EL RETORN!! (NI QUE SIGUI A POC A POC)

Sí, sí, es ell, ha tornat a la carretera, ja era hora!

29-05-08. Després del dia canyero a la Mussara, tocava relaxar les cames rodant, no sense afegir-hi una Teixeta pel mig, això sí, a ritme suau, sense passar-se. Després de sortir de Reus, aquest cop acompanyat de Judit, direcció cap a la Teixeta, a on ens vam trobar bastants ciclistes que, o bé ja tornaven, o bé anaven cap allí, entre ells el mític Javi Vara, i una grupeta de ciclistes de Tarragona, que van venir amb nosaltres. La Teixeta encara vam aguantar tota la grupeta junts, i és que el ritme tampoc era molt exigent (diumenge hi ha marxa canyera i cal reservar les cames), i un cop a dalt, cadascú ja pel seu compte i Judit i jo cap a la costa a acabar la ruta.

Agrupats a la Teixta, amb el mític Javi Vara (Baix Camp) al mig.

Quan sortiem de Cambrils direcció a Salou, vaig veure un ciclista que venia de cara i em sonava ....... ¡¡era l'Iñaki!!

La bici ja esta arreglada del tot, així que ara ja saps Iñaki, a fer milles i gaaaas.

Després d'un mes i mig sense poder agafar la bici per culpa d'una caiguda, degut a la clavícula i un més que molest hematoma al cap, per fi pot anar rodant, això sí, a poc a poc, i ben aviat espero recuperar el meu company de milles, que últimament ja el trobava a faltar. El vam acompanyar fins a Cambrils de nou, i d'allí cap a Reus ja, que es feia tard.

A veure si es recupera ben aviat del tot i podem tornar a fer milles el cap de setmana com durant l'hivern. Anims crack!!

---- Al final han sortit 2 hores i 33 minuts i 67 km, algo més del que tenia previst, però com divendres faig relax, no passa res.

HOLA MUSSARA!!

Avui he fet el "debut" a la Mussara aquesta temporada. Sembla mentida, però fins al maig he estat aquest cop sense pujar-la, quan en altres anys ja en portava un munt de pujades, però com que aquest any he canviat la metodologia d'entrenament per anar millor, doncs fins ara no l'havia trepitjat. El cel pintava una miqueta malament, i feia l'amago de voler ploure en qualsevol moment, però finalment s'ha comportat i he pogut fer el dia de qualitat com deu mana. Ara les cames ja estàn preparades per a Andorra, i només cal esperar que el cap de setmana el cel es comporti, però això ja és un altre tema. Avui treball de pujada combinant sèries i fent les recuperacions pujant, aquest cop amb el plat petit, però treballant a ritme i cadència de pujada per seguir progressant ja que les marxes que queden tenen puajdes serioses, especialment la d'aquest cap de setmana. Un cop a dalt, recular una mica i tornar a començar una altra tanda, aquest cop sense arribar a dalt que no tocava ni calia, el treball ja estava fet, i la carbonilla dels pulmons ja estava treta. De baixada una mica de fred, i és que avui el solet no s'ha deixat veure gaire, però com que no m'ha plogut, m'he donat per satisfet.

Una mica negre pintava la cosa en arribar al peu de la Mussara.

El xubasquero al darrere per si de cas plovia, tot i que per sort, al final no ho ha fet.

Les vistes a dalt, això sí, precioses, no tenen preu.

---- Han sortit 3 hores i 6 minuts i 66 km. de treball, he hagut de retallar entenament que tenia feina avui, anant mirant al cel per si de cas plovia un dia més, i van ......

