28 d’abr. 2008

AIGUA, AIGUA!!

Avui dilluns, després del tute d'ahir, volia fer un descans actiu de cames, però la veritat és que el cel estava molt gris i no convidava gaire a sortir, però al final me l'he jugat i he sortit a estirar una mica les cames. Per la costa tot tranquil, que avui no volia repetxons pel mig que no calia, el cel s'aguantava gris però de tant en tant alguna gota queia sobre el manillar, de moment eren amagos però en qualsevol moment la cosa podia descarregar, així que cap a casa sense córrer, però tampoc a ritme lent, arribatn just a temps per sentir com plovia mentre feia estiraments. Més tard a veure el Carles, el fisio, que m'ha trobat que tinc una sobrecarrega als isquios, i és que això de no parar passa factura, he de ficar una mica més de seny i saber quan girar cap a casa, i a més la marxa d'ahir tampoc va ajudar a descansar, així que aquesta setmana em tocarà descansar més del que voldria i portar-me bé, però és el que he de fer si no vull estar sempre amb les molèsties a la cama dreta i vull arribar al 100% a Remences, d'aquí a 13 dies.

---- Entre el cel tapat i les molèsties, 1 hora 19 minuts pedalant per un total de 34 km., la veritat és que avui se m'ha fet estrany tan poc, però ara toca descansar bé i treure'm les molèsties del damunt. Anirem informant.

