UN PETIT "GUIÑO"

El meu cosí Jordi va dedicar part de l'editorial de la setmana passada de la pàgina reus24, on es parla dels clubs de la ciutat de Reus, als ciclistes. Tenint en compte la poca repercussió que, per desgràcia, té actualment el ciclisme, el fet de que es parli d'aquest esport en un medi d'un àmbit tan petit ja és un èxit, i a veure si de pas consciencien a alguns conductors per a que ens respectin més. A continuació us reprodueixo el text:

font: www.reus24.com

I ens queixem del ciclisme

"Aquesta nit passada he estat parlant amb un cosí meu, a qui li agrada això de la bicicleta. En un principi pensava que ell, quan va voler traspassar la frontera de l’oci a la competició, estava boig. Que s’introduïa en un esport, el ciclisme, on l’abús dels organitzadors de les curses, que cada dia ploren buscant el seu benefici econòmic i no pas la promoció esportiva dels equips i esportistes que hi prenen part, és patent.

Tot i estar en època de crisis, l’exageració, a l’hora de queixar-se de les regles del joc –recorreguts, calendaris o preu del material -, només es en alguns casos màrqueting per fer publicitat. O fins i tot, que els mateixos ciclistes siguin perseguits, com a ‘capos’ del narcotràfic fa que es parli de ciclisme, encara que sigui malament. Amb tot això, podrien tenir prou arguments per deixar la bicicleta de banda.

Si ho pensem fredament, ells, els ciclistes, no ens molesten quan anem amb cotxe -si fem cas a les senyals que regulen el transit d‘algunes carreteres –, sinó que som nosaltres els que volem anar més ràpid, ja que una via publica és de tots. O no?

El temps, però, m’ha demostrat que, sempre, paguen justos per pecadors. Que no tots els que corren en bicicleta, o fan més de 100 quilòmetres diaris, són uns drogoaddictes que busquen la fórmula miraculosa, tot i que són perseguits com a tals.

La conversa que vaig tenir amb el meu cosí Oriol em va fer veure que, quan t’agrada alguna cosa, tot i els impediments i la insistència per buscar el teu lloc, la implicació amb el que estàs fent o les ganes de fer-ho el millor possible, sempre, amb les regles del joc a la mà, et portarà a aconseguir els reptes que et vulguis proposar.

Aquesta reflexió m’ha fet pensar amb el Reus Deportiu d’hoquei patins. Sobretot el d’aquesta temporada. Us en recordeu quins eren els objectius abans de començar? Quants de nosaltres hem criticat el joc de l’equip durant aquests 9 mesos? Quants de nosaltres vam creure, des de el principi, o la meitat de temporada que, al final, seria una campanya històrica? Qui pensava al mes de setembre que seríem CAMPIONS DEL MON I CAMPIONS D’EUROPA, 37 anys desprès?

No sé si aquest estiu vindran els famosos ‘vampirs’ del ciclisme a les cases dels jugadors d’hoquei a treure sang, perquè a molts ja els han buscat durant la temporada. Però nosaltres només els hi podem donar les gracies als nostres jugadors. L’any vinent tornarà el Tourmalet, el Mortirolo i els partits contra el Barça, però mai que mai s’hauria de posar en dubte la implicació d’un grup com el del Reus Deportiu es pot posar en dubte com s’ha fet enguany."

Jordi Benavent
Cap d’Esports de Canal Reus TV

REMENCES 2009

Un finde diferent el del cap de setmana passat. Com que encara no puc pedalar, doncs a acompanyar els colegues a una de les marxes més boniques i dures de Catalunya: la Terra de Remences. Us deixo algunes fotos del que va ser el cap de setmana:

En arribar de sopar ens trobem això a la tele; vaig recordar-me d'alguns colegues "blancs" de Reus.

Un paio complet: fotògraf i avituallador, jejeje.

Primer grup passant per Bracons.

Xavier Tondo, un crack dins i fora de la carretera, juntament amb Antonio Miguel, al primer grup.

Segon grup.

Tercer grup.

JR.

