu calendari "oficial". Aquest any el dedicaré a fer calendari cicloturista, de cara a guanyar el fons necessari per a afrontar reptes més competitius l'any vinent. No descarto encara fer alguna cosa de la Copa Catalana o la Copa Tarragona BTT, però més amb el pensament d'anar agafant experiència que a disputar-ho en sí. El diumenge hi ha la marxa de Vilafranca, que em servirà per anar afinant la forma de cara al maig, ja que el meu punt alt de forma vull que sigui de maig a juny, per afrontar en optimes condicions marxes com Terra de Remences o la Quebrantahuesos. De moment però, a pensar en la de diumenge i fer-ho el millor possible, ni que sigui per anar agafant la forma. Esperem que el temps acompanyi i no faci el tonto com aquests dies.

---- Avui sessió de corró per falta de temps: m'he conformat amb 43 minuts i pulsacions una mica baixes per a no tenir les cames parades tants dies, però dos jornades seguides ja aburreixen. Demà espero poder disfrutar damunt la bici.

26 de març 2008

FOTOS DE LLAVORSÍ

Ja tinc les fotos que ens vam fer durant la sortida pel pirineu lleidatà. Aquí les teniu.

Foto de grup abans de la sortida.

Aquí encara en grup abans dels palos.

Rafa i Pepe al davant durant l'ascensió a Pleta del Prat.

Proa a punt de coronar Pleta del Prat.

Iñaki a pocs metres d'arribar a dalt de l'estació d'esquí.

Menjant una mica abans d'afrontar el camí cap al dur Llac de Sant Maurici.

Aquí teniu un dels trams del 18%, aquest era el més llarg i només començar, ufff!!


Rafa i jo, coronant el Llac. Darrera, a prop, Oscar, que va anar a més durant la pujada.

Aquí és on Oscar es va guanyar el sobrenom de Piepo, ja us imagineu per qui, jeje.

Ninu, que la part final se li va fer massa llarga, i va cedir molt de terreny.

Proa esprintant-li a Pepe els punts que quedaven, jeje.

N'hi ha que van arribar cuits a dalt de tot.

Amb el Llac de Sant Maurici al fons, tot gelat, una foto que no té preu.


---- Avui m'he hagut de conformar amb una sessió de corró després de l'amago que ha fet amb l'estona de pluja, i el vent que s'ha girat després. 48 minuts dalt de la bici per a treure l'encartronament de les cames després del dia de descans. Demà ho agafaré amb ganes.

24 de març 2008

RESGUARDAT DEL VENT

Avui, després d'uns dies xupant vent per tots costats, no tenia ganes de continuar patint, i com que ha sigut el dia que ha bufat amb més força, he decidit fer sortideta en BTT, que així quedes més protegit i no ho passes tan malament. La sortida l'he fet amb el jefe, per camins voltant La Selva, El Rourell, Vilallonga i Reus, amb pujades i baixades però no massa fortes, que avui es tractava de fer un descans actiu depsrés de tants dies carregant les cames, i a part de quedar protegit del vent, amb la BTT sempre tires de cadencia alta, que va molt bé per a descarregar les cames. El canvi de xip ha anat bé, he disfrutat molt, tot i que a les pujadetes notava les cames carregades, però he arribat content amb les sensacions, tenint en compte tot el volum d'aquests dies podia haver sigut pitjor.








Hi havia moments en que no es notava gens el vent, i es que no hi ha res com el camí fondo per protegir-se.




---- Han sortit 2 hores de BTT amb un total de 38 km. Ara a descansar per a carregar piles i que sigui més i millor!