MARXA DE ROCAFORT

27-04-08. Diumenge al matí, a les 6.10 del matí de peu, una mica aviat, però no tant com en les altre dues marxes, que aquesta quedava més a prop. A diferència de Cervera, aquest cop el cap de setmana havia pogut descansar bé a les nits, la son i el descans havien ajudat a regenerar i recuperar el meu cos, i tenía carta verda per a probar-me segons les sensacions i disfrutar de la marxa tan com puguès. Un cop recollit el dorsal, tot a punt ja per arrancar ..... ¡tret de sortida! Aquest cop començava per davant, ben colocadet i a veure-les venir. Ben aviat els que volien la victòria, anaven passant endavant i ocupaven les primeres places. Jo els deixava fer, aquell no era el meu lloc, i a poc a poc, després d'uns primers quilòmetres de gas a fondo, em relaxo una mica i em deixo caure una mica de la part de davant, que encara quedaven 124 km. i calia no abusar. Començava la pujada del coll de l'Arena, 14 km. de pujada fins a Vilanova de Prades, agafava el meu ritme de pujada i ja no em passava més gent, ara em tocava a mi recuperar algunes posicions, però la diferència de quan comences davant a quan comences darrera és que no passes a massa gent, tothom es va colocant al seu lloc. Allí, el Jordi, JR pels amics, es deixava caure una mica i em feia més de la meitat de la pujada, treballant per a mi, generòs en l'esforç, i és que ell el dissabte havia fet Degollaos i aquí només volia acumular km. per Thailandia, i per això era allí amb mí. Un cop coronat el coll, baixada (de les poques parts on descansar de tot el recorregut), però aquest cop la vam fer bastant ràpid que volíem agafar un grup gran que s'havia fet davant i que ens portaria sol fins a peu del següent por, que coronava Senan. Un cop començavem a pujar el coll, quan portàvem la meitat, en Hammer apareixia parat allí, després d'anar amb els primers, ja havia dit prou, que les cames tenen un límit (també havia fet Degollaos el dia abans) i no volia petar. Entre ells dos i jo, fent relleus, coronàvem Senan i allí cometiem un petit error, parar en l'avituallament, on se'ns escapa la gent davantera del grup gran on anàvem, i que s'havia anat trencant durant la pujada. No massa biaxada i els 3 un altre cop fent relleus, atrapant gent i formant un grup, ens plantàvem a peu del coll de Belltall. Allí de nou Hammer i JR generosos de nou, estirant i donant-me descansos generosos en els relleus, coronàvem Belltall i baixavem una mica fins a peu del coll que portava a Forès, 5 km amb rampes del 10% en alguns d'ells i que picava bastant amunt. Aquí és on en JR i Hammer van dir prou, que les seves cames es mereixien un descans, i van deixar-se anar per a tornar a Rocafort, ells ja havien fet la seva feina i jo ara no els podia fallar, després de tota la feina que m'havien estat fent durant 95 km, així que apretada de dents i a gastar un del 2 cartutxos que em guardava per la traca final. Bastant a fondo atrapo el grup que se'ns havia escapat al parar a Senan, i els hi dic adéu, fins a coronar el port amb només 2 persones darrera meu. Ja tornava a estar on havia d'estar, ara calia afrontar la baixada ràpid, però amb precaució per la grava sorpresa que hi havia en alguna curva, no calia llençar-ho tot a terra per anar massa encegat. De baixada ens atrapen 3 ciclistes del grup que havia passat, ens enganxavem a roda i baixant a fondo, un cop a l'última part de pla del recorregut atrapavem gent fins a formar un grupet d'uns 20 corredors. Allí aprofitava per recuperar una mica fins que vaig veure l'encerrona que hi havia guardada pel final: la pujada de les Pinyes, una pujada encimentada i plena de grava, amb uns primers 3 km amb rampes del 18-16-14%, un petit descans i de nou 3'5 km. amb un promig del 6%, al més pur estil Giro d'Itàlia. Al desviar-nos per afrontar els primers km. de paret , sento que la gent del grup comença a bufar i a renegar, però la meva vena massoca em fa treure un somriure dels llavis mentre m'obro una mica del grup per baixar-me els manguitos i obrir-me el xaleco, baixar 2 pinyons i dir adeu mentalment mentre gastava l'últim cartutxo que havia estat guardant; aquelles rampes es valien que les pulsacions anessin a tope, i el fet que ningú d'aquell grup de 20 haguès pogut seguir la roda va ajudar a fer que les meves cames ignoressin el cansanci. Un cop coronat Savallà, només quedava biaxar durant 11 km. fins a l'arribada de Rocafort, i no em pensava deixar atrapar després de l'esforç que haviem fet, tant jo com en JR i en Hammer, es mereixien que acabés donan-t'ho tot també en la baixada. Encara vaig passar alguns ciclistes més, i després de trobar un soci que em donava relleus, vaig arribar mort al repetxó d'arribada, on ho vaig donar tot però el soci va quedar per davant meu, les meves cames ho havien donat tot. Diploma d'or i donuts i coca-cola a saco a la meta, mentre comentava la jugada amb en JR i en Hammer, en Joan, el Tardiu, etc.... Encara estic una mica lluny de poder mirar-me aquestes marxes per la part davantera, però la progressió d'un any a un altre és excel.lent, ara toca mantenir aquesta línia per a poder estar allí davant tans km. on es pugui. Com a prova de cara a Remences, Bonaigua i Quebranta molt satisfet, he vist com i fins a on puc donar gas, i espero millorar-ho d'aquí a la QH, per fer-hi un temps digne.
I també donar les gràcies al JR i al Hammer, sense el seu generòs treball no haguès quedat tan endavant, gràcies copmanys!!
Quan les publiqiun, penjaré les calssificacions, espero tenir-les el dimarts com a molt tard.

26 d’abr. 2008

DE RELAX DE CARA A DEMÀ

Dia de relax total per a les cames, rodant tranquilament per la costa amb l'Òscar i la Judit, deixant-les a punt per la marxa de demà. La veritat és que a part del dijous, tota la resta de la setmana ha sigut bastant tranquila a nivell d'intensitat i km, i em noto les cames estranyes, acostumat com estava fins ara a tenir-les ja bastant carregades els dissabtes a la tarda. Esperem que la carregada de piles d'aquests últims dies doni els seus fruits demà, i em pugui servir com un bon test de cara a la primera marxa important del meu calendari: Terra de Remences. Demà espero explicar-vos que ha anat bé, espero tenir sort i arribar bé.

---- Estirant les cames per la costa en 2 hores i 8 minuts i 56 km. Després uns bons estiraments i ara a descansar bé per a demà.

