30 de gen. 2009

BICIACCION-ALCAÑIZ-SCOTT: MOLTA SORT A TOTS!!!


Diumenge passat es va fer la presentació de l'equip de BTT Biciacción-Alcañiz-Scott, on correràn aquesta temporada 2009 un bon nucli de corredors catalans, entre altres. Entre els objectius de l'equip estàn el Campionat de BTT d'Alcañiz i l'Open Tarragona BTT, a part d'algunes proves de la Copa d'Espanya. Entre els corredors catalans de l'equip, menció especial per alguns amics que formaràn part de l'equip, com els germans Martorell (Enric i Jordi), Jofre Prunera, Christian Vazquez i Josep Turón; tots ells han demostrat de sobres la seva qualitat en les proves de BTT de la província i en algunes proves de la Copa Catalana. Des d'aquí desitjar-los molta sort als cinc per a la temporada 2009 i que aconsegueixin el màxim d'éxits possibles. Molta sort companys!!!

Si voleu més informació de l'equip, la podreu trobar en la seva pàgina oficial, i també al blog de l'Enric.


Enric Martorell en acció durant la cursa disputada el diumenge passat, on va acabar 7è tot i el handicap d'haver de sortir al darrera de tot en la sortida per culpa de no tenir punts de l'any anterior, i haver de fer la primera pujada a peu degut a l'embotellament de gent.



---- Aviu he complert amb el que m'havia proposat, per tal de fer dia de qualitat sense mullar-me, i tot i que he arribat patint ja que era fosc, he acabat amb 4 hores i 47 minuts i 130 km. Ara si plou, ja no em caldrà mullar-me tant.

29 de gen. 2009

PROVA SUPERADA (DE NOU)

Avui tocava fotre-li canya, i és que tenia la prova de l'esforç, per a veure com va tot i si les coses s'estàn fent bé, i de pas veure com estic de salut (el cor sempre s'ha de vigilar, i de passada una bona analítica), i estic content de com ha anat tot. De salut estic perfecte, que és el més important, i a més la prova ha donat un resultat força bo: estic igual que fa sis mesos. Això vol dir que ara, a l'hivern, estic igual que l'any passat al juny quan se suposa que estava en plena forma, i a més he augmentat una mica alguns valors; també m'ha servit per acabar de fixar algunes pulsacions, sobretot de cara al treball que vindrà amb les sèries.


Després de la prova, a moure cames una estona, i arribant a Cambrils, m'he trobat amb tres de la grupeta del Baix Camp que feien la cocacola: Arnau, Joel i Ferran (d'esquerra a dreta a la foto); després de xerrar una mica, tornada cap a casa una mica més ràpida del que volia, però per sort sense gaires apretades, ja que necessitava anar tranquil després de currar a la maquina de l'hospital. Ara, a seguir currant de valent dalt de la bici!


---- Després de descansar un parell de dies, dimecres a moure cames tranquilament durant 1 hora i 30 minuts i 40 km, de cara a la prova d'avui; avui, prova de l'esforç i després a moure cames de nou durant 1 hora i 45 minuts i 49 km.

27 de gen. 2009

UN ANYET!!!!!

Avui fa un any que va nèixer aquest blog. Ja han passat 365 dies des d'aquell primer post ...... com passa el temps!! I la veritat és que ni en la meva previsió més optimista esperava que tindria tantes visites, i és que en el moment d'escriure aquestes linies, ja supera de passada les onze mil (onze mil!!!) i la mitjana de visites dels útims mesos és de més de quaranta al dia. Això encara em motiva més a continuar explicant les meves aventures diàries i les de la gent que m'envolta en aquest món del ciclisme.

Vull donar les gràcies als que visiteu aquest blog, ni que sigui de passada, i especialment a la gent que ho feu de manera habitual. Moltes gràcies a tots i totes!!!!

26 de gen. 2009

COMPLINT AMB EL FONS

Aquest cap de setmana tenia pensat fer fons a saco, ja que l'anterior vaig estar completament K.O. pel virus, però al final la cosa es va quedar en un sol dia, degut a la forta ventada de dissabte.

