ACTIVITATS INDOOR

Al llarg de la temporada, et passes hores i hores dalt de la bici, pedalant i pedalant i acumulant km. El problema però, ve quan durant alguns dies està plovent i et dificulta poder entrenar a l'aire lliure. Si plou durant tres o quatre dies seguits, no em queda més remei que posar-me el xubasquero, mentalitzar-me, i sortir a mullar-me algun dia, ja que no em puc estar tres dies seguits fent rodillo. Per sort però, hi ha altres activitats perfectament compatibles amb el ciclisme i que, a banda d'estalviar-te estar fent rodillo un parell de dies seguits, sumen com a entrenament i et permeten desconectar de la rutina de pedalar i pedalar cada dia, per molt que t'agradi. Alguns prefereixen anar al gimnàs a castigar les cames, altres sortir a caminar i torturar-les pujant escales, altres prefereixen la natació, etc .... o combinant algunes d'aquestes. Jo personalment, ja fa un parell d'anys que em dedico a anar al gimnàs i a nedar, per aquest ordre, establint una rutina de peses + natació en el meu entrenament. Això et permet, a més, que en els dies d'hivern que plou, lliurar-te d'una bona remullada i estalviar-te algun refredat molest, ja que és estrany (però no impossible) que estigui plovent durant una setmana seguida. Aquestes setmanes nadalenques, quan tenia alguns dies lliures per aprofitar i pedalar, ha estat plovent (i de moment aquesta setmana encara ho fa) així que no m'ha quedat més remei que refugiar-me al gimnàs i la piscina, esperant que el sol sortís aviat.





---- Avui un dia més d'activitat indoor, sumant piscina i gimnàs. A veure si demà el cel es comporta una mica i podem sortir a pedalar.

BON NADAL!!!!

Molts dies sense actualitzar, però entre la feina, els entrenaments i algun que altre motiu personal, no he tingut massa temps per a dedicar-m'hi. A partir d'ara, que la cosa s'ha normalitzat i tranquilitzat una mica, continuaré afegint entrades i vivències del dia a dia del biciclista. Primer que tot, desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones festes, espero que us facin regalets i que la pluja no us faci tirar massa de rodillo. Jo portava una setmana sencera indoor, fins que avui hem aprofitat que sortia el sol per a entrenar a l'aire lliure (com ho trobava a faltar) i ja que havia fet fred els dies anteriors, hem anat a pujar un port i a veure una mica de neu. Un cop fetes les fotillos, cap a casa a dinar, que aquests dies és un no parar de menjar, menjar i menjar, i alguna copeta que altra que cau de més. Per sort, ja hem fet una mica de lloc a la panxa, i així el menjar passa millor. Bon Nadal a tothom!!!!

PSSSSSS .............

El sorollet del cap de setmana. Havia decidit donar el tret de sortida a la temporada hivernal aquest cap de setmana, coincidint que començava el mes de novembre i a més el temps acompanyava, però es veu que no havia de ser tan bo com pintava. Fins a 4 vegades vaig punxar, repartides equitativament entre els dos dies. Les dues primeres el dissabte, les dues a la roda de darrera, i a la segona era impossible arreglar el tubeless, així que com estava lluny de casa, a tirar de mòbil i que em vinguessin a buscar (era la primera vegada que havia de fer una cosa així, però bé, sempre hi ha un primer cop, no?).

El diumenge em vaig proposar recupera el temps que m'havia faltat el dissabte, i un cop substituïda la roda del darrere per una que em van deixar, a rodar un altre cop i a intentar complir amb el proposat. Doncs bé, quan portava una mica més de dues hores, un altre cop el punyetero sorollet, un altre cop la roda de darrera, i jo pensant: no pot ser!! Aquest cop al ser coberta normal, molt més fàcil d'arreglar, en breus minuts ja estava rodant de nou, quan de sobte m'adono que la roda de davant havia perdut aire. No pot ser, un altre cop no!! Jo sense camères de recanvi, i la roda de davant que perdia. Havia decidit inflar-la, tornar cap a casa, i acabar el que em tocava fent rodillo, però finalment, vaig parar un parell de cops més a inflarla de nou i vaig poder acabar l'entrenament que m'havia proposat, ja que l'aire encara anava aguantat una bona estona a la roda.

Ben entrat el matí, quan sortia de casa i encara estava una mica atontat per haver anat a dormir una mica més tard de l'habitual per celebrar la castanyada (res de halloween ni històries, de tota la vida es diu la castanyada), el cel estava blau i sense gairebé ni un núvol.

Jo i la meva ombra hem compartit moltes hores aquest cap de setmana; feia temps que no passava això, ara ja es pot dir que el hamster torna a donar voltes per les carreteres de la província.

Em deixen una roda per a poder sortir a rodar el diumenge, i també la punxo. En un primer moment ràbia, però després, m'ho vaig agafar amb humor i vaig estar rient durant la part final de l'entrenament.

Cap a les dues de la tarda, el cel ja es començava a tapar: anunciava que aquest mini-estiu ja tocava a la seva fi i arriba ja el temps propi de la tardor.

A les dues i mitja, aquesta era la situació: els núvols cada cop eren més densos,el cel ja estava pràcticament tapat, i les muntanyes estaven tapades. Per sort ja acabava l'entrenament i tornava cap a casa.

