Aquesta setmana, de nou en blanc, i és que després de començar la rehabilitació a mitjans de la setmana passada, el dissabte, després de sortir a rodar un parell d'horetes per carretera molt suau i després de fer els meus exercicis i els estiraments, cap a la tarda i tot el diumenge, va començar a fer-me mal, aquest cop una mica més amunt del lloc de la rotura fibrilar, i vaig decidir parar de nou i tornar a anar al metge. Després d'examinar-me bé, es va descartar un nova rotura o una rotura en un altre lloc, i aquest cop el que passava és que la lesió havia derivat en una contractura lumbar, que segurament arrastrava desde el primer dia que em vaig trencar, però que quedava amagada pel dolor de la rotura. M'han recomanat molts estiraments, molts abdominals, exercicis per enfortir la zona i rodar de 2 a 3 hores per pla i suau, també sessions de massatge, i d'aquí a dues setmanes de nou al metge, que em volen fer un seguiment. Aquest cop espero que, ara sí, la cosa vagi millorant, encara que hagi d'estar dues setmanes a ritme de tortuga, i la forma segueixi caient en picat.
Avui sortida molt suau, dues horetes en companyia d'Iñaki, i més tard ens hem creuat amb en
Pacman, que estava de tornada i ha vingut una estona, comentant com li va la preparació per a
l'Ironman de Sudafrica. Comença a estar fi, tot i que ell diu que no es troba massa bé, però confio en que un cop estigui a la prova, es guanyi el bitllet per a Hawaiï, que així ja tinc excusa per a viatjar-hi al setembre. A veure si m'arriben temps millors, i també em torno a posar fi jo.
Els tres comentant sensacions de tornada cap a casa.
Per la tranquilitat del caminet que porta de Vilaseca a Reus, disfrutant d'un dia agradable que convidava a pedalar.
Les sabatilles "fashion" de Pacman ....
---- En un dia totalment primaveral, he començat de nou (aquest cop espero que sigui la bona) amb 1 hora i 59 minuts a pas de tortuga, més els estiraments, i després els abdominals i els exercicis de rehabilitació. Avui estaré a l'expectativa de com van les lumbars cap al tard, que no es repeteixi el de la setmana passada!
4 comentaris:
Bueno,es una pena.....pero debes de seguir en la lucha,asi que para delante y animo,muchos animos...
quina mala sort!!
les sabatilles molt faxxxxxxon!!
Ei uri, no et desanimis que ja veuràs com un cop hagis passat aquesta lesió i tornis a entrenar com déu mana tot tornarà a ser igual o millor que abans!! ànims i a poc a poc!!!
Dani, la verdad es que me da mucha rabia lo que me ha pasado, y más habiendo sido en el gimnasio y no en la bici, pero en fin .... paciencia, no me queda otra, y recuperar los animos para poder estar a tope lo antes posible.
Jordi, ja ho dius bé, mala sort. No hi puc fer més, ara a tenir paciència. I tu com vas? Aviat podràs pedalar?
Enric, els anims ja van cada dia una mica més amunt, ara toca passar aquests mals moments i després a tope.
Gràcies als 3 pels anims!!!
Publica un comentari a l'entrada