El dissabte, primera Teixeta de l'any; abans però, sortideta a buscar l'Iñaki a Salou i després a rodar una bona estona per pla a un ritme bastant alegre abans d'afrontar les primeres sensacions de pujada de l'any. La pujada a un ritme tranquil, encara no em toca deixar-me la vida pujant, només a buscar com estaven les cames quan l'asfalt pica cap amunt, i la veritat és que les sensacions van ser prou bones. L'única pega del dia, les agulletes que arrastrava del dia abans, amb el gimnàs i la sortida en bici, i és que les peses em deixen les cames fetes caldo.
Molt fred i nuvols baixos a la Teixeta, feia més pal baixar que no pas pujar-la.
Avui diumenge, sortida llarga i buscant diferents intensitats, amb un perfil bastant ondulat en la primera part i més pla en la segona. Acompanyat una estona de Rafa i Judit, després d'una hora i mitja rodant alegre, a apretar les dents i a fer un treball constant a ritme alt durant una altra hora i mitja llarga, sense afluixar, i la veritat és que durant aquesta estona les sensacions a les cames han sigut molt bones. Després d'acabar amb aquest treball, mentre feia una mica de recuperació, m'he retrobat amb Rafa i Judit entrant a Vila-seca, i després d'acompanyar-los fins a Reus, he continuat fent el hamster en solitari que encara em quedaven quaranta minuts rodant de nou a ritme alegre, aquest cop per pla. Pensava que avui no podria mantenir les intensitats que em tocaven, que tindria agulletes i notaria el cansanci d'aquests dies anteriors, però la veritat és que m'he notat molt còmode, això vol dir que estic acumulant bé el treball de l'hivern a les cames i que anem per bon camí (o això espero!).
"Plooof!" Si apuntes malament et pot passar, i si agafes un bache també, et trobes amb l'atac del plàtan, jejeje.
Més riures: aquí continuava de catxondeo la Judit, amb la seva equipació Baix Camp "full winter".
---- Dissabte fred, però la primera Teixeta de l'any va valdre la pena; en poc més de 3 hores quasi 90 km, i això que entre mig hi havia una pujada a ritme tranquil, no va estar gens malament la mitjana de velocitat; les agulletes però, eren encara a les cames. Diumenge, de nou tres dígits al polar, aquest cop la sortida amb mes km del que porto d'hivern, no està gens malament, i si a més afegim que les cames van respondre millor que el dia anterior, que no m'ho pensava, encara és per estar més contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada