17 de març 2008

PREPARANT LES CAMES

Dissabte 15-03-08. Després se descansar per a intentar recuperar sensacions a les cames, al matí vam sortir l'Oscar i jo a fer rodar una mica les cames amb l'intenció de preparar-les per la guerra de l'endemà, així que millor anar a buscar un terreny planer i no passar-se massa de repetxons i pujades. Direcció a l'Hospitalet i a fer milles, a un ritmet una mica alegre que tampoc calia fer adormir les cames, i tot i estar el cel una mica tapat, no feia massa vent, per tant la sortida per allí baix va sortir bastant bé. A l'arribar a Salou, vam estirar una mica més la cosa fins a la Pineda per a fer temps, i vam tornar a Salou a fer la Cocacola, a on ens vam trobar el Llauradó. Un cop erem allí disfrutant del relax, van caure 4 gotes, i vam decidir posar-nos en marxa ràpid, ja que durant tot el dia la cosa havia estat fent l'amago que volia ploure, i els 3 som bastant com els gats en temes de mullar-se dalt la bici. Tornada cap a Reus tranquileta, i les sensacions a les cames bastant bé, semblava que la cosa estava ben recuperada.





El trascamión no va anar tan bé com esperavem ja que al conductor li va donar per anar com una tortuga.







---- Dia completat amb 3 hores, 88 km. i les cames amb millors sensacions que el dijous.

13 de març 2008

MMMM...... NO TAN BÉ!

Doncs sí, no tan bé com jo esperava, les ensacions d'avui a les cames no han sigut bones, i mira que aquest cop no tenia ni el vent en contra ni res d'això, tot al contrari, feia un dia preciòs, de plena primavera, així que he aprofitat per posar-me en marxa i treballar amb més intensitat que no pas ahir, que en definitiva va ser un passeig per posar les cames a lloc. Després de rodar una estona còmode, per anar calentant les cames, he començat a fer un treball més intensiu, de forma intervalada, per a provar una mica com responien les cames. Però per desgràcia m'he trobat que la cosa no anava com jo m'esperava, i les sensacions a les cames no eren prou bones. Tampoc és que hagi sigut un desastre, però em pensava que després de dos dies de descans i el relax d'ahir, estarien a punt del tot, però les he notat una mica fora de to, com a pesades. Això vol dir que la setmana passada potser vaig apretar massa, quan encara no em tocava, i no he recuperat tan bé com calia. Tot i així, he continuat fent el treball de sèries, fotent canya a les cames a veure si en algun moment es despertaven, però finalment no ha sigut així. De tornada cap a casa, a l'hora dels llops, tirant de cadència per a relaxar-les, i esperant de cara al cap de setmana estar millor, si no diumenge tota la grupeta de l' A.C.77 em faran una crujida del mil. El millor del dia, els estiraments, els he disfrutat com mai, notant com els musculs es van estirant. A partir d'ara aplicaré a rajatabla el meu lema: ni una pedalada de més, que a un mes i mig de la primera prova seria, vull arribar amb les cames ben fresques i entrenades.





Avui el dia preciòs, ideal per anar en bicicleta. En canvi les cames, tot el contrari.









---- Sortida completada amb 3 hores 18 minuts i 78 km., i una inquietud sobre com estaràn les cames de cara als pròxims dies.

12 de març 2008

ESTIRANT LES CAMES


Després de dues setmanes carregadetes de feina, i tenint en compte que aquest cap de setmana tinc l'etapa de l'aniversari del Pepe, que té pinta de ser bastant durilla, aquesta me l'he pres de relax. Dos dies de descans per recuperar les cames i avui a rodar per pla per a estirar les cames, i veure si les sensacions de la recupració son bones. En aquest cas puc dir que sí, el descans ha anat bé, i les cames tornen a estar al seu lloc i sembla que fresques, així que avui el treball de pla ha servit per a fer un descans actiu i he aprofitat per a treballar la cadència, que això sempre va bé. El vent, com tota la setmana, encara bufava avui, i tot i ser calent, sempre molesta, tot i que amb el dia una mica ennuvolat que teniem avui s'agraeix que el vent no sigui fred. Em quedo amb les sensacions que les cames han recuperat bé, això em permetrà apretar una mica més demà buscant fer proves i contrastar sensacions, i és que el temps ha anat passant i ja s'acosta el mes de maig, on vull estar a tope, i només tinc un mes i mig per anar afinant la forma.