Com que no era qüestió de jugar-se el físic, degut al fort vent, el millor era quedar-se a casa i fer rodillo. Després d'estar durant més de mig dia fent la marmota i aprofitant per a fer coses que habitualment no faig quan vaig en bici, i atacar el pot de Nutella continuament, cap a mitja tarda em vaig decidir a pujar al rodillo. Pero aquest cop el rodillo va ser diferent, ja que em van deixar un de cilindres, com el que fan servir els pisteros, i la veritat és que l'experiència va ser fins i tot divertida.

Després d'uns minuts inicials amb la mà i el colze a la paret i controlant l'equilibri, en quant vaig agafar velocitat la bici ja es mantenia recte, i em van passar els minuts volant. Acostumat a l'altre, en aquest la sensació de rodar és molt semblant a fer-ho per la carretera, i no es fa tan pesat.

El diumenge, ja amb millor temps, a complir amb la sessió de fons que tenia programada. Amb la companyia d'Iñaki i de Jofre, i durant una estona de Judit, a rodar cap a l'interior en busca de terreny irregular i ondulat, per anar a buscar més tard senscions de cames a la Teixeta. Durant el tram d'anada a la Teixeta, ja va comenár a bufar una mica el vent, i la cosa es va fer una mica pesada, però ni de bon tros ho feia com el dia abans. Les sensacions van ser positives, però no tot el que jo esperava; encara tinc seqüeles degut a la pèrdua de massa muscular i ho noto, tot i que a poc a poc vaig recuperant el pes que tenia abans. D'aquí unes setmanes tornaré a provar-ho, a veure si torno a estar com abans del virus.



©Photo: Biciciclismo

El cap de setmana passat, la Judit va estar concentrada amb el seu nou equip, el Lointek, a Plencia (Bizkaia), on van estar entrenant i preparant la nova temporada. Si voleu veure més fotos, clickeu en aquest enllaç.


---- Dissabte sessió "divertida" amb el rodillo de cilindres; van caure 46 minuts a pulsacions baixes com qui no vol la cosa, i vaig estar a punt de fer el doble, però no calia abusar que al dia següent queien hores. El diumenge, sessió de fons completada amb 5 hores i 15 miunts i 143 km. Les sensacions encara no són les de fa unes setmanes, però a poc a poc les vaig recuperant.

23 de gen. 2009

GAFAT

Aquests últims dies estic tenint una mica de mala sort. Primer va ser el virus estomacal, després unes mides mal posades a la bici nova que em van carregar una mica les cames, i avui, per a rematar, he trencat la cadena. La sortida ha començat amb el Jefe, i el vent és clar, que aquests dies no ens abandona, amb un tomb cap a l'interior intentant evitar-lo el màxim possible, però ell sempre estava allí. Un cop a Reus, com que el Jefe ja havia acabat la sortida, he anat a allargar el meu entreno una hora més pel meu Tontòdrom particular: la carretera vella que va cap a Alcover i tornar. En aquest tomb m'he trobat amb en Prudenci, que està preparant-se ja les brevets que vol afrontar aquest any 2009, i al qual des d'aquest bloc, li desitjo molta sort en aquests reptes d'ultrafons que admiro. Anàvem rodant i explicant-nos els nostres reptes pel 2009 quan s'ha sentit un cop sec i s'ha trencat la cadena: no m'ho podia creure, no tenia ni 200 km i s'ha trencat, quina mala sort!! Per sort, el company brevetero portava el material per arreglar al cadena a la seva motxilla (que per cert estrenava), i després d'arreglar-la, he pogut arribar al taller molt xino-xano, a on hem canviat la cadena per una de nova i hem pogut veure que s'ha trencat per culpa de la unió, que estava defectuosa. Espero que a partir d'aquest incident, la meva sort canviï.


Comentant reptes del 2009 amb el Prudenci; ell i la seva motxilla "màgica" m'han permès arribar a casa. Molta sort en els teus reptes d'ultrfons.

A última hora de la tarda, he passat pel Bicipark a enllestir la Corratec per al Joel. Amb l'ajuda del Carles Juncosa, el Joanet (mans a l'obra a la foto) i amb el Kaito (saludant), la màquina ja està a punt per al seu nou "amo".

---- Per sort, al trencar la cadena, ja era quasi a Reus, i havia fet l'entrenament que tenia pensat: 2 hores i 34 minuts i 69 km, la meitat dels quals ets al meu Tontòdrom, sempre acompanyat de vent canviant que tant picava de cara com de costat.