24 d’abr. 2008

ULTIM DIA APRETANT

Avui ha sigut l'últim dia d'aquesta setmana, si no contem la marxa de diumenge, que apreto una mica. He buscat sensacions després d'uns dies molt més tranquils del que estava acostumat fins ara, i és que ja notava les cames una mica rares i tot, acostumat a carregar-les més de feina ... El dia perfecte, aquest cop no m'he mullat, i és que portava 4 sortides seguides entresetmana mullant-me, però avui el cel estava quasi sense núvols, i tocava disfrutar i no estar pendent de mirar-lo de tant en tant, fent treball del bo en pujada. De tornada cap a casa, m'he trobat amb l'Oscar de Prades, que aprofita que ara s'allarga més el dia per a tornar a fotre-li canya a la bici, i l'he acompanyat i així ens posavem al dia, per sort avui ell no volia pujar, que si no tanta pujada podia passar factura el diumenge. Anava ja amb la Giant TCR 2.0, que ha estrenat no fa massa, i per fi l'he pogut veure. Ja de tornada cap a casa els 2, avui notava les cames algo més carregades que fins ara, i és que el treball d'avui s'ha notat, però les sensacions, de moment, son bones. Esperem que aguanti així fins passada la Marxa de Rocafort.



La Giant TCR 2.0 de l'Oscar de Prades, quin lujo ara, eh paio?

Aquí els dos fent xou, i és que feia temps que no ens veiem ...

---- Sortida completada en 3 hores clavades i 66 km. de treball del bo, avui sí, a les cames. Uns bons estiraments i a esperar que tot segueixi així pel diumenge.

23 d’abr. 2008

SANT JORDI DE TRANQUIS

Avui diada de Sant Jordi, i amb unes temperatures bastant agradables, tot i el ruixadet de mitja tarda que, com sempre, m'ha agafat i m'ha mullat una mica, tot i que ja m'hi estic acostumant. Com que cal tenir les cames a tope per diumenge, a la marxa de Rocafort, he anat a buscar la costa amb el Proa i rodant de tranquis, més que res per activar les cames després del descans del diumenge per la pluja i el d'ahir. A mig camí el ruixadet abans esmentat, i per acabar una Teixeta a ritme tranquil (ja no recordava el que era, se m'ha fet llarga avui) per acabar de rematar i cap a casa, on estava el terra bastant mullat, i després m'han explicat que a Reus a caigut una bona durant bastanta estona, així que som afortunats que no ens ha agafat a nosaltres per allí.


Proa adaptant-se al manillar per a la crono de Thailandia.

---- Sortida rodant de tranquis completada en 2 hores i 12 minuts i 52 km.

19 d’abr. 2008

UNA TREVA

Avui el cel ens ha concedit una treva als ciclistes, i tot i que a primera hora del matí la cosa estava tapada, poc a poc s'ha anat obrint el cel i donant pas al sol. Després d'uns dies plujosos i de ruixats sorpresa, que la veritat ja van bé pel tema de la sequera, avui no calia estar pendent de reull dels núvols. La sortida d'avui en solitari, i és que la grupeta avui estava dispersa por ahi, uns amb el Baix Camp, altres que anavem sols .... Mitja montanya per a seguir treballant la força, i és que cada cop queden menys dies per a Remences i s'ha d'anar afinant a cada dia que passa. Després del treball de força, a continuar, entrenant el ritme de pujada per a seguir progressant en el terreny que se'm dona millor, que la gent va molt ràpid i si vull disfrutar i estar el més endavant possible a les marxes, no puc oblidar-me de treballar res. Per acabar el ja obligat coll d'Almoster, tota una tradició, esperant trobar-me pel camí al Jr, Oscar, Judit .... però al final ningú, i segur que tots hi em passat a una hora o altra!

---- Sortida de treball de qualitat a tope per anar afinant, completada en 4 hores i 38 minuts i 103 km. Les cames han arribat cansades avui, a veure com estaràn demà i si el cel ens deix entrenar ...

17 d’abr. 2008

SOL .... OMBRA ..... VENT ......

Avui dia raro, raro, raro. Després de sortir amb un cel sense núvols, buscant la costa que era on estava blau, de tant en tant passaven núvols negres amenaçadors que enfosquien el cel i feien pensar el pitjor. Després ha començat el vent, amb ratxes fortes que feien que m'haguès d'agafar fort al manillar per no caure de costat, i quan canviava de direcció i el tenia de cara vinga a patir ... la sort és que les estones que el tenia darrere m'empenyia i avançava bastant, la veritat. Al final per sort he pogut completar la sortida, però com el dijous passat, m'he acabat mullant, tot i que aquest cop només una mica, i és que de tornada cap a Reus portava un núvol negre, negre al darrera que em segui tota l'estona, i començava a xispejar i a de vegades plovia amb una mica d'intensitat, així que gas i a apretar les dents fins arribar a casa, perque si parava i em refredava estava perdut. Al final una mica mullat a casa, però una bona dutxa calenta ho ha arreglat tot. Ara vitamina C a tope per a que no passi factura lo d'avui!