Trainer Joan (esquerra) i Francesc Bardina, del Riudecols, dos cracks de les marxes.

En Gubi, sempre animant estigui al grupet que estigui.

Jordi Tardiu (esquerra) i Ninu (centre).

Mauricio Muller (Azysa) que va enganxar a Bracons per acompanyar aquest colega, "fumant" una mica.

Jordi Sala.

Hammer Juanes.

Vanderrubio, o JR2.

Edu Ararà.

Espartacus August.

Joan Mèlich, bona planta dalt de la bici. Segueix així company!

El Jefe, pujant al seu ritme, i encara superant bastanta gent més jove que ell.

Vanderrubio i Iñaki, qui té els pernils més dobles?

S'ha escapat Zangief de l' Street Fighter? jejeje....

Al vespre, per rematar, a veure el futbol al Pileé, el pub per excelència per aquestes cites. Totti, aquí tens la foto amb la samarreta, tal i com em vas demanar; la setmana que ve segur que anem a pitar, no pateixis.

LA CORSA ROSA

Avui comença una nova edició del Giro d'Italia. És una cursa que a mi, personalment, m'encanta, té algunes coses que la fan especial, per damunt fins i tot del Tour (és més mediàtic, però no té algunes de els coses del Giro). Els tifosi a banda i banda de les carreteres, les etapes amb emboscades finals, les muntanyes mítiques, els corredors italians sempre amb el ganivet a les dents quan es tracta de la seva cursa, .... Si fos PRO, seria la prova que em faria més il.lusió disputar, sense cap mena de dubte. Avui arrenca la prova, que per sort podré seguir per Eurosport, ja que finalment TVE no s'ha dignat a ficar-la entre la seva programació, així que no em quedaré sense les meves dosis de cursa italiana a les tardes, i més ara que encara no puc entrenar, així que aquest any podré seguir les etapes en directe i no caldrà tirar de DVD (que logicament continuaré gravant les etapes interessants).

Avui per començar, la crono per equips, i a la quarta etapa ja el primer final en alt (veieu com és molt emocionant). Deixo oberta l'enquesta sobre qui creieu que s'emportarà el Giro del Centenari, durant uns dies, a veure qui l'encerta.

37 ANYS DESPRÉS .....

Per sort o per desgràcia, Reus és una ciutat amb tradició de hoquei patins. Desde que era ben petit, sempre he notat com aquesta ciutat respirava hoquei, i qualsevol triomf del Reus, per petit que fos, era motiu de celebració. Però hi havia una copa que es resistia, de vegades tan a prop i de vegades tan lluny, però que semblava que estava destinat a no guanyar-la mai més. Han hagut de passar 4 decàdes, però finalment la història ha fet justícia amb aquest equip i han guanyat la setena Copa d'Europa. L'alegria en veure com els gols de Gual i Pedrito en la tanda de penals feien que es proclamés de nou campió d'Europa, després de tants anys i de patir tan contra el Vic, va ser enorme. No tinc paraules. Molta gent com ma mare, seguidors desde petits i de fa molts anys, ja es pensaven que no tornarien a veure al capità del Reus aixecant aquest trofeu; doncs bé, ja la tenim aquí, i a més a més en color.

Ojalà en vinguin més, com la Lliga, on la bèstia negra, el Barça, ja fa més de 10 anys que té l'hegemonia. Ojalà aquest any tot canviï, i tornem a sortir a pitar, a celebrar un altre títola la Plaça Prim i a omplir la Plaça del Mercadal de gent. Diuen que l'afició de Reus som una mica hooligans, que sempre la liem, que som uns bèsties, però és que de vegades ens deixem emportar massa per la passió que sentim pel nostre equip; jo defenso que la gent siguem passionals, animem, cridem i insultem al rival, però sempre sense mala fe i sense arribar a la violència. Com a afició som l'enveja del clubs d'hoquei, ja voldria el Barça, aquell equip fet amb diners que provenen del futbol (es tan trist que un equip que no s'autofinança guanyi competicions a cop de talonari, i això inclou el bàsquet, handbol, etc....) i que se suposa que és el rei de l'OK Lliga, una afició com la nostra.

