29 de març 2009

JA TINC DIAGNOSTIC

Inflamació de l'articulació sacroiliaca, o sacroilits (crec que es diu així), això es el que m'han dit que tinc exactament. Es degut al sobreesforç que vaig fer al gimnàs, a continuar entrenant tot i notar una molèstia i per tenir la columna feta un cromo. L'únic que puc fer es fisioterapia, rehabilitació i tenir paciència, ja que aquest dolor, tal com ve, marxa sol i te n'oblides totalment. No hi ha un temps de recuperació exacte, cada persona és un mon diferent, així que em caldrà més paciència que mai i currarme la rehabilitació per a que no me torni a donar problemes. Puc anar fent a poc a poc, sense forçar massa la màquina, però de totes maneres aquesta setmana buscaré una segona opinió i un bon assessorament per a la rehabilitació. Espero ficar-me bé el més aviat possible i tornar a escriure al blog només les vivències dels entrenaments de forma regular, com abans, i oblidar ja tot aquest episodi de la lesió. Ja aniré cap a la sisena setmana quasi parat, sense entrenar en condicions, així que encara no sé quan començarà la meva temporada 2009, és una incognita a dia d'avui.


La inflamació és en aquesta zona, però el dolor (que ara per sort només son molèsties) irradia cap a tota la part de la cadera i la part baixa de l'esquena, en el meu cas al costat dret. Espero que no us passi mai, és molt incòmode i una zona del cos que descansa molt poc, per això li costa curar del tot.

26 de març 2009

ALGO MÉS LLARG, ALGO MILLOR

Quinze minuts, aquest és el temps que vaig allargar de més a la sortida d'ahir. Dit així, no sembla res, acostumat com estava ja abans de lesionar-me a fer 4 hores tranquilament abans de notar fatiga, però ara, per a mi, el que vaig fer ahir, pot significar un petit pas endavant. M'havien dit que sortís entre hora i imtja màxim dues hores si no em feia mal, però ahir, com que em notava la molestia una mica menys que els altres dies, me la vaig jugar i vaig allargar la sortideta fins a les 2 hores i quart. Total, com que demà tinc les radiografies i visita al metge, si la cosa es posa pitjor, m'ho veuràn més fàcil no? Per sort, vaig aguantar bé tota l'estona, sempre amb aquella cosa allí, en aquell punt, i fins i tot després, cap al tard, la cosa semblava que estava igual. Estic estancat en aquest punt que no millora, però tampoc empitjora, així que valoro lo d'ahir com a "positiu". Demà sortirem de dubtes, em diràn si és algo xungo que es pot cronificar (els metges sempre es volen curar en salut, però de vegades més valdria que no fossin tan clars explicant les coses i ens deixessin viure una mica més en la ignorància) o si continuaràn fent-me altre tipus de proves visuals, i per tant voldrà dir que és algo més fàcil de curar. Ja fa uns dies que dormo inquiet, esperant que arribi demà, i que siguin bones notícies, encara que hagi d'esperar unes setmanes més per a un diagnòstic definitiu i saber quan podré començar a entrenar.


Per petició expressa del Jordi, aquí tenia a la fiera, a punt de marcar el territori. Com que estava motivat, la caminada nocturna amb la Kira s'ha allargat bastant, ja que li he fet fer 4 sèries de 5 minuts caminant a ritme ràpid, per a que vagi afinant la forma, jejeje .....

---- 2 hores i 15 minuts, rècord d'aquests dies, amb sensacions algo més "bones" que aquests últims dies, disfrutant d'un dia amb solet però amb algo de vent incòmode.

24 de març 2009

PER ALEGRAR EL DIA, MILLOR EN COMPANYIA!!

Normalment surto sol a entrenar, ja que normalment sempre he de fer "feina" (series, rodar a un ritme constant durant un temps X, fer treball de cadència ....) però en dies com aquest, o quan acabo tot el treball específic i tinc més dies de "cocacola", sempre busoc algú amb qui compartir la sortida, ja que es passa millor i és més entretingut. Avui he sortit de casa sol, ja que en principi al migdia la gent no pot quedar, però al poc d'estar pedalant m'he creuat amb dos del integrants del "Tridente", el Joel i el David, i he girat per anar amb ells. La veritat és que mentre pedalava sol, "escoltava" el meu cos i notava una mica de contractura per aquí, una molestia per allà, valorava si era menys que el diumenge .... però ha sigut començar a pedalar amb ells, ficar-se a xerrar i dir animalades (son com uns gamberros, però en bicicleta), i entre historietes i riures, m'ha passat el temps volant, he anat una mica més ràpid del que em tocava i no he notat res; fins i tot hem parat a fer la cocacola a un lloc mític i obligat per a tots: el CanVi de la carretera Alcolea, també conegut com Can Tanga o Bar Coyote, ja podeu imaginar per qué, jejeje..... Total, que en arribar a casa, una mica de molestia, que m'ha passat amb els estiraments, i durant la resta de la tarda res fora del normal, només aquella cosa que encara noto a la part de la cadera i l'esquena, que encara no em deixa fer la vida normal, però confio que s'arregli quan tingui un diagnòstic, tot i que encarar em cal paciència.