APROFITANT EL SOL

Avui he aprofitat una estona que el cel s'ha obert cap al migdia, després d'haver estat plovent quasi tot el matí, per moure les cames i rodar per la costa amb el solet, que útlimament és car de veure. Després de mullar-me ahir i el rodillo del dissabte, tenia mono de sortir una bona estona, però els compromisos només m'han deixat fer-ho una estona, així que haurem d'aplaçar-ho per un altre dia, sempre que faci sol. A més, aquesta setmana és la marxa d'Andorra, que té un perfil dur, i cal ser prudent i no obrir més gas del compte per arribar bé al diumenge, que és un compromís important per a tot l'A.C.77. A mig camí, m'he trobat al Joel, un habitual de la grupeta del Baix Camp, i hem fet junts tot el que quedava fins a Reus. La veritat és que després de la soritda i d'haver arreglar una mica el món amb el Joel, m'ha canviat l'humor i tot, i és que ja trobava a faltar el solet i no estar tan pendent de mirar cap al cel a veure quina pinta tenen els núvols.

Avui m'he pogut veure l'ombra tota la sortida, cosa que no passava desde feia alguns dies.

---- He gaudit del solet del migdia durant 1 hora i 37 minuts i 46 km. Quan tingui més temps per sortir aquesta setmana em respectarà el cel?

AVUI SÍ QUE M'HE MULLAT

Avui al matí sí que m'ha tocat mullar-me, i és que després d'uns dies trampejant i lliurant-me per pocs, finalment avui m'he mullat. El matí no pintava massa bé, però com ahir vai fer rodillo, avui m'he obligat a sortir i arriscar-me, i per no mullar-me sol, he anat amb la grupeta del Baix Camp, que millor mullar-se en companyia que no pas sol. Després de sortir de Reus, i enfilar cap a Colldejou, un cop començavem a pujar, ja apareixien les primeres gotes, tot i que encara no eren gran cosa. Hem anat pujant i a pocs km. d'arribar a dalt ja plovia algo més, i després de tensar per trencar el grup, un cop Tardiu i jo hem arribat a dalt, ja ha començat a ploure fort. Mentre esperàvem als altres, xubasquero al canto i baixar cap a Reus, que la cosa cada cop es posava pitjor. En algúns moments ha caigut fort, i a l'arribar a Reus, encara hem anat fins al Picarany aprofitant que havia afluixat una mica, i ja després cap a casa; una bona dutxa calenta i a veure el Giro per la tarda, a treure'm el mono que m'ha quedat després de la remullada d'avui.

---- 2 hores i 19 minuts, de les quals més de la meitat amb aigua i 60 km. No he pogut fer el que tenia previst, però millor això que res.

PEDALANT ENTRE 4 PARETS ....

24-05-08. El dia tenia mala pinta, així que he decidit no arriscar i quedar-me fent rodillo, no fos cas que li donés per descarregar; la suada ha sigut bona, i he mogut les cames. Al final ha plogut a tot arreu excepte a Reus, i la tarda ja no ha plogut pels voltants, però com que ja havia fet rodillo, no he volgut fer sessió doble, i me l'hauré de jugar demà a veure si hi ha sort i no plou, tot i que torna a pintar malament.

Amb la música i anant fent, al final he suat una mica i tot...

---- Han caigut 52 minuts de rodillo tirant de cadència alta, lluny de les 2 hores que s'hi passen alguns companys de grupeta, però es que a mi no em motiva gaire....

DIA SALVAT

22-05-08. Avui al menys he pogut salvar el dia de qualitat de la setmana, i això que el cel no feia massa bona pinta quan he sortit, amb núvols negres a les muntanyes, però al final, per sort, l'aigua no ha caigut, i he pogut completar el dia fort de la setmana sense mullar-me. Després de rodar una mica per escalfar bé, a fer plat cap a la Teixeta, Muros, i el coll d'Alforja per les dues cares, tot i que a Muros el plat el vaig haver de treure a l'últim kilòmetre i durant les 4 pujades, les sensacions a les cames no van ser les millors. Per acabar, una altra pujada al coll d'Alforja, aquest cop amb el petit, per acabar de treballar la pujada, i un cop la feina feta,a rodar cap al pla per relaxar les cames, no massa llunyde Reus, no fos cas que de sobte algun núvol descarreguès.