Divendres li faràn el passadís al Reus, a més a més al Palau Blaugrana i davant de tota l'afició culé, la pregunta que em faig és si TV3 tindrà el que cal tenir per emetre el passadís o potser ficarà un tall publicitari i tornarà a conectar al minut 1 de partit? Si fos al revés, no dubto gens de que emtrien el passadís, però en aquest cas, ho faràn? Jo espero que sí, i us seré sincers: el disfrutaré.

---- Aquest és un post una mica atípic, que res té a veure amb el ciclisme ni el que l'envolta. Tampoc soc un gran entés en hoquei, només volia plasmar l'orgull que sent aquests dies la ciutat i la gent de Reus pel títol aconseguit el cap de setmana. FORÇA REUS!!!

EXACTAMENT, ES AIXÒ

Molta gent m'ha estat preguntant aquests dies que és exactament el que em passa, que és le que tinc. No ho sé explicar massa bé, bàsicament perque de medicina no en tinc ni idea, i a més és una lesió poc freqüent i en una zona poc habitual, i que costa visualitzar mentalment quan l'intentes explicar. És per això que buscant per internet (aneu amb molt de compte amb buscar lesions per internet, trobareu moltes barbaritats) finalment he trobat un article que explica de forma molt precisa la lesió que tinc. Com que la majoria dels que us heu interessat sou lectors del blog, us penjo l'article, encara que és una mica parrafada. Gràcies a tots i totes per l'interés de la meva salut, espero poder donar-vos alegries el més aviat possible, tot i que el temps de recuperació és llarg.

Info: http://elblogdepacogilo.blogspot.com

"Disfunción de la articulación sacroilíaca

Sacroiliac Joint Dysfunction

La cintura pelviana no es una pieza ósea unificada, sino un conjunto osteoarticular, que une el tronco con los miembros inferiores , que requiere de características antagónicas, solidez (para soportar el peso de cabeza, tronco y miembros superiores) y flexibilidad (para adaptase a los movimientos inducidos por el tronco y los miembros inferiores).

Esto determina que esta región está influenciada por diversas tracciones y presiones durante las diversas solicitaciones biomecánicas. La solidez la aporta un potente sistema ligamentario y la flexibilidad necesaria la proveen las articulaciones sacroilíacas con micromovimientos. Estas articulaciones al adaptar los movimientos de tronco y miembros inferiores son articulaciones de amortiguación.

La articulación sacroiliaca (SI) es aquella que conecta la espalda y la cadera. A diferencia de otras articulaciones rodeadas por músculos, esta se apoya predominantemente en los ligamentos. No pueden moverse aisladamente, individualmente, en forma independiente de otras regiones, pero la movilidad es permanente adaptándose a las diversas acciones corporales.

El movimiento es inducido por cadenas miofasciales ascendentes y descendentes, que adaptan biomecánicamente la pelvis a los diversos requerimientos. Por lo que estas cadenas conformadas por tejido muscular y conectivo también pueden transmitir tracciones anómalas que determinan disfunciones iliosacras o sacroilíacas.Al referirse a las disfunciones de la articulación sacroilíaca se debe clarificar si la hipomovilidad la determina la fijación del ilíaco en relación al sacro (disfunción iliosacra) o del sacro en relación con el ilíaco (disfunción sacroilíaca).Es sumamente importante poder identificar específicamente cual es la alteración biomecánica, ya que puede ser provocada por cadenas lesionales diferentes (ascendentes o descendentes), por lo que el abordaje de tratamiento debe ser el adecuado, acorde a la biomecánica lesional.

