27 de nov. 2008

LES VOLTES DE LA VIDA

Qui no ha tingut una bici de petit? Jo recordo la primera encara, una de BMX verda i groga (deu ni do amb els colors) de pinyó fixe, amb la que cada estiu feiem el gamberro pel barri. Després va venir l'epoca de les Mountainbikes del PRYCA, però jo seguia amb la BMX, i recordo que a les curses que feiem amb els amics sempre quedava penultim per culpa de no portar marxes (tot i això, em queda el consol de guanyar al Sergi, i ell sí que portava Mountanbike). Vaig començar a jugar a basquet als 11 anys, però la bici seguia allí als estius. L'any següent, quan el Jefe va tornar a enganxar-se al ciclisme, i va veure que als estius no parava, va apanyar-me un ferro de segona mà per anar amb ell algún dia, i de tant en tant sortia a acompanyar-lo en alguna ruta curta, com de Reus al Rourell, saludava a mon avia i tornava (només eren 30 km, però per a mi ja era molt). Un dia, fins i tot em vaig atreviar amb Montral, però només vaig arribar a la meitat i vaig esperar que mon pare coronés i vam tornar cap a casa.

Sempre recordaré l'estiu següent, amb 13 anys, on es va fer una cursa de bici al barri, i no se com van fer lo de les categories, però a mi em va tocar correr amb els grans; eren varies voltes a un circuit, i mon pare em va dir: "surt tranquil, dosificant, i millor que guardis per al final". Vaig sortir tan tranquil que a la meitat del primer tomb em diu mon pare: "vas últim destacat, fins i tot aquell home gran et treu molta distancia! Fote-li canya o no l'atraparàs!!" I joder si li vaig fotre canya; gas a fondo i al final fins i tot vaig acabar atrapant al grupet de nois que em treien 4 anys i els vaig guanyar a l'esprint. Quart de la general i els tres primers només em van doblar dues vegades (per sort, no eliminaven). Quan estava a punt de marxar després de veure com donaven els premis, se'm va acostar el noi que va guanyar la cursa i un home gran (debia ser el president, suposo) i emv an dir: "escolta noi, voldries correr amb l'equip del barri?" Entre nervis (imagineu-vos, que d'entre tota la resta de nois que em treien 3 i 4 anys, em van dir a mi si volia correr amb l'equip del barri! Jo, que era el més petit de la cursa!!) els vaig contestar que m'agradaria, però que ho tenia que pensar i parlar amb els meus pares. Em van donar un telefon per a que els truques i ho vaig parlar a mons pares; ells hi estaven d'acord, però al final no hi vaig anar; uns dies després em van trucar del Reus Ploms per anar-hi a jugar, i vaig fer el salt de l'equip del cole a un club, i els estius ja estaven bastant ocupats amb campus de tecnificació i amb els amics. Aquella cursa va ser lúltim cop que vaig tocar la bicicleta. Vaig estar al Ploms fins al meu segon any de sub-21, i després vaig anar a parar al Salou, on em va recomanar el Raül, un amic (quina classe que tenia jugant). Uns anys molt bons, però sempre amb el mateix final: passavem a la fase d'ascens i començavem perdent alguns partits, agafavem la ratxa i ens quedavem a una victoria de pujar, tot per un mal inici. La temporada 04/05 va ser per oblidar, amb un equip ple de talent però sense química ni companyerisme, i sumat a uns problemes personals , vaig decidir penjar les botes a final de temporada.

Vaig estar un temps amb el gimnàs, però m'aburria i necessitava tornar a sentir-me competitiu i, les voltes que dona la vida, 12 anys després de tocar la bici per últim cop en aquella cursa, vaig començar amb la BTT a finals d'estiu del 2006, al gener de 2007 va arribar la bici de carretera i sense adonar-me tornava a estar enganxat a la bicicleta, i així fins al dia d'avui. Tinc unes ganes i una il.lusió tremenda cada cop que agafo la bicicleta, i sento com si s'haguès tancat un cercle en la meva vida, un cercle que va quedar obert ara fa 12 anys, i que s'obre una nova etapa en la meva vida. La vida dona moltes voltes, a vegades fins i tot inesperades, fins al punt de fer-nos retornar a coses que pensavem que mai més fariem en la nostra vida, i el millor que podem fer es disfrutar-les tant com puguem.