Una de les estones sense núvols i amb el solet al cel.

---- Sortida amb el cel revolucionat i al final una mica passada per aigua, completada en 3 hores i 14 minuts i 89 km. a les cames.

16 d’abr. 2008

PRIMER DIA A L'ALBIOL

16-04-08. Avui és el primer dia en el que va de temporada que he anat a l'Albiol, cosa que se'm fa una mica estranya. Altres anys, per aquestes dates, ja el tenia més que avorrit, tan de pujada com de baixada, però aquesta temporada, amb el canvi de xip de no fer un esforç de més fins que no toqui, encara no havia trepitjat l'asfalt tan característic que té. De sortida, uns núvols amenaçadors feien pensar que potser cauria aigua, però no volia quedar-me a casa després d'haver fet ja un dia de descans i he tirat camí de l'Albiol, fent un tomb abans per la Selva, el Morell, i de nou la Selva, per a calentar bé les cames. Un cop al peu del port, un km. per a acabar de posar les cames a punt i a començar les sèries. La veritat és que necessitava fer duresa a plat, i també volia comprobar com estàn les cames ja, i tot i que l'esforç ha sigut més intens que els altres dies a la Teixeta, degut a que la pendent en aquest port pica més, la cosa ha anat molt bé. Mentre feia descansos entre sèrie i sèrie m'he enrecordat del JR, que sempre m'està dient: "ja és hora que et deixis de mariconades i comencis a fer Mussares i Albiols ..." Doncs mira per on, avui jahe començat, jejeje... Per acabar, un tomb pel pla per acabar de rematar les cames i arribar a casa cansat, avui sí, la veritat, però amb unes sensacions d'haver fet una feina dura ben feta.

Així de malament pintava la cosa a l'Albiol ...


Per sort al final el cel s'ha obert una mica.

---- Dia durillo completat en 3 hores i 18 minuts i 71 km. a les cames, anem afinant cada cop més de cara a Remences.

15 d’abr. 2008

PASSANT DEL VENT

14-04-08. Com que avui feia un vent d'aquells que toca la moral, i volia fer un descans actiu, he decidit agafar la BTT i fer una ruta pels camis del voltant de Reus, Almoster i el Morell, que al menys pel camí fondo quedes resguardat del vent, i amb la BTT tires més de cadància alta i ajuda a recuperar. Sortideta en plan relax, bastant tranquila, ja que es tractava només de moure cames per treure la fatiga dels 165 km. del dia anterior. La veritat és que fins i tot feia caloreta, i quasi no he notat el vent en tota la sortida. Així dona gust!

---- Han sortit 1 hora i 40 minuts i 31 km. per camins i rieres, i les sensacions de cames bastant bones tenint en compte les milles del dia abans.

MARXA DE CERVERA

13-04-08. Diumenge al matí, tocava disputar la segona prova de llarga distància de l'any, la Marxa Segarra-Solsonès, amb 165 km. de distància, 4 ports i una part final de 60 km. de tobogans i repetxons pestosos. La veritat és que el dissabte no havia pogut descansar prou bé a la nit, i ja se sap que la nit abans d'una prova, tampoc és descansa massa, així que em vaig plantar a Cervera el diumenge de bon matí amb poques hores de descans pel que estic acostumat. Això ho vaig notar a l'arrancar, i a més el fred que feia a les 8 del matí tampoc ajudava molt. En vista d'aquestes sensacions, aquest cop vaig arrencar al final de tot del grup, a l'oficina com es diu normalment, perqué allí vas a ritme de fer el café. La part bona és que a poc a poc, un cop vaig entrar en calor, la sensació de cansanci va anar desapareixent, i ho vaig aprofitar per fer el meu entrenament: ja que estava clar que no faria un bon temps, al menys faria un bon entrenament de 165 km. A les pujades anava al meu ritme, fent les meves series i afinant el ritme de pujada de cara al maig, quan vull estar finet del tot, i un cop a dalt, el que feia era esperar al Jefe i al Jordi Sala, i així els 3 del club anavem fent relleus pel pla i la cosa no es feia tan pesada. L'alt de Pinós, el tercer coll del dia, tenia un tram del 14% i alguns més durs, de fins i tot el 23%, ni que fos durant uns pocs metres, però era un coll divertit. Allí ja em sentia bastant bé de sensacions, i vaig pujar-lo molt suelto. L'últim coll del dia era més suau en quan a pendent, entre un 4-5%, però molt mantingut i llarg, d'uns 12 km. amb un asfalt de quitrà que el feia pestosissim, però vaig poder fer-lo amb el plat gran, i un cop a dalt, encara quedaven per davant 62 km. pestosissims i amb vent de cara en molta part d'aquestos, però com anavem 3 del club, poc a poc vam anar atrapant gent a base de fer relleus, i alguns d'aquestos colaboraven amb nosaltres i així vam anar agafant gent i gent, completant la part final bastant bé. Com que allí em notava encara millor, vaig ser bastant generòs en els relleus, per a completar uns bona marxa-entreno. Al final, el temps horrible, però al menys vaig acumular 165 km. a les cames que m'aniràn molt bé per a les pròximes del mes que ve, i en especial de cara a la Quebrantahuesos.
Classificacions de la Marxa.


