TOTALMENT K.O.

Així és com he estat aquest cap de setmana. Un virus estomacal em va tenir al llit desde la matinada del divendres fins a la matinada del dissabte, amb molt mal de panxa i febre. Per sort, els efectes només van durar 24 hores i les pèrdues van ser quasi mínimes, però va ser suficient per deixar-me una mica tocat i sense poder entrenar com tenia previst el cap de setmana. Vaig perdre 2 kg. en 24 hores, bàsicament pel fet de no poder menjar res, i això, en una persona de la meva constitució, són molts kilos, així que calia ser prudent i no forçar la màquina, que una recaiguda podia ser fatal.

Així que el diumenge, encara que tenia pensat descansar, com em trobava algo millor, vaig decidir sortir a fer una horeta i poc molt tranquila, i per això vaig anar al punt de trobada de la grupeta A.C.77, on vaig trobar alguns membres (concretament Íñaki, Oscar i Jordi Rubio 2; els vaig avisar que estava xungo i no podia forçar, i la veritat és que van estar d'acord en fer una primer part tranquila amb mi i després de la cocacola jo cap a casa i ells a fer més milles (gràcies gent!).

Un que torna a la bici després de 3 anys: Jordi Rubio 2, el germà secret de Tauler.

De camí a Reus es van afegir Javi Vara i Fuentes ......

..... que van venir a fer la cocacola amb nosaltres.

La Kira, sempre fent companyia, estiguis bo o dolent (aquesta foto va pel Jordi Masferrer, jejeje)

---- Tot i notar-me encara una mica dèbil pel virus, al menys vaig poder estirar les cames i vaig fer hora i 45 minuts i 47 km, això sí, a ritme de tortuga. No forçarem massa encara aquest inici de setmana, que m'haig de recuperar del tot després d'un divendres agònic.

CUIDAR ELS DETALLS

De vegades, vas saltant de blog en blog, i en trobes alguns interessants. Es el cas del blog de l'Alex, on a més de donar el seu punt de vista sobre la seva manera d'entendre el ciclisme, hi trobes també sentit de l'humor. L'altre dia va fer una entrada que he volgut reproduir al meu blog, ja que parla sobre els detalls.

Jo sempre he pensat que els detalls, encara que semblin petits, marquen la diferència, i sempre n'he sigut un maniàtic, ja desde que jugava a basquet. I amb més raó en un esport com el ciclisme, que vol dedicació i constància, on soc de l'opinió que encara tenen més importància. Per això m'ha agradat el post de l'Alex, que passo a reproduir a continuació:

"això només són detalls"

Avui que et toca fer?
- Em toquen 120km. Els primers 70km entre 130-140ppm, 30km entre 140-160 i els ultim 20km entre 160-180, entre els primers 70km he de pujar un port de 6 km amb 3 series d'1 km a més de 174ppm.
- bueno, nosaltres farem unes 4 horetes, perquè no vens amb nosaltres?
- no he de fer exactament això.
- bueno això només són detalls, en total fem més o menys els mateixos quilometres, el mateix temps i fins tot la mateixa mitja de pulsacions.

- Què estàs fent?
- estic mirant , amb un nivell, que el sillin estigui perfectament horitzontal i amb la plomada miran el retràs que porto.
- però això es veu més o menys a ull, no cal nivell!!!
- s'ha de portar exacte.
- però per dos milimetres, no es noten! Això són detalls l'important és que estigui més o menys bé, no es noten els dos milimetres.

- Joder , no sé com pots tenir gana aquestes hores per menjar això.
- no en tinc!
- doncs per què menges aquest plat d'arròs?
- perquè tinc una curça d'aqui 3 hores.
- jo menjaré uns cereals amb llet d'aquí una estona , que ara no tinc gana. Menjar una hora abans una hora desprès no és nota. Això són detalls l'important es menjar hidrats.

- On vas?
- A l'habitació a descansar, que demà tenim molt de "tute"
- Jo també he de fer molts quilometres demà, però per sortir avuí una estona, no és notarà gaire descansar una mica més només, és un detall, igualment demà segur que al final farem els mateixos quilometres.

Suposo que molts cops heu viscut algun d'aquest diàlegs o tots. Normalment no contesto a la frase "això només són detalls" per què es pensen que és una frase lapidaria que no és pot rebratre, però sempre m'imagino un dialeg imaginari:

- Suposo que tu et donaria igual tenir un Mercedes o un Seat Marbella, perquè total, els dos són cotxes iguals: tenen quatre rodes, un motor, et porten amunt i avall, etc... el que els diferencia és: que un té les rodes més amples, el motor més potent, és més ample, etc... només són detalls. Els detalls són el que diferències un Mercedes d'un Marbella.

