VOLTA ALS PORTS D'ANDORRA

Diumenge 01-06-08. A les 6 del matí de peu, i la cosa no pintava massa bé: una mica de pluja i tot mullat, la qual cosa ens feia dubtar de si sortit o fer shopping per Andorra per no passar tanta misèria, però després d'un mega-esmorzar i inspeccionar el cel, que s'obria una mica, a canviar-se a l'habitació i a la sortida amb un parell! Sortida desde la plaça de l'Ajuntament, i baixada durant 24 km. fins a passar la Seu, on des d'allí ens desviavem per començar el primer port. Tot anava bé, progressant endavant al pelotón per agafar un bon lloc, quan em trobo un de rosa al terra: era el Hammer, que havia caigut!! Per a que no es quedés sol, l'espero que s'aixequi mentre marxa el pelotón i un cop de peu, estirem els dos juntament amb el Sala per intentar enllaçar. Van ser 12 km. a fondo, agònics, en algun moment em notava que no podia més, pero al km. 18 tornavem a entrar al grup gran, així que em quedava a la cua per recuperar i progressar més tard. Mentre recuperava una mica, es produeix un tall només començar el port, i em quedo al darrere, mentre veig com el grup gran se me'n va, i per no cremar un altre cartutxo, em resigno a la meva mala sort i haver fet el novato un altre cop (mai més a cua de grup, ni que sigui per recuperar, m'ho he promès), així que després de recuperar una mica, començo la meva cursa: plantejar els 120 km. que queden comu una escapada amb l'esperança d'anar atrapant gent i poder progressar. Corono el primer port, el coll de Sant Andreu (llarg, de 24 km.) i a dalt m'agafen el trainer Joan (havia punxat només sortir, una altre amb mala sort) i el Francesc, que s'havia quedat a esperar-lo, tots dos del Riudecols, i entre els tres i alguna colaboració més anem estirant desde la baixada fins a tornar a entrar a Andorra i arribar al peu de la Rabassa, un port que m'ha agradat molt, llarg i exigent, sobretot al principi, però fet a mida pels escaladors. Després de passar la rampa més dura, faig una parada "tècnica" i els dic al Joan i al Francesc que marxin, que jo ja faré, i un cop dalt la bici, poso la meva marxeta i vaig fent, cada cop més motivat, ja que vaig trobant cadavers pel camí i quan es posen a roda no aguanten massa; bona senyal, però encara he de progressar més. Al coronar i començar a baixar, atrapo el Hammer, que està tocat de la caiguda i la cama li fa una mica de mal, i anem baixant la Rabassa (baixada ràpida i perillosa, amb l'afegit del terra mullat), i fem tot el tros pla fins a peu de la Comella, on torno a posar el ritme àgil i atrapo dos ciclistes més; Hammer s'ha quedat enrera. Baixem fins a peu de l'últim port, el Llac d'Engolasters, també exigent, sobretot l'inici, i torno a posar el ritme àgil però aquest cop, a diferència d'altres curses, m'adono de la duresa de la Volta al comprobar que el cartutxo que sempre guardo pel final, aquest cop ja no hi és, i he de fer amb el que tinc, així que pujo el més ràpid que em deixen les cames i encara atrapo dos ciclistes més, i aconsegueixo deixar de roda a l'últim d'ells a l'ultim kilòmetre i mig, però ja no podré fer cap canvi de ritme més, i mira que el que he fet ha sigut petit, i és que ja vaig cuit del tot. Arribo a dalt amb 5 hores i 5 minuts i un globo considerable, la posició sobre el 52 i el 15 de la meva categoria, no ha anat tan malament al final, però sempre quedarà el "i si?......" ( i si no haguès fet el novato i no m`haguès tallat ni quedat tan buit després d'ajudar a enllaçar el Hammer?). L'any que ve veuré la resposta, si la sort m'acompanya, és clar.

Tot a punt a l'habitació per la Volta. Només calia esperar que el dia acompanyés, i per sort ho va fer.