22 de gen. 2009

TORTURA SUPERADA

Avui tocava sessió de tortura al gimnàs, però aquesta vegada era diferent de com fins ara: es tractava de treballar ja amb més intensitat que fins ara (i no és poca amb la que ho he fet fins ara!), i per això ha vingut el trainer Joan a fer un nou test de força. La cosa ha anat molt bé, movent els pesos i les repeticions esperades buscant la força màxima, i sobretot estic content amb el quadríceps, que em cal reforçar més que els altres, però he vist que el treball que he fet fins ara va donant els seus resultats. A més ara hem incorporat una nova màquina de tortura per a les poques sessions que queden, però que tal i com pinta la cosa, em deixaràn les cames més fetes caldo que mai, i és que mentre escric aquestes linies estic rebentat.

Només queden unes 6 o 8 sessions aproximadament de tortura, però aquesta vegada ho seràn més que mai!!

Aquesta es la nova "joguina" que incorporaré a les últimes sessions de gimnàs: tinc la impressió que acabaré odiant-la tant com la de dalt.


---- Sessió de tortura al gimnàs supervisat pel Joan, bones sensacions i bons resultats. Això també vol dir que pràcticament estic recuperat del virus estomacal, i només arrastro una seqüela: el pes. Encara estic un kg i mig per sota del pes que tenia fins ara, en els pròxims dies a veure si va remuntant la bàscula, que encara no toca afinar.

21 de gen. 2009

POSITIU

Sembla que les seqüeles del virus del cap de setmana poc a poc van quedant enrera, i és que la sortideta d'avui m'ha deixat sensacions molt positives. D'una banda, ja no he notat les cames "toves" com el diumenge, i això que el recorregut d'avui era més ondulat, i de l'altra, millor resposta a nivell de pulsacions que fa tres dies. Això em fa pensar que estic llest per a continuar apretant tal i com tenia previst abans de posar-me malalt. La sortideta d'avui curta per falta de temps, i tota l'estona en companyia d' Eolo, que no m'ha deixat tranquil en cap moment, però satisfactoria per les sensacions que us he comentat abans. Després de fer una sessió "light" de gimnàs ahir, demà podré torturar de nou les cames amb una mica més de pes que les últimes setmanes, ja queden poques sessions, però seràn les més dures .....


---- Dilluns descans per acabar de posar-se bé; dimarts una sessió de gimnàs amb algunes sèries menys en cada exercici per a no forçar massa el cos; i avui dimecres, sortideta de 1 hora i 30 minuts exprés, per terreny ondulat per a buscar evitar el vent, que finalment no ha sigut així i ha afegit una mica més d'exigència a la sortida, i 43 km a les cames ... son pocs, però es tractava de buscar més sensacions de cames i acabar de recuperar del tot la salut que no pas exigir-me a tope. Demà, a currar de veritat al gym.

---- Aquest finde, doble sessió de curses per a l'A.C.77: per una part, la social del Perelló, trobareu la crònica del JR al seu blog. I per l'altra, la cursa de BTT de la Pica, on també trobareu la crònica del Joan M al seu blog.

18 de gen. 2009

TOTALMENT K.O.



Així és com he estat aquest cap de setmana. Un virus estomacal em va tenir al llit desde la matinada del divendres fins a la matinada del dissabte, amb molt mal de panxa i febre. Per sort, els efectes només van durar 24 hores i les pèrdues van ser quasi mínimes, però va ser suficient per deixar-me una mica tocat i sense poder entrenar com tenia previst el cap de setmana. Vaig perdre 2 kg. en 24 hores, bàsicament pel fet de no poder menjar res, i això, en una persona de la meva constitució, són molts kilos, així que calia ser prudent i no forçar la màquina, que una recaiguda podia ser fatal.


Així que el diumenge, encara que tenia pensat descansar, com em trobava algo millor, vaig decidir sortir a fer una horeta i poc molt tranquila, i per això vaig anar al punt de trobada de la grupeta A.C.77, on vaig trobar alguns membres (concretament Íñaki, Oscar i Jordi Rubio 2; els vaig avisar que estava xungo i no podia forçar, i la veritat és que van estar d'acord en fer una primer part tranquila amb mi i després de la cocacola jo cap a casa i ells a fer més milles (gràcies gent!).



Un que torna a la bici després de 3 anys: Jordi Rubio 2, el germà secret de Tauler.