Tu que vols ser : un Mercedes o un Marbella?

Jo sóc dels que cuida molt els detalls, fins i tot em diuen que exagero massa i que no cal, però que voleu que us digui: jo vull ser un Mercedes i per això, quan entreno, cuido els detalls ......

---- Avui tocava agafar la bici i sortir a rodar, i tot i les agulletes del gimnàs i el "visitant" que em recordava permanentment que estava allí, ho he acabat allargant una mica més del que tenia previst, completant 2 hores i mitja i 73 km. més cap a la saca. Demà, de nou, tortura de cames.

UN VISITANT INESPERAT !!!

Com podeu veure a la foto, el meu dit petit del peu dret té un "visitant" instal.lat, i tot i que de moment no dona massa guerra, sí que és una mica molest. El vaig descobrir diumenge a la tarda, mentre feia una volta amb els colegues a pendre algo, quan es va començar a fer notar quan caminava. No tenia massa bona pinta, era una bona roçadura, però sembla que amb una mica de Betadine i deixant que li toqui l'aire quan estic a casa, a poc a poc va millorant. He intentat buscar on està el problema, i encara no ho tinc del tot clar: fins ara, les Northwave no m'havien donat cap problema, però curiosament em passa al peu on he de portar la plantilla per a rectificar la meva cama més curta; potser és que s'ha posat malament, potser és que no les vaig apretar prou i se'm movia una mica el peu ..... Demà em toca sortir a rodar, i posaré bé la plantilla i apretaré bé la sabatilla, però de totes maneres em protegiré una mica la zona, que no vull que es posi pitjor i s'hi quedi instal.lat varies setmanes. Si a algú li ha passat algo semblant i sap algun remei, s'accepten suggerències.



---- Després de descansar el dilluns, que les meves cames s'ho mereixien, i també el meu refredat, avui he tornat a fer una sessió de gimnàs; tot i que potser he de canviar alguns pesos perqué les he fet millor que en sessions anteriors, no deixa de ser torturador.

PLUJA, SOL I FRED

Un cap de setmana bastant variadet, en el que a meteorologia es refereix. El dissabte al matí va ser de contrastos; primer el cel semblava destapat, després es tapava, passaven els núvols i sortia el sol ..... així que com havia quedat amb el Rafa, vaig decidir sortir, que així si et mulles en copmanyia no et sap tan greu. Pensava que al final no cauria aigua, a més m'havia deixat el xubasquero a casa, i creia que tindria sort, però no va ser així. Durant una hora va estar caient-nos aigua al damunt, fins que vaig arribar a casa, per un dia que no el porto ....

A l'arribar em vaig treure la roba, assecar bé i vaig decidir no tornar a jugarme-la, que estava refredat i potser no sobreviuria a una altra remullada, així que vaig pujar al rodillo i vaig rematar el matí amb poc més de hora i mitja pedalant indoor, amb més roba que de costum per a suar a veure si així eliminava toxines del refredat, mentre veia com cada cop hi havia més clarianes al cel i no queia ja ni una gota ..... si haguès sortit més tard! Però al menys, vaig acumular algo més de tres hores fent el hamster, entre la sortida i el rodillo, així que algo és algo.



El diumenge el cel totalment destapat, quina diferència, però el fred segui allí, no tant com aquests dies passats, però encara hi era, així que de nou ben tapat, però aquest cop per a no refredar-me més. Durant tota la sortida traient mocs, el Polar marcava algunes pulsacions més que de costum, però al menys les sensacions de cames eren bones. Durant la primera part de la sortida, acompanyat d'Iñaki, Judit, JR i Oscar, i al final la vaig acabar sol: alguns es van desviar a fer el seu entrenament, altres havien d'arribar més aviat per compromisos, així que les últimes dos hores fent el hamster tot sol. Abans, una parada a Salou, on havia quedat amb Iñaki, veure que ja s'havia recuperat del globo i estava bé, gràcies en part a que JR i Oscar el van acompanyar fins a casa, repostar una mica de Cocacola, que em feia falta, i de nou a fer el hamster per acabar el meu primer dia acumulant 5 hores de treball a les cames. Arribant a casa, ja una mica espès de cap, potser perqué el refredat em recordava que encara estava allí i perqué la fatiga ja es notava a les cames, però tot i això content per haver complert el que m'havia proposat per aeust diumenge.

Solitari: al migdia, i més en un diumenge d'hivern, pràcticament no hi ha cotxes per les carreteres de la costa, és una sensació de tranquilitat increïble.

