LARRA - LARRAU

I per fi va arribar el fatídic dia 30 d'agost, el de la marxa Larra-Larrau, una de les més dures d'Espanya, i la veritat és que tot i que la gent ja m'ho havia dit, fins que no ets allí patint no te'n fas la idea. L'expedició cap a terres navarreses començava divendres al matí, on el Jefe i jo sortiem ja com a "avanzadilla", i més tard s'incorporaria la resta del grup, format per: els 2 Jordis (Sala i Tardiu), Juncosa, Kaito Monné, JR, Oscar, Jefe i jo. Aprofitant que vam arribar d'hora, i un cop dinats i després d'una bona migdiada, el Jefe i jo vam sortir a estirar les cames pels voltants de Isarbe, el poble de la sortida, en plan passeig, que calia reservar les cames per l'endemà, i ens vam trobar amb uns paissatges preciosos i una lluita de marrans; a última hora s'hi van afegir JR i Oscar, que van arribar també d'hora, i un cop tots a l'hotel, un bon sopar i a dormir.

El Jefe i jo estirant cames el divendres.

L'Oscar i el JR, que s'hi van afegir més tard, tot equipats com uns Pros, jejeje.

Curiòs espectacle que vam presenciar, més de mitja hora allí veient com es "calentaven"

El dissabte al matí, sortida a les 9 (una hora bastant decent), ja a la sortida esperant, al costat del Kaito i meu, ni més ni menys que Iñaki Lejarreta, per a que us feu una idea del nivell que té aquesta prova (no hi havia cap globero, tot era gent afinada com jo o amb cames de Cancellara, així que ja us podeu imaginar .... ningú anava coix!). La sortida tranquila, cosa que ja et fa pensar que si van així, és que la cosa serà dura. Durant els primers 25 km. les cames malament, les notava fatigades, com si no haguès recuperat de la setmana anterior, però a partir d'allí, van arribar bones sensacions i a meitat de Larrau (es pujava dos vegades, per la cara d'Espanya i després per França), vaig anar agafant ritmet fins atrapar al Sala i coronar amb ell. Baixada cap a FRança, i després de rodar una mica trencacames, arribem a Issarbe, un port duríssim, que es troba al mig de la cursa, i que si allñi no et dosifiques, ho acabes pagant; tot i això, les sensacions son bones a les cames, i un cop agafat el meu ritme, vaig atrapant gent i veig com el Sala es queda fins a desapareixer de la meva vista a les paelles. Corono Issarbe i comença la baixada, rapidissima, on fem un grupet de quatre que acabem agafant un grupet més nombrós que anava per davant; ja quasi som al peu de Larrau (de nou, i aquest cop per la cara francesa, que és la més dura), i un cop allí, comença el calvari: 15 km. de pujada amb un desnivell constant del 9% i amb rampes al mig que van desde el 13 al 15%; paro al peu a agafar líquid, i torno a arrancar; al començament penso que millor guardar, però atrapo un grupet i allí em quedo sol amb "Piti", un paio de Segovia sonat de l'ultrafons amb qui comencem a parlar i la pujada es fa menys pesada al seu costat; a poc de coronar Erroymendi (a uns 5 km. de coronar Larrau, que es divideix en dos colls, Erroymendi i tot seguit Larrau) atrapem el JR, que va una mica tocat, i tot i oferir-li la roda, no pot venir amb nosaltres; coronem Larrau i comencem el seu descens, aprofito per hidratar i menjar una mica, i els dos fem una pujada a Laza rapídissima, els 4 km. del port a 26 per hora, en part gràcies a ell, que m'estira, i un cop passada l'última dificultat del dia, baixada i a fondo pel pla atrapant alguns cadavers per arribar a la meta amb 6 hores i 29 minuts durant 146 km., quedant el 111º de la general i el 20º de la meva categoria, un resultat que em fa estar contentíssim tenint en compte el nivell de la prova. Per davant meu Tardiu i Oscar, després per darrera meu van venir JR, Jefe i Sala i Kaito (Juncosa va rebentar la llanta i va haver de plegar) cadascú amb millors o pitjors sensacions i resultats, però tots coincidint en una cosa: és una prova duríssima .

Pujant Larrau juntament amb "Piti".

Arribant a meta, patir ja s'havia acabat

.
Properament, més fotos i les classificacions.