De camí a Reus es van afegir Javi Vara i Fuentes ......



..... que van venir a fer la cocacola amb nosaltres.

La Kira, sempre fent companyia, estiguis bo o dolent (aquesta foto va pel Jordi Masferrer, jejeje)

---- Tot i notar-me encara una mica dèbil pel virus, al menys vaig poder estirar les cames i vaig fer hora i 45 minuts i 47 km, això sí, a ritme de tortuga. No forçarem massa encara aquest inici de setmana, que m'haig de recuperar del tot després d'un divendres agònic.

14 de gen. 2009

CUIDAR ELS DETALLS

De vegades, vas saltant de blog en blog, i en trobes alguns interessants. Es el cas del blog de l'Alex, on a més de donar el seu punt de vista sobre la seva manera d'entendre el ciclisme, hi trobes també sentit de l'humor. L'altre dia va fer una entrada que he volgut reproduir al meu blog, ja que parla sobre els detalls.

Jo sempre he pensat que els detalls, encara que semblin petits, marquen la diferència, i sempre n'he sigut un maniàtic, ja desde que jugava a basquet. I amb més raó en un esport com el ciclisme, que vol dedicació i constància, on soc de l'opinió que encara tenen més importància. Per això m'ha agradat el post de l'Alex, que passo a reproduir a continuació:

"això només són detalls"

Avui que et toca fer?
- Em toquen 120km. Els primers 70km entre 130-140ppm, 30km entre 140-160 i els ultim 20km entre 160-180, entre els primers 70km he de pujar un port de 6 km amb 3 series d'1 km a més de 174ppm.
- bueno, nosaltres farem unes 4 horetes, perquè no vens amb nosaltres?
- no he de fer exactament això.
- bueno això només són detalls, en total fem més o menys els mateixos quilometres, el mateix temps i fins tot la mateixa mitja de pulsacions.


- Què estàs fent?
- estic mirant , amb un nivell, que el sillin estigui perfectament horitzontal i amb la plomada miran el retràs que porto.
- però això es veu més o menys a ull, no cal nivell!!!
- s'ha de portar exacte.
- però per dos milimetres, no es noten! Això són detalls l'important és que estigui més o menys bé, no es noten els dos milimetres.

- Joder , no sé com pots tenir gana aquestes hores per menjar això.
- no en tinc!
- doncs per què menges aquest plat d'arròs?
- perquè tinc una curça d'aqui 3 hores.
- jo menjaré uns cereals amb llet d'aquí una estona , que ara no tinc gana. Menjar una hora abans una hora desprès no és nota. Això són detalls l'important es menjar hidrats.

- On vas?
- A l'habitació a descansar, que demà tenim molt de "tute"
- Jo també he de fer molts quilometres demà, però per sortir avuí una estona, no és notarà gaire descansar una mica més només, és un detall, igualment demà segur que al final farem els mateixos quilometres.

Suposo que molts cops heu viscut algun d'aquest diàlegs o tots. Normalment no contesto a la frase "això només són detalls" per què es pensen que és una frase lapidaria que no és pot rebratre, però sempre m'imagino un dialeg imaginari:

- Suposo que tu et donaria igual tenir un Mercedes o un Seat Marbella, perquè total, els dos són cotxes iguals: tenen quatre rodes, un motor, et porten amunt i avall, etc... el que els diferencia és: que un té les rodes més amples, el motor més potent, és més ample, etc... només són detalls. Els detalls són el que diferències un Mercedes d'un Marbella.

Tu que vols ser : un Mercedes o un Marbella?


Jo sóc dels que cuida molt els detalls, fins i tot em diuen que exagero massa i que no cal, però que voleu que us digui: jo vull ser un Mercedes i per això, quan entreno, cuido els detalls ......

---- Avui tocava agafar la bici i sortir a rodar, i tot i les agulletes del gimnàs i el "visitant" que em recordava permanentment que estava allí, ho he acabat allargant una mica més del que tenia previst, completant 2 hores i mitja i 73 km. més cap a la saca. Demà, de nou, tortura de cames.

13 de gen. 2009

UN VISITANT INESPERAT !!!