---- Setmana només de gimnàs i zero natació, per culpa de l'espatlla, que se m'ha contracturat amb un mal gesto. Només una mica de rodillo entre sessió i sessió, i poca cosa més. A veure si em recupero aviat i puc tornar a fotre-li canya a la piscina.

24 de nov. 2008

CORRONS

O rodillos, que és el mateix en el llenguatge de carrer, una bona opció si el dia no acompanya i no vols estar totalment parat. Divendres vaig optar per fer-ne, veient que el vent començava a tenir presència i la sortida podia ser perillosa; van ser 40 minutets per a moure una mica les cames i treballar la cadència, i poca cosa més. L'endemà, el dissabte, la cosa va ser totalment diferent; per culpa del vendaval que feia, vaig optar per no jugarme-la i quedar-me a casa, i em vaig obligar a fer uns corrons algo més seriosos; però per a no aburrir-me, vaig montar-me una sessió amb piràmides que va fer que el temps passes molt més ràpid del que esperava.

Cal estar preparat per si de cas, i no pot faltar líquid ni sòlid.


Tot a punt, ara només falta començar a pedalar .... tot? no, falta alguna cosa ....


..... ara sí, sense musiqueta el corró és avorrit.


Comencem a pedalar, una mica tapats; al pàrquing hi fa una mica de fred .....


...... als primers minuts, ja comença a sobrar roba .....


...... part central de la sessió, comecem a suar més, el maillot ja tot obert .....


..... i així acabem, amb tot fora, suant de valent i amb calor, tot i el fred del pàrquing.

La Kira sempre controlant que tot vagi bé, també fa que la cosa sigui més amena i molta companyia.

---- Al menys he complert durant dos dies amb els corrons, millor això que res. Diumenge hi va haver la primera sortida de la nova temporada de l' A.C.77, podreu trobar més informació en aquests diferents enllaços.

22 de nov. 2008

LES RUTINES DE L'HIVERN

Ara fa un mes, quan vaig tornar a començar amb la bici després de descansar unes setmanes, que em costava tornar a enganxar amb la rutina de la bici, i si un dia no feia massa bon temps per anar en bici, optava pel descans enlloc de fer alguna altra cosa. Ara però, un cop he arrancat i agafat la rutina de tornar a pedalar, combinat amb sessions de gimnàs i piscina, la cosa es totalment diferent, fins al punt que disfruto cada cop més de fer el hamster tot sol en la meva sortida d'entre setmana. Aquest dimecres no va ser una excepció, i tot i el fred que ja comença a fer, una mica d'aire i les agulletes del gimnàs, no em van impedir ficar-me a pedalar amb unes ganes enormes. Aquesta vegada no em vaig trobar ningú durant la sortida, i mira que és estrany, però la tranquilitat que vaig tenir durant les quasi dos horetes de la sortida no té preu; on eren els cotxes? no ho sé, però ojalà tots els dies fossin com aquest.



Quina calma durant la sortida, sembla estrany, però s'agraeix molt trobar-te tants pocs vehicles.


---- Combinant la piscina i el gimnàs durant la setmana, i intercalant una sortida en bicicleta entre els dos dies, a poc a poc vaig agafant la rutina de l'hivern i cada cop em costa menys fer alguna de les tres, tot i que l'endemà de fer peses, les meves cames ho noten.

18 de nov. 2008

PRIMER GLOBO DE LA TEMPORADA

Aquest cap de setmana ja he patit el primer "globo" de la temporada. I és que el cap de setmana, al final, s'ha fet llarg per a les meves cames. Dissabte sortideta amb Iñaki i Javi Voigt per la costa, buscant terreny pla i aprofitant que no feia el vent dels dies anteriors, i de pas estrenant la nova bici de carretera de Javi, la Trek que li han donat aquesta setmana mateix, una preciositat que a més li ha sortit per molt bon preu; durant la sortida, ens vam trobar amb una parella, Mario i Cinta, que han vingut a Catalunya per temes de feina no fa molt, i es van afegir a la sortida ja que volien que els hi ensenyessim rutes per aquí. Arribant a casa, em vaig trobar els dos nous cracks del BTT de l' A.C.77, el Jaume i el Joan, que ja han aparegut en aquest bloc en alguna altra ocasió. Ells també arribaven a casa de fotre-li canya a la BTT, així m'agrada xavals!

Javi amb la seva nova maquina, la Trek.


