4 de febr. 2009

FINS QUAN DURARÀ!!??

Per fi he tornat a tenir ombra, després d'uns quants dies seguits sense veure-la, avui el sol ha fet acte de presència i ha tornat a aparèixer, a més el dia era ideal per a rodar, rodar i rodar i no parar mai. La temperatura, molt agradable, semblava un dia de primavera, o al menys aquesta és la sensació després de tants núvols i aigua. Per a disfrutar d'un dia així, res millor que començar a exprimir la "patata", i és que ja toca pujar l'intensitat una mica més de com fins ara i apretar les dents a la carretera, i no només al gimnàs. Buscant sempre terreny incòmode per a les cames, a poder ser ondulat i picant una mica amunt, avui ha sigut el primer dia del 2009 amb la respiració més accelerada que de costum, amb sèries per a castigar una mica les cames i que s'acostumin ja a agafar "calentons", que durant l'any em farà falta. Les pulsacions encara costa mantenir-les tot lo constants que voldria, de tant en tant pujen més del compte, però és que fins que no és té un nivell de forma òptim, la "patata" es dispara. Arribant a casa, tot i no anar apajarat, he assaltat la nevera i he arrassat amb la Nutella, els plàtans i els iogurts.




---- Després de la tortura d'ahir dimarts, amb una nova sessió destroyer de cames i uns rodillos durant 45 minuts, avui nou càstig a les cames, però aquest cop dalt de la bici amb les sèries, per a completar una jornada de 3 hores i 40 minuts i 106 km. en total.