Com podeu veure a la foto, el meu dit petit del peu dret té un "visitant" instal.lat, i tot i que de moment no dona massa guerra, sí que és una mica molest. El vaig descobrir diumenge a la tarda, mentre feia una volta amb els colegues a pendre algo, quan es va començar a fer notar quan caminava. No tenia massa bona pinta, era una bona roçadura, però sembla que amb una mica de Betadine i deixant que li toqui l'aire quan estic a casa, a poc a poc va millorant. He intentat buscar on està el problema, i encara no ho tinc del tot clar: fins ara, les Northwave no m'havien donat cap problema, però curiosament em passa al peu on he de portar la plantilla per a rectificar la meva cama més curta; potser és que s'ha posat malament, potser és que no les vaig apretar prou i se'm movia una mica el peu ..... Demà em toca sortir a rodar, i posaré bé la plantilla i apretaré bé la sabatilla, però de totes maneres em protegiré una mica la zona, que no vull que es posi pitjor i s'hi quedi instal.lat varies setmanes. Si a algú li ha passat algo semblant i sap algun remei, s'accepten suggerències.



---- Després de descansar el dilluns, que les meves cames s'ho mereixien, i també el meu refredat, avui he tornat a fer una sessió de gimnàs; tot i que potser he de canviar alguns pesos perqué les he fet millor que en sessions anteriors, no deixa de ser torturador.

12 de gen. 2009

PLUJA, SOL I FRED

Un cap de setmana bastant variadet, en el que a meteorologia es refereix. El dissabte al matí va ser de contrastos; primer el cel semblava destapat, després es tapava, passaven els núvols i sortia el sol ..... així que com havia quedat amb el Rafa, vaig decidir sortir, que així si et mulles en copmanyia no et sap tan greu. Pensava que al final no cauria aigua, a més m'havia deixat el xubasquero a casa, i creia que tindria sort, però no va ser així. Durant una hora va estar caient-nos aigua al damunt, fins que vaig arribar a casa, per un dia que no el porto ....


A l'arribar em vaig treure la roba, assecar bé i vaig decidir no tornar a jugarme-la, que estava refredat i potser no sobreviuria a una altra remullada, així que vaig pujar al rodillo i vaig rematar el matí amb poc més de hora i mitja pedalant indoor, amb més roba que de costum per a suar a veure si així eliminava toxines del refredat, mentre veia com cada cop hi havia més clarianes al cel i no queia ja ni una gota ..... si haguès sortit més tard! Però al menys, vaig acumular algo més de tres hores fent el hamster, entre la sortida i el rodillo, així que algo és algo.



El diumenge el cel totalment destapat, quina diferència, però el fred segui allí, no tant com aquests dies passats, però encara hi era, així que de nou ben tapat, però aquest cop per a no refredar-me més. Durant tota la sortida traient mocs, el Polar marcava algunes pulsacions més que de costum, però al menys les sensacions de cames eren bones. Durant la primera part de la sortida, acompanyat d'Iñaki, Judit, JR i Oscar, i al final la vaig acabar sol: alguns es van desviar a fer el seu entrenament, altres havien d'arribar més aviat per compromisos, així que les últimes dos hores fent el hamster tot sol. Abans, una parada a Salou, on havia quedat amb Iñaki, veure que ja s'havia recuperat del globo i estava bé, gràcies en part a que JR i Oscar el van acompanyar fins a casa, repostar una mica de Cocacola, que em feia falta, i de nou a fer el hamster per acabar el meu primer dia acumulant 5 hores de treball a les cames. Arribant a casa, ja una mica espès de cap, potser perqué el refredat em recordava que encara estava allí i perqué la fatiga ja es notava a les cames, però tot i això content per haver complert el que m'havia proposat per aeust diumenge.

Solitari: al migdia, i més en un diumenge d'hivern, pràcticament no hi ha cotxes per les carreteres de la costa, és una sensació de tranquilitat increïble.

---- Total acumulat del cap de setmana: 6 hores i mitja de bicicleta i 209 km, més 1 hora i 37 minuts de rodillo. Primer dia passant ja de les 4 hores i mitja amb bones sensacions, tot i el refredat, però encara toca continuar acumulant.

9 de gen. 2009

AL FINAL NO HA NEVAT

Ahir a la nit, després de veure el temps a la tele, encara tenia l'esperança que m'aixecaria i veuria caure algo de neu a primera hora del matí, però al final no ha sigut així. A Reus és molt difiícil que nevi, i el que sí ha fet ha sigut caure aigua durant bona part del matí i al final de la tarda fins al vespre. Les baixes temperatures d'aquests dies i la previsió de pluja em feien pensar que finalment algo de neu veuria, però un altre dia serà, que hi farem! A Barcelona sí que ho va fer ahir a la tarda, i com a mostra mireu el blog de Trueno.



