2 de juny 2009

FINS QUAN?

Fins quan haurem d'aguantar els conductors que ens insulten i ens fan gestos no massa agradables amb els dits?

Fins quan haurem d'aguantar els retrovisors dels nens "macarres" (i els no tan nens també) passant a pocs centímetres del nostre manillar només perqué volen demostrar-li a la novia que controlen com un pilot de F-1?

Fins quan haurem d'aguantar les pitades, els insults, i els gestos amb els dits dels pares de família que porten la dona i el nen al costat?

Fins quan haurem d'aguantar que es saltin "cedas", línies continues, prohibicions d'adelantar, i un llarg etc. de marques i senyals viàries?

Fins quan haurem d'aguantar que massa sovint ens assabentem que han atropellat un ciclista?

Crec que ja n'hi ha prou, que ja hem aguantat massa i que ja va sent hora que els conductors siguin una mica més respectuosos amb els ciclistes, que no els costa tant deixar-se l'agressivitat i les ganes de córrer a casa, que no costa tan respectar les senyals i les marques viàries, que no costa tan compendre que nosaltres l'únic "xassis" que tenim és el nostre cos, i que si ens tanquen expressament, ens donen un ensurt o ens atropellen, tenim les de perdre i ens podem fer molt de mal, o fins i tot, quedar-nos allí.

No entenen que el fet de posar-se al volant no els dona dret a creure's més que qualsevol altre cosa petita (en aquest cas, els ciclistes)?

No entenen que per a demostrar que controles al volant hi han els circuits, a on pagues i no poses en perill la vida de ningú (en tot cas la teva pròpia si vas al volant)?

No entenen que estàn donant un exemple vergonyòs al seu fill que va assegut darrera, i que ell ho pot pendre com un exemple de model de conducta, i el dia de demà tornar-se pitjor que ells?

No entenen que les senyals i marques hi son per alguna cosa, i que per molt que siguem més petits i tinguem algo més de mobilitat, això no els dona dret a saltar-se-les?

No entenen que si piquen amb nosaltres poden fins i tot destrossar una família?

No tinc cap dubte que de tot això se n'ha escrit ja molt, i que no arreglaré gens les conductes de tots aquest individus, ja que el seu coeficient intelectual els arriba el just per a teclejar una direcció a internet i mai llegiràn això, però volia demanar una mica de respecte cap a nosaltres i si alguna de les persones que passen pel blog i no són ciclistes ho llegeixen, que mai facin alguna de les coses que he ficat a dalt.

Aquest matí una amiga i companya de grupeta, la Judit, ha tingut un accident per culpa d'un conductor imprudent quan sortia a entrenar. Podia haver sigut molt pitjor, però de moment la deixen sense la il.lusió de correr la Bira, una cursa que tenia marcada al seu calendari en vermell desde l'octubre i per a la que s'ha estat preparant a fons, per a fer-ho el millor possible (i no tinc cap dubte que ho haguès fet). Seràn unes setmanes molt dures, però des d'aquest blog donar-li molts ànims i desitjar-li que es recuperi el més aviat possible, que amb el seu esperit de lluita i superació, segur que estarà donant guerra abans del que li diguin.

MOLTS ÀNIMS JUDIT!!!