Segueixo estancat, en un punt mort, a l'espera de que em comencin a fer proves per a trobar exactament el punt de la lesió. És la cinquena setmana (es diu ràpid) desde que em vaig fer mal, i després de molts dies parant i arrencant, sense trobar una millora completa, aquest divendres començaran a fer-me proves per anar descartant lesions (o trobar la lesió, depèn de com es miri). Com sempre, començaràn amb unes radiografies i a partir d'aquí, si no surt res (que espero que no, ja que sino podria ser una lesió llarga i complicada) aniràn fent ressonancies, ecografies, TACs, etc..... fins a trobar el punt de la lesió. La part dolenta es que entre una prova i una altra passen més d'una setmana fins que em tornen a visitar (les mútues ja no són tan ràpides com abans), però quasi prefereixo esperar unes setmanes més i que sigui alguna cosa muscular abans que òssia o articular. De moment, puc continuar fent passejos en bicicleta, que no ajuden en gran cosa a la forma física, però sí a desconectar de les rutines del dia a dia.
Espero amb una mica d'impaciència el divendres, quan tingui els resultats de les radiografies, i ojalà hagi d'esperar una setmana més i sigui un tema muscular, ara ja no tinc pressa.
Amb els dies tan bons que està fent, i jo encara a pas de tortuga ...... però al menys em toca l'aire (o en aquest cas, el sol)!!
---- El cap de setmana, com aquests últims dies, tranquilet: hora i mitja dissabte i dues horetes el diumenge, a ritme tortuga, disfrutant de les bones temperatures, sobretot el diumenge.
4 comentaris:
Ei! jo vaig per la 9º setmana i m'hen queden 12 més, com a minim!
jo ara faig una horeta a mitja de 23 o 24! fins i tot els cargols em pujen per les rodes!!
Animo Oriol,la temporada es muy larga,no se acaba dentro de dos meses.En cuanto te pongas bien a entrenar de nuevo y estaras mas fresco que el resto...
Ya sabes para delante..
Mucho ánimo y paciencia...se que es facil de decir y chungo de vivir pero...portate bién mientras no sepas exactamente lo que tienes...tiempo habrá para forzar..SEGURO!
Jordi, a mi també em pujen els cargols a les rodes, és lo que hi ha, no hi podem fer més. Paciencia .... el que passa es que soc un nervi i em mata estar així, però no queda un altre. Anims i paciencia a tu també!!
Gracias Dani, lo que pasa es que como aún no tengo diagnostico, eso me pone nervioso, el viernes a ver que me dicen, mejor que descarten y tengamos que pasar a la resonancia, pero tengo ganas de que me den un diagnostico.
Muchas gracias Jose!! No me queda otra que tener mucha paciencia, por mucho que quiera no puedo correr más que mi cuerpo, así que de momento forzar nada. Lo que quiero es salir de dudas, pero aun no hay diagnostico, asi que paciencia. GRacias por pasarte por el blog. Un saludo!!!
Publica un comentari a l'entrada