UN DIA D'HIVERN .....

Son les 7:15 del matí i el despertador sona de nou; porto ja un quart d'hora al llit pensant "ara m'aixeco", però ja va sent hora. Després de rentar-me bé la cara per acabar de despertar-me i de vestir-me, toca esmorzar: un bol de cereals i un de Chocapic (ja tinc gana de bon matí) i un café, i em poso direcció a la feina; la típica cua de Reus en hores punta, però arribo cinc minuts abans a la feina, i a les 8:30 començo la jornada.

Cinc hores i poc després, i una parada per menjar un bon entrepà de mitja barra, acabo de l'oficina. Avui he plegat bastant puntual, així que podré sortir a entrenar tot i el vent que ha estat bufant durant tot el matí, però ni això em treurà les ganes de pedalar!

Arranco, i aquest cop sortir de Reus no és tan estressant com de costum, així que de seguida soc fora de la ciutat i ja estic en marxa.

Les carreteres de l'interior són estretes, però no hi ha gaire trànsit com en les altres i a més, queden resguardades del vent.

Això sí, trobes més "tobogans" que per la costa, i si arrastres agulletes del gimàs del dia anterior, com avui, fan mal a les cames.


Una hora després de sortir de Reus, agafo ja direcció cap a casa, que amb el vent de cara que em trobaré tardaré una mica més que de costum.

Els avellaners, un paissatge molt típic de l'Alt Camp a banda i banda de la carretera.

Arribo a casa després de 2 hores i quart de sortida, com de costum arribant a Reus el vent cada cop tenia més força, però estic content podia haver sigut pitjor. Amb gana ja, però primer uns bons estiraments i després la dutxa.

Després de dinar són quasi les cinc de la tarda, estiro una mica les cames al sofà mentre miro la tele; no fan res que valgui la pena, els ulls se'm comencen a tancar, per si de cas fico l'alarma al mòbil.

"Biiiip, biiiiiip.....", sona el mòbil, una petita dormideta de 15 minuts que a mi m'ha semblat un segon i toca treure's la son, que s'ha d'aprofitar el que queda de tarda per a estudiar una mica, que les "opos" no esperen! Dues trucades al mòbil i una pausa per a berenar una mica, i surten dos hores d'estudi, no està gens malament, això és com la bici, has d'anar acumulant per a quan vulguis rendir, jejeje.

La meva caminada nocturna amb la "fiera" no me la treu ningú, només si diluvia, així que la trec a fer la segona passejada del dia. Surten 40 minuts en total, amb dos series entremig a passes ràpides, que així es manté en forma i no es fica gorda. A la segona treu la llengua, però cada cop aguanta més; la Kira també té el seu entreno!! jejeje.

Després de sopar, toca actualitzar el blog. Tot i això, entre messengers, facebooks i demés són quasi les 23:15, però abans d'anar al llit estiraré les cames al sofà. Com quasi sempre, se'm tancaran els ulls als 15 minuts i tardaré 10 minuts més a decidir-me a anar al llit, al sofà s'hi està massa bé! Un cop al llit, no tardaré massa en adormir-me, i acabarà així un altre dia d'hivern. I demà més!!

---- Agafeu aquest dia típic de l'hivern, ane alterant la bici amb sessions de gimnàs + natació, de tant en tant cambieu l'estudi per anar a pendre algo amb els amics o unes sessions de Playstation, i tindreu la meva rutina d'entresetmana.

UN ALTRE PAS ENDAVANT

Judit Masdeu esprintant pel tercer lloc en el passat Campionat d'Espanya de Femines.

Un altre pas cap al seu somni és el que ha fet la Judit, que ha firmat pel nou equip UCI femení Lointek, de nova creació aquesta temporada 2009 amb el suport de la Sociedad Deportiva Ugeraga. De mica en mica es va acostant cap al seu somni de poder dedicar-se al ciclisme, després de completar una gran temporada 2008 i des d'aquí desitjar-li molta sort en aquest nou repte qeu se li presenta:

Info: www.biciciclismo.com

"En 2009 serán tres los equipos femeninos UCI. La novedad es el nuevo Lointek, impulsado por la Sociedad Deportiva Ugeraga, sita en Sopelana (Bizkaia). El conjunto vizcaíno ha formado una potente plantilla de nueve corredoras, bajo la dirección de Loli Sansano.
Las corredoras del Lointek son:

Virginia del Arco

María Díez de Ulzurrun (C. Valenciana)

Debora Gálvez (Sant Jordi)

Leticia Gil (Multicaja)

Belén López (C. Valenciana)

Judit Masdeu (Girona Costa Brava)

Cristina Navarro (Girona Costa Brava)

Patricia Pérez (Multicaja)

Chari Rodríguez (Multicaja)

La intención es disputar clásicas y vueltas en Francia, Italia y Bélgica, sin olvidar la Copa de España, el Torneo Euskaldun y los Campeonatos de España. La Grande Boucle y el Giro de Italia también entran en los planes del Lointek.

La SD Ugeraga no olvida la base y mantiene y potencia el Hotel Modus Vivendi con cinco élites, seis cadetes y dos juniors.

La empresa Lointek se ha volcado con el ciclismo femenino y es un proyecto de larga duración.

Los otros dos equipos femeninos UCI son el Bizkaia-Panda y el Debabarrena."

UN GLOBO, DOS GLOBOS, TRES GLOBOS .....

A poc a poc el cos es va acostumant a les milles, però pel camí de tant en tant cau alguna pàjara o globo, degut a que encara no està acostumat a fer certs km o certes intensitats. En el meu cas l'adaptació és bona, i tot i acumular fatiga a les cames, no he agafat cap globo aquest cap de setmana, i començo a passar bé ja les 3 hores i mitja. A alguns però, encara els costa, com en el cas de l'Iñaki, però és normal, el seu cos a poc a poc s'està acostumant a fer km i segur que en les pròximes sortides aguanta millor i es cansa més tard, ho sé per experiència, ja que no fa massa a mi em va passar el mateix. Diuen que els globos son bons, ja que et quedes sense reserves i després, si menges bé, recuperes el que has perdut i pots omplir encara més els dipòsits de glucogen, i per tan després aguantes més; per altra banda, soc de l'opinió que no és bo agafar globos sempre, ja que si estàs buidant el cos continuament d'energia pots crear un desequilibri que a la llarga pot perjudicar el teu cos i també l'assimilació de l'entrenament.

Així doncs, no queda més remei que menjar bé abans de sortir a entrenar, i intentar prevenir-se, ja sigui menjant barretes o fent una petita parada en el camí per a menjar. Però si és dona el cas que has agafat una pàjara, o notes que ja t'està venint, no hi ha res millor que fer una parada i comprar coses dolces com cocacola, donuts, donettes, croissants de xocolata i similars i menjar i beure fins que notes que t'has recuperat; després tornes a arrancar i a fer milles, això sí, si cal a un ritme inferior, que com agafis una altra pel camí ......

Cola i dolços, res millor per a recuperar-se una mica i poder continuar; tan Iñaki com Judit van agafar-ne un, però segur que el pròxim dia que toqui fer milles aguanten molt més.

De sobte es va sentir un "Poff!" i alguna cosa em va rebotar a les costelles. Era el tap del bido de l'Iñaki, que amb el gas de la cola va saltar. Sort que era de plàstic!!

---- Després d'aprofitar el pont per a seguir acumulant, setmana molt tranquila amb gimnàs i una mica de rodillo, i el cap de setmana una mica més de km a les cames. Només el diumenge vam arribar als tres dígits, de moment seguim sense abusar massa.

---- Per cert, gran actuació de l'A.C.77 en la crono per equips de Vinyols, quedant en segona posició tot i alguns problemes durant la prova. Felicitats al Jose, Jordi i Oscar per la seva actuació.