Una mcia de cera per a deixar les cames sense pèls no aniria malament, eh Javi?

El mític mirall de Cambrils, no vaig poder resistir aquest cop i vaig fer la foto.


El Jaume i el Joan, els dos nous cracks del BTT de l'A.C.77.

Diumenge va ser el dia del "hombre del mazo". A mig matí ens vam trobar el Jefe, Iñaki, Mario, Cinta i Judit, i durant una estona de la sortida van afegir-se Cañardo i Eugeni, als que vam trobar pel camí, i degut al vent vam decidir fer la ruta cap a l'interior. Cal comentar, però, que quan erem a Salou a buscar Iñaki, Mario i Cinta, em van trucar que a casa havia saltat l'alarma, així que mentre els uns esperaven que arribessin tots, jo vaig pujar una mica a saco cap a casa a veure que havia passat; al final, per sort, falsa alarma, i emv aig retrobar amb la grupeta per continuar de nou la ruta, cap a l'interior per evitar el vent molest que feia. Un cop vam deixar els tres de Salou, i quan ja portavem poc més de 3 hores rodant, em va venir de cop el "globo": a una sensació de cames molt pesades se li va unir una mica de gana, i vaig veure inmediatament que ja havia agafat la pájara. Un cop a Reus, el Jefe i jo vam parar en una gasolinera a omplir una mica el dipòsit a base de cocacola, i resulta que ell també havia agafat un pajarón del mil! Per la tarda, després de parlar amb Iñaki, ell també va arribar cuitet a casa, així que em va quedar el consol de no ser l'únic que va acabar tocat. I és que a part de la pájara, començo a notar el treball del gimnàs entre setmana, ara que li estic fotent més canya, i és que les cames no van tan fresques com fa unes poques setmanes!

Aquest cop els estiraments tenien descansos més llargs, i és que estava apajarat encara.

---- Dos dies seguits acumulant km a les cames, dissabte amb 2 horetes i mitja i diumenge amb 3 hores i mitja, amb la pájara abans mencionada cap al final. Encara em falten kms a les cames i acostumar-me una mica a la nova intensitat en el treball de gimnàs.

14 de nov. 2008

LA CRIATURA VA CREIXENT



Poquet a poquet, com un nen petit, l'A.C.77 va evolucionant i creixent, desde els primers passos fa aproximadament uns 2 anys, on va nèixer com iniciativa d'un grup d'amics que volien diferenciar-se de l'establert fins llavors al Baix Camp, fins a dia d'avui, on amb només 2 anys es pot dir que la criatura ja ha après a fer les seves primeres passes per si soles. Tot i això, com en un cicle vital, haurà d'apendre encara més coses, i algunes (o moltes) vindràn dels errors, però per això existeixen, per apendre. Però no ens avancem al futur, cap de nosaltres sap ni tan sol el que pot passar demà, així que millor deixem la criatura tranquila i que continuï el seu cicle vital evolucionant com fins ara. Si ens centrem en el que vindrà aquest any, hem de destacar 2 coses:

El creixement en quant a nombre de socis, en una proporció inesperada que ni tan sols les previsions més optimistes ho contemplaven (benvinguts siguin!!), que ja us anirem avançant aviat desde la web del club.

I en un altre apartat, el tema de la roba i els patrocinadors, aquest últim una feina no massa fàcil de fer, però si la gent es mou i troba persones que comparteixen les idees i a més tenen la voluntat d'ajudar al club, és agraïda. Per un costat tenim Bicipark, que es dedica a la venda i reparació de tot tipus de bicicletes a Reus, on trobareu marques com Wilier i Storck, entre altres. Per una altre costat, Pirsa, dedicada a la pintura industrial, reparació de paviments, etc... Vegaster, dedicada a la construcció, concretament a l'aluminosi, restauració de façanes, etc... I finalment, Isotop, un dels últims a incorporar-se, que ens aportarà, a banda de esponsorització, beguda isotònica.

Com veureu, un salt molt gran d'un any a un altre, ara toca disfrutar de la temporada 2009, fer les coses ben fetes i seguir creixent com a club. El futur? Com he dit abans, això no ho sap ningú...

10 de nov. 2008

DE CUMPLE A CUMPLE ......

