06-04-08. Diumenge al matí, a les 9:30 donava sortida la segona etapa A.C.77 2008, que aquest cop organitzava jo, amb un recorregut bastant trencacames i durillo al final: Reus-Montbrió-Botarell-Teixeta-Porrera-Falset-Colldejou-Vilanova d'Escornalbou-Argentera-Riudecanyes-Castell d'Escornalbaou. Cal destacar com a ports més durs de la jornada la Teixeta i el Castell d'Escornalbou, pujat per les dues cares. La grupeta va estar formada per 10 integrants: Jordi, Pepe, Oscar, Proa i Judit com a aintegrants de l'A.C. 77,i
el Jefe, Jordi Tardiu i Jordi Sala com a integrants de la
grupeta Baix Camp, i Dani i jo, que erem
"neutrals". Fins a Botarell tot va transcorrer amb calma, i a partir d'allí van començar els
palos, ja desde la sortida del poble, fins a dalt de la Teixeta, on es va pujar molt ràpid. Allí reagrupament i baixada fins a Porrera per a tornar a pujar, direcció a Falset, el coll de Falset o Porrera, cadascú li diu d'una manera. Allí molta calma, fins als metres finals on ens vam disputar els punts de la muntanya Tardiu, Pepe i jo, coronant per aquest ordre. Desde Falset fins a Torre de Fontaubella tothom bastant junt, pujant cap a Colldejou cadascú buscant el seu ritme, jo la vaig fer amb Oscar, que ja començava a perfilar-se com la roda a seguir del dia. Baixant de Colldejou cap a Mont-roig, escapada per davant del Jefe, Proa i Judit, i la resta ens vam quedar una mica avituallant, però un cop va començar el pla, el nucli dir de l'A.C.77 (Jordi, Pepe i Oscar) van començar a treballar en bloc per agafar els escapats. De camí a Vilanova d'Escornalbou ja els vam atrapar, i un cop vam sortir del poble, vaig fer el primer
palo del dia, per a trencar el reagrupament i posar cadascú al seu lloc; en aquell moment, l'A.C.77 va començar a treballar com a equip i es van ficar a pujar a ritme amb Jordi i Pepe treballant a bloc i a ritme per a l'Oscar, amb Tardiu com a únic Baix Camp a roda. L'escapada només em va durar uns metres, però suficients per a reduir el grup. Un segon
palo més endavant per a comprobar els nervis de la gent va contrastar el que era evident: ningú es ficava nerviós encara i tot es guardava per la pujada a la cara dura del Castell. El bloc de l'A.C. 77 em va tornar a neutralitzar, amb Tardiu a roda seva, i em van deixar uns metres, conscient que havia de guardar pel final que quedava i que a dalt hi hauria reagrupament. Un cop van anar arribant tots a dalt, haviem de baixar direcció l'Argentera i després cap a Riudecanyes per a començar l'últim ascens del dia, el Castell d'Escornalbou; i aquí es va produir la catàstrofe: mentre feiem una mica d'avituallament, en el minut i mig que vaig tardar a omplir el bidó i a pujar la cremallera del
xaleco, van marxar per davant Pepe, Jordi, Oscar, Proa, Jordi Sala i Dani, i ens vam quedar una mica enrera Judit, el
Jefe, Jordi Tardiu i jo. El temps que vam tardar en arrancar, però, ja va ser insalvable, i és que la baixada per l'Argentera s'havia de fer amb precaució per la grava, i un cop allí, baixada
a fons cap a Riudecanyes. Impossible atrapar-los ja, fins i tot amb l'ajuda del
Jefe,que va ajudar-me a estirar, però tampoc podia demanar-li més. L' A.C. 77 va tirar en bloc i ràpid durant tota la baixada fins a peu del Castell, i allí entre ells es van jugar l'etapa, que va ser per a Oscar; en segon lloc arribava Pepe i tancava el podi Jordi. Durant la pujada només vaig poder atrapar a Dani, i mentre les meves cames em deien "fes-la a fondo", el meu cap em deia "no val la pena", i és que els dos
cartutxos que vaig guardar per plantar cara a l'última pujada del dia no els vaig poder ni gastar. Mentre pujava em passaven moltes coses pel cap, pensant en com per una distracció de poc més d'un minut ho havia deixat escapar tot. Un cop vaig arribar a dalt, vaig passar-me al menys més de 3 minuts amb el cap baix; els que hi eren pensaven que estava exhaust, però en aquell moment pel meu cap passaven imatges del que podia haver sigut i no va ser, en una mescla de ràbia, impotència i frustració. Així és el ciclisme, un petit error es paga car, i quan et notes que les cames et van bé i ho perds tot per una distracció et queda un regust amarg. Tot i això, gran part de la jornada va ser molt divertida, llàstima de la part del final. El pròxim dia estaré més atent a tot, no deixaré que em torni a passar.