---- En fi, que l'estrena de la temporada d'hivern no va anar tan bé com jo pensava, però firmo ja mateix que tots els meus problemes durant l'hivern siguin només punxades. Ara a continuar amb la preparació, amb més ganes i il.lusió que mai!!!

RUTINA

A poc a poc, tornem a la rutina. Encara sortint a rodar dia si dia no, mentre em vaig acostumant a pedalar i agafant to a les cames, els caps de setmana han variat una mica: ara toca anar a dormir aviat una altre vegada com a mínim un dels dos dies, per a poder fer alguna tirada llarga i anar agafant fons de nou. El dissabte al matí, en companyia de Jofre i Iñaki, vaig rodar en paralel amb el primer mentre comentavem com li havia anat la temporada 2009 de BTT, i els objectius que es marcava de cara al 2010, que espero que li vagi igual de bé o millor que aquesta. Iñaki es va estar reservant a roda dels dos durant bona part de la sortida ja que el dia següent prenia part a la marxa de BTT de Bellmut del Priorat, on la mala sort el va tornar a perseguir i va punxar als 8 km. De totes maneres, ell no perd la il.lusió i les ganes de seguir disfrutant d'aquesta modalitat que acaba de descobrir, i estic segur que a la pròxima tindrà més sort i podrà acabar ja una prova. Jo per la meva banda, em dedico a la meva, anar fent i anar sumant, com les formiguetes, que cal acumular hores i km a les cames.

Atenta a tot: mentre jo preparo la bici i tot el que em fa falta per a sortir, ella sempre està atenta a tot, no se'n perd ni una. Crec que li compraré una bicicleta petita a veure si em vol acompanyar algun dia, jejeje .....

De tornada cap a Reus, una mica de vent de cara, com sempre, així que vaig aprofitar per a posar-me a roda d'aquest parell una estoneta, que també em tocava.

---- Ja queda poc per a acabar Octubre, a poc a poc recuperem to i sensacions, així que una setmaneta més de transició i donarem el tret de sortida al que oficialment es coneix com a hivern.

AGULLETES

Feia ja molts mesos que no tornava a tenir mal de cames, a no tenir agulletes, les cames no em feien mal al pujar les escales ...... però de nou totes aquestes sensacions "desagradables" han tornat, després d'uns quants dies rodant per a tornar a adaptar-me a la bici. Estic content, perqué vaig recuperant la normalitat, dia a dia i de mica en mica. Ara molta gent fa el descans, o aixeca el peu, per a recuperar de la temporada passada, però en el meu cas, tot aquest mes me l'he passat retrobant sensacions que ja havia oblidat. En quant acabi el mes d'octubre, a tornar a començar de nou, a fer l'hiver propiament dit, i a carregar les piles (i les cames) per a una temporada que serà dura, molt dura ...... però molt il.lusionant!!

Aquesta foto és d'ahir dimecres: després de ploure fins a mig matí, sortia de casa amb una imatge enganyos, el cel ja sense núvols amenaçants, un dia tranquil ..... doncs no, perqué el vent ja començava a castigar, tot i que encara no ho feia amb força; és la creu dels que entrenem per la zona de l'Alt i el Baix Camp.

Tornar a rodar per "l'arcén", una sensació molt agradable i que no té preu!

UN DIA GRIS, PERO MOLT FELIÇ

Tal i com diu el títol del post, avui ha sigut un dia molt feliç, tot i que el cel no acompanyava. Després de 9 setmanes, he decidit no esperar fins a tenir l'alta del metge i he sortit a rodar. Només ha sigut una hora i quart, però tornar a recuperar la sensació de llibertat que tens quan ets a dalt de la bici, que sembla que podries arribar a la fi del món (o si més no, a la fi de les carreteres) només pedalant, no té preu. Sobren més paraules ........

Si la fisio veu aquesta foto em mata: rodant per la carretera, i sense les mans al manillar.

ELLA NO ENGANYA

La bàscula no enganya, ella sempre diu veritats, i de vegades pots estar-hi d'acord, i de vegades no. Prop de 8 mesos parat, donen per moltes coses, i una d'elles és guanyar pes; recordo que abans de "trencar-me", al febrer, estava al voltant de 65 kg, afinant ja pel començament de la temporada, i resulta que ara estic 6 kg per damunt d'aquest pes. El que passa que aquests kg son enganyosos, ja que el cos ha perdut massa muscular i ha guanyat greix, i per tant, realment son més de 6 kg els que m'he engreixat; no sé si és bo o dolent, però la gana no la perdo i he continuat menjant igual que quan entrenava (val, he de ser sincer, també han passat factura els "entrenos nocturns", però es que soc jove, tampoc era qüestió de quedar-se a casa tot aquest temps, no?). Desde fa uns dies, amb el rodillo, ja he pogut anar controlant una mica el pes, però tinc decidit que a partir d'avui ja començaré a rodar. A rehabilitació m'han dit que estic quasi curat, així que ja no esperaré a que d'aquí 8 dies el metge em doni l'OK. Aniré amb compte de no caure, crec que més mala sort ja no es pot tenir i ara em toca una bona ratxa i llarga, i començaré a agafar to per l'any que ve, que em farà molta falta.

Ara només cal deixar que les hores dalt de la bicicleta i la meva genètica de "Fido Dido" facin la resta per a tornar a baixar a un pes òptim; això sí, a poc a poc, sense obsessionar-se tampoc en perdre'ls tots en poc temps.