GAFAT

Aquests últims dies estic tenint una mica de mala sort. Primer va ser el virus estomacal, després unes mides mal posades a la bici nova que em van carregar una mica les cames, i avui, per a rematar, he trencat la cadena. La sortida ha començat amb el Jefe, i el vent és clar, que aquests dies no ens abandona, amb un tomb cap a l'interior intentant evitar-lo el màxim possible, però ell sempre estava allí. Un cop a Reus, com que el Jefe ja havia acabat la sortida, he anat a allargar el meu entreno una hora més pel meu Tontòdrom particular: la carretera vella que va cap a Alcover i tornar. En aquest tomb m'he trobat amb en Prudenci, que està preparant-se ja les brevets que vol afrontar aquest any 2009, i al qual des d'aquest bloc, li desitjo molta sort en aquests reptes d'ultrafons que admiro. Anàvem rodant i explicant-nos els nostres reptes pel 2009 quan s'ha sentit un cop sec i s'ha trencat la cadena: no m'ho podia creure, no tenia ni 200 km i s'ha trencat, quina mala sort!! Per sort, el company brevetero portava el material per arreglar al cadena a la seva motxilla (que per cert estrenava), i després d'arreglar-la, he pogut arribar al taller molt xino-xano, a on hem canviat la cadena per una de nova i hem pogut veure que s'ha trencat per culpa de la unió, que estava defectuosa. Espero que a partir d'aquest incident, la meva sort canviï.

Comentant reptes del 2009 amb el Prudenci; ell i la seva motxilla "màgica" m'han permès arribar a casa. Molta sort en els teus reptes d'ultrfons.

A última hora de la tarda, he passat pel Bicipark a enllestir la Corratec per al Joel. Amb l'ajuda del Carles Juncosa, el Joanet (mans a l'obra a la foto) i amb el Kaito (saludant), la màquina ja està a punt per al seu nou "amo".

---- Per sort, al trencar la cadena, ja era quasi a Reus, i havia fet l'entrenament que tenia pensat: 2 hores i 34 minuts i 69 km, la meitat dels quals ets al meu Tontòdrom, sempre acompanyat de vent canviant que tant picava de cara com de costat.