El pantà de Riudecanyes ha canviat la cara després de les útlimes pluges.

Sort que aquests núvols al final no van descarregar, mira que tenien mala pinta ....

---- Dia salvat amb 4 hores i 42 minuts i 108 km. tot i les sensacions no massa bones de cames.

UN DIA CALURÓS

Per fi ha fet un dia de calor aquest mes de maig. I és que després de tants dies de pluges, tempestes i núvols ja feia dies que no disfrutàvem d'un dia sencer de sol. Avui ha sigut el bo, així que a rodar una mica, acompanyat de Proa i Judit, avui equipats els tres amb la roba de l'A.C.77, i a disfrutar del dia per la costa. Hem arreglat una mica el món i hem fet una mica de xou, hem vist el contrast de les platges, ja que a La Pineda estava bastant plena de gent i en canvi a Salou el vent feia que estiguès aixecada la bandera groga i la platja deserta, i de tornada cap a Reus bastant tranquils, aquest cop no hem trobat cap tractor a l'alçada de Montbrió que ens portés cap a Reus.

Judit i Proa, ell com sempre fent xou.

Tres A.C.77 junts avui per les carreteres; bien, bien ....

---- Han sortit 1 hora i 52 minuts i 51 km. tot rodant tranquilament per la costa.

TERRA DE L'AIGUA

17 i 18 -05-08. Cap de setmana de marxa, aquest cop a Riells i Viabrea, a la província de La Selava (Girona), així que com estava una mica lluny, el dia abans carretera i manta per a dormir en un aparthotel i així poder descansar una mica més i menjar bé al matí (al final això segon no tan bé, més endavant us ho explicaré). Sortida dissabte a la tarda direcció a Riells el Jefe, Tardiu, Judit i jo, amb un cel tapat i que deixava caire aigua, que no feia massa bona pinta per la sortida de l'endemà. En arribar al poble, cap a la sortida a recollir els dorsals i després cap a l'aparthotel, per deixar les bosses i les bicis. Quasi eren les vuit de la tarda, i depressa i corrent a buscar alguna cosa per a menjar en algún supermercat o un forn de pa, ja que on ens hospedavem no obrien per esmorzar fins a les 8, i a aquella hora començava la marxa. Després d'aconseguir cereals, galetes, nutella i pa, un tomb pel poble (ens hospedavem a Breda, poble on es roda una coneguda sèrie de la TV),i cap a una pizzeria a sopar, pasta i pizza, per a omplir la panxa amb algo consistent per l'endemà.

Col.locant el dorsal a l'habitació, per a teir-ho tot preparat al matí.