En las disfunciones iliosacras siempre están implicados los músculos psoas e ilíaco , ya que en las rotaciones póstero-externas tiene un papel protagónico la porción que se inserta en el raquis lumbar (psoas, de dirección oblicua de arriba hacia abajo, de atrás adelante y de adentro-afuera), mientras que en las rotaciones antero-internas lo tiene la porción que se inserta en la fosa ilíaca (ilíaco, de dirección oblicua de arriba hacia abajo, de atrás adelante y de afuera-adentro).El tendón terminal de este conjunto muscular recibe los fascículos internos (pertenecientes al psoas) que siguen un trayecto oblicuo hacia fuera, mientras que los externos (pertenecientes al ilíaco) el trayecto es oblicuo hacia adentro. El tendón terminal se incurva sobre la articulación coxofemoral (separado por una bolsa serosa) cambiando la dirección, ya que se dirige hacia abajo, hacia fuera y hacia atrás para insertarse en la cara posterior del trocánter menor (se continúa en forma intraósea por las fibras de Sharphey).

El psoas para cumplir la función principal, que es la flexión de cadera, puede tomar punto fijo lumbar o femoral.

Tomando punto fijo lumbar produce la flexión de cadera como parte de la cadena recta anterior, por lo que se aúna con el recto anterior del abdomen para llevar a la convergencia de los cuerpos vertebrales lumbares. Produce de esta manera cifosis lumbar con inclinación homolateral, con respecto a la rotación queda equilibrada por la inserción en la apófisis espinosa de los fascículos del dorsal ancho.Tomando punto fijo femoral produce lordosis lumbar por aunarse a la cadena recta posterior. Con el sujeto de pie colabora en el mantenimiento de la postura erguida.

El músculo ilíaco comienza la flexión de cadera, por la dirección de sus fibras cortas, luego lo releva el psoas.La rotación femoral que produce este conjunto muscular ha sido un tema controvertido por diversos autores. Ya que si bien la inserción en el trocánter menor (que está ubicado en un plano óseo posterior) produce a la contracción una rotación externa, como el tendón terminal se refleja sobre la cabeza femoral (separado por una bolsa serosa) produce sobre ella una retropulsión, por consiguiente una rotación interna femoral. Esto varía con los grados de flexión de cadera, dado que cuando ésta aumenta el tendón ya no se enrolla alrededor de la cabeza y produce claramente una rotación externa.Con respecto a las rotaciones ilíacas los músculos psoas e ilíaco también actúan antagónicamente. El psoas, generalmente en las disfunciones, por actuar sobre articulaciones vertebrales y coxofemoral, forma una arco de medio punto y participa de la cadena recta anterior, funcional de flexión, induciendo el hueso ilíaco a la rotación posterior.

El ilíaco, en las disfunciones, actúa no sólo sobre la coxofemoral, también se aúna a la cadena recta funcional de flexión, pero toma punto fijo en el trocánter menor induciendo al hueso ilíaco a la rotación anterior.Por lo que en las disfunciones iliosacras el tendón de inserción en trocánter menor está sujeto a tracciones anómalas que producen un estímulo nociceptivo en el periostio y en las fibras de Sharpey. Esto determina una disminución del umbral de dolor, por consiguiente un aumento de sensibilidad dolorosa sobre el trocánter menor.

Cuando los ligamentos de la articulación sacroiliaca se irritan, tanto por un desequilibrio estructural como muscular, se produce esta lesión deportiva conocida frecuentemente como disfunción de la articulación sacroiliaca. El dolor se localiza normalmente en la zona lumbar de la espalda baja, justo encima de la cadera, y es un dolor sordo, pero puede volverse agudo si prosigue el entrenamiento. A veces el dolor puede irradiarse a otras zonas de la cadera y de la espalda. La articulación sacroiliaca no es la única involucrada, existe también debilidad muscular o problemas estructurales; algunas veces ambos.

Debido al pobre aporte de sangre a los ligamentos en la espalda baja, el camino hacia la recuperación completa puede tardar algún tiempo, pero un tercio de estas lesiones pueden atribuirse a desequilibrios estructurales que requieren un tratamiento relativamente sencillo. Diversos estudios han demostrado que la manipulación quiropráctica , conjuntamente con ejercicios de estiramientos de la espalda y de fortalecimiento puede ser muy eficaz.

Recomendaciones

- Localiza y corrige cualquier desequilibrio estructural en tus movimientos ciclistas o de carrera a pie (tales como los causados por diferencia en la longitud de las piernas), - Procura que tu médico o el osteópata localice los desequilibrios, para que te recomiende maneras de corregirlos o de limitar su impacto.