..... i entreno perqué em toca. Així es podria resumir aquest cap de setmana; dissabte dos "cumples", un al matí i un altre a la nit. El del matí, el de la meva germaneta Carlota, que ja ha fet 3 anyets (com passen els anys!), així que a , felicitar-la, i a menjar guarrades i pastís; ella pobreta la veritat és que molt de cas tampoc ens va fer als seus dos germans (jo i la Marta), perqué estava jugant tota l'estona amb els seus amic i amigues, normal, així que la millor opció va ser menjar per carregar piles per la sortida en bici de després.

Les meves dos donetes: la Marta i la Carlota.

Més fotos del matí: pare i filla.

Voleu dir que ens assemblem? No ho veig tan clar .... jejeje.


La foto ho diu tot.

Després de menjar pastís, i al migdia ja, viag quedar amb l'Iñaki i l'Oscar de Prades per a entrenar, però la sortida va ser una mica accidentada; havíem passat feia un moment Mont-roig quan se sent "poofff": la coberta de darrera de l'Iñaki rebentada; vam canviar la càmara, vam ficar un tros de la que estava rebentada perqué fes de parxe, però ni així, i el pobre va haver de trucar que el vinguessin a buscar, mentre Oscar i jo vam girar cap a Montbrió per anar a buscar al Tardiu, que havia trucat feia una estona. Un cop a Montbrió, Oscar va haver de marxar, que tenia boda a la tarda, i vaig estar rodant una estona amb el Tardiu, que també va marxar ja que havia d'anar a dinar; així que amb aquest panorama, i sol, vaig continuar rodant durant una hora i mitja bona, ja començava la tarda, s'estava tranquil a la carretera, i vaig disfrutar d'aquesta última part de la sortida fent el hamster com bona part de l'hivern passat: jo sol, amb la carretera tranquila, controlant les pulsacions i que la cadència fos prou alta. Un cop acabat l'entrenament, a dutxar-se, dinar, i descansar una mica, que tenia un altre cumple al vespre.

Ben rebentada va quedar la coberta; un altre que es passarà als Continental, crec.


Mestre, que això és una imprudència! No ho feu a casa.


Continuem la ruta l'Oscar i jo, en busca del Tardiu.

Ningú entrena: no et lliuraràs de la foto Tardiu, ara sabràn que avui has "fitxat" a la carretera.



Quina tranquilitat: així dona gust fer el hamster.

Al vespre, un altre cumple, el de l'Iván, que celebrava els seus 28 anys, així que a sopar i després de festa, que la cosa s'ho mereixia (un anyet menys per arribar a la trentena, eh Iván? jejeje). Després d'unes quantes birres, cap a casa a dormir una mica, que el dia, ni que no ho semblava mentre feia coses, va ser esgotador, així que el diumenge, a descansar, que aviat s'haurà d'entrenar una mica més i això de fer la marmota el diumenge s'acabarà aviat.

6 de nov. 2008

UN DIA FRESQUET

Després de les plujes del cap de setmana, i tot i anar baixant les temperatures, dimecres va ser un dia realment fred. Per primera vegada en molt de temps (practicament desde febrer), em vaig tornar a posar la jaqueta d'hivern i els guants, i tot i que els segons me'ls vaig treure ràpid, la jaqueta es va quedar lligada tota l'estona, i això que al començar a suar i entar en calor pensava que em sobraria, però no va ser així. La sortida va ser tranquileta, en companyia del Jefe, que ja està arrancant també en la pretemporada 2009, i a mig camí ens vam trobar amb un dels mítics de la província: el Dani Cañardo. Després d'estar una estona fent-la petar els tres, el Dani va girar per a continuar amb la seva sortida i el Jefe i jo vam encarar l'últim tram abans d'arribar a casa, pel caminet que porta de Vila-seca a Reus, amb restes encara del vendaval de dissabte a la nit (com debia estar el diumenge i el dilluns!).

Dos clàssics: El Jefe i Cañardo.

Rodant en paralel bona estona, i bastant tranquils, una cosa estranaya entre setmana.


---- Avui sortideta tranquila a moure cames una horeta i mitja, dimarts una mica de gimnàs i natació, i avui dijous he repetit piscina i gimnàs, amb la companyia de l'Oscar de Prades a la segona, a qui veure ara habitualment per la sala de peses, aprofitant que hi ha menys hores per entrenar per a fer algo de cames i no estar tan parat.