Diumenge al matí, esmorzar una mica "pobre" en quant a calories pel que estic acostumat els dies que tinc carrera, a base de cereals i pa amb nutella, i un cop tot a punt, biaxada cap a la sortida, que es trobava a 4 km. d'on dormiem. La gent ja prenia posicions, i un cop colocats, tret de sortida. Aquest cop, com que no vaig poder anar a Remences, m'havia fixat aquesta marxa com a objectiu, així que de sortida apretant ja per estar el més al davant possible esperant que es trenqués la carrera en grupets, on cadascú troba el seu. La sortida picava cara amunt, i apretant les dents vaig coronar el primer portet del dia, de 3'5 km., amb el segon grupet, a pocs metres del primer, i a la biaxada vam empalmar amb els de davant. Després, uns 20 km. rodant pel pla, esperant el moment del tirón fort; aquest va arribar després d'un desviament a la dreta, auns 5 km. de començar la primera dificultat del dia, la carretera picava cara amunt, i els de davant van fer una apretada bastant forta buscant trencar ja la carrera, i la verita és que ho van aconseguir. Es van anar fent grupets (deu ni do de com van apretar per davant), i abans de començar el primer port, coll de Santa Helena, la cosa ja estava trencada; com que el port era llarg (14 km.), vaig pujar-lo posant el meu ritme de pujada, i tot i que al principi al grupet on anava la meitat van marxar, la marxeta em va permetre anar-los agafat a quasi tots excepte a dos, i van anar caient gent que anava per davant en altres grupets; però no tot va ser tan bonic, ja que a falta de 7 km. per coronar, vaig notar la panxa ¡totalment buida! i és que l'esmorzar que vaig fer no era massa hipercalòric i ho havia de pagar en un moment o altre; tot i això, les meves cames anaven igual, encara que vaig haver de baixar mig punt per a no agafar un pajarón terrible, però la veritat és que em vaig quedar sorprès com tirava el meu cos per si sols tot i anar amb mal de panxa i la sensació de buit a l'estomac, que notes com tires del poc greix que tens al cos, i per sort no vaig arribar al moment crític de notar com cremes múscul, que és quan s'encén l'alarma de la pájara. Un cop coronat, petit descens on vaig aprofitar per menjar una mica, tot i que només va porder ser mitja barreta ja que entre l'asfalt mullat i carretera sinuosa i estreta que no permetia badar molt baixant amb un a mà, i el grupet on anava que apretava baixant, i de seguida comnçava un miniport de 3 km. on volia perdre roda; un cop coronat, més carretera estreta i un altre miniport de seguida, de quasi 2 km, on tornava a notar la panxa buida, però per sort va ser curt i ràpid i ja en la biaxada llarga em vaig permetre anar darrera el grupet que haviem format i menjar ¡2 barres!, una cosa que no havia fet mai, però això em va donar l'energia necessària per anar tranquil tot el que quedava de prova (uns 70 km. aproxim.). Descens i pla estirant del grup amb la col.laboració d'un home que entrava al relleu, on vam agafar els 2 que se m'havien escapat en el primer port dur del dia, i començava ja la segona dificultat seria, el coll de Sesplanes, 8 km. de pujada mantinguda amb algunes rampes del 10%. Allí alguns del grupet van tornar a marxar per davant només començar, però de nou el meu ritme de pujada em va permetre atrapar-los a tots questa vegada i continuar atrapant gent que anava per davant. Un cop coronat, petit descens i un altre miniport de 3 km, solventat estirant del grup per a que no marxés ningú més , i per fi baixada llarga per a recuperar una mica. A falta de 10 km. un altre miniport de 2 km que picava ja a les cames on aprofito per posar un ritme fort per a que ningú més s'escapi, i aocnsegueixo quedar-me sol amb una noia de l'A.C.A. i petita baixada fins a arribar a l'última dificultat del dia, 6 km. de pujada fins a Riells del Montseny; allí va arribar el moment "Frank Schleck" del dia: ulleres fora, maillot completament obert i a fondo donant-ho tot fins a dalt. La companya d'Andorra es va quedar i vaig ficar el plat durant la meitat de la pujada veient que em quedaven forces per anar a saco i atrapar encara algun altre que anava ja fus per davant. A l'arribar sensacions bones, cansat però m'ho vaig passar molt bé, llàstima no haver entrat en el temps que donava Or, posició 106 de la Classificació. L'any que ve intentaré estar més al davant, però això ja serà en el futur, ara a disfrutar del present i de les pròximes. Els companys de l'A.C.77, JR i Hammer molt bé, . Tardiu bé, tenint en compte que portava mitja setmana amb febre, i Judit i el Jefe molt bé també.