Els representants del club en aquesta marxa: jo mateix, Tardiu, el Jefe, Sala i Jose Luis.

Al menys el Joventut em va donar l'alegria del dia, proclamant-se campions de la Copa ULEB.

---- Marxa completada amb 5 hores i 50 minuts i 165 km. M'he hagut de conformar amb diploma d'argent, a veure si l'any que ve les sensacions son millors i entro dintre del temps d'or.

10 d’abr. 2008

AL FINAL ....... AIGUA!!

Avui dia una mica passat per aigua. Després de sortir, i mirar el cel, veure que feia un solet i una calor terribles, al cap d'una estona el cel s'ha començat a anar tapant, primer per la part de Reus, i després aquest núvol ha anat avançant durant la tarda, així que hem decidit canviar la ruta i anar cap allí a on tocava el solet. El problema es que un cop arribats a la costa, ja no es pot tirar més avall (falta una carretera cap a Mallorca, jejeje) i no ens ha quedat més remei que anar a buscar el nuvol de cara, sabent que en qualsevol moment podia descarregar. A Cambrils, però, el terra estava una mica mullat, i teniem l'esperança que ja haguès descarregat i poder arribar a casa secs, però quan erem arribant a Reus, a la carretera de Vinyols, ja no ens hem lliurat: ha descarregat tot el núvol en una tempesta que no ha durat més de 5 minuts, però suficients per a deixar-nos a nosaltres i l'asfalt tot xops. Amb aquest panorama, hem hagut de recòrrer al mòbil i per sort ens han pogut venir a buscar. Quina ràbia, perque al cap de 20 minuts d'haver plogut, la cosa s'ha anat secant una mica, però ja m'havia mullat i estava agafant fred, així que millor cap a casa i una bona dutxa calenta per a no refredar-me de cara al cap de setmana.

Tota la tarda amb aquest panorama, entre sol i ombra i esquivant els núvols.

Aquí ja hi havia plogut, però la cosa tenia mala pinta, i al final el pitjor s'ha complert.




Esperant a veure si afluixava, la Judit aprofitant per menjar una mica.



La victoria de la Penya a la ULEB, el millor del dia.

---- Sortida passada per aigua completada amb 2 hores i 31 minuts i 62 km. Sort de la dutxa calenteta per a reanimarme.

9 d’abr. 2008

AVUI TOCAVA ....

Avui era el dia en que les cames, després d'una setmana de bonissimes sensacions, han dit prou. La veritat és que tampoc ha estat tan malament, he tingut dies pitjors, però no anaven tan fines com els dies anteriors. De fet ja tocava un dia així, eren masses dies amb les cames molt bé, i fent sèries la veritat és que he tingut dies de millors sensacions, però el treball l'he pogut fer bé, com a mínim. Acompanyat de Proa i Judit, quan hem arribat a la Teixeta cadascú ja pel seu compte, fent les seves sèries i el seu treball pel seu compte, i quan hem acabat ens hem trobat a baix. La veritat és que el que estava finet avui era el Proa, que ha pujat bastant bé, i mira que això no és la seva especialitat. De tornada cap a Reus, una última sèrie per a rematar les cames, i després ja amb la calma, que el treball ja estava fet. Al menys avui no ens ha plogut, i he salvat el treball dur de la setmana. A veure demà que tal està el cel .....
Proa avui estrenava cobertes noves.
Avui tenia de fotogràf al Proa, que s'ha animat a fer ell les fotos.
Al final li sortien bé i tot!!
L'autorretrat del Proa, jejeje.
Aquí fent veure que s'hi esforçava disputant l'esprint especial.
---- Dia de treball intens completat en 3 hores 1 2 minuts i 64 km. Després uns bons estiraments a veure si recupero les bones sensacions a les cames de la setmana passada.