---- Sortideta de relax completada en 1 hora i 32 minuts i 46 km. , amb una mitja de cadència bastant alta

11 de març 2008

UFF LES CAMES!!

Sí, sí, això és el que he estat dient durant 2 dies i mig, i és que aquest cop les cames han estat carregadetes degut a l'intensitat de tot el cap de setmana. Per començar, dissabte jornada dura, de més de 5 hores, a tornar a repetir fondo i aquest cop afegint-hi treball de pujada. Durant la meitat de la sortida, acompanyat de l'Iñaki, i després, un cop feta la Teixeta, a continuar tot sol a pujar dos colls més i arribar cap a casa. La veritat és que mentre pujava Colldejou, l'últim coll del dia, les cames ja començaven a dir "això ja pica" i a més se'n recordaven de la sortida del dijous, que també va ser de quilometres. Mentre baixava Colldejou ja notava que la pájara podia venir en qualsevol moment, i mentre anava direcció Reus desde Mont-roig, tot i ser pla, allí el globo ja es va començar a fer evident. A l'arribar a casa, hidratació a tope i menjar a saco, que el globo s'ho mereixia.










Fins a mig matí, disfrutant de la sortida amb l'Iñaki, company de milles del dissabte.












Veure aquest cartell, a dalt de Colldejou, volia dir que la feina dura ja estava feta. Només calia tornar rodant cap a casa


El diumenge al matí tocava posar-s'hi aviat, que a les 12 tenia calçotada, així que a quarts de nou ja estava fent el hamster per fer temps i milles mentre arribaven Oscar i Dani, i un cop reunits al punt de trobada, van passar uns companys de DAni del CC La Riba, que vanien d'Altafulla, i vam decidir unirnos a ells una estona. Tot i que volia fer més pla, vam tirar direcció Vilaplana i cap al Coll de la Batalla, i clar, allí es va apretar, i tot i el mal de cames que portava després de les 5 hores i mitja del dissabte, encara vaig poder aguantar fins a dalt del coll amb el grup de davant. Després baixada cap a la Selva i tornar a girar per a recollir els que s'havien anat quedant pel camí, i allí vam tornar a pujar el coll, aquest cop per la part de l' 11 %, però a un ritme més tranquil, i un cop a dalt Oscar i jo vam bauxar cap a Reus i vam fer una estona més de pla que a les 12 teniem calçotada. Tot i el mal de cames i el cansanci, calçotada de luxe amb la grupeta de l' A.C. 77 al complet, i també amb la Laura i l'Aida. S'ha de dir que en aquestes calçotades et poses com un tocino, però ja va bé per recuperar, sobretot el pa amb nocilla que em vaig anar fotent durant tota la tarda. Haure de cremar-ho bé aquesta setmana, ni que sigui de recuperació.
Avui i ahir dilluns, dos dies seguits descansant i fent estiraments, que després d'unes setmanes canyeres, toca setmana de recuperació. Ara ja tinc mono de bici, demà tocarà sortir a cremar-lo.


---- Total acumulat del cap de setmana: 8 hores i 5 minuts i 199 km., al final amb treball de pujada entre mig, i una mica més de trencacames del que m'haguès agradat.

6 de març 2008

FINS A REBENTAR!!