L'ESTRENA

Aquest pont els integrants de l'A.C.77 hem aprofitat per estrenar la roba i passejar-la per les carreteres. Alguns ho hem fet en les habituals, i altres en les no tan habituals, en una nova activitat 2008 de l'A.C.77. Jo per la meva part he aprofitat el pont per a fer el que no puc quan treballo: milles, milles i milles. Començava el dissabte amb l'Iñaki, com en els vells temps, tots dos "mano a mano" i aquest cop de rosa i vermell, amb l'incorporació durant una estona de Rafa i Judit, i a estrenar les equipacions noves durant unes 3 horetes per les carreteres de la província. Diumenge "más de lo mismo", però aquest cop ens vam anar a trobar amb en Joan, lector habitual del blog, al que per fi vaig poder conèixer en persona; vam anar comandant la grupeta durant bastanta estona i xerrant sobre els pensaments i objectius de la temporada 2009, on coincidirem en moltes marxes i algunes curses, i un cop el vam deixar a Tarragona, vam anar a completar al nostra sortida amb una horeta més per a acabar amb 4 hores i tres dígits al Polar per primer cop a la temporada. El dilluns, amb la Judit i més tard el Jefe, una nova sortida tot i que el dia no acompanyava massa, i de nou tres dígits al Polar, i és que la sortida va ser a un ritme més viu que les dues jornades anteriors, per acabar de matar les cames, i al damunt, en l'última part de la sortida ens vam trobar a la grupeta del Baix Camp, la del Bicipark i la del Morell (últimament van les tres juntes, ja no sé com li direm, però algún nom haurem de triar .....), així que la velocitat encara va pujar una mica més de camí cap a casa. En resum, com ja he dit a l'inici del post: milles, milles i més milles.

Mano a mano, com l'any passat, els dos hamsters tornen a fer de les seves per les carreteres.

La marea rosa es va deixar veure bastant, sempre com a mínim de dos en dos.

Més marea rosa! Aquí els tres en paralel en un tram sense circulació.


Rodant amb el Joan, al que per fi vaig conèixer, durant el diumenge.

Un dels pocs moments a "l'oficina" del diumenge.

---- Tres dies seguits, amb un total de quasi 300 km, als que s'han d'afegir la sortida intersetmanal i les dues sessions de gimnàs, per a seguir acumulant treball i km a les cames. "Suma y sigue ...."

JA ANEM "MUDATS"

Doncs sí, ja està aquí la roba de la temporada 2009 de l'A.C.77. La veritat és que avui he disfrutat com un nen petit al que li fan regals, obrint les bosses i provant-me la roba. Ara toca "passejar" els colors per les carreteres, que gent de rosa i vermell no en faltarà aquest any. La marea rosa es posa en marxa!

Com un nen petit; així em sentia avui mentre anava obrint bosses i m'emprovava la roba.

Per a veure més detalladament totes les peces de roba que tenim per aquesta temporada, les podreu trobar aquí:

CATALEG A.C.77 2009

ACUMULANT

Acumulant. D'això es tracta l'hivern, d'acumular, anar ficant en una saca tot allò que creus que necessitaràs més endavant, per a poder fotre-li mà quan sigui necessari; en el cas dels ciclistes, la saca són les cames, i tot allò necessari són els km. Les cames s'han d'acostumar a anar fent km perqué més endavant necessitarem que aguantin 130, 150, 170 i fins a 205 km, com a la Quebrantahuesos (aquesta temporada en faré una entrada donant la meva opinió, ja que segurament la del 2009 serà l'última que faci en molt de temps, però això ja serà quan l'hagi fet, encara queda molt) i per això ara a l'hivern es van acumulant distàncies cada vegada una mica més llargues, amb mesura, que no les hem de cremar tan aviat. Després ja vindràn les sèries i altres treballs més específics, però de moment toca acumular i prou. No us agobiaré amb números (hores damunt la bici, km, etc...), no cal, els que sabeu de que va això del ciclisme ja sabeu el que es fa a l'hivern, i els que no crec que amb l'explicació de dalt ja ho aneu entenent, i només cal que aneu seguint el blog i veureu que durant aquests mesos es tracta d'anar fent el hamster i acumular milles, milles i milles.

Al final aquest home es va aixecar i va complir amb la sortida; bé per ell, aquesta és l'actitud.

Hamster total: últimament els retorns a casa els faig sol, i és que sempre allargo la sortideta i disfruto d'aquests moments de relax, no tenen preu .....

---- Segueixo tocat de l'espatlla, es veu que és un petit esguinç, així que de moment continuarem descansant de la piscina, i ens dedicarem al gimnàs i a continuar acumulant ..........

