Un dia més, el vent ha bufat amb força per la zona del Baix Camp. No tan com ahir, però avui en principi tenia que anar de baixa a mesura que avancés el matí, però no ha sigut pas així, i l'entrenament s'ha fet més dur del que tocava. Sortint a mig matí, amb la companyia durant una breu estona de Judit i una mica més del Joan, ja s'ha vist que Eolo no afluixaria massa, fins al punt que desde Vinyols fins al peu de la Teixeta, en alguns moments venia alguna ratxa de costat que m'ha fet agafar-me fort al manillar; a més, el desgast de portar la majoria de l'estona el vent de cara o de costat ha fet que quan estava a la part final de la Teixeta anés mig apajarat, i només coronar, tapar-me bé i fer "net" de tot el menjar que portava a la butxaca. Encara em quedava més d'hora i mitja llarga per arribar a casa, però confiava que amb això aguantaria fins arribar, i per sort així ha estat. De tornada, llavors sí que ha afluixat una mica, fent que l'última hora no fos tan torturadora com les anteriors.
---- Han sigut 5 hores i 15 minuts i 135 km. de tortura amb el vent, que han afegit una duresa extra, però després de descansar el dissabte, tocava entrenar sí o sí.
3 comentaris:
Ei Prim,
realment la teva "dieta" no sé si l'aprovaria algun dietista... Jo et recomano que deixis una mica de banda la nutella i tastis la côte d'or, igual al Lidl n'hi ha, sobretot de xocolata negra. Un cop l'has tastat ja no vols tornar més a la nutella.
Ja veig que comences a estar fort perque aguantar 5 hores i pico rodant té mèrit!!
Ànims i ptnts,
nos
uiuiuiui!!!! no em parlis de calçotades que és hora de sopar i tinc unaroncamenta de budells que ja em veig sucant la salsa romesco i aixecant el braç amunt!!mmmmmmmmmm!!!!
Eey primaaa!! Com va per terres belgues? La meva dieta es especial, la Nutella però no me la treurà ningu, ja crec que la côte d'or es bona, pero la Nutella es el meu secret, ejjejejej. I tu ja li vas fotent un altre cop a la marxa no? Com va el retorn? Una abraçada als 3!!!
Jordi, no vegis quines oloretes a calçots que fotia, m'agafaven ganes de parar en algun mas i dir: perdoni, podria donarme una mica de pa amb romesco? En serio!! Jajajaja. Espero que et vagis recuperant de lo teu. Salutacions i anims!!!
Publica un comentari a l'entrada