El Luisen andorrano, a dalt del Coll de la Gallina.
JR i un servidor, a dalt de tot de Aixàs, amb el refugi Michael Landon de fons.
El Coll de la Gallina des d'Aixàs, mireu quin munt de paelles!! Sobrat, eh!!!?
A dalt del Coll de la Botella .....
..... exactament aquí! jejejje.
Dijous 14-08-08. El dia va començar molt tapat, i com estavem "de vacances", vam decidir esperar a veure com evolucionava el matí i vam aprofitar per fer una mica de shopping per Andorra, i a les 3, després de dinar i en veure que el cel millorava una mica, vam decidir baixar fins a Martinet, en busca d'una ruta una mica més plana ja que encara ens quedaven uns quants dies pujant ports. En arribar, el David ens va convidar el Centre d'Esports d'Ordino i vam fer una sessió relaxant de sauna, bany i jacuzzi; genial per a les cames!!
Un bonic paissatge de la Cerdanya ....
.... i aquí un altre "paissatge", jejeje.
Divendres 15-08-08. Ja amb el Jefe i Judit, que es van incorporar la nit abans, i en vista que a la part nord d'Andorra la climatologia no era gaire bona, vam decidir baixar en busca d'una mica de sol, i vam fer una ruta bastant guapa, similar en quant a duresa a la del dimecres, afrontant primer la Rabassa, per a baixar després cap a la Comella i finalment pujar Els Cortals d'Encamp, que juntament amb le Coll de la Gallina, és el més dur d'Andorra. Vaig trobar-me molt bé de cames, tenint en compte que ja portavem tres dies pedalant, i vaig fer una bona pujada als Cortals, que tot i això et marca les cames.
El Jefe pujant la Rabassa.
La grupeta encara a la Rabassa.
Ja hem coronat
El podi de la Rabassa, jejeje.
Pujant els Cortals, a un ritme basant bo .....
.... ja que hi havia una mica de pique amb el JR.
Foto de familia a dalt del Cortals.
La Pleta del Porro, quin gran nom!!
Dissabte 16-08-08. Últim dia d'stage a Andorra degut a temes personals, que vam dedicar a pujar Envalira, el port més alt d'aquesta part dels Pirineus amb els seus 2.408 metres d'alçada, i a on vaig poder contrastar que a partir dels 1800 metres, l'efecte alçada es fa evident per la falta d'oxigen i qualsevol apretada fa pujar les pulsacions ràpidament, i les cames sembla que no estiguin tan senceres; a dalt ens trobavem a 6 graus, el dia tampoc va acompanyar massa de nou, i després del descens vaig regalar-li a JR un Collet de Montaup (coll d'Ordino desde Canillo) a gas, tal i com li havi promès, i ja que era l'últim dia en aquell bonic país dels Pirineus. L'objecitu d'entrenar per Andorra es va complir, tot i estar-hi finalment només 4 dies, podent entrenar en ports llargs i que superen els 1800 metres (alguns de llarg) el ritme de puajda i la xispa que em serà necessària d'aquí a menys de 2 setmanes a Larrau.
Envalira coronat.
3 comentaris:
Veig q et vas recòrrer tot Andorra!! jejej. Llàstima que al final ahir no vam coincidir per Prades, a veure si un altre dia ens veiem. Venga mestre, que vagi molt bé, ens veiem.
Quasi tot Andorra Enric, em van faltar algun que altre port encara, a veure quan faig el "pleno", jejeje. A veure si coincidim, que ja en tinc ganes. Vinga krak, ens veiem!!
a veure si et mous una mica mes, que hi han mes llocs que andorra!!!
Publica un comentari a l'entrada