8 d’abr. 2008

RODANT DE NOU


Després del dia de descans per a recuperar una mica de "l' etapone" del diumenge, avui tocava tornar a posar en marxa les cames per a carregar piles de cara a aquesta setmana. Com que feia una mica de vent, ruta per l'interior, buscant terreny pla i amb una mica de repetxons no gaire pronunciats per a rodar. Com m'agraden aquestes rutes, on trobes carreteretes secundàries sense gaires cotxes, ¡de vegades estàs fins i tot més de 5 minuts sense veure cap cotxe! De tornada cap a Reus, com no, vent una mica de cara, però encara s'ha portat bé, que no picava tan com semblava que ho havia de fer. Només faltava el sol, que avui s'ha quedat amagat darrere els núvols, però al menys no ha plogut.
---- Sortida completada en 2 hores i 3 minuts i 55 km. rodant tranquilament per l'interior.

7 d’abr. 2008

RÀBIA I FRUSTACIÓ

06-04-08. Diumenge al matí, a les 9:30 donava sortida la segona etapa A.C.77 2008, que aquest cop organitzava jo, amb un recorregut bastant trencacames i durillo al final: Reus-Montbrió-Botarell-Teixeta-Porrera-Falset-Colldejou-Vilanova d'Escornalbou-Argentera-Riudecanyes-Castell d'Escornalbaou. Cal destacar com a ports més durs de la jornada la Teixeta i el Castell d'Escornalbou, pujat per les dues cares. La grupeta va estar formada per 10 integrants: Jordi, Pepe, Oscar, Proa i Judit com a aintegrants de l'A.C. 77,i el Jefe, Jordi Tardiu i Jordi Sala com a integrants de la grupeta Baix Camp, i Dani i jo, que erem "neutrals". Fins a Botarell tot va transcorrer amb calma, i a partir d'allí van començar els palos, ja desde la sortida del poble, fins a dalt de la Teixeta, on es va pujar molt ràpid. Allí reagrupament i baixada fins a Porrera per a tornar a pujar, direcció a Falset, el coll de Falset o Porrera, cadascú li diu d'una manera. Allí molta calma, fins als metres finals on ens vam disputar els punts de la muntanya Tardiu, Pepe i jo, coronant per aquest ordre. Desde Falset fins a Torre de Fontaubella tothom bastant junt, pujant cap a Colldejou cadascú buscant el seu ritme, jo la vaig fer amb Oscar, que ja començava a perfilar-se com la roda a seguir del dia. Baixant de Colldejou cap a Mont-roig, escapada per davant del Jefe, Proa i Judit, i la resta ens vam quedar una mica avituallant, però un cop va començar el pla, el nucli dir de l'A.C.77 (Jordi, Pepe i Oscar) van començar a treballar en bloc per agafar els escapats. De camí a Vilanova d'Escornalbou ja els vam atrapar, i un cop vam sortir del poble, vaig fer el primer palo del dia, per a trencar el reagrupament i posar cadascú al seu lloc; en aquell moment, l'A.C.77 va començar a treballar com a equip i es van ficar a pujar a ritme amb Jordi i Pepe treballant a bloc i a ritme per a l'Oscar, amb Tardiu com a únic Baix Camp a roda. L'escapada només em va durar uns metres, però suficients per a reduir el grup. Un segon palo més endavant per a comprobar els nervis de la gent va contrastar el que era evident: ningú es ficava nerviós encara i tot es guardava per la pujada a la cara dura del Castell. El bloc de l'A.C. 77 em va tornar a neutralitzar, amb Tardiu a roda seva, i em van deixar uns metres, conscient que havia de guardar pel final que quedava i que a dalt hi hauria reagrupament. Un cop van anar arribant tots a dalt, haviem de baixar direcció l'Argentera i després cap a Riudecanyes per a començar l'últim ascens del dia, el Castell d'Escornalbou; i aquí es va produir la catàstrofe: mentre feiem una mica d'avituallament, en el minut i mig que vaig tardar a omplir el bidó i a pujar la cremallera del xaleco, van marxar per davant Pepe, Jordi, Oscar, Proa, Jordi Sala i Dani, i ens vam quedar una mica enrera Judit, el Jefe, Jordi Tardiu i jo. El temps que vam tardar en arrancar, però, ja va ser insalvable, i és que la baixada per l'Argentera s'havia de fer amb precaució per la grava, i un cop allí, baixada a fons cap a Riudecanyes. Impossible atrapar-los ja, fins i tot amb l'ajuda del Jefe,que va ajudar-me a estirar, però tampoc podia demanar-li més. L' A.C. 77 va tirar en bloc i ràpid durant tota la baixada fins a peu del Castell, i allí entre ells es van jugar l'etapa, que va ser per a Oscar; en segon lloc arribava Pepe i tancava el podi Jordi. Durant la pujada només vaig poder atrapar a Dani, i mentre les meves cames em deien "fes-la a fondo", el meu cap em deia "no val la pena", i és que els dos cartutxos que vaig guardar per plantar cara a l'última pujada del dia no els vaig poder ni gastar. Mentre pujava em passaven moltes coses pel cap, pensant en com per una distracció de poc més d'un minut ho havia deixat escapar tot. Un cop vaig arribar a dalt, vaig passar-me al menys més de 3 minuts amb el cap baix; els que hi eren pensaven que estava exhaust, però en aquell moment pel meu cap passaven imatges del que podia haver sigut i no va ser, en una mescla de ràbia, impotència i frustració. Així és el ciclisme, un petit error es paga car, i quan et notes que les cames et van bé i ho perds tot per una distracció et queda un regust amarg. Tot i això, gran part de la jornada va ser molt divertida, llàstima de la part del final. El pròxim dia estaré més atent a tot, no deixaré que em torni a passar.