El Joel amb la roba del Barça que li han donat; no hi ha res com tenir amics corredors que et donin roba a estrenar!

Un dels moments en que hem aprofitat per rodar en paralel els tres, i on semblo gordo i tot ..... esteu fins mamons!!

---- Una horeta i mitja en companyia d'aquests dos "liantes", plena de riures i historietes que no explicaré aquí, més la cola al "Can Vicenç", que a poc a poc es consolida com l'alternativa a la platja, jejeje..... Dies així et passen tots el mals.

23 de març 2009

AL MENYS PASSEJAR EM CONSOLA

Segueixo estancat, en un punt mort, a l'espera de que em comencin a fer proves per a trobar exactament el punt de la lesió. És la cinquena setmana (es diu ràpid) desde que em vaig fer mal, i després de molts dies parant i arrencant, sense trobar una millora completa, aquest divendres començaran a fer-me proves per anar descartant lesions (o trobar la lesió, depèn de com es miri). Com sempre, començaràn amb unes radiografies i a partir d'aquí, si no surt res (que espero que no, ja que sino podria ser una lesió llarga i complicada) aniràn fent ressonancies, ecografies, TACs, etc..... fins a trobar el punt de la lesió. La part dolenta es que entre una prova i una altra passen més d'una setmana fins que em tornen a visitar (les mútues ja no són tan ràpides com abans), però quasi prefereixo esperar unes setmanes més i que sigui alguna cosa muscular abans que òssia o articular. De moment, puc continuar fent passejos en bicicleta, que no ajuden en gran cosa a la forma física, però sí a desconectar de les rutines del dia a dia.

Espero amb una mica d'impaciència el divendres, quan tingui els resultats de les radiografies, i ojalà hagi d'esperar una setmana més i sigui un tema muscular, ara ja no tinc pressa.

Amb els dies tan bons que està fent, i jo encara a pas de tortuga ...... però al menys em toca l'aire (o en aquest cas, el sol)!!

---- El cap de setmana, com aquests últims dies, tranquilet: hora i mitja dissabte i dues horetes el diumenge, a ritme tortuga, disfrutant de les bones temperatures, sobretot el diumenge.

18 de març 2009

EN OBSERVACIÓ

Nova sortida, segueixo amb la rehabilitació, rodant a poc a poc, sense forçar, copsant sensacions, qualsevol cosa fora del normal ..... De moment tot segueix igual, noto alguna cosa a la zona afectada però al menys les lumbars ja no estàn tan contracturades, l'únic que diferencia les sensacions d'avui a les de dilluns és un punt a la part baixa de la meva esquena que em recorda que encara no estic bé del tot. No sé que és exactament, em dona moments de dolor puntual, i no pas en bicicleta, sino fora d'ella, tampoc és res exageradament doloròs, però depèn quins moviments en la vida quotidiana apareix. Cal tenir paciencia i veure com evoluciona, l'únic que puc fer és esperar a la pròxima visita i explicar-li al metge, a veure que hi diu ell. No em queixo, puc pedalar i això és molt, però l'incertesa de no saber quan estaré bé del tot per a poder tornar a començar a entrenar em menja per dins, i llavors em repeteixo a mi mateix que he de tenir paciencia.

A la sortida d'avui m'he trobat un dels mítics de la grupeta del Baix Camp, el Javi Vara (o Jivi Viri com li diem, jeje), un tio peculiar i que sempre està de broma, i m'ha passat el temps volant parlant al seu costat i fent catxondeo: que si curset per València tota la setmana, que si cada nit a pendre algo, que si la festa per allí, que si les dones valencianes per allà ..... Javi, no canviaràs mai, però és genial estar rient tota l'estona al teu costat, et passen tots els mals!

Amb el "Jivi Viri" és impossible estar depre: sempre et surt amb alguna i t'acaba contagiant la seva alegria.

---- Poca història, només una sortida una mica més llarga avui, mentre observo com evoluciona tot: 1 hora i 55 minuts a pas de tortuga, més els estiraments, els abdominals i els exercicis de rehabilitació. Pocs canvis, no empitjoro, però tampoc milloro, seguirem observant ......