- Si montas en bici, controla tu posición sobre el manillar de la bicicleta: ¿es incómoda y te causa dolor de espalda? Si es así, será mejor sacrificar un poco de aerodinámico en pro de una mayor comodidad y salud.

- Por otra parte, hay que identificar y fortalecer cualquier músculo débil que pueda causar problemas. - Con un régimen que mejore el estiramiento y el fortalecimiento de la zona lumbar de la espalda cuando se está sano, se evitan la mayoría de problemas de espalda.

Sacroileitis

(Sacroiliac Joint Pain)

Existen dolores en la zona lumbar que se confunden con otros que causa la columna vertebral, entre ellos están los que se producen en las articulaciones sacroilíacas, esas que están a la altura de la pelvis; esta articulación se forma entre el hueso sacro, que es el que está por encima del coxis y el hueso ilíaco.

El sacro es un hueso formado por 5 vértebras que se han unido con la finalidad de darle base y sustentación a la columna vertebral, este hueso, se articula con otros 2 llamados coxales y que al unirse forman la pelvis.

La inflamación de esta articulación se llama sacroileitis y se produce generalmente con un "mal movimiento" por levantar un bulto pesado, rotar la pelvis y la cintura inadecuadamente, trastabillar, tropezar al caminar o por traumatismos con golpes directos como caídas de sentado, otros son los microtraumatismos que se dan en los casos de estar mal sentado durante un tiempo prolongado en un asiento duro al que uno no está acostumbrado. Muchas veces el individuo se despierta por el dolor intenso después de moverse mal en la cama; también las afecciones reumáticas tienen gran influencia.

Los dolores son bastante característicos pues a diferencia de los que provienen de la columna, estos se concentran más abajo, hacia la región glútea en su parte central , la molestia es intensa al palpar la articulación, da incomodidad al estar sentado obligando al individuo a cambiar de posición permanentemente. El paciente siente que no puede enderezar la espalda y pierde la curvatura natural de la cintura, con sensación de rigidez y espasmo muscular, hay dolor localizado a nivel de los hoyuelos que se marcan en la cintura, por encima de los glúteos, el dolor se irradia hacia la región donde se aplican las inyecciones; también puede haber reflejos hacia adelante, a la altura de los ovarios o testículos, puede haber también dolor en el muslo y en el nervio ciático. Al caminar, el paciente tiene la sensación de tener una pierna más corta y esto se debe a la contracción muscular que se produce en la zona, por dolor.

Esta afección es difícil de diagnosticar ya que se la confunde con otras afecciones de la pelvis y su solución pasa primero por buscar adecuadamente el origen, si este es reumático la instalación del dolor es progresivo y de larga duración y se trata con medicaciones antiinflamatorias y tratamientos locales, obteniendo buenos resultados; si el origen es traumático el dolor aparece inmediatamente después del trauma y el tratamiento es distinto y ya que el dolor es causado por un desplazamiento muy sutil de la articulación, la solución es también mecánica y solo una maniobra de quiropraxia logra resolver casi en forma inmediata el problema y que tienden a repetir los mismos movimientos que la desplazaron, pero en sentido contrario.

Es sorprendente la mejoría inmediata que refiere el doliente paciente y que vuelve a la normalidad rápidamente, de hecho, una articulación que durante mucho tiempo estuvo desplazada, altera todos los elementos blandos que la rodean como los músculos, tendones, ligamentos y nervios que indefectiblemente se inflamarán y se harán sentir con el máximo dolor, por eso después de corregir la mecánica articular que originó el problema, se realizarán ejercicios y aplicaciones de diversa aparatología que lograrán normalizar el proceso.

Se tiene que entender que el paciente no está enfermo, es solo una alteración mecánica y como tal deberá ser resuelta, de nada valen los remedios que calman mientras dura su efecto, para reaparecer el dolor al cabo de unas pocas horas.