---- Etapa completada en 4 hores i 46 minuts i 1880 metres d'ascensió durant 112 km, no està gens malament. Proximament penjaré les fotos.

5 d’abr. 2008

PREPARAT PER A LA GUERRA

Demà arriba la segona sortida canyera de la grupeta A.C. 77, amb un recorregut molt trenca-cames que farà mal per al final al Castell d'Escornalbou, així que avui sortideta tranquila, sense abusar del gas, buscant acumular milles però sense passar-se d'intensitat. El dia ha acompanyat molt, amb una bonança increible, i fins i tot tranquil de cotxes cap a l'interior, no ens podem queixar de com ha anat. Una mica de vent arribant ja a la costa, però tampoc massa fort. Al final, com ja comença a ser costum de la grupeta, el bonus de pujar fins a Almoster acompanyant la Judit, que quan portes ja 3 hores a les cames no fa tanta gràcia, i quan en portes més de 100 encara menys, però no era el meu cas avui, sino el del Jordi, que havia anat a fer milles amb la grupeta del Baix Camp. Les sensacions a les cames bones, com tota la setmana, però això m'inquieta una mica, perquè de vegades quan portes tants dies amb bones sensacions vol dir que s'acosta el dia que et diuen 'avui no volem pedalar' i no tires ni cap enrera, espero que no em passi pas demà, en tot cas que passi el dilluns. A l'arribar uns bons estiraments per a relaxar la musculatura i preparant-ho tot per a la guerra de demà.


L'etapa de demà us la poso aquí, per a que els que conegueu el recorregut us en feu una idea: Reus-Vinyols-Montbrió-Botarell-Teixeta-Porrera-Falset-Marçà-Torre de Fontaubella-Colldejou-Mont-roig-Vilanova d'Escornalbou-L'Argentera-Duesaigües-Riudecanyes-Castell d'Escornalbou.















Aquí parada obligatoria, no val fer el hamster.

---- Al final han sortit 3 hores i 14 minuts i 87 km. per a deixar les cames preparadetes per demà.