---- Etapa completada en 4 hores i 46 minuts i 1880 metres d'ascensió durant 112 km, no està gens malament. Proximament penjaré les fotos.
Demà arriba la segona sortida canyera de la grupeta A.C. 77, amb un recorregut molt trenca-cames que farà mal per al final al Castell d'Escornalbou, així que avui sortideta tranquila, sense abusar del gas, buscant acumular milles però sense passar-se d'intensitat. El dia ha acompanyat molt, amb una bonança increible, i fins i tot tranquil de cotxes cap a l'interior, no ens podem queixar de com ha anat. Una mica de vent arribant ja a la costa, però tampoc massa fort. Al final, com ja comença a ser costum de la grupeta, el bonus de pujar fins a Almoster acompanyant la Judit, que quan portes ja 3 hores a les cames no fa tanta gràcia, i quan en portes més de 100 encara menys, però no era el meu cas avui, sino el del Jordi, que havia anat a fer milles amb la grupeta del Baix Camp. Les sensacions a les cames bones, com tota la setmana, però això m'inquieta una mica, perquè de vegades quan portes tants dies amb bones sensacions vol dir que s'acosta el dia que et diuen 'avui no volem pedalar' i no tires ni cap enrera, espero que no em passi pas demà, en tot cas que passi el dilluns. A l'arribar uns bons estiraments per a relaxar la musculatura i preparant-ho tot per a la guerra de demà.
I és que amb el bon temps, ni que sigui una miqueta, i amb això del canvi d'hora, ja es veuen ciclistes per tot arreu. Avui sortideta de qualitat, amb pujada i treball de força, i no he parat de trobar-me ciclistes per tot arreu. Mentre estava fent treball de força, ha aparegut el trainer Joan, que també estava fent el seu entreno, i a més havia quedat més tard amb el Jefe i el Joaquim, així que mentre acabava amb el meu treball han aparegut per allí. A més de la força, he afegit una mica de treball de més de pujada, i és que avui hem notava amb unes sensacions bones i tenia l'ok per fer un extra. Amb tot això, la tornada cap a Reus a roda, amb els 3 gregaris de luxe treballant per a mi (anda que no es nota anar a roda, i que algú et vagi estirant, no et canses gens) i és que a ells encara els quedava feina i jo en canvi ja l'havia fet. L'arribada a Reus relaxant ja del tot les cames, i esperant que arribi el cap de setmana, que les bones sensacions continuin i el diumenge a donar-ho tot amb la segona sortida especial de la grupeta A.C.77.
Avui dia quasi d'estiu, amb una mitjana de temperatura de 24 graus, i una màxima de 29, deunido! Sortideta per a sumar km. pero apretant el just i necessari, amb la companyia de Proa, xerrant i anant fent, i disfrutant del dia agradable. Per començar, a calentar una mica les cames direcció Vinyols i Montbrió, a on tot i fer calor, feia un ventet que tocava una mica la moral, però per sort hem trobat un tractor, i ja se sap com és això, apretada i a fer tras-tractor. Ens ha portat fins a Montbrió i d'allí ja cap a la Teixeta, però sense apretar, que avui només calia sumar milles a les cames. Un cop a dalt, baixada cap a la costa, a disfrutar del dia agradable, i la veritat és que mentre baixavem, molta gent ja va en bici amb això del canvi d'hora .... i és que aquí no es pot parar!! De la costa cap a casa, de moment tot allò encara està una mica buit, tot i que la gent ja s'anima a passejar per la platja i pel passeig, aviat hi arribarà la bogeria del mogollón i els cotxes, però encara ho podem disfrutar uns dies més.
Bé, doncs ja teniu els resultats de la primera enquesta publicada al blog. S'ha imposat per una clara diferència l'anar en bicicleta tot l'any, faci fred o faci calor, i és que es nota que el visiteu molts malalts de bici, jeje. Cal a dir que l'opció que ha quedat en segon lloc és mai, i és que hi ha gent a la que no li agrada la bicicleta, i ja fan prou deixant-se caure pel blog i llegint les desventures d'un malalt de la bici. L'opció del carril bici és la que més m'ha sorprès, i és que esperava un vot (el del "niño feliz", alguns ja sabeu qui es, jeje) però veig que hi ha alguna altra persona que només va pel carril bici; més segur.