EN HORES POC HABITUALS

16-05-08. M'he proposat respectar els dies que toca relaxar les cames, i no tornar a passar-me de la ratlla encara que em noti bé, així que aquest divendres al migdia, després d'un matí tonto on ara fa sol, ara està núvol, he vist que el cel s'aclaria una mica i he decidit posar-me en marxa. Desde l'hivern que no sortia als migdies, i la veritat és que ja no hi estava acostumat. Un núvol ha creuat el cel de sobte per allà a Montbrió, però de seguida que he anat cap a la costa ja no hi havia cap núvol, tot el contrari, molt de sol i calor. He pres una barreta, que he hagut de menjar al poc rato de posar-me en marxa, cosa poc habitual, i quan començava el primer tomb per les rectes de Vila-seca, el globo cada cop s'ha fet més present, fins que arribant ja a casa notava que portava un globo digne del Hammer, i és que ja no estic acostumat a rodar a aquestes hores. Per sort, dutxa ràpida i a dinar, i m'he recuperat mentre veia l'etapa del Giro on s'escapaven Riccò, Di Luca i Contador, donant el primer avís que de moment són els que estàn més en forma.

El cel bastant despejat a mesura que m'acostava a la costa.

L'arribada d'avui de la Volta a Tarragona, a La Pineda.

---- Sortida tot relaxant les cames completada en 1 hora i 48 minuts i 48 km. A la tarda ha plogut, així que he encertat aprofitant el migdia.

EL YO-YO!!

Avui fent el hamster yo-yo: amut i avall, amunt i avall .....

No hi ha cosa que faci més ràbia que anar a dormir pensant que l'endemà serà un gran dia, d'aquells de milles i milles amb treball de qualitat pel mig, i a l'aixecar-te veure que al Temps l'han liat, que s'han equivocat, i que està tot el cel tapat i a més plovent. Com que no volia passar-me el dia que tenia de festa tancat, he esperat a veure si la cosa canviava i podia sortir en algún moment. Al final, el cel s'ha obert una mica, però no volia arriscar-me a allunyar-me molt per si de sobte es ficava a ploure, així que per salvar el treball de qualitat que tenia, he decidit fer el "hamster yo-yo" a l'Albiol. Lo de yo-yo va perqué volia entrenar ritme de pujada, i el que he fet és pujar i en acabar tornar a baixar recuperant, i tornar a arrancar, i així successivament fins a rematar el treball pujant tot el port tranquilament per acabar. A prop del poble, era on estava més tapat, i alguna gota queia a la mà, però de manera molt dispersa. Per sort he pogut completar tot el treball que tenia pensat fer, tot i que he acabat avorrit de l'Albiol, i és que entre dimarts al coll d'Alforja i avui a l'Albiol, he fet la setmana del yo-yo. Ara el que queda fins a Terra de l'Aigua de relax, que el treball fort ja està fet i les piles prou carregades.

Que malament pintava la cosa per l'Albiol.

A dalt de tot tenia molt mala pinta.


Avui els núvols han deslluït les precioses vistes que hi ha desde dalt l'Albiol.

---- He complert amb 4 hores i 8 minuts i 82 km. amunt i avall. Ara a recuperar bé de cara a diumenge.

TREBALL DEL BO

Aquesta tarda, a l'entrenament, tocava treball del bo, de força, per anar afinant les cames per a les próximes proves del calendari. Així que de camí al coll d'Alforja, per a pujar-lo varies vegades a plat. Un cop allí, ja m'estava esperant el Proa, i hem decidit començar amb la primera tanda. Quan estavem baixant ens hem creuat amb l'Enric de Prades, amb el que també havia quedat, que no ha pogut començar amb nosaltres, i l'hem esperat baixant. De nou una tanda, la segona, i de baixada ha aparegut el Pacman (avui tothom s'ha anat afegint quan ha pogut, per motius de feina), i el PRoa ha tingut que marxar ja que tenia obligacions amb la classe d'spinning. Enric, Rafa i jo hem fet la tercera pujada a plat (com tiren aquest parell, m'han despenjat a la meitat de coll), i en la quarta ha aparegut el Padrí Oscar, que també s'ha sumat a la festa avui. En la quarta i última tanda, l'Oscar ha decidit pujar al seu ritme fins a Castillejos, i Rafa, Enric i jo hem baixat de nou per a fer una pujada llarga coll d'Alforja + Castillejos, aquest cop a ritme més tranquil (per cert, ja començavem a estar una mica tips del coll). Un cop a dalt de Castillejos, direcció la Mussara, des d'on l'Enric ha tirat cap a Prades i l'Oscar, Rafa i jo cap a Reus. Ja refrescava a aquella hora, i desde dalt de la Mussara semblava que Reus estava molt tapat, però per sort no ha sigut així. He pogut fer el treball de força bé i amb companyia de la bona. A veure demà que tal es porta el temps .....