No tan sols no ha nevat, sino que a mitja tarda fins i tot s'han obert clarianes al cel. Haurem d'esperar en una altra ocasió per a veure caure neu.

---- No ha nevat, però sí que ha plogut, i després de fer la marmota per casa durant tota la tarda, a última hora he montat el rodillo i m'he obligat a fer una sessió per a no estar parat. Algo es algo, esperem que demà, que és cap de setmana, s'aguanti i no plogui.

8 de gen. 2009

TORNO A SER ANFIBI !!

El títol del post pot semblar una mica exagerat, però és que avui estic content per partida doble: en primer lloc, perqué he tornat a la piscina després de 5 setmanes sense poder nedar, i segon perqué això vol dir que l'esguinç intercostal de l'espatlla ja està curat. La sessió a la piscina no ha sigut gran cosa, uns 500 metres molt suaus només per provar com anava la cosa, i ara a les alçades de temporada que estem ja no faré les quilometrades que feia abans de la lesió, sinó que em servirà com a complement de cardio després del gimnàs (ara que s'han acabat les vacances ja no tinc tan de temps lliure per a combinar gimnàs i després sortir a rodar) i a més em servirà per a treballar l'esquena, una part que no puc descuidar gaire degut a la meva desviació, i que després de 5 setmanes sense enfortir-la, ja començava a demanar una mica d'atenció.

Volia ficar aquesta foto al post d'ahir, però el servidor no em deixava carregar-al. Fixeu-vos en la temperatura, a sis graus de mitjana durant el dia de Reis, amb una màxima de 9 i una mínima de 4; la veritat és que es notava el fred, i aquests dies han sigut pitjors. Sort que avui em tocava treball indoor!

---- Després del descans de dimecres, avui una nova sessió de tortura de cames al gimnàs, i després a nedar una mica, per a retrobar de nou les sensacions d'abans de la lesió, i la veritat és que han sigut molt positives!

7 de gen. 2009

AMB INTENSITAT

El dia de Reis, molta gent espera els seus regals, alguns en forma de joguines, altres de consola, d'electrodomèstics, roba, i un llarg etc..... però a mi, el trainer Joan em tenia preparat un altre tipus de "regal". Havíem de quedar algún dia d'aquestes festes per a entrenar, volia veure com vaig i fer algun test, i no va ser fins a l'últim dia que vam quedar. Debia ser per això que va apretar-me tant les clavijes. Vam anar a buscar una ruta ondulada cap a l'interior i un cop allí, a començar el treball; va ser una hora i mitja molt intensa en que de vegades pensava que no podria aguantar tanta estona, però ignorava el mal de cames que portava de l'acumulació dels dies anteriors, apretava les dents i continuava. Un cop acabat aquest treball, vam anar rodant fins a la Teixeta, a fer un test a veure com anava; amb prop de 4 hores a les cames, i entre elles el treball que us he comentat abans, em plantava al peu d'aquest petit port, i començàvem l'ascensció al ritme que ell em va marcar: no es tractava de fer-la a fons ni molt menys, aquest treball ja l'havíem fet, i al ritme que marcaven les pulsacions que ell m'havia marcat vam fer la pujada. Després de coronar, baixar fins a Reus i comentar una mica les seves sensacions de la jornada, esperant que li passes algunes dades de l'entrenament un cop les tingues a l'ordinador per a completar la seva valoració, que per sort ha sigut bona. Això vol dir que anem per bon camí ......




---- El dilluns, nova sessió de tortura al gimnàs, i després a rodar durant 1h i 45 minuts per acabar de completar l'entrenament, que va ser una mica torturador també degut al vent de cara durant més de la meitat de la sortida. El dia de Reis de nou tres dígits al Polar amb el trainer, i comparant dades de l'any passat, al mateix ritme de pulsacions he rebaixat el temps en 2 minuts i 30 segons, i la mitjana de velocitat l'he millorat en 1'3 km/h. Progresso adequadament ......