En definitiva, si usted tropezó, se cayó o pasó un tiempo en un asiento duro, es probable que haya desplazado la articulación sacroilíaca, algo que como dijimos, provoca intensos dolores en el comienzo, y un gran alivio al solucionarse; la cuestión es que el tiempo que medie entre uno y otro sea el menor posible, siempre y cuando usted quiera seguir derecho por la vida.

Tratamiento Fisioterapéutico:

- Control del dolor.

- En etapas agudas se utiliza las compresas frías.

- Masoterapia de la zona., como Martniz o criomasaje.

- Ultrasonido.

- Láser.

- Tens.

- Ejercicio físico: Ejercicios de rehabilitación para mantener-recuperar la movilidad poco a poco y fortalecer la zona. La natación y el aquaerobic son bien recomendados."

---- Aquesta tarda en sortir del fisio he anat a la Plaça del Mercadal a veure als herois del cap de setmana. Llàstima que no he pensat a portar al camèra, però és igual, en breu tindràn un post dedicat.

A PEU .........

Un altre dia sortint a caminar, de moment encara amb prudència, sense abusar de les hores i del desnivell, fins que les articulacions hi estiguin una mica acostumades, no fos cas que ara ens fessim mal per un altre lloc. De moment em conformo amb dues horetes, i continuaré així tota aquesta setmana, repetint el recorregut, primer de pujada cap a l'ermita de sta. Ana a Castellvell i després de baixada cap a Reus. Aquest cop però no ho he fet sol, ja que m'ha acompanyat Ivan, més conegut com a IvAncla, que aprofitant que està de vacances ha volgut acompanyarme una estona en la meva sortida; fent petar la xerrada i fent broma, les dues hores m'han passat volant, fins i tot he arribat a casa una mica "apajarat" ja que he sortit sense res a la panxa, a veure si així mantinc una mica el pes, que amb tant de temps sense poder-la agafar, jahe de començar a mirar-me aquestes coses. Tinc ganes d'estar ja a finals d'abril, a veure si es compleixen els pronòstics optmistes i puc tornar a pedalar.

Només sortir de casa, el Passeig Misericòrdia, l'únic que encara conserva tot el seu encant amb la terra.


Les bromes i el bon humor no falten durant la sortida.


Arrancaaaa nen, arrancaaaaaa!!!!! jejejejeje


Passa pel cap, hi han tentacions d'anar cap a la dreta, però encara no cal abusar, més endavant caurà.

Això ja fa algo més de pujada, eh Anclas?

Allí a dalt farem mitja volta.

Última pujada i ja casi hi som .....





..... ja hi hem arribat!

Una bona perspectiva, de Castellvell cap al mar.



El Passeig Prim, tot esfaltat, ja no és com abans, ha perdut algo. Una estoneta més i ja seré a casa.



Aquest núvol té pinta que vol descarregar, sort que en uns metres ja seré a casa, i llavors que faci el que vulgui.

CONTINUARÀ .......

Per fi bones notícies!! Després de dos mesos desde que em vaig lesionar (que ràpid passa el temps, i que ràpid es perd la forma), fins ara tot havien sigut diagnòstics equivocats o poc encertats, complicacions, etc .... però avui a la tarda, després que el metge veiès les radiografies que em va manar, s'ha descartat que hagi de penjar la bici. Per sort, les vertebres lumbars, tot i estar desviades, es conserven bé, inclús millor del que esperava el metge, i només n'hi ha una una mica conflictiva, i que ja estem tractant. A més, l'evolució amb la fisioteràpia és molt bona, ja que normalment la millora es veu a les 10-12 sessions, i jo només en porto 7 però per la millora sembla que en porti 12, així que vol dir que anem per bon camí.

De moment aquesta setmana encara no puc fer bici, però li he comentat que el divendres vaig començar a sortir a caminar, que ja no podia estar més a casa, i m'ha dit que OK, que cap problema per això, així que almenys em toca una mica l'aire, ni que sigui a 5 per hora. No sé encara quan podré començar a entrenar, però les notícies d'avui són prou bones com per poder dir que aquest blog continuarà ............