LES VOLTES DE LA VIDA

Qui no ha tingut una bici de petit? Jo recordo la primera encara, una de BMX verda i groga (deu ni do amb els colors) de pinyó fixe, amb la que cada estiu feiem el gamberro pel barri. Després va venir l'epoca de les Mountainbikes del PRYCA, però jo seguia amb la BMX, i recordo que a les curses que feiem amb els amics sempre quedava penultim per culpa de no portar marxes (tot i això, em queda el consol de guanyar al Sergi, i ell sí que portava Mountanbike). Vaig començar a jugar a basquet als 11 anys, però la bici seguia allí als estius. L'any següent, quan el Jefe va tornar a enganxar-se al ciclisme, i va veure que als estius no parava, va apanyar-me un ferro de segona mà per anar amb ell algún dia, i de tant en tant sortia a acompanyar-lo en alguna ruta curta, com de Reus al Rourell, saludava a mon avia i tornava (només eren 30 km, però per a mi ja era molt). Un dia, fins i tot em vaig atreviar amb Montral, però només vaig arribar a la meitat i vaig esperar que mon pare coronés i vam tornar cap a casa.

Sempre recordaré l'estiu següent, amb 13 anys, on es va fer una cursa de bici al barri, i no se com van fer lo de les categories, però a mi em va tocar correr amb els grans; eren varies voltes a un circuit, i mon pare em va dir: "surt tranquil, dosificant, i millor que guardis per al final". Vaig sortir tan tranquil que a la meitat del primer tomb em diu mon pare: "vas últim destacat, fins i tot aquell home gran et treu molta distancia! Fote-li canya o no l'atraparàs!!" I joder si li vaig fotre canya; gas a fondo i al final fins i tot vaig acabar atrapant al grupet de nois que em treien 4 anys i els vaig guanyar a l'esprint. Quart de la general i els tres primers només em van doblar dues vegades (per sort, no eliminaven). Quan estava a punt de marxar després de veure com donaven els premis, se'm va acostar el noi que va guanyar la cursa i un home gran (debia ser el president, suposo) i emv an dir: "escolta noi, voldries correr amb l'equip del barri?" Entre nervis (imagineu-vos, que d'entre tota la resta de nois que em treien 3 i 4 anys, em van dir a mi si volia correr amb l'equip del barri! Jo, que era el més petit de la cursa!!) els vaig contestar que m'agradaria, però que ho tenia que pensar i parlar amb els meus pares. Em van donar un telefon per a que els truques i ho vaig parlar a mons pares; ells hi estaven d'acord, però al final no hi vaig anar; uns dies després em van trucar del Reus Ploms per anar-hi a jugar, i vaig fer el salt de l'equip del cole a un club, i els estius ja estaven bastant ocupats amb campus de tecnificació i amb els amics. Aquella cursa va ser lúltim cop que vaig tocar la bicicleta. Vaig estar al Ploms fins al meu segon any de sub-21, i després vaig anar a parar al Salou, on em va recomanar el Raül, un amic (quina classe que tenia jugant). Uns anys molt bons, però sempre amb el mateix final: passavem a la fase d'ascens i començavem perdent alguns partits, agafavem la ratxa i ens quedavem a una victoria de pujar, tot per un mal inici. La temporada 04/05 va ser per oblidar, amb un equip ple de talent però sense química ni companyerisme, i sumat a uns problemes personals , vaig decidir penjar les botes a final de temporada.

Vaig estar un temps amb el gimnàs, però m'aburria i necessitava tornar a sentir-me competitiu i, les voltes que dona la vida, 12 anys després de tocar la bici per últim cop en aquella cursa, vaig començar amb la BTT a finals d'estiu del 2006, al gener de 2007 va arribar la bici de carretera i sense adonar-me tornava a estar enganxat a la bicicleta, i així fins al dia d'avui. Tinc unes ganes i una il.lusió tremenda cada cop que agafo la bicicleta, i sento com si s'haguès tancat un cercle en la meva vida, un cercle que va quedar obert ara fa 12 anys, i que s'obre una nova etapa en la meva vida. La vida dona moltes voltes, a vegades fins i tot inesperades, fins al punt de fer-nos retornar a coses que pensavem que mai més fariem en la nostra vida, i el millor que podem fer es disfrutar-les tant com puguem.


---- Setmana només de gimnàs i zero natació, per culpa de l'espatlla, que se m'ha contracturat amb un mal gesto. Només una mica de rodillo entre sessió i sessió, i poca cosa més. A veure si em recupero aviat i puc tornar a fotre-li canya a la piscina.