CALMA ABANS DE LA TEMPESTA ...

Això és el que he estat fent durant aquests dies, i és que abans d'una prova tan dura com la de Larrau, els dies anteriors te'ls has d'agafar amb calma i dedicar-te a "moure cames", ja que se suposa que la feina ja la portes feta de les setmanes anteriors. Aquests 3 dies han estat bastant calurosos, tot i que alguna tarda semblava que plouria ja que el cel es tapava, peró al final res de res, al menys mentre jo pedalava, per sort. He fet tres sortides bastant tranquiles, sense passar de les 3 hores en cap d'elles, i a més el dimecres em vaig trobar amb l'Iñaki, que a poc a poc es va recuperant de la greu caiguda que va patir a la Mussara ara ja fa 4 mesos (¡com passa el temps!) i que li ha fet perdre tota aquesta temporada. Per sort sembla que els porblemes van quedant enrera i estarà a punt per fer l'hivern de nou junts un cop acabi el meu "descans" i torni a pedalar, però per a això encara queden unes setmanes i ara cal pensar en l'objectiu més immediat: Larrau. Demà viatge cap a Navarra, i d'aquí dos dies, al matí, a pedalar i a patir de valent. Ja us ho explciaré.

La calor apreta, així que el maillot, ben obert, que toqui l'aire.

A veure si aquest home es va recuperant, i podem començar a l'hivern de nou els dos junts.

---- Tres dies molt tranquils, on es tractava de sumar km. a les cames però de forma tranquila, per a no arribar carregat a Larrau, sense superar les 3 hores en cap de les sortides, i sense passar dels 75 km. en cadascuna d'elles.

LA FEINA JA ESTÀ FETA

Després del "tute" del dilluns, i un merescut descans el dimarts, vaig passar-me tres dies només movent cames o com diuen a l'argot ciclista, "soltando piernas", amb sortides de 2 a 4 hores fent cadència i buscant el pla. Una mica especial va ser la de divendres, ja que em vaig trobar amb el Carnicrack, i la sortida va ser més ràpida del que tenia previst, fent una pujada a la Teixeta com mai, i amb un ritme alt que em va treure la carbonilla que portava a dins.

Tot i ser agost, algunes tardes el núvols feien acte de presència.

El dissabte tocava sortida i de les bones, sobretot perqué era l'últim test abans de Larrau i volia probar-me les cames, encara que després de les apretades de divendres, no estava segur de com em trobaria. Van venir el Jefe, JR, Ninu i Oscar, i vam començar amb una pujada al Castell d'Escornalbou, on vaig comprobar que les cames anaven bé, per continuar amb una Teixeta algo més tranquia; d'allí cap a Torroja a pujar el collet i després cap a Escaladei, per anar direcció a la Morera i pujar unes parets que es troben allí, algunes de fins a un 20%, per baixar després cap al Coll d'Alforja i acabar-lo pujant fins a Castillejos, i com si no n'haguessim tingut prou amb tot lo d'abans, la vam fer a bloc i ràpida en la part final; hi va haver escapades, palos i sobretot un ritme alt fins al final de la pujada, i vaig trobar-me molt bé tot i quedar-me una mica de l'Oscar i el Ninu a l'última part. Les cames van respondre bé en totes les pujades, i vaig poder fer algunes bones apretades tan al Castell, com a la Morera i a Castillejos. Al final vam sumar 120 km. i 2235 metres de desnivell acumulat, no va estar gens malament.

El Jefe a un dels trams durs d'Escornalbou.

Els trams del 18 van passar-li factura a Ninu, jejeje.

De camí a Escaladei, amb les emboscades interminables en forma de repetxons.

Repostant una mica a la font d'Escaladei, que el que venia era dur.

Coronant la pujada a la Morera, les cares deixen veure la duresa d'aquest collet.

Aquest cop li va tocar punxar la roda al JR....

El diumenge vaig sortir bastant tard, cap al migdia, ja que vaig fer la marmota al llit i després vaig veure el final del partit de basket que decidia l'or olímpic, i va ser tranquileta, sense apretar, sumant una nova Teixeta però aquest cop sense apretar i acabant a la costa fent la cocacola. Ara espero poder aguantar aquest puntet de forma per al dissabte que ve, ja que tocarà patir i de valent, i per això els pròxims dies seràn tranquilets, només a moure cames per aguantar el to i no arribar molt castigat a la marxa. Tota la feina ja està feta dels dies anteriors, tan a Andorra com aquesta setmana apretant un parell de dies. Esperem que vagi bé!