LA QUALITAT, MILLOR EN COMPANYIA


23-03-08. Un altre dia de fondo dels bons, dels de fer milles i milles per l'interior de la província i buscant terreny ondulat, per a mo deixar que s'adormi el cor. Reunió al matí amb la grupeta A.C. 77 quasi en ple, formada per Jordi, Oscar, Judit, Proa i Pepe, i degut al vent, a buscar una mica de tranquilitat cap a l'interior. Direcció a Vila-rodona, d'allí a Can Ferrer, on tota l'estona es puja i baixa, i des d'allí cap a Aiguaviva, per fer una parada al Vendrell de pa i cocacola, i posar-se en marxa cap a Roda de Barà, on ens vam trobar amb Ninu, i d'allí a Torredembarra, Constantí, La Selva i Reus. Vaig arribar una mica cansat a casa, i és que el cansanci de tots aquests dies ja es començava a acumular a les cames, tot i que em vaig trobar molt millor del que esperava.
















De camí a Vila-rodona, resguardat del vent darrera del Pepe.
















Mmmm..... per quin camí tirem?


















































Ningú es lliura de l'objectiu, jejeje.




























Proa i Judit, la viva imatge del globo vivent.


---- Jornada de fondo i vent completada en 4 hores 39 minuts i 120 km. de terreny bastant trenca-cames.

JA HI SOM AMB EL VENT!


22-03-08. Un cop reunit amb la grupeta A.C. 77, formada aquest cop per Jordi, Oscar, Judit, Ninu i Mise, no ens va quedar més remei que tirar a fer muntanya, ja que el vent ja començava a ser considerable. Vam fer una ruta amb tres colls formada per la Teixeta, coll de Porrera i coll d'Alforja, en busca d'evitar el vent. Entremig, a dalt del coll de Porrera, ens vam trobar amb el que vam batejar com els gossos de Porrera, que se'ns van acostar en busca de menjar, ja que va ser treure els plàtans i les barretes, i començar a llepar-se els morros. Un cop coronat el coll d'Alforja, allí el vent ja tornava a notar-se, i el grup es va dividir: Oscar i jo vam continuar a fer el hamster cap als Castillejos, i la resta cap a casa. Un cop a dalt de la Mussara, i començant la baixada, el vent ja tornava a picar fort, així que baixada amb precaució i un cop a Reus, cap a casa, que ja haviem fet prou milles Oscar i jo.











































Amb la grupeta, de camí a la Teixeta.







































































El grup, coronant la Teixeta.

---- Jornada ventosa completada amb 4 hores 11 minuts i 88 km. de treball de pujada.

DIJOUS, EN BONA COMPANYIA


20-03-08. Dijous el vent ja va començar a fer acte de presència, però encara es podia anar, i després de quedar amb l'Oscar i l'Enic, que havia baixat de Prades, vam anar a fer un tomb per l'interior esquivant el vent i després a fer la Teixeta, que l'Enric encara no l'havia fet. La primera part del recorregut, per La Secuita, Perafort, etc. bastant bé, sense vent, i anant fent als repetxons, on els dos apretaven una mica, i de Reus fins a dalt de la Teixeta, ja el vent picant amb més ganes. A Montbrió l'Oscar es va desviar cap a Cambrils, que havia d'anar al taller a que li posessin la bici a punt, i l'Enric i jo vam fer l'ascenció a laTeixeta, ell apretant al seu ritme, i jo buscant un ritme còmode per fer fons de pujada. Retrobament a dalt, i ell cap a Prades i jo cap a Cambrils, a buscar l'Oscar i tornada cap a Reus. Un dia disfrutant de vida pro sempre es fa a gust!



























































Amb l'Enric durant la part de Riudecanyes a la Teixeta.

















L'Oscar intentant esquivar la foto, però has quedat enxampat!

---- Sortida amb 4 hores i 16 minuts i 106 km., amb el vent tot el dia fent companyia, com a preludi del que ens esperava tota el pont.

DIMECRES, FORÇA

19-03-08. Comencem l'actualització de la Setmana Santa, que han quedat molts dies pendents, i és que quan més temps lliure tens, més coses vols fer i al final no pots amb totes, així que som-hi: el dimecres, sortida amb el trainer Joan, que comença un cicle de treball de força, aquest cop però a dalt de la bicicleta. Amb les cames una mica cansades encara de la pallissa del diumenge, i un cop acabat el treball, tornada cap a casa amb bones sensacions a les cames, tot i que a l'última sèrie la fatiga ja es notava.