Dos dies sense poder fotre-li tota la canya que jo volia: dimarts excursió fallida en BTT i dimecres un vendaval del mil que em va tenir fent corró, ja estava que em mossegava les ungles, pujant-me per les parets ........ Així que avui, com que he vist que el vent no bufava tant, he decidit fer un dia de fondo dels bons, d'aquells que quan estàs arribant a casa j avas fus, sense piles, i nomes penses en la dutxa que vindrà d'aquí una estona i el perqué avui t'has pegat aquesta pallissa. Bicicleta a punt, mentalitat a tope, i a fer milles, avui ha tocat fer-ho sol fins a mig camí, però es que les ganes que en teni ja d'agafar-la han pogut amb tot. Primer m'he notat molt pesat, i és que m'he passat amb el dinar i després el fort vent que bufava del nord que quan rodava per les terres de l'interior em feia anar agafat fort al manillar per no caure cap a l'altre costat, però ni amb aquestes dues avui em feien posar el peu a terra i girar. Cap a la meitat de la sortida m'he trobat amb el Ferran, un dels màquines de la grupeta del Baix Camp, i hem anat els dos el que em quedava de sortida, el que passa és que el ritme que per a ell es normal a mi em fa anar ràpid, i és que el paio està fort i porta molts anys fent pedalades! Però m'ha anat bé que em fessin anar més ràpid, perqué si no haguès arribat més fosc del que he arribat a casa. De camí a la Teixeta, ja començava a notar-me una mica cansat, la pàjara podia aparèixer en qualsevol moment, i pujant amb el Ferran marcant el ritme encara feia que la cosa tinguès números per explotar en qualsevol moment. Al final he arribat a dalt bastant bé, i al baixar no anava massa cuit, però quan enfilava la carretera de les Borges per agafar el desviament cap a Reus allí ja he vist que anava una mica globo, però la veritat és que em pènsava que estaria pitjor, això és bona senyal perqué vol dir que s'assimilen bé els km. i el cos es va acostumant, però ja tocava també algun dia arribar més cuit que de costum. Estic content perqué avui he pogut fer per fi el treball que volia, i el fet d'estar dos dies, com aquell qui diu, parat, també ha fet que avui anès més fresc, i em quedo especialment en una estona de la sortida en que no feia gens de vent ni passaven vehicles i només erem la bici, jo i el soroll de la goma quan roda per l'asfalt: això no té preu!!








Mentre arribava a Reus. ja començava a fer-se fosc, i les forces ja em deien que començava a anar cuit.







---- Avui he disfrutat d'un dia de fondo dels bons, tot i el vent: sortida completada amb 4 hores i 6 minuts i 104 km. Ja tocava!!

4 de març 2008

VENT I FRED

Dia de molt de vent avui, i a més sembla que el fred ja ha fet acte de presència a partir de la tarda. Avui, amb la bufada que estava fent, era el dia ideal per agafar la BTT i anar a disfrutar del dia tranquilet fent camins, però al final hi ha hagut un canvi de plans, i és que el Proa volia anar a explorar una ruta per a caminar el diumenge al matí a prop de la Selva, més concretament molt a prop del coll de la Batalla. Així que montanbike a punt i en marxa. Fins aquí tot bé, però resulta que la ruta que hem anat a explorar pujava i pujava, fins al punt que hem hagut de carregar la bici al coll perque la pendent era massa forta. Un cop arribats a dalt de tot, el camí continuava de baixada, però el Proa ha volgut anar a fer una incursió entre la malesa, i mentre estava esperant-lo amb el company inesperat que ens ha acompanyat durant la part final de la pujada, en 5 minuts la temperatura ha començat a baixar i baixar (jo pensant que era perqué estava parat) i de sobte s'ha ficat ¡¡a nevar!! Una cosa increible, debiem estar com a molt a 350 metres, potser a prop dels 400, d'alçada i de sobte nevava i feia un fred increïble, així que li he fotut un crit al Proa, que anava perdut entre la malesa, i ràpid cap avall, que la cosa es posava seria. En un moment ha nevat molt, la baixada ràpida, molt ràpida, més del que m'hauria agradat, fins a un punt on he hagut de ficar peu a terra que he derrapat per unes pedres. Tornar a pujar a la bici i baixar i baixar ràpid, el cos estava agafant fred, les mans gelades i els peus també, i al damunt el tram de carretera que hem hagut de fer i els trams asfaltats tot mullats. Al final, a l'arribar a casa, una estona davant l'estufa, les mans i els peus em feien mal i tot, i un cop he entrat una mica en calor, una bona dutxa calenta. Total, que la sortida no ha anat tan bé com esperava, però al menys he estirat les cames, que d'això es tractava, i la conclusió d'avui és que no penso fer més cas de les rutes xungues que proposa el Proa, que sempre passa alguna cosa, eh nano? jejeje.













