PER A REMATAR

El cap de setmana passat va ser l'últim que feia muntanya de la bona, i per a rematar les cames del tot i veure com estava després d'acabar les curses oficials, vaig decidir fer muntanya. En principi havia d'acompanyar en JR a la zona de Castelló, però per temes personals no vaig poder anar-hi, així que vaig anar a fer l'últim coll de la Batalla, Mussara, coll de Capafonts i coll d'Alforja de la temporada. Un triplet que no està gens malament, però que a aquestes alçades de temporada ja pica a les cames, i la prova d'això és que les pulsacions em "derrapaven" cada cop que intentava apretar més del compte; feia temps que no pujava la Mussara tan malament, i per sort no vaig ser l'únic, ja que tan la Judit com l'Oscar no anaven tampoc massa sobrats (bé, Oscar sí, anava millor que els dos, tot s'ha de dir, però el seu calendari no ha estat tan carregat i encara ha d'aguantar la forma per a les últimes curses d'aquest mes). El coll de Capafonts també va constatar que ja és hora de deixar descansar les cames, i després d'agafar aigua a Prades, el coll d'Alforja es va fer a un ritme més tranquil, que tampoc volia acabar de cremar-ho tot. El coll de la Batalla de tornada intentant aguantar el plat, cosa que és va fer bé, però les pulsacions seguien "derrapant" d'una manera que no era normal. Un cop a casa, a dinar i a veure la crono de la Vuelta, que va guanyar Leiphemer però va resultar guanyador final Contador (sense bonificacions, parlariem d'una altra cosa, no ho dubteu).

Com es pot apreciar, les cares no son precisament d'anar sobrats ......

..... i com podeu veure, jo no n'era una excepció.

Durant una estona, Judit tenia un company de grupeta inesperat.

El diumenge, tot i tenir mala pinta i xispejar una mica a l'inici de la sortida i anar una mica curt de son, el tomb i la cola de rigor per la costa, i un cop acabada, cap a casa, a descansar de tot el cap de setmana; va ser un dia molt tranquil a les carreteres, així dona gust ....

Quina tranquilitat el diumenge, fins i tot va sortir el sol!!