A roda del Joan, després de practicar el treball de força sota la seva supervisió.







---- Dia completat amb 2 hores 33 minuts i 60 km., però amb un volum important de força.

18 de març 2008

RELAXANT

Dilluns 17-03-08. Jornada de descans, en aquest cas descans actiu, per a posar les cames a lloc després de tot l'esforç del diumenge. Pensava que estarien pitjor, però un cop la sang ha començat a circular-hi intensament, les sensacions eren millor del que esperava, tot i que es notava la pallisa del dia abans. Sortida per terreny totalment pla, buscant la costa, tirant de cadencia alta per a no carregar-les massa. Relax total, i dimarts relax total del de veritat, que també es mereixen un descans per a poder recuperar del tot i poder toranr a fotre-li canya.








Aquestes dos es mereixen, ara sí, un dia de descans total, que se l'han guanyat.





---- Relaxant les cames per la costa amb 1 hora i 30 minuts i 41,5 km, uns bons estiraments i relax del de veritat.

PEL PIRINEU LLEIDATÀ

Diumenge 16-03-08. Ha arribat el gran dia, avui celebrem el cumple del Pepe, i quina millor manera de fer-ho que amb una ruta de muntanya pel pirineu de lleidatà, més concretament a Llavorsí. Un cop tots a lloc, i preparats per a sortir, ens posem en marxa a les 11 del matí. Desde Llavorsí agafem direcció Tavascan, i des d'allí continuem uns km. fins a trencar a l'esquerra en busca de l'estació d'esquí de Pleta del Prat. Son 10 km amb un desnivell aproximat del 7-10%, amb només un parell de descansos entremig, que acaben igual: curva tancada i paret de més del 10%, així que ja us podeu imaginar. Allí comencen els pals, i tothom va caien al seu lloc. Jo, a darrera, regulant, guardant forces pel que vindrà després, i veient com al davant es van fotent palos fins que les curves tancades ja no em deixen vaure res més. La diferència a dalt, al voltant del minut entre un i altre, així que per haver pujat guardant tampoc està tan malament. A dalt, fotos, avituallament i baixada pel ´mateix camí per on hem vingut, tornant a buscar Llavorsí, i un cop allí, direcció cap a Espot. Després d'uns km. de repetxons d'aquests pestosos, que no semblen que tinguin tanta pendent perque la carretera és ample, però que quan hi ets notes que la cosa enganya, gir a l'esquerra i comença el plat fort del dia: Espot i Llac de Sant Maurici, 14 km, dels quals els 7 primers pertanyen a Espot, i no baixen del 8-10%, i un cop a surts del poble, cap a la dreta direcció al llac, i allí ve el més bonic del dia, 7 km. amb rampes del 18, 14, 16, 13, 15, 12, i els descansos, si es que es poden dir així, ho son perque tenen menys percentatge, no pas perque siguin plans. Només començar la carta de presentació son uns 400 metres aproximadament al 18%, i en aquell moment et preguntes que cony hi fas allí. Un cop superat això, les rampes ja no son tan llargues, però quan passes de l'11% les cames fan mal igual. Allí m'he treobat millor del que em pensava, ja que al primer port havia guardat, i les cames estaven algo fresques. El millor a l'arribar a dalt: tot el llac congelat, un paisatge preciòs ..... Val la pena el patiment. Després de les fotos de rigor, baixada cap a Llavorsí de nou, la jornada està complerta, estic rebentat, les cames fatigades, però m'ho he passat d'allò més bé, ara sé el que son les muntanyes de veritat i no el que tenim per aquí, que està molt bé, peró els hi falten km ... ja penso en la pròxima sortida que farem així, segur que tornaré a partir, a passar-ho malament, a pensar en ficar el peu a terra, em plouràn més pals que mai perqué ja no tindré el factor sorpresa al meu favor, però segur que quan ho tingui fet, tornaré a pensar en repetir, com aquesta jornada.

