A L'HORA DELS LLOPS ......

De vegades, si vols complir amb el que tens marcat, has de fer malabarismes amb horaris de la feina, hores de sol, etc.... i aquest divendres, va ser un d'ells, fins al punt que vaig decidir que el que tenia marcat pel dissabte, com que havia de fer vendaval (i mentre escric això en fa bastant per aquí), ho faria el divendres, encara que tinguès que arribar una mica fosc a casa. I axí va ser, tot i sortir apurant per arribar a casa just quan comença a amagar-se el sol, entre que ara faig alguna "parada tècnica", ara m'abrigo per baixar el port, etc... al final es va fer fosc de veritat.

Només sortir de casa, el dia va canviar, i va passar de núvol a sortir el sol, quina alegria, al menys la cosa no seria tan fosca. La idea era anar rodant durant un parell d'horetes per arribar al port amb uns quants km a les cames, fer un port llarg però sense pendent exagerada, i tornar cap a casa, i un cop allí, allargar per les circumvalacions en cas que es fes fosc, ja que estàn iluminades, però quan anava direcció a Montbrió per encarar el Collet dels Feixos (per la banda de Colldejou), el cel ja s'ha començat a ennuvolar. Pujant el coll, una mica de vent i també fred, i només coronar, tapar-se bé, baixar i a resar per a que no ploguès. Al final no ho ha fet, i per sort he pogut arribar a les 4 hores donant voltes per les circumvalacions i incorporacions durant poc més de mitja hora, en un petit esforç mental, ja que degut als núvols era fosc i encara quedava una estona per a que les llums s'encenguessin i iluminessin a plena potència.

En arribar a casa, estiraments, dutxa i a compensar la pèrdua de kalories a base de Nutella, plàtans i iogurts, deixant una mica de lloc per al sopar que tenia a la nit, i és que el Félix i la Patri, dos bons amics, "estrenaven" el piset amb un sopar, i no hi podia faltar. Tot i el cansanci de la jornada de curro i de bici, al final he aguantat fins tard fent uns riures i unes birres (sense passar-se, que ara toca cuidar-se ja).

Calma i tranqulitat: per la costa, encara s'està molt tranquil, quin gust rodar ara per aquí; quan arribi l'estiu, però, això s'hauraà acabat.

No us deixeu enganyar: només era un petit núvol, però ha tapat el sol durant uns minuts, i a més ha deixat caure 4 gotes emprenyadores. El solet ja començava a estar mandròs......

A dalt del coll, la cosa ja s'estava tapant i començava a fer una mica de vent i de fred, així que millor tapar-se bé i baixar amb prudència, que en molts trams l'asfalt estava mullat.

Territori Pacman: Rafa comença molts entrenos per aquí, i com que queda a prop de Reus, he decidit fer l'última mitja hora donant voltes com un hamster; degut als núvols, el cel ja estava fosc, i encara quedava una mica per a que s'encenguessin els fanals.

Sense el flash, sembla encara més fosc, però no ho era tant; tot i aixì, atravessar Reus quan ja es fosc es també una odissea, i cal anar amb mil ulls amb els cotxes, que al ser divendres encara van més flipats que de costum.

Ha durat vuit dies exactament, i és que últimament la Nutella va que vola, però necessitava menjar, que havia sortit de casa amb només unes llesques de Nutella a la panxa, i pel camí una barreta.

Tot i estar cansat de no para en tot el dia, no hi ha res millor que fer uns riures i pendre algo amb els teus amics, i aprofitant que el Fèlix (esquerra) i la seva nòvia estrenaven pis, ens hem juntat de nou molts ex-companys del bàsquet, que des d'octubre que no ho feiem.

---- El divendres, arribant a casa a les fosques però completant 4 hores, 104 km i un port, i sort que ho vaig fer així, ja que avui dissabte, amb aquest vendaval que fa per aquí, seria sortir a pendre mal, així que avui descans per assimilar aquesta setmana. Demà si que tocarà patir si encara fa vent.