16 de març 2009

LES MEVES NOVES MULETES

Recordo quan em vaig fer el meu primer esguinç de turmell, quan jugava a bàsquet. Va ser una tarda que no havia d'entrenar, ja que al matí m'havia fet mal a l'espatlla per un cop molt fort a la classe d'educació física, però com no en tenia mai prou de fer esport i soc un "cabezón", vaig voler entrenar. Tot anava bé, fins que en un canvi de direcció, vaig notar que em fallava el turmell i vaig sentir molts "creeecs"; vaig caure a terra i vaig notar punxades de dolor molt fortes i de seguida se'm va inflar el turmell com una pilota de tennis. Un cop a urgències, em van dir que m'havia fet un esguinç de grau 2'5 ( a partir de 3 ja es passa pel quiròfan, així que m'havia anat de poc). Vaig haver d'estar 5 setmanes amb la part inferior de la cama enguixada.

Un cop passades aquestes 5 setmanes, tocava revisió al metge, i quan em va dir que em treuria el guix, jo tot innocent vaig pensar que la cosava ja estava quasi del tot; quin gran error, en quant em va fer posar el peu a terra i caminar, pensava que queia, em notava el turmell sense forces, i semblava que quan feia una passa es trencava. Van ficar-me una bena compressiva i vaig haver d'estar encara 2 setmanes més ajudant-me amb les muletes per caminar, mentre anava notant que el dolor marxava del turmell i a poc a poc anava agafant una mica de força; després encara una setmana més amb una muleta, i finalment, quatre dies amb la bena i després ja a començar a caminar sense res; després d'aixo, a rodar suau mentre veia els companys entrenant i finalment a incorporar-me als entrenaments progressivament, al principi amb un vendatge al turmell, i després ja sense ell.

Ara que m'he lesionat per primera vegada desde que faig ciclisme (no conto les caigudes de xapa i pintura), trobo certs paralelismes amb aquells mesos que vaig estar amb l'esguinç: primer un periode de descans total per a que es curi la zona afectada, i després un periode de readaptació amb l'ajuda de les muletes, però aquesta vegada les meves muletes, tot i que també son dos, son una mica diferents: es tracta de la cadencia i les pulsacions. Elles dos m'ajuden en aquests dies de prudència i rehabilitació a no passar-me de la ratlla, a no forçar més del que toca, a ajudar el meu cos a curar-se a poc a poc. De moment em van molt bé, i espero que segueixi així, tot i que haig de dir que aquestes noves "muletes" són més reconfortants que les que vaig haver de fer servir fa anys.

Un parell de fotos de la sortida d'avui:

Normalment me les trobo quan em toca fer muntanya, però avui s'han deixat veure per la part propera de la costa. No es massa habitual veure-les per aquesta zona.

En un altre moment haguès intentat seguir el camió una estona, però avui, tot i que m'ha passat pel cap durant un instant, no tocava.

---- Segueixo amb les sortides a pas de tortuga, intentant que la part lesionada es vagi "ficant a lloc": avui només 1 hora i 30 minuts, poquissims km i sobretot, molts estiraments i els exercicis de rehabilitació. Encara noto la sensació com si la zona de la lesió s'haguès de trencar, com si estigues molt dèbil, però avui algo menys que el dissabte, així que, dintre del dolent, estic content i més animat.

14 de març 2009

NOU PAS ENRERE ..... A COMENÇAR DE NOU!!

Aquesta setmana, de nou en blanc, i és que després de començar la rehabilitació a mitjans de la setmana passada, el dissabte, després de sortir a rodar un parell d'horetes per carretera molt suau i després de fer els meus exercicis i els estiraments, cap a la tarda i tot el diumenge, va començar a fer-me mal, aquest cop una mica més amunt del lloc de la rotura fibrilar, i vaig decidir parar de nou i tornar a anar al metge. Després d'examinar-me bé, es va descartar un nova rotura o una rotura en un altre lloc, i aquest cop el que passava és que la lesió havia derivat en una contractura lumbar, que segurament arrastrava desde el primer dia que em vaig trencar, però que quedava amagada pel dolor de la rotura. M'han recomanat molts estiraments, molts abdominals, exercicis per enfortir la zona i rodar de 2 a 3 hores per pla i suau, també sessions de massatge, i d'aquí a dues setmanes de nou al metge, que em volen fer un seguiment. Aquest cop espero que, ara sí, la cosa vagi millorant, encara que hagi d'estar dues setmanes a ritme de tortuga, i la forma segueixi caient en picat.

Avui sortida molt suau, dues horetes en companyia d'Iñaki, i més tard ens hem creuat amb en Pacman, que estava de tornada i ha vingut una estona, comentant com li va la preparació per a l'Ironman de Sudafrica. Comença a estar fi, tot i que ell diu que no es troba massa bé, però confio en que un cop estigui a la prova, es guanyi el bitllet per a Hawaiï, que així ja tinc excusa per a viatjar-hi al setembre. A veure si m'arriben temps millors, i també em torno a posar fi jo.

Els tres comentant sensacions de tornada cap a casa.