Relaxant després d'una de les sèries ......

..... que no vegis com cansen!!

No parem tan i fem gas, vaaa!!

Que llega Paaaaaacmaaaaannn!!

Van llegint el diari els paios, que sobrats, jeje.

L'Oscar no té mai fred, aquí va ell tot de curt a dalt dels Castillejos.

---- Dia dels bons, amb treball de qualitat, completat en 4 hores 56 minuts i 115 km. Després dels estiraments les cames semblen menys cansades, a veure com estaràn demà.

PELS PÈLS!!

Després d'estar dubtant si sortir o no, si arriscar-me a una remullada o no, tal i com pintava el cel, al final m'he l'he jugat i després de quedar amb l'Oscar i Pacman (al menys així no em mullaria sol si plovia) hem posat rumb a esquivar núvols i buscar clarianes intentant evitar el que finalment es faria realitat. A Botarell la carretera estava humida, i a Vilanova d'Escornalbou encara estava mullada, així que allí feia poc que havia descarregat. D'allí jo he decidit tirar cap a Reus, que ja havia complert amb el que em tocava, i ells dos han continuat amb la seva sortida, i quan era a uns metres d'arribar, alguna gota ha caigut al manillar, i a l'arribar, ja he sentit com descarregava a Reus, i ho ha fet una bona estona. Jo me n'he lliurat, però Oscar i Pacman s'han mullat una miqueta al tornar cap a Reus. Avui m'he lliurat per poc!!

Pacman i Oscar a la pujadeta de la sortida de Riudoms.

Rafa Pacman comentant la pròxima Ironman on té pensat participar.

---- He arribat a casa amb 1 hora i 45 minuts i 49 km. per rodar una mica les cames. Demà tindré tanta sort o m'acabaré mullant?

AL MENYS HE ESTIRAT LES CAMES

Al final, per motius personals, més que per la possibilitat de mullar-me molt, no he pogut anar a la marxa de Terra de Remences, un dels objectius d'aquest any, i en la que volia fer un bon paper, però com a vegades hi ha coses que s'escapena les nostres previosions, he hagut de dir no a la prova, a més que les condicions meteorològiques tampoc convidaven a l'optimisme, però en aquest cas això és el de menys. Tot i això, ara canvien una mica els objectius de l'any, i renunciar a Remences vol dir que podé fer més a fondo altres proves, com per exemple Terra de l'Aigua, o la Volta als Ports d'Andorra. Així que després d'anar a dormir ahir pensant que avui hauria de fer una sessió extra-llarga de corró, per sort aquest matí han aparegut les clarianes i, amb la companyia del Jefe primer, i del Sala i el Tardiu després, al menys he pogut fer una sortideta per estirar les cames, no sense mullar-me en un ruixat baixant de la Teixeta. Més val això que res, així que em conformo amb això.

Potser que el Taridu vagi pensant a comprar-se uns pantalons nous.

Deixant-me portat pel Sala i el Jefe.

Tardiu i jo fent el "café".

Tardiu i Sala tensant a la Teixeta; els núvols del fons ja anunciaven una mica d'aigua.

---- Al final m'he conformat amb 3 hores i 22 minuts i 88 km., lluny dels 185 que havia de fer a Remences. Ara a preparar una bona Terra de l'Aigua durant aquesta setmana.