3 de nov. 2008

UNA TEMPESTA DEL MIL




Info: Diari de Tarragona




"La capital del Baix Camp llegó a registrar rachas de viento de hasta 140 km/h. Más de 30 coches sufrieron desperfectos.

El temporal de lluvia y viento, con ráfagas de hasta 160 kilómetros por hora que ayer azotó a las comarcas tarraconenses, provocó importantes daños materiales en toda la provincia. En total, los Bombers de la Generalitat efecturaron 244 salidas a lo largo de toda la jornada, la mayoría de ellas (108) en el Baix Camp, seguida del Tarragonès (81). A nivel autonómico, esta cifra se elevó hasta las 575. En la capital no se debió realizar ninguna actuación de mayor importancia. Sólo mobiliario urbano destrozado, árboles caídos, postes eléctricos afectados o algunas inundaciones en los bajos de los edificios. El temporal no tuvo mayores consecuencias, si bien los usuarios del tren tuvieron que soportar retrasos de una media hora. Varios desperfectos en ReusLa madrugada de ayer fue de miedo para los habitantes de Reus. Las fortísimas rachas de aire y fuertes lluvias que se registraban sobre las cuatro de la mañana provocaron que centenares de árboles cayeran sobre la calzada. Estos árboles motivaron la mayoría de las numerosas salidas que tuvo que efectuar hasta e lmediodía de ayer la Guàrdia Urbana, así como el desprendimiento de elementos diversos de domicilios particulares y vidrieras en los establecimientos. La policía local levantó actas de cerca de una treintena de desperfectos en vehículos en diferentes zonas de la ciudad, desde los paseos Mata o Sunyer a la plaza de la Sagrada Família pasando por las calles Alcover, Espronceda, Jacint Verdaguer, la Avinguda de Montblanc o President Tarradellas.En la avenida Països Catalans el muro de un solar cedió debido al viento y varias calles y caminos tuvieron que ser cortados provisionalmente, bien por inundaciones o por estar del todo impracticables. El aparcamiento de la parte posterior del cementerio, que el sábado ya estaba hecho un lodazal, era uno de estos lugares impracticables. Igual los caminos de Monterols, Pere Estela (en el barrio Montserrat) o el de acceso a la depuradora. El alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, calificó de «episodio meteorológico grave» las fuertes lluvias y el viento registrado. Pérez, que dijo no recordar una situación similar, ordenó crear un dispositivo especial de limpieza para que la ciudad volviera a la normalidad. Tornado en Cabra del CampQuienes también pasaron una mala noche fueron los vecinos de la urbanización Miralcamp de Cabra del Camp. Sobre las cuatro de la madrugada el estruendo que causaba el viento les despertó y através de las ventanas veían volar árboles, tejas y todo tipo de objetos. Fueron momentos de auténtico miedo, como le explicaron al alcalde Andreu Ferré.El tornado duró unos 20 minutos. Los vecinos de la urbanización en la que se concentran segundas residencias pero también viviendas para todo el año ya había dado la voz de alerta, pero no podían hacer nada más que estar confinados en casa suponiendo lo que estaba pasando fuera y oyendo cómo el fuerte viento desgajaba algunos de los tejados.Una vez pasó el fuerte vendaval los vecinos comenzaron a salir de sus casas par comprobar los destrozos y certificar que no se habían producido daños personales. Sin embargo, torres de tensión, farolas, árboles y restos de algunos tejados estaban esparcidos por toda la urbanización.Una de las primeras actuaciones fue limpiar los accesos al núcleo, ya que habían quedado bloqueados por la gran cantidad de árboles que cayeron sobre el asfalto. Las máquinas permitían así que muchos vecinos pudieran acceder a la urbanización para comprobar los efectos del tornado y a otros muchos salir para poder recuperar los nervios de una muy larga madrugada. El alcalde Andreu Ferré señaló que en los próximos días se habrán contabilizado los daños causados.El Centre d'Emergències de Catalunya (Cecat) desactivó ayer a las 20.32 el plan de emergencias Inuncat. De cara a hoy, las previsiones meteorológicas indican que seguirá la inestabilidad en la Costa Daurada."

Així han quedat alguns del arbres de davant de casa meva .....

..... tot i que la pitjor part se la van emportar a Salou.


---- Amb la ressaca de la castanyada, encara vaig poder fer algo dissabte a mig matí, completant dos horetes i poc per a cremar els panellets de la nit anterior. Diumenge, com heu vist, impossible.