Per la tranquilitat del caminet que porta de Vilaseca a Reus, disfrutant d'un dia agradable que convidava a pedalar.

Les sabatilles "fashion" de Pacman ....

---- En un dia totalment primaveral, he començat de nou (aquest cop espero que sigui la bona) amb 1 hora i 59 minuts a pas de tortuga, més els estiraments, i després els abdominals i els exercicis de rehabilitació. Avui estaré a l'expectativa de com van les lumbars cap al tard, que no es repeteixi el de la setmana passada!

6 de març 2009

TORNO A SER "CORRECAMINOS"

L'entrada d'avui no té a veure amb la bici, és més aviat sobre una anècdota quotidiana (o costumbrista, que es diria en literatura) que m'ha passat aquesta tarda. Anava caminant tranquilament per Reus, quan de sobte un colega m'ha hagut de dir: "tio, baixa marxa, que sembla que vaigs amb les presses al cul!". No m'havia donat ni compte, i ja els havia deixat uns metres enrere; això no tindria importància si no fos pel fet que no fa ni una setmana, anava coix i a més no podia caminar ràpid, no podia fer la gambada (zancada) llarga a la que tan estic acostumat, i que tan normal és per a la gent que tenim les cames llargues. Per a mi ha sigut un simptoma més que la cosa va per bon camí, i que a poc a poc, recupero la normalitat, tan a la bici com a la meva vida quotidiana.

Avui, 20 minuts de rodillo molt suaus, sese pulsòmetre ni res, només per a escalfar una mica les cames de cara als estiraments (em van recomanar que no els fes en fred, ja que els últims estudis diuen que no és recomanable), i després la sessió d'estiraments, avui ja sense tanta rigidesa a les cames, i estirant una mica més que ahir en la zona afectada, però encara amb prudència.

5 de març 2009

PIANO PIANO ......

Onze dies exactes fa desde l'última vegada que vaig fer un gest tan senzill com apretar el velcro de les sabatilles abans de pujar a la bici. Un gest insignificant, però que per a mi significa tornar a pujar a la bici i començar el procès de rehabilitació que encara em queda abans de poder tornar al nivell que estava abans del trencament. Abans de pujar a la bici, una mica de nervis a la panxa per no saber quines sensacions tindria, si em faria mal, si no me'n faria, si em molestaria ..... Un cop al rodillo (opció sensata degut al fort vent que ha bufat aquí al Baix Camp), i en els primers minuts escalfant, he notat molta calor a la zona on tinc el trencament, una sensació extranya, però que al cap d'uns minuts ja m'ha passat i he pedalat molt còmode. Notava com tota la musculatura s'anava ficant a lloc, recuperava sensacions i sentia "picors" en alguns llocs quan la sang ja estava bombejant a les cames ..... unes sensacions agradables. Després del rodillo, a fer els estiraments que m'han manat especialment per a la zona lesionada, encara sense apretar molt durant aquests primers dies, i completant amb els habituals que faig sempre; aquí sí que he notat la musculatura més rígida que abans de parar, imagino que és normal.

La sessió no ha tingut massa història, només moure cames suaument durant 40 minuts amb l'intenció d'ajudar a ficar a lloc la zona que està cicatritzant, però significa el primer dia d'una rehabilitació que em penso "currar" per a que no em torni a donar problemes quan vulgui estar a tope. Comença el compte enrere .....

3 de març 2009

VACANCES FORÇOSES

Tal com diu el títol de l'entrada, parón als entrenaments per culpa de la lesió de la setmana passada. Al final vaig haver de passar pel metge, ja que el dolor no marxava, i em va diagnosticar una rotura fibrilar, ni més ni menys que al gluti, a la seva part alta, i us puc assegurar que fa mal i després, quan la rotura es va curant, es molt molest. Així que davant aquest tipus de lesió, no hi ha res més a fer que descansar, deixar que cicatritzi i després tornar a entrenar progressivament. Però el descans no és total, ja que m'ha recomanat que a mitjans de setmana comenci a fer algo de bici suau i uns estiraments que m'ha ensenyat, ja que no es bo estar del tot parat quan aquest tipus de lesions estàn a la fase "de baixada" (com diuen ells), i començar amb els entrenaments de forma progressiva. Tot i que m'ha dit que no es tan greu com en principi pintava, seré bastant prudent en la recuperació ja que vull que es curi bé i no em torni a donar problemes, així que fins dijous (farà deu dies en total de repòs complet) res de res, descans total, per a deixar que vagi cicatritzant bé.

Ara que ja estic de més bon humor i amb ganes d'escriure, espero tornar a donar vida al blog de nou, després de tenir-lo molts dies abandonat degut a la poca motivació per escriure.

Vull donar les gràcies a tota la gent que m'ha estat donant ànims quan tenia la moral pel terra i pensava que era més greu del que al final ha sigut. Moltes gràcies a tots i totes!!