LES MEVES NOVES MULETES

Recordo quan em vaig fer el meu primer esguinç de turmell, quan jugava a bàsquet. Va ser una tarda que no havia d'entrenar, ja que al matí m'havia fet mal a l'espatlla per un cop molt fort a la classe d'educació física, però com no en tenia mai prou de fer esport i soc un "cabezón", vaig voler entrenar. Tot anava bé, fins que en un canvi de direcció, vaig notar que em fallava el turmell i vaig sentir molts "creeecs"; vaig caure a terra i vaig notar punxades de dolor molt fortes i de seguida se'm va inflar el turmell com una pilota de tennis. Un cop a urgències, em van dir que m'havia fet un esguinç de grau 2'5 ( a partir de 3 ja es passa pel quiròfan, així que m'havia anat de poc). Vaig haver d'estar 5 setmanes amb la part inferior de la cama enguixada.

Un cop passades aquestes 5 setmanes, tocava revisió al metge, i quan em va dir que em treuria el guix, jo tot innocent vaig pensar que la cosava ja estava quasi del tot; quin gran error, en quant em va fer posar el peu a terra i caminar, pensava que queia, em notava el turmell sense forces, i semblava que quan feia una passa es trencava. Van ficar-me una bena compressiva i vaig haver d'estar encara 2 setmanes més ajudant-me amb les muletes per caminar, mentre anava notant que el dolor marxava del turmell i a poc a poc anava agafant una mica de força; després encara una setmana més amb una muleta, i finalment, quatre dies amb la bena i després ja a començar a caminar sense res; després d'aixo, a rodar suau mentre veia els companys entrenant i finalment a incorporar-me als entrenaments progressivament, al principi amb un vendatge al turmell, i després ja sense ell.

Ara que m'he lesionat per primera vegada desde que faig ciclisme (no conto les caigudes de xapa i pintura), trobo certs paralelismes amb aquells mesos que vaig estar amb l'esguinç: primer un periode de descans total per a que es curi la zona afectada, i després un periode de readaptació amb l'ajuda de les muletes, però aquesta vegada les meves muletes, tot i que també son dos, son una mica diferents: es tracta de la cadencia i les pulsacions. Elles dos m'ajuden en aquests dies de prudència i rehabilitació a no passar-me de la ratlla, a no forçar més del que toca, a ajudar el meu cos a curar-se a poc a poc. De moment em van molt bé, i espero que segueixi així, tot i que haig de dir que aquestes noves "muletes" són més reconfortants que les que vaig haver de fer servir fa anys.

Un parell de fotos de la sortida d'avui:

Normalment me les trobo quan em toca fer muntanya, però avui s'han deixat veure per la part propera de la costa. No es massa habitual veure-les per aquesta zona.

En un altre moment haguès intentat seguir el camió una estona, però avui, tot i que m'ha passat pel cap durant un instant, no tocava.

---- Segueixo amb les sortides a pas de tortuga, intentant que la part lesionada es vagi "ficant a lloc": avui només 1 hora i 30 minuts, poquissims km i sobretot, molts estiraments i els exercicis de rehabilitació. Encara noto la sensació com si la zona de la lesió s'haguès de trencar, com si estigues molt dèbil, però avui algo menys que el dissabte, així que, dintre del dolent, estic content i més animat.