3 d’abr. 2008

COM LES FORMIGUES

I és que amb el bon temps, ni que sigui una miqueta, i amb això del canvi d'hora, ja es veuen ciclistes per tot arreu. Avui sortideta de qualitat, amb pujada i treball de força, i no he parat de trobar-me ciclistes per tot arreu. Mentre estava fent treball de força, ha aparegut el trainer Joan, que també estava fent el seu entreno, i a més havia quedat més tard amb el Jefe i el Joaquim, així que mentre acabava amb el meu treball han aparegut per allí. A més de la força, he afegit una mica de treball de més de pujada, i és que avui hem notava amb unes sensacions bones i tenia l'ok per fer un extra. Amb tot això, la tornada cap a Reus a roda, amb els 3 gregaris de luxe treballant per a mi (anda que no es nota anar a roda, i que algú et vagi estirant, no et canses gens) i és que a ells encara els quedava feina i jo en canvi ja l'havia fet. L'arribada a Reus relaxant ja del tot les cames, i esperant que arribi el cap de setmana, que les bones sensacions continuin i el diumenge a donar-ho tot amb la segona sortida especial de la grupeta A.C.77.




















El Joan fent la seva feina, us asseguro que anava ràpid!















Després de recuperar, a tornar cap amunt.
















El Joan comentat valoracions de la jornada; aquests alumnes estàn una mica crescudets ja!
















Tres tios treballant per a mí, quin luxe.














Arribant a Reus, relaxant amb el Jefe.


---- Jornada de qualitat compleatada amb 3 hores i 11 minuts i 66 km, més els estiraments per a recuperar. Esperem que les bones sensacions cotinuin així.

2 d’abr. 2008

24ºC!

Avui dia quasi d'estiu, amb una mitjana de temperatura de 24 graus, i una màxima de 29, deunido! Sortideta per a sumar km. pero apretant el just i necessari, amb la companyia de Proa, xerrant i anant fent, i disfrutant del dia agradable. Per començar, a calentar una mica les cames direcció Vinyols i Montbrió, a on tot i fer calor, feia un ventet que tocava una mica la moral, però per sort hem trobat un tractor, i ja se sap com és això, apretada i a fer tras-tractor. Ens ha portat fins a Montbrió i d'allí ja cap a la Teixeta, però sense apretar, que avui només calia sumar milles a les cames. Un cop a dalt, baixada cap a la costa, a disfrutar del dia agradable, i la veritat és que mentre baixavem, molta gent ja va en bici amb això del canvi d'hora .... i és que aquí no es pot parar!! De la costa cap a casa, de moment tot allò encara està una mica buit, tot i que la gent ja s'anima a passejar per la platja i pel passeig, aviat hi arribarà la bogeria del mogollón i els cotxes, però encara ho podem disfrutar uns dies més.















El trastractor ens ha portat sols durant una bona estona.















La "maglia" del cangur, un clàssic en aquesta època


















El Proa, una mica acalorat pujant, jejeje.


---- Sortida tranquileta amb 2 hores i 39 minuts i 61 km. , uns bons estiraments i les cames amb bones sensacions. Esperem que la cosa continuï així.

1 d’abr. 2008

RESULTATS DE LA PRIMERA ENQUESTA

Bé, doncs ja teniu els resultats de la primera enquesta publicada al blog. S'ha imposat per una clara diferència l'anar en bicicleta tot l'any, faci fred o faci calor, i és que es nota que el visiteu molts malalts de bici, jeje. Cal a dir que l'opció que ha quedat en segon lloc és mai, i és que hi ha gent a la que no li agrada la bicicleta, i ja fan prou deixant-se caure pel blog i llegint les desventures d'un malalt de la bici. L'opció del carril bici és la que més m'ha sorprès, i és que esperava un vot (el del "niño feliz", alguns ja sabeu qui es, jeje) però veig que hi ha alguna altra persona que només va pel carril bici; més segur.

Aquí teniu els resultats, d'un total de 28 vots:

Opció A: Tot l'any, sense dubte ...... 19 (67%)
Opció B: Només a l'estiu, l'hivern és per dormir ...... 1 (3%)
Opció C: Mai, a mi no m'agrada la bici ...... 6 (21%)
Opció D: A l'estiu, però només pel carril bici ...... 2 (7%)


---- Avui dia de relax total per a afavorir la recuperació i assimilar els quilòmetres, amb uns estiraments dels bons per a deixar les cames a punt per a tornar a fer milles.