4 de gen. 2009

SENSE PLUJA, I SENSE SOL

Seguint en la tonica habitual d'aquests dies, de nou el sol s'ha quedat amagat darrere els núvols i no ha tret massa el cap, només alguna estona aquest diumenge. Els dos dies del finde, bastant semblants: ennuvolats, i sense sol, però aquest cop sense pluja de dia, això sí, per la tarda, nit i matinada algunes gotes que han deixat l'asfalt sempre mullat.

El dissabte, primera Teixeta de l'any; abans però, sortideta a buscar l'Iñaki a Salou i després a rodar una bona estona per pla a un ritme bastant alegre abans d'afrontar les primeres sensacions de pujada de l'any. La pujada a un ritme tranquil, encara no em toca deixar-me la vida pujant, només a buscar com estaven les cames quan l'asfalt pica cap amunt, i la veritat és que les sensacions van ser prou bones. L'única pega del dia, les agulletes que arrastrava del dia abans, amb el gimnàs i la sortida en bici, i és que les peses em deixen les cames fetes caldo.

Molt fred i nuvols baixos a la Teixeta, feia més pal baixar que no pas pujar-la.

Avui diumenge, sortida llarga i buscant diferents intensitats, amb un perfil bastant ondulat en la primera part i més pla en la segona. Acompanyat una estona de Rafa i Judit, després d'una hora i mitja rodant alegre, a apretar les dents i a fer un treball constant a ritme alt durant una altra hora i mitja llarga, sense afluixar, i la veritat és que durant aquesta estona les sensacions a les cames han sigut molt bones. Després d'acabar amb aquest treball, mentre feia una mica de recuperació, m'he retrobat amb Rafa i Judit entrant a Vila-seca, i després d'acompanyar-los fins a Reus, he continuat fent el hamster en solitari que encara em quedaven quaranta minuts rodant de nou a ritme alegre, aquest cop per pla. Pensava que avui no podria mantenir les intensitats que em tocaven, que tindria agulletes i notaria el cansanci d'aquests dies anteriors, però la veritat és que m'he notat molt còmode, això vol dir que estic acumulant bé el treball de l'hivern a les cames i que anem per bon camí (o això espero!).

"Plooof!" Si apuntes malament et pot passar, i si agafes un bache també, et trobes amb l'atac del plàtan, jejeje.

Més riures: aquí continuava de catxondeo la Judit, amb la seva equipació Baix Camp "full winter".

---- Dissabte fred, però la primera Teixeta de l'any va valdre la pena; en poc més de 3 hores quasi 90 km, i això que entre mig hi havia una pujada a ritme tranquil, no va estar gens malament la mitjana de velocitat; les agulletes però, eren encara a les cames. Diumenge, de nou tres dígits al polar, aquest cop la sortida amb mes km del que porto d'hivern, no està gens malament, i si a més afegim que les cames van respondre millor que el dia anterior, que no m'ho pensava, encara és per estar més contents.

2 de gen. 2009

PASSAT PER AIGUA

Després de la nit de cap d'any, i el descans obligat del dia 1 per a estar recuperat de tantes hores "despert" (entre la festa, i l'entrenament del matí, ahir era un zombi!) avui tocava moure's i fer algo. El dia no era el massa propici per a fer hores dalt de la bici, ja que estava tot mullat al matí, i a més anava plovent de forma molt fina, i no s'eixugava l'asfalt de cap manera, així que he decidit canviar la sortida en bici per una sessió de gimnàs, esperant que al sortir d'allí ja no ploguès. No hi ha hagut sort, i després de matxacar les cames amb les peses, m'he mentalitzat a sortir a rodar sota la pluja. Així que amb el xubasquero posat, he acabat de matar les cames amb una hora i mitja rodant sota l'aigua, que tot i caure de forma molt fina, no he parat de mullar-me en tota la sortida. Un cop a casa, i després de dinar i fotre-li canya als apunts, a les vuit he tornat a repetir el mateix que vaig fer ahir: netejar i engrasar la bici. Espero que demà, encara que no surti el sol, com a mínim s'aguanti.



Torna a estar neta: aquests dies li ha tocat neteja quasi a diari; esperem que la cosa canviï una mica el cap de setmana.

---- Després de la ressaca de cap d'any, continuem amb la rutina: avui gimnàs i després a rodar, continuarem així mentre durin les vacances; a partir d'ara toca ser més constant en l'entrenament invisible, o sigui començar a cuidar-se més, que aviat començara la guerra.