OBLIGAT A NO SORTIR

Avui, amb la pluja que ha caigut, no hi havia manera de fer el hamster, així que no m'ha quedat més remei que fer corró. Tot i que no m'agrada gens i ho trobo molt avorrit, és la millor solució per moure les cames en dies de pluja. El cap de setmana pinta malament, i ja veurem com va la cosa a Remences, però té tota la pinta que caurà aigua durant quasi tots els 185 km. de la prova, així que hauré d'estar atent al que diuen al temps fins dissabte a la tarda. De totes maneres, la cosa està molt difícil i ja em vaig fent a la idea que la meva primera gran prova de l'any l'hauré de descartar per factors externs, aixi que..... a aprofitar l'entrenament que he fet fins ara per al cap de setmana següent.

---- Sessió de corró per a complir amb les cames completada en 36 minuts. Aquest cap de setmana sembla que tocarà fer-ne més d'un dia.

RODANT, RODANT, .......

Després de la bona noticia d'ahir, on el fisio em va confirmar les meves bones sensacions, i la lesió ja està fora totalment, avui he sortit a rodar tranquilament, que no vull carregar massa les cames per la marxa del dieumenge a Remences, 185 km. molt durs i que cal afrontar amb les cames fresques. Com el treball dur el vaig fer el dimarts, aquests dies que queden, si el temps acompanya, a rodar per mantenir el to a les cames i poca cosa més, que la canya li fotrem de nou el diumenge a la prova. Avui doncs, amb aquest ventet emprenyador, a rodar cap a l'interior, cap a l'Alt Camp, buscant una mica de protecció, i a pulsacions baixes, només per a moure una mica les cames i apretant una mica només en els repetxons, i la veritat és que m'he trobat molt bé. L'únic que em preocupava era que de sobte es fiques a ploure, però per sort no ha esta així.

Les pulsacions avui per terra, però la veritat és que no calia més.

---- Rodant tranquilament durant 1 hora i 58 minuts i 55 km. bastant tranquils a les cames. Demà el cel no té pinta de deixar-me fer el mateix........

PROVA SUPERADA

Prova superada avui durant la sortida, i és que li he fotut canya de veritat a les cames després de la lesió per sobrecarrega i la resposta no ha pogut ser millor: res de dolor i muscularment a tope. Pujant amb el plat gran fent força, després pel pla tirant de desarrollo dur, i res de res, ni una sola molèstia. Amb aquestes bones sensacions, avui haguès estat pedalant fins que s'haguès fet fosc, però no calia abusar i només he allargat la sortida una mica per la costa i a ritme tranquil, per a acabar de posar a to les cames després de les sèries a la Teixeta, un port que ja és un clàssic, i és que està ple de ciclistes desde el canvi d'hora que van per allí a fer el seu entrenament. Ara, a falta de l'opinió del fisio, però segons les meves sensacions d'avui, ja torno a tenir les cames a punt per a buscar ports més durs quan faci el treball de força. Després de relaxar les cames rodant per la costa, uns bons estiraments i de nou gel al vespre, més com a prevenció que per molèsties, que per sort ja han desaparegut. Els pròxims dies a rodar tranquilament, que el treball de força ja s'ha fet i cal arribar amb les cames el més a punt possible per a Remences.

Un dia que em deixo les ulleres, i els bitxets no han parat d'emprenyar-me.

Cada dia em noto més còmode amb les Aerlite3.

---- Dia de treball de qualitat i canyero completat en 3 hores i 8 minuts i 77 km. A l'espera de l'opinió demà del fisio, les meves sensacions són de total recuperació de la sobrecarrega.