---- Total acumulat del cap de setmana: 6 hores i mitja de bicicleta i 209 km, més 1 hora i 37 minuts de rodillo. Primer dia passant ja de les 4 hores i mitja amb bones sensacions, tot i el refredat, però encara toca continuar acumulant.

AL FINAL NO HA NEVAT

Ahir a la nit, després de veure el temps a la tele, encara tenia l'esperança que m'aixecaria i veuria caure algo de neu a primera hora del matí, però al final no ha sigut així. A Reus és molt difiícil que nevi, i el que sí ha fet ha sigut caure aigua durant bona part del matí i al final de la tarda fins al vespre. Les baixes temperatures d'aquests dies i la previsió de pluja em feien pensar que finalment algo de neu veuria, però un altre dia serà, que hi farem! A Barcelona sí que ho va fer ahir a la tarda, i com a mostra mireu el blog de Trueno.

No tan sols no ha nevat, sino que a mitja tarda fins i tot s'han obert clarianes al cel. Haurem d'esperar en una altra ocasió per a veure caure neu.

---- No ha nevat, però sí que ha plogut, i després de fer la marmota per casa durant tota la tarda, a última hora he montat el rodillo i m'he obligat a fer una sessió per a no estar parat. Algo es algo, esperem que demà, que és cap de setmana, s'aguanti i no plogui.

TORNO A SER ANFIBI !!

El títol del post pot semblar una mica exagerat, però és que avui estic content per partida doble: en primer lloc, perqué he tornat a la piscina després de 5 setmanes sense poder nedar, i segon perqué això vol dir que l'esguinç intercostal de l'espatlla ja està curat. La sessió a la piscina no ha sigut gran cosa, uns 500 metres molt suaus només per provar com anava la cosa, i ara a les alçades de temporada que estem ja no faré les quilometrades que feia abans de la lesió, sinó que em servirà com a complement de cardio després del gimnàs (ara que s'han acabat les vacances ja no tinc tan de temps lliure per a combinar gimnàs i després sortir a rodar) i a més em servirà per a treballar l'esquena, una part que no puc descuidar gaire degut a la meva desviació, i que després de 5 setmanes sense enfortir-la, ja començava a demanar una mica d'atenció.

Volia ficar aquesta foto al post d'ahir, però el servidor no em deixava carregar-al. Fixeu-vos en la temperatura, a sis graus de mitjana durant el dia de Reis, amb una màxima de 9 i una mínima de 4; la veritat és que es notava el fred, i aquests dies han sigut pitjors. Sort que avui em tocava treball indoor!

---- Després del descans de dimecres, avui una nova sessió de tortura de cames al gimnàs, i després a nedar una mica, per a retrobar de nou les sensacions d'abans de la lesió, i la veritat és que han sigut molt positives!

AMB INTENSITAT

El dia de Reis, molta gent espera els seus regals, alguns en forma de joguines, altres de consola, d'electrodomèstics, roba, i un llarg etc..... però a mi, el trainer Joan em tenia preparat un altre tipus de "regal". Havíem de quedar algún dia d'aquestes festes per a entrenar, volia veure com vaig i fer algun test, i no va ser fins a l'últim dia que vam quedar. Debia ser per això que va apretar-me tant les clavijes. Vam anar a buscar una ruta ondulada cap a l'interior i un cop allí, a començar el treball; va ser una hora i mitja molt intensa en que de vegades pensava que no podria aguantar tanta estona, però ignorava el mal de cames que portava de l'acumulació dels dies anteriors, apretava les dents i continuava. Un cop acabat aquest treball, vam anar rodant fins a la Teixeta, a fer un test a veure com anava; amb prop de 4 hores a les cames, i entre elles el treball que us he comentat abans, em plantava al peu d'aquest petit port, i començàvem l'ascensció al ritme que ell em va marcar: no es tractava de fer-la a fons ni molt menys, aquest treball ja l'havíem fet, i al ritme que marcaven les pulsacions que ell m'havia marcat vam fer la pujada. Després de coronar, baixar fins a Reus i comentar una mica les seves sensacions de la jornada, esperant que li passes algunes dades de l'entrenament un cop les tingues a l'ordinador per a completar la seva valoració, que per sort ha sigut bona. Això vol dir que anem per bon camí ......




---- El dilluns, nova sessió de tortura al gimnàs, i després a rodar durant 1h i 45 minuts per acabar de completar l'entrenament, que va ser una mica torturador també degut al vent de cara durant més de la meitat de la sortida. El dia de Reis de nou tres dígits al Polar amb el trainer, i comparant dades de l'any passat, al mateix ritme de pulsacions he rebaixat el temps en 2 minuts i 30 segons, i la mitjana de velocitat l'he millorat en 1'3 km/h. Progresso adequadament ......