7 d’oct. 2009

UN DIA GRIS, PERO MOLT FELIÇ

Tal i com diu el títol del post, avui ha sigut un dia molt feliç, tot i que el cel no acompanyava. Després de 9 setmanes, he decidit no esperar fins a tenir l'alta del metge i he sortit a rodar. Només ha sigut una hora i quart, però tornar a recuperar la sensació de llibertat que tens quan ets a dalt de la bici, que sembla que podries arribar a la fi del món (o si més no, a la fi de les carreteres) només pedalant, no té preu. Sobren més paraules ........

Si la fisio veu aquesta foto em mata: rodant per la carretera, i sense les mans al manillar.

4 comentaris:

jordimasfepesa ha dit...

em sona molt aquesta sensació!!
amb calma...

Daniel Lopez ha dit...

Ostras!!!! cuanto me alegro,supongo que te habra sabido a gloia no???
Ves por fin!!! ya has salido del tunel y ahora a dar rienda suelta al sentimiento de dar pedales...

Eso si con calma...

ninu ha dit...

M´en alegro molt que pedalis de nou!!!

Salutacions cordials!!

Mont Be ha dit...

Prim que ve que ja puguis rodar... d'estranquis! ;-) Jo com no dongui tombs per terra com una pilota!!

Ptnts desde BXL