PSSSSSS .............

El sorollet del cap de setmana. Havia decidit donar el tret de sortida a la temporada hivernal aquest cap de setmana, coincidint que començava el mes de novembre i a més el temps acompanyava, però es veu que no havia de ser tan bo com pintava. Fins a 4 vegades vaig punxar, repartides equitativament entre els dos dies. Les dues primeres el dissabte, les dues a la roda de darrera, i a la segona era impossible arreglar el tubeless, així que com estava lluny de casa, a tirar de mòbil i que em vinguessin a buscar (era la primera vegada que havia de fer una cosa així, però bé, sempre hi ha un primer cop, no?).

El diumenge em vaig proposar recupera el temps que m'havia faltat el dissabte, i un cop substituïda la roda del darrere per una que em van deixar, a rodar un altre cop i a intentar complir amb el proposat. Doncs bé, quan portava una mica més de dues hores, un altre cop el punyetero sorollet, un altre cop la roda de darrera, i jo pensant: no pot ser!! Aquest cop al ser coberta normal, molt més fàcil d'arreglar, en breus minuts ja estava rodant de nou, quan de sobte m'adono que la roda de davant havia perdut aire. No pot ser, un altre cop no!! Jo sense camères de recanvi, i la roda de davant que perdia. Havia decidit inflar-la, tornar cap a casa, i acabar el que em tocava fent rodillo, però finalment, vaig parar un parell de cops més a inflarla de nou i vaig poder acabar l'entrenament que m'havia proposat, ja que l'aire encara anava aguantat una bona estona a la roda.

Ben entrat el matí, quan sortia de casa i encara estava una mica atontat per haver anat a dormir una mica més tard de l'habitual per celebrar la castanyada (res de halloween ni històries, de tota la vida es diu la castanyada), el cel estava blau i sense gairebé ni un núvol.

Jo i la meva ombra hem compartit moltes hores aquest cap de setmana; feia temps que no passava això, ara ja es pot dir que el hamster torna a donar voltes per les carreteres de la província.

Em deixen una roda per a poder sortir a rodar el diumenge, i també la punxo. En un primer moment ràbia, però després, m'ho vaig agafar amb humor i vaig estar rient durant la part final de l'entrenament.

Cap a les dues de la tarda, el cel ja es començava a tapar: anunciava que aquest mini-estiu ja tocava a la seva fi i arriba ja el temps propi de la tardor.

A les dues i mitja, aquesta era la situació: els núvols cada cop eren més densos,el cel ja estava pràcticament tapat, i les muntanyes estaven tapades. Per sort ja acabava l'entrenament i tornava cap a casa.

---- En fi, que l'estrena de la temporada d'hivern no va anar tan bé com jo pensava, però firmo ja mateix que tots els meus problemes durant l'hivern siguin només punxades. Ara a continuar amb la preparació, amb més ganes i il.lusió que mai!!!