"LA VIE EN ROSE"

Dia super-caluròs avui, el Polar ha arribat a marcar una màxima de 28ºC, així que he decidit posar-me de curt i sortir a gaudir del temps tan bo que ha fet. I res millor per a disfrutar de la caloreta que l'equipament de l'A.C.77, comodíssim i fresc, i la veritat és que els colors i el disseny estàn ben trobats, i la roba s'adapta molt bé al cos. Mentres la majoria de l'equip exhibeixen el rosa per Thailandia, els que quedem aquí hem de continuar passejant-lo per a que la gent s'acostumi a veure'l sempre. La sortida d'avui bastant relaxada, disfrutant del dia i estirant les cames, buscant sensacions als pocs repetxons que tenia la ruta i la veritat és que, a falta de l'opinió del fisio, la lesió ja està del tot fora, caldrà veure com es comporta demà amb un treball més dur i intens. El diumenge toca Remences, així que cal ser prudent aquests dies i no passar-se per arribar amb les cames a punt i fresques, que la prova és dura i espero fer un bon paper.

Més detalls del maillot.

Detall de la part del davant del maillot.

---- Estirant les cames per la costa durant 1 hora i 40 minuts i 45 km. tranquilets a les cames, tirant de cadència per a no carregar-les excessivament.

MOLTA CALOR I BONES SENSACIONS DE NOU

Avui ha fet un dia d'aquells primaveral dels bons, amb caloreta i tot, la veritat és que sortir avui a entrenar sí que venia de gust, i per acabar-ho d'arrodonir sembla que la lesió ja és aigua passada i les cames han retrobat les bones sensacions de fa 6 fies; més ja no es pot demanar! Per a comprobar com anava la cosa, ruta per les pujadetes del Baix Camp i el Priorat, buscant una mica de duresa cap als Castillejos i allargant la sortida degut a les bones sensacions cap a Prades, on m'he trobat amb l'Enric, l'Oscar, l'Anna, el David i la Montse, que estaven allí dalt passant el finde i he quedat amb els 3 biciclistes per fer una sortideta per la costa d'aquí poc, quan la platjeta comenci a estar més plena. Després de la parada per xerrar una mica i repostar aigua, de nou direcció cap a casa, que si no ja es feia massa tard, afrontar el coll d'Alforja per l'altra cara (avui he fet les 2 vessants) i disfrutar arribant de casa del dia boníssim que ha fet. Us en deixo unes imatges per a que jutgeu.

A més del bon dia, a dalt a Prades no hi havia quasi cap cotxe, he disfrutat molt.

---- Sortideta de les bones completada en 4 hores i 8 minuts i 104 km. amb 1722 metres de desnivell acumulat, i la lesió cada dia més oblidada.

"ZAPAS" NOVES I BONES SENSACIONS

Les Northwave Aerlite3; són comodíssimes, les recomano.

Avui he tornat a veure el Carles, el fisio, per a que em fes un cop d'ull als isquios a veure com estaven, i les notícies han sigut molt positives: quasi del tot recuperat. Així que amb aquestes bones notícies, i un cop solucionats al matí alguns problemes de mides de sillín amb el Joan (quin fart de medir que ens hem fet avui), he pogut anar a rodar un altre cop a veure com van les sensacions de recuperació de la lesió i ajustar-me i adaptar-me a les mides noves. A més, avui estrenava sabatilles noves: les Northwave Aerlite3, i calia també anar amb prudència. El dia una mica caluròs, però les sensacions bastant bones, la cosa està quasi recuperada del tot, però no calia abusar i al cap de 2 horetes de tornada cap a casa per a que em sortissin com a molt mitja hora més, que n'acabo de sortir i no s'ha d'anar a fondo. Les sensacions de mides molt positives, diferents però positives, les sabatilles comodissimes i genials, i les cames molt bé, ara cal tenir cap i no recaure d'aquestes coses.

El Jefe treballant la força a la Teixeta.

---- Sortida un altre cop tranquilet, que no cal forçar les cames encara, completada en 2 hores i 20 minuts i 58 km. De moment les molèsties ja no hi són i les sensacions molt millors que fa 5 dies.