UN PETIT "GUIÑO"

El meu cosí Jordi va dedicar part de l'editorial de la setmana passada de la pàgina reus24, on es parla dels clubs de la ciutat de Reus, als ciclistes. Tenint en compte la poca repercussió que, per desgràcia, té actualment el ciclisme, el fet de que es parli d'aquest esport en un medi d'un àmbit tan petit ja és un èxit, i a veure si de pas consciencien a alguns conductors per a que ens respectin més. A continuació us reprodueixo el text:

font: www.reus24.com

I ens queixem del ciclisme

"Aquesta nit passada he estat parlant amb un cosí meu, a qui li agrada això de la bicicleta. En un principi pensava que ell, quan va voler traspassar la frontera de l’oci a la competició, estava boig. Que s’introduïa en un esport, el ciclisme, on l’abús dels organitzadors de les curses, que cada dia ploren buscant el seu benefici econòmic i no pas la promoció esportiva dels equips i esportistes que hi prenen part, és patent.

Tot i estar en època de crisis, l’exageració, a l’hora de queixar-se de les regles del joc –recorreguts, calendaris o preu del material -, només es en alguns casos màrqueting per fer publicitat. O fins i tot, que els mateixos ciclistes siguin perseguits, com a ‘capos’ del narcotràfic fa que es parli de ciclisme, encara que sigui malament. Amb tot això, podrien tenir prou arguments per deixar la bicicleta de banda.

Si ho pensem fredament, ells, els ciclistes, no ens molesten quan anem amb cotxe -si fem cas a les senyals que regulen el transit d‘algunes carreteres –, sinó que som nosaltres els que volem anar més ràpid, ja que una via publica és de tots. O no?

El temps, però, m’ha demostrat que, sempre, paguen justos per pecadors. Que no tots els que corren en bicicleta, o fan més de 100 quilòmetres diaris, són uns drogoaddictes que busquen la fórmula miraculosa, tot i que són perseguits com a tals.

La conversa que vaig tenir amb el meu cosí Oriol em va fer veure que, quan t’agrada alguna cosa, tot i els impediments i la insistència per buscar el teu lloc, la implicació amb el que estàs fent o les ganes de fer-ho el millor possible, sempre, amb les regles del joc a la mà, et portarà a aconseguir els reptes que et vulguis proposar.

Aquesta reflexió m’ha fet pensar amb el Reus Deportiu d’hoquei patins. Sobretot el d’aquesta temporada. Us en recordeu quins eren els objectius abans de començar? Quants de nosaltres hem criticat el joc de l’equip durant aquests 9 mesos? Quants de nosaltres vam creure, des de el principi, o la meitat de temporada que, al final, seria una campanya històrica? Qui pensava al mes de setembre que seríem CAMPIONS DEL MON I CAMPIONS D’EUROPA, 37 anys desprès?

No sé si aquest estiu vindran els famosos ‘vampirs’ del ciclisme a les cases dels jugadors d’hoquei a treure sang, perquè a molts ja els han buscat durant la temporada. Però nosaltres només els hi podem donar les gracies als nostres jugadors. L’any vinent tornarà el Tourmalet, el Mortirolo i els partits contra el Barça, però mai que mai s’hauria de posar en dubte la implicació d’un grup com el del Reus Deportiu es pot posar en dubte com s’ha fet enguany."

Jordi Benavent
Cap d’Esports de Canal Reus TV