HIVERNACIÓ FORÇOSA

Dos dies seguits plovent, els que tenia pensat sortir a entrenar, han fet que m'hagi quedat a casa en plan hivernació, en horitzontal i sense tocar la bici, ni tan sols per a fer "rodillo", i és que reconeixo que aquest inici de pretemporada m'està costant una mica tornar a agafar els hàbits. Deu ser que encara estem a octubre, on molta gent aprofita per a descansar, i ho faig servir d'excusa (juntament amb que aquesta temporada 2008 ha sigut "completeta") per a no fer un esforç mental i pujar dalt de la bici, ni que sigui per a moure les cames una mica. Al menys tindre les cames ben descansades per quan comenci a fer "l'hivern"!! Només espero que tant apalancament no em passi factura després, si no la temporada 2009 se n'anirà a l'aigua (total estem a octubre, no? ara tothom descansa, no? molta gent faria com jo, no? ... no? ....no?).

La pista de bàsquet de davant de casa meva no enganya: impossible anar en bici.

---- Seguim fent la marmota, tot i que no era la meva intenció, degut al mal temps; masses dies parat pel meu gust. Ja estic en 67 kg, si segueixo sense fer res i menjant així potser al final m'ho haurè de mirar una mica. Esperem que pel cap de setmana la cosa millori i pugui moure les cames una mica.

SEGUIM FENT LA MARMOTA, PERO MENYS

M'està costant fer la transformació d'aquest simpàtic animalet a hamster un altre cop.

Aquesta és la tonica de les últimes setmanes, el mes d'octubre es pot resumir en vida de "marmota": descansar, menjar, beure, algunes sessions de festa (es clar, no poden faltar) i dormir. Encara queden dues setmanes, i la veritat és que m'he acostumat massa bé a no fer res. Així que ja toca anar fent la transformació: de marmota a hamster un altre cop, sense forçar i a poc a poc; per començar, aquesta setmana dues sortidetes molt tranquiles, pel pla, una entre setmana i una altra aquest diumenge al matí, aprofitant que no plovia (i mira que la cosa pintava malament), tot i que la tentació de tornar-me a quedar tot el matí dormint com el dissabte hi era, però al final he fet un esforç mental i he decidit sortir a pedalar. De camí he trobat a Javi Voigt i a Judit, i la cosa s'ha fet una mica més distreta, però després de dues horetes pedalant, ja en tenia prou i he anat cap a casa.

Costa posar-se les piles un altre cop, però cal tenir en compte que fa un mes encara estava a Andorra fent una crono, així que el descans era merescut després d'una primera temporada tan carregada com la 2008, i no cal abusar de les hores dalt de la bici, que l'hivern és molt llarg i dur, i ja vindrà l'epoca d'arribar a casa fet caldo. De moment, a seguir disfrutant d'aquesta "tranquilitat".