---- Jornada d'alta muntanya completada en 5 hores, 118 km. i 2310 metres de desnivell acumulat.

P.D: Quan tingui les fotos, les penjaré per a que tothom les disfruti, he tardat a penjar la sortida al blog perqué realment aquest cop he acabat cansat.

17 de març 2008

PREPARANT LES CAMES

Dissabte 15-03-08. Després se descansar per a intentar recuperar sensacions a les cames, al matí vam sortir l'Oscar i jo a fer rodar una mica les cames amb l'intenció de preparar-les per la guerra de l'endemà, així que millor anar a buscar un terreny planer i no passar-se massa de repetxons i pujades. Direcció a l'Hospitalet i a fer milles, a un ritmet una mica alegre que tampoc calia fer adormir les cames, i tot i estar el cel una mica tapat, no feia massa vent, per tant la sortida per allí baix va sortir bastant bé. A l'arribar a Salou, vam estirar una mica més la cosa fins a la Pineda per a fer temps, i vam tornar a Salou a fer la Cocacola, a on ens vam trobar el Llauradó. Un cop erem allí disfrutant del relax, van caure 4 gotes, i vam decidir posar-nos en marxa ràpid, ja que durant tot el dia la cosa havia estat fent l'amago que volia ploure, i els 3 som bastant com els gats en temes de mullar-se dalt la bici. Tornada cap a Reus tranquileta, i les sensacions a les cames bastant bé, semblava que la cosa estava ben recuperada.





El trascamión no va anar tan bé com esperavem ja que al conductor li va donar per anar com una tortuga.







---- Dia completat amb 3 hores, 88 km. i les cames amb millors sensacions que el dijous.

13 de març 2008

MMMM...... NO TAN BÉ!

Doncs sí, no tan bé com jo esperava, les ensacions d'avui a les cames no han sigut bones, i mira que aquest cop no tenia ni el vent en contra ni res d'això, tot al contrari, feia un dia preciòs, de plena primavera, així que he aprofitat per posar-me en marxa i treballar amb més intensitat que no pas ahir, que en definitiva va ser un passeig per posar les cames a lloc. Després de rodar una estona còmode, per anar calentant les cames, he començat a fer un treball més intensiu, de forma intervalada, per a provar una mica com responien les cames. Però per desgràcia m'he trobat que la cosa no anava com jo m'esperava, i les sensacions a les cames no eren prou bones. Tampoc és que hagi sigut un desastre, però em pensava que després de dos dies de descans i el relax d'ahir, estarien a punt del tot, però les he notat una mica fora de to, com a pesades. Això vol dir que la setmana passada potser vaig apretar massa, quan encara no em tocava, i no he recuperat tan bé com calia. Tot i així, he continuat fent el treball de sèries, fotent canya a les cames a veure si en algun moment es despertaven, però finalment no ha sigut així. De tornada cap a casa, a l'hora dels llops, tirant de cadència per a relaxar-les, i esperant de cara al cap de setmana estar millor, si no diumenge tota la grupeta de l' A.C.77 em faran una crujida del mil. El millor del dia, els estiraments, els he disfrutat com mai, notant com els musculs es van estirant. A partir d'ara aplicaré a rajatabla el meu lema: ni una pedalada de més, que a un mes i mig de la primera prova seria, vull arribar amb les cames ben fresques i entrenades.





Avui el dia preciòs, ideal per anar en bicicleta. En canvi les cames, tot el contrari.









---- Sortida completada amb 3 hores 18 minuts i 78 km., i una inquietud sobre com estaràn les cames de cara als pròxims dies.