CONTINUEM APRETANT

Dilluns 18-08-08. Després de baixar d'Andorra, i tot haver fet bastant de treball de pujada i amb duresa, encara continuo apretant una mica més les clavijes, i he decidit anar a buscar una ruta combinant puajdes llargues amb alguna més curta per a fer sèries. He sortit direcció el Rourell, per anar cap a Alcover i començar pujant Mont-ral; la veritat és que les cames notaven les apretades d'aquests dies a Andorra i no estaven tan fresques, però no he volgut afluixar que ja em tocava patir algun dia; he fet mitja pujada a ritme, i la segona part després del descans fent sèries, per a enganxar després amb el coll de Capafonts fent una sèrie a bloc fins dalt. Repostar aigua a Prades, i direcció al coll d'Alforja, allargant fins Castillejos, quasi 11 km. de pujada et surten, ideals per a repetir el mateix que a Mont-ral: primer a ritme, després a sèries. Al final he arribat bastant cansat a casa després de més de 4 hores i quasi 100 km, però necessitava tornar a ficar intensitat als entrenaments, per a seguir afinant la forma.

Núvols i una mica de fred a dalt de Castillejos.

ANDORRA

Dimecres 13-08-08. Començava el primer dia per Andorra (bé, realment va començar dimarts a la tarda, quan vaig arribar, i més tard, a la nit, en JR), però a pedalar ens hi ficavem a mig matí, com els PROS, havent quedat amb el David, alias Luis Enrique per raons més que evidents, per a fer una rutilla que prometia: per començar, el Coll de la Gallina, duríssim, 12 km. a una pendent mitja del 8%, amb uns 5 km. centrals que no baixen del 9'8% i unes paelles que superen totes el 10% i alguna arriba al 20%, guapissim!! Un cop coronat, retorn a la carretera de Bixessarri (que també porta a Os de Civís) per a afrontar Aixàs, un coll de 7 km. a una pendent mitja del 7'9% i rampes desde el 12% al 15%, també molt recomanable; un cop fets, camí a Arinsal, on teniem l'apartament, però abans vam pujar Anyòs, un collet de quasi 5 km. al 5'3% que vam pujar bastant a gas i va fer una mica de mal a les cames; per a rematar el dia, JR i jo vam pujar el Coll de la Botella, 13 km. de pujada desde la Massana, direcció a Pal, i d'allí continuar amunt fins arribar a 2064 metres d'alçada, deixant per un altre dia els 2289 d'alçada si arribes fins a dalt, conegut com a Port de Cabús. Per ser el primer dia, no va estar malament, tal i com volia, vaig treballar el ritme de pujada i la xispa, que després de quasi un mes sense apretar, ja em tocava.

El Luisen andorrano, a dalt del Coll de la Gallina.

JR i un servidor, a dalt de tot de Aixàs, amb el refugi Michael Landon de fons.

El Coll de la Gallina des d'Aixàs, mireu quin munt de paelles!! Sobrat, eh!!!?

A dalt del Coll de la Botella .....

..... exactament aquí! jejejje.

Dijous 14-08-08. El dia va començar molt tapat, i com estavem "de vacances", vam decidir esperar a veure com evolucionava el matí i vam aprofitar per fer una mica de shopping per Andorra, i a les 3, després de dinar i en veure que el cel millorava una mica, vam decidir baixar fins a Martinet, en busca d'una ruta una mica més plana ja que encara ens quedaven uns quants dies pujant ports. En arribar, el David ens va convidar el Centre d'Esports d'Ordino i vam fer una sessió relaxant de sauna, bany i jacuzzi; genial per a les cames!!

Un bonic paissatge de la Cerdanya ....

.... i aquí un altre "paissatge", jejeje.

Divendres 15-08-08. Ja amb el Jefe i Judit, que es van incorporar la nit abans, i en vista que a la part nord d'Andorra la climatologia no era gaire bona, vam decidir baixar en busca d'una mica de sol, i vam fer una ruta bastant guapa, similar en quant a duresa a la del dimecres, afrontant primer la Rabassa, per a baixar després cap a la Comella i finalment pujar Els Cortals d'Encamp, que juntament amb le Coll de la Gallina, és el més dur d'Andorra. Vaig trobar-me molt bé de cames, tenint en compte que ja portavem tres dies pedalant, i vaig fer una bona pujada als Cortals, que tot i això et marca les cames.

