PSSSSSS .............

El sorollet del cap de setmana. Havia decidit donar el tret de sortida a la temporada hivernal aquest cap de setmana, coincidint que començava el mes de novembre i a més el temps acompanyava, però es veu que no havia de ser tan bo com pintava. Fins a 4 vegades vaig punxar, repartides equitativament entre els dos dies. Les dues primeres el dissabte, les dues a la roda de darrera, i a la segona era impossible arreglar el tubeless, així que com estava lluny de casa, a tirar de mòbil i que em vinguessin a buscar (era la primera vegada que havia de fer una cosa així, però bé, sempre hi ha un primer cop, no?).

El diumenge em vaig proposar recupera el temps que m'havia faltat el dissabte, i un cop substituïda la roda del darrere per una que em van deixar, a rodar un altre cop i a intentar complir amb el proposat. Doncs bé, quan portava una mica més de dues hores, un altre cop el punyetero sorollet, un altre cop la roda de darrera, i jo pensant: no pot ser!! Aquest cop al ser coberta normal, molt més fàcil d'arreglar, en breus minuts ja estava rodant de nou, quan de sobte m'adono que la roda de davant havia perdut aire. No pot ser, un altre cop no!! Jo sense camères de recanvi, i la roda de davant que perdia. Havia decidit inflar-la, tornar cap a casa, i acabar el que em tocava fent rodillo, però finalment, vaig parar un parell de cops més a inflarla de nou i vaig poder acabar l'entrenament que m'havia proposat, ja que l'aire encara anava aguantat una bona estona a la roda.

Ben entrat el matí, quan sortia de casa i encara estava una mica atontat per haver anat a dormir una mica més tard de l'habitual per celebrar la castanyada (res de halloween ni històries, de tota la vida es diu la castanyada), el cel estava blau i sense gairebé ni un núvol.

Jo i la meva ombra hem compartit moltes hores aquest cap de setmana; feia temps que no passava això, ara ja es pot dir que el hamster torna a donar voltes per les carreteres de la província.

Em deixen una roda per a poder sortir a rodar el diumenge, i també la punxo. En un primer moment ràbia, però després, m'ho vaig agafar amb humor i vaig estar rient durant la part final de l'entrenament.

Cap a les dues de la tarda, el cel ja es començava a tapar: anunciava que aquest mini-estiu ja tocava a la seva fi i arriba ja el temps propi de la tardor.

A les dues i mitja, aquesta era la situació: els núvols cada cop eren més densos,el cel ja estava pràcticament tapat, i les muntanyes estaven tapades. Per sort ja acabava l'entrenament i tornava cap a casa.

---- En fi, que l'estrena de la temporada d'hivern no va anar tan bé com jo pensava, però firmo ja mateix que tots els meus problemes durant l'hivern siguin només punxades. Ara a continuar amb la preparació, amb més ganes i il.lusió que mai!!!

RUTINA

A poc a poc, tornem a la rutina. Encara sortint a rodar dia si dia no, mentre em vaig acostumant a pedalar i agafant to a les cames, els caps de setmana han variat una mica: ara toca anar a dormir aviat una altre vegada com a mínim un dels dos dies, per a poder fer alguna tirada llarga i anar agafant fons de nou. El dissabte al matí, en companyia de Jofre i Iñaki, vaig rodar en paralel amb el primer mentre comentavem com li havia anat la temporada 2009 de BTT, i els objectius que es marcava de cara al 2010, que espero que li vagi igual de bé o millor que aquesta. Iñaki es va estar reservant a roda dels dos durant bona part de la sortida ja que el dia següent prenia part a la marxa de BTT de Bellmut del Priorat, on la mala sort el va tornar a perseguir i va punxar als 8 km. De totes maneres, ell no perd la il.lusió i les ganes de seguir disfrutant d'aquesta modalitat que acaba de descobrir, i estic segur que a la pròxima tindrà més sort i podrà acabar ja una prova. Jo per la meva banda, em dedico a la meva, anar fent i anar sumant, com les formiguetes, que cal acumular hores i km a les cames.

Atenta a tot: mentre jo preparo la bici i tot el que em fa falta per a sortir, ella sempre està atenta a tot, no se'n perd ni una. Crec que li compraré una bicicleta petita a veure si em vol acompanyar algun dia, jejeje .....

De tornada cap a Reus, una mica de vent de cara, com sempre, així que vaig aprofitar per a posar-me a roda d'aquest parell una estoneta, que també em tocava.

---- Ja queda poc per a acabar Octubre, a poc a poc recuperem to i sensacions, així que una setmaneta més de transició i donarem el tret de sortida al que oficialment es coneix com a hivern.

AGULLETES

Feia ja molts mesos que no tornava a tenir mal de cames, a no tenir agulletes, les cames no em feien mal al pujar les escales ...... però de nou totes aquestes sensacions "desagradables" han tornat, després d'uns quants dies rodant per a tornar a adaptar-me a la bici. Estic content, perqué vaig recuperant la normalitat, dia a dia i de mica en mica. Ara molta gent fa el descans, o aixeca el peu, per a recuperar de la temporada passada, però en el meu cas, tot aquest mes me l'he passat retrobant sensacions que ja havia oblidat. En quant acabi el mes d'octubre, a tornar a començar de nou, a fer l'hiver propiament dit, i a carregar les piles (i les cames) per a una temporada que serà dura, molt dura ...... però molt il.lusionant!!

Aquesta foto és d'ahir dimecres: després de ploure fins a mig matí, sortia de casa amb una imatge enganyos, el cel ja sense núvols amenaçants, un dia tranquil ..... doncs no, perqué el vent ja començava a castigar, tot i que encara no ho feia amb força; és la creu dels que entrenem per la zona de l'Alt i el Baix Camp.