12 de març 2008

ESTIRANT LES CAMES


Després de dues setmanes carregadetes de feina, i tenint en compte que aquest cap de setmana tinc l'etapa de l'aniversari del Pepe, que té pinta de ser bastant durilla, aquesta me l'he pres de relax. Dos dies de descans per recuperar les cames i avui a rodar per pla per a estirar les cames, i veure si les sensacions de la recupració son bones. En aquest cas puc dir que sí, el descans ha anat bé, i les cames tornen a estar al seu lloc i sembla que fresques, així que avui el treball de pla ha servit per a fer un descans actiu i he aprofitat per a treballar la cadència, que això sempre va bé. El vent, com tota la setmana, encara bufava avui, i tot i ser calent, sempre molesta, tot i que amb el dia una mica ennuvolat que teniem avui s'agraeix que el vent no sigui fred. Em quedo amb les sensacions que les cames han recuperat bé, això em permetrà apretar una mica més demà buscant fer proves i contrastar sensacions, i és que el temps ha anat passant i ja s'acosta el mes de maig, on vull estar a tope, i només tinc un mes i mig per anar afinant la forma.


---- Sortideta de relax completada en 1 hora i 32 minuts i 46 km. , amb una mitja de cadència bastant alta

11 de març 2008

UFF LES CAMES!!

Sí, sí, això és el que he estat dient durant 2 dies i mig, i és que aquest cop les cames han estat carregadetes degut a l'intensitat de tot el cap de setmana. Per començar, dissabte jornada dura, de més de 5 hores, a tornar a repetir fondo i aquest cop afegint-hi treball de pujada. Durant la meitat de la sortida, acompanyat de l'Iñaki, i després, un cop feta la Teixeta, a continuar tot sol a pujar dos colls més i arribar cap a casa. La veritat és que mentre pujava Colldejou, l'últim coll del dia, les cames ja començaven a dir "això ja pica" i a més se'n recordaven de la sortida del dijous, que també va ser de quilometres. Mentre baixava Colldejou ja notava que la pájara podia venir en qualsevol moment, i mentre anava direcció Reus desde Mont-roig, tot i ser pla, allí el globo ja es va començar a fer evident. A l'arribar a casa, hidratació a tope i menjar a saco, que el globo s'ho mereixia.










Fins a mig matí, disfrutant de la sortida amb l'Iñaki, company de milles del dissabte.












Veure aquest cartell, a dalt de Colldejou, volia dir que la feina dura ja estava feta. Només calia tornar rodant cap a casa


El diumenge al matí tocava posar-s'hi aviat, que a les 12 tenia calçotada, així que a quarts de nou ja estava fent el hamster per fer temps i milles mentre arribaven Oscar i Dani, i un cop reunits al punt de trobada, van passar uns companys de DAni del CC La Riba, que vanien d'Altafulla, i vam decidir unirnos a ells una estona. Tot i que volia fer més pla, vam tirar direcció Vilaplana i cap al Coll de la Batalla, i clar, allí es va apretar, i tot i el mal de cames que portava després de les 5 hores i mitja del dissabte, encara vaig poder aguantar fins a dalt del coll amb el grup de davant. Després baixada cap a la Selva i tornar a girar per a recollir els que s'havien anat quedant pel camí, i allí vam tornar a pujar el coll, aquest cop per la part de l' 11 %, però a un ritme més tranquil, i un cop a dalt Oscar i jo vam bauxar cap a Reus i vam fer una estona més de pla que a les 12 teniem calçotada. Tot i el mal de cames i el cansanci, calçotada de luxe amb la grupeta de l' A.C. 77 al complet, i també amb la Laura i l'Aida. S'ha de dir que en aquestes calçotades et poses com un tocino, però ja va bé per recuperar, sobretot el pa amb nocilla que em vaig anar fotent durant tota la tarda. Haure de cremar-ho bé aquesta setmana, ni que sigui de recuperació.
Avui i ahir dilluns, dos dies seguits descansant i fent estiraments, que després d'unes setmanes canyeres, toca setmana de recuperació. Ara ja tinc mono de bici, demà tocarà sortir a cremar-lo.


---- Total acumulat del cap de setmana: 8 hores i 5 minuts i 199 km., al final amb treball de pujada entre mig, i una mica més de trencacames del que m'haguès agradat.