El Jefe pujant la Rabassa.

La grupeta encara a la Rabassa.

Ja hem coronat

El podi de la Rabassa, jejeje.

Pujant els Cortals, a un ritme basant bo .....

.... ja que hi havia una mica de pique amb el JR.

Foto de familia a dalt del Cortals.

La Pleta del Porro, quin gran nom!!

Dissabte 16-08-08. Últim dia d'stage a Andorra degut a temes personals, que vam dedicar a pujar Envalira, el port més alt d'aquesta part dels Pirineus amb els seus 2.408 metres d'alçada, i a on vaig poder contrastar que a partir dels 1800 metres, l'efecte alçada es fa evident per la falta d'oxigen i qualsevol apretada fa pujar les pulsacions ràpidament, i les cames sembla que no estiguin tan senceres; a dalt ens trobavem a 6 graus, el dia tampoc va acompanyar massa de nou, i després del descens vaig regalar-li a JR un Collet de Montaup (coll d'Ordino desde Canillo) a gas, tal i com li havi promès, i ja que era l'últim dia en aquell bonic país dels Pirineus. L'objecitu d'entrenar per Andorra es va complir, tot i estar-hi finalment només 4 dies, podent entrenar en ports llargs i que superen els 1800 metres (alguns de llarg) el ritme de puajda i la xispa que em serà necessària d'aquí a menys de 2 setmanes a Larrau.

Envalira coronat.

ULTIMS DIES TRANQUIL

Dissabte 09-08-08 i Diumenge 10-08-08. Aquest cap de setmana han sigut els dos últims dies que surto a entrenar a intensitats baixes-moderades. Ja porto un mes sense apretar les "clavijes", i crec que he recuperat suficientment com per a afrontar les dues últimes setmanes de preparació per a Larrau amb garanties d'apretar i que les cames responguin bé. Dissabte al matí vaig complir amb unes 4 horetes i poc més de 100 km., anant a buscar pujades però sense una pendent exagerada, per tal de treballar bé sense apretar massa i fer cadència. El diumenge al matí a buscar pla, en companyia de Ninu i Judit i el Jefe, tot i que ell no va parar a la cocacola i va continuar per a fer la seva sortida, que li tocaven hores. De tornada cap a casa, la grupeta feia goig, i és que a la cocacola ens vam trobar amb el Carni i en Dario Gasco, que està a punt de marxar ja cap a les olimpiades, i la veirtat és que vam anar bastant rapidet de camí cap a casa, amb aquest parell, i és que com apreten!!

Ara ja he acabat amb les 4 setmanes de "recuperació" que em vaig proposar, i per a tornar a agafar la forma de cara a Larrau, me'n torno a fer un stage a Andorra, aquest cop durant una setmana, amb la companyia del Jefe i alguns integrants de l'A.C.77. Quan torni d'allá dalt, us posaré al dia.

Vaig estrenar la nova equipació de Bicipark.

Carni posant ja un ritme bo de tornada cap a casa.

El Dario, tot un crak, com a ciclista i com a persona.

A MOURE LES CAMES

Dijous 07-08-08. Després d'un dia intens com el dimecres, cal deixar recuperar una mica les cames, que després de tan de temps sense apretar encara noto que no recupero tan fàcilment com quan tenia la forma bona, així que el millor que hi ha per a recuperar és sortir a rodar una mica per a moure les cames. Com que les notava una mica cansades, no he anat tan ràpid com volia, però cal deixar recuperar bé, així que després de quedar amb el Rafa, que m'ha explicat com li van anar els triatlons i duatlons que ha estat fent aquest últim mes, i com prepara el Triatló d'Holanda, a mig recorregut ell ha fet les seves sèries al pla, mentre jo seguia al meu ritme, i un cop arribats a Salou, a on les ha acabat, tornada cap a casa tots dos junts. A veure si acaba d'afinar del tot per a finals de mes i tot li va bé a Holanda. Suerte Pacman!!

Pacman amb el maillot "retro" del Baix Camp.

---- Poc més de dos horetes i uns 60 km. i poc movent cames després de l'apretada d'ahir.