LA FEINA JA ESTÀ FETA

Després del "tute" del dilluns, i un merescut descans el dimarts, vaig passar-me tres dies només movent cames o com diuen a l'argot ciclista, "soltando piernas", amb sortides de 2 a 4 hores fent cadència i buscant el pla. Una mica especial va ser la de divendres, ja que em vaig trobar amb el Carnicrack, i la sortida va ser més ràpida del que tenia previst, fent una pujada a la Teixeta com mai, i amb un ritme alt que em va treure la carbonilla que portava a dins.

Tot i ser agost, algunes tardes el núvols feien acte de presència.

El dissabte tocava sortida i de les bones, sobretot perqué era l'últim test abans de Larrau i volia probar-me les cames, encara que després de les apretades de divendres, no estava segur de com em trobaria. Van venir el Jefe, JR, Ninu i Oscar, i vam començar amb una pujada al Castell d'Escornalbou, on vaig comprobar que les cames anaven bé, per continuar amb una Teixeta algo més tranquia; d'allí cap a Torroja a pujar el collet i després cap a Escaladei, per anar direcció a la Morera i pujar unes parets que es troben allí, algunes de fins a un 20%, per baixar després cap al Coll d'Alforja i acabar-lo pujant fins a Castillejos, i com si no n'haguessim tingut prou amb tot lo d'abans, la vam fer a bloc i ràpida en la part final; hi va haver escapades, palos i sobretot un ritme alt fins al final de la pujada, i vaig trobar-me molt bé tot i quedar-me una mica de l'Oscar i el Ninu a l'última part. Les cames van respondre bé en totes les pujades, i vaig poder fer algunes bones apretades tan al Castell, com a la Morera i a Castillejos. Al final vam sumar 120 km. i 2235 metres de desnivell acumulat, no va estar gens malament.

El Jefe a un dels trams durs d'Escornalbou.

Els trams del 18 van passar-li factura a Ninu, jejeje.

De camí a Escaladei, amb les emboscades interminables en forma de repetxons.

Repostant una mica a la font d'Escaladei, que el que venia era dur.

Coronant la pujada a la Morera, les cares deixen veure la duresa d'aquest collet.

Aquest cop li va tocar punxar la roda al JR....

El diumenge vaig sortir bastant tard, cap al migdia, ja que vaig fer la marmota al llit i després vaig veure el final del partit de basket que decidia l'or olímpic, i va ser tranquileta, sense apretar, sumant una nova Teixeta però aquest cop sense apretar i acabant a la costa fent la cocacola. Ara espero poder aguantar aquest puntet de forma per al dissabte que ve, ja que tocarà patir i de valent, i per això els pròxims dies seràn tranquilets, només a moure cames per aguantar el to i no arribar molt castigat a la marxa. Tota la feina ja està feta dels dies anteriors, tan a Andorra com aquesta setmana apretant un parell de dies. Esperem que vagi bé!