Quan començava a nevar d'una manera més forta, aquí encara s'hi veia bé.











El company que ens hem trobat a l'última part de la pujada.




---- Hem estirat les cames amb 1 hora i 40 minuts i 31 km. de BTT, amb més pujada del que m'haguès agradat. Espero no haver-me refredat durant la part de tornada.

3 de març 2008

SENSACIONS DEL FINDE

Dissabte. Dissabte al matí, dia amb molta feina pel davant, ja que la sessió tenia volum i intensitat. Primer una horeta per estirar les cames després del dia de descans, i que millor que fer-ho en companyia de la grupeta del Baix Camp, així que a les 9 del matí en marxa i anar conversant amb la gent mentre escalfava les cames. La veritat és que encara notava el treball del dijous, i quan s'apretava a un repetxó la cosa es notava. Un cop passat Valls, per davant han començat a tensar la corda, i aquí és on el jefe i jo ens hem desviat, que teniem un treball bastant semblant i ens anava bé fer-ho junts. A mig matí, el vent ha fet acte de presència, i en alguns moments bufava fort, per afegir encarar més duresa a la cosa. 4 hores i quart després d'haver-nos despedit de la grupeta del Baix Camp, arribavem a casa juntament amb el Jofre, al que ens hem trobat a la part final de la sortida, i hem anat els tres rodant tranquils cap a Reus, que el dia ha sigut llarg i les cames a aquelles hores del migdia no estaven per masses apretons.









El vent del dissabte afegia encara més intensitat a l'entrenament.





Diumenge. Diumenge tocava sortida per a rodar i fer fondo, i com la feina dura s'havia fet el dia abans, no calia fer tantes hores. A les 10 del matí (hora de senyors) quedavem Oscar, Iñaki, Dani i jo, i a rodar una mica buscant fer terreny amb una mica de tobogans. La veritat és que les cames no tenien bona pinta al començar a pedalar, quan venia una pujada es queixaven continuament i em quedava despenjat en la primera part de la sortida, sobretot al Coll de la Batalla, que tot i pujar-lo per la part menys dura, les cames no responien bé. A la segona part, les sensacions van millorar, encara notava el cansanci, però com els repetxons no eren tan durs, no vaig voler quedar-me més, així que a davant marcant el ritme que això m'ogligava a no deixar-me caure. A la part final de la sortida, terreny planer per la costa, aquest cop no feia tan de vent com el dissabte, i el diumenge feia calor, les platges estaven plenes de gent passejant. Cocacola de rigor i tornada cap a casa, aquest cop el ritmet més viu que de costum, que si no les cames es relaxaven massa i no volia arribar amb sensacions de cames pesades. Aquest cop els estiraments si que notava com feien el seu efecte i descarregaven una mica les cames, però durant tot el dia notava el treball del finde.






A la tradició de la Cocacola ara se li ha afegit la de la barra de pa, jeje.
















---- Resum del treball del cap de setmana: 8 hores i 17 mnuts amb 214 km. de treball acumulat. Avui les cames encara ho noten, espero estar ben recuperat per demà.