Tornar a rodar per "l'arcén", una sensació molt agradable i que no té preu!

UN DIA GRIS, PERO MOLT FELIÇ

Tal i com diu el títol del post, avui ha sigut un dia molt feliç, tot i que el cel no acompanyava. Després de 9 setmanes, he decidit no esperar fins a tenir l'alta del metge i he sortit a rodar. Només ha sigut una hora i quart, però tornar a recuperar la sensació de llibertat que tens quan ets a dalt de la bici, que sembla que podries arribar a la fi del món (o si més no, a la fi de les carreteres) només pedalant, no té preu. Sobren més paraules ........

Si la fisio veu aquesta foto em mata: rodant per la carretera, i sense les mans al manillar.

ELLA NO ENGANYA

La bàscula no enganya, ella sempre diu veritats, i de vegades pots estar-hi d'acord, i de vegades no. Prop de 8 mesos parat, donen per moltes coses, i una d'elles és guanyar pes; recordo que abans de "trencar-me", al febrer, estava al voltant de 65 kg, afinant ja pel començament de la temporada, i resulta que ara estic 6 kg per damunt d'aquest pes. El que passa que aquests kg son enganyosos, ja que el cos ha perdut massa muscular i ha guanyat greix, i per tant, realment son més de 6 kg els que m'he engreixat; no sé si és bo o dolent, però la gana no la perdo i he continuat menjant igual que quan entrenava (val, he de ser sincer, també han passat factura els "entrenos nocturns", però es que soc jove, tampoc era qüestió de quedar-se a casa tot aquest temps, no?). Desde fa uns dies, amb el rodillo, ja he pogut anar controlant una mica el pes, però tinc decidit que a partir d'avui ja començaré a rodar. A rehabilitació m'han dit que estic quasi curat, així que ja no esperaré a que d'aquí 8 dies el metge em doni l'OK. Aniré amb compte de no caure, crec que més mala sort ja no es pot tenir i ara em toca una bona ratxa i llarga, i començaré a agafar to per l'any que ve, que em farà molta falta.

Ara només cal deixar que les hores dalt de la bicicleta i la meva genètica de "Fido Dido" facin la resta per a tornar a baixar a un pes òptim; això sí, a poc a poc, sense obsessionar-se tampoc en perdre'ls tots en poc temps.

SENSE PARAULES

Avui he conegut la tràgica notícia de que en Xavi Novell ens ha deixat, degut a un accident de trànsit mentre entrenava. No hi ha paraules per a descriure la sensació de ràbia i impotència quan passa una cosa així, tampoc tinc les ganes ni la motivació suficient per a intentar buscar-les.

No el coneixia personalment, només vam intercanviar quatre paraules a la Terra de Remences i seguia el seu blog habitualment, però tothom que el coneixia deia que era molt bon paio i no n'he sentit cap paraula dolenta. Des d'aquí, donar el pèsam a la seva família i amics més pròxims.

Descansa en pau, Xavi Novell, descansa en pau Masaai.

ENCARA FALTA UN MES ....

Ja m'han tret el guix, ja començo a fer vida quasi normal, però encara no em deixen sortir amb la bici per la carretera. Potser exageren una mica massa, fins el 14 del més que ve no tinc visita (que espero que sigui l'última i definitiva) per a que em donin l'alta. Em van dir que tocava fer rehabilitació (d'acord totalment) i que no agfafes pes ni fer bici de carretera fins al cap de 6 setmanes (d'acord en part, però segueixo pensant que 6 setmanes és massa temps, tot i que els metges sempre es volen curar en salut), que si tenia una caiguda la fractura podia ser molt pitjor. Així que 12 dies després de treure'm el guix, avui per fi he començat amb la rehabilitació (vregonyós com va la seguretat social, però no vull entrar massa en el tema que donaria per moooolts posts), han sigut 45 minuts una mica dolorosos, tot i que han vist que he recuperat molta mobilitat al braç, i això és per estar contents. Seràn tres setmanes de treball a l'hospital i a casa (molt important aquest últim, i que m'estic currant des d'avui), i després a esperar fins la setmana següent la visita del metge. M'han dit que puc fer bici estàtica, així que començaré a fer bici a dalt del rodillo fins que aques tregui fum, a l'espera d'anar avançant una mica la forma "zero" que tinc desde que em vaig lesionar pels voltants de febrer i així no deixar tanta feina acumulada al començar a fer l'hivern. Espero que a partir d'ara, tot siguin ja bones notícies, oblidar aquesta nefasta temporada 2009 i compartir amb tots i totes les aventures i desventures dalt de la bici.

Per a que pogueu comparar el que es pot arribar a perdre en un mes i poc sense utilitzar una extremitat, aqui teniu una foto del braç bo ...........

....... i aqui una del braç dolent, només veient la diferència entre l'avantbraç, ja us podreu imaginar com deu ser entre el biceps i triceps d'un braç i l'altre. A treballar a tope per recuperar el to muscular i, sobretot, els moviments de rotació.

Com que havia d'estar un mes de baixa, em vaig comprar aquest llibre que ja feia temps que li anava darrera, amb l'intenció de fer els dies menys avorrits, i em va enganxar tant, que me'l vaig acabar en només sis!! El recomano a tothom, és una bona manera d'apendre a veure la vida sempre en positiu i de no rendir-se fins al final.

----- Primer dia de "contacte" amb la bici després de quasi set setmanes parat, estic fet caldo físicament, així que de moment amb 45 minuts n'he tingut més que suficient, i cap al final notava que les cames se'm cansanven!! Tot i ser depriment, de mica en mica aniré acumulant minuts dalt del rodillo, mentre no pugui sortir a la carretera, però ara no cal abusar.