Doncs res millor per a preparar bé la cronoescalada d'Ordino, que anar a reconèixer el terreny i aprofitar per entrenar per aquelles muntanyes, així que carretera i manta i cap amunt, a aprofitar que les pluges sembla que han afluixat.
Dia 1 (Divendres): Primer dia d'entrenament a les muntanyes andorranes, bastant exigent. Per començar, després d'escalfar una mica (a Andorra és difícil escalfar, ja que o bé puges o bé baixes, així que de rodar les cames per a tenir-les calentetes no massa, però pujant i baixant vam agafar algo de calor), primera pujada del día, Os_de_Civís, un port bastant exigent, i que només començar ja està pujant amb rampes del 12%, i excepte els dos descansos que trobes al mig, que et deixen agafar una mica d'aire i prou, però un cop passes el segon, cap a la emitat del port, et queden 5 km. que es van fent cada cop més exigents, fins a arribar a les rampes de l'últim km i mig, fins a l'Hotel, que es fan molt dures. Un cop coronada la primera dificultat del dia, camí cap a Ordino tot en pujada (ay Andorra, quin mal de cames!) per afronar el Coll_d'Ordino, on es farà la crono, i veure com és el port; els primers 4 km son molt exigents, i després la pendent és fa més constant i no tan dura, però sempre es manté entre el 6'5% i el 6'9%, encara que aquí no hi ha cap descans i fa que el port sigui exigent fins a dalt de tot. Un cop fet el coll, encara em quedaven ganes de guerra, i vaig decidir fer una pujada que només havia fet en cotxe, l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís; es tracta de 17'5 km. desde el poble d'Ordino fins a dalt a l'Estació, i que cada cop va pujant una mica més fins passat l'útlim poble, El Serrat, on encara et queden 9 km. de pujada molt constants i amb rampes dures entre mig, com la del 15% del túnel, que sembla que costi sortir-ne; a l'últim km i mig estaven fent obres, i això junt amb el globo que portava ja encara van fer més dur arribar fins a dalt de tot de l'estació, fins i tot en algun moment pensava que hauria de posar el peu a terra, ja que al sortir del túnel encara et queden uns 4 km per coronar, i amb el cansanci acumulat es van fer eterns. Un cop a dalt, recuperar una mica les forces, menjar bé per treure una mica el globo del damunt, i baixada cap a l'apartament. En arribar, uns bons estiraments, que les cames estaven molt fetes caldo, i a descansar.
Dia 1 (Divendres): Primer dia d'entrenament a les muntanyes andorranes, bastant exigent. Per començar, després d'escalfar una mica (a Andorra és difícil escalfar, ja que o bé puges o bé baixes, així que de rodar les cames per a tenir-les calentetes no massa, però pujant i baixant vam agafar algo de calor), primera pujada del día, Os_de_Civís, un port bastant exigent, i que només començar ja està pujant amb rampes del 12%, i excepte els dos descansos que trobes al mig, que et deixen agafar una mica d'aire i prou, però un cop passes el segon, cap a la emitat del port, et queden 5 km. que es van fent cada cop més exigents, fins a arribar a les rampes de l'últim km i mig, fins a l'Hotel, que es fan molt dures. Un cop coronada la primera dificultat del dia, camí cap a Ordino tot en pujada (ay Andorra, quin mal de cames!) per afronar el Coll_d'Ordino, on es farà la crono, i veure com és el port; els primers 4 km son molt exigents, i després la pendent és fa més constant i no tan dura, però sempre es manté entre el 6'5% i el 6'9%, encara que aquí no hi ha cap descans i fa que el port sigui exigent fins a dalt de tot. Un cop fet el coll, encara em quedaven ganes de guerra, i vaig decidir fer una pujada que només havia fet en cotxe, l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís; es tracta de 17'5 km. desde el poble d'Ordino fins a dalt a l'Estació, i que cada cop va pujant una mica més fins passat l'útlim poble, El Serrat, on encara et queden 9 km. de pujada molt constants i amb rampes dures entre mig, com la del 15% del túnel, que sembla que costi sortir-ne; a l'últim km i mig estaven fent obres, i això junt amb el globo que portava ja encara van fer més dur arribar fins a dalt de tot de l'estació, fins i tot en algun moment pensava que hauria de posar el peu a terra, ja que al sortir del túnel encara et queden uns 4 km per coronar, i amb el cansanci acumulat es van fer eterns. Un cop a dalt, recuperar una mica les forces, menjar bé per treure una mica el globo del damunt, i baixada cap a l'apartament. En arribar, uns bons estiraments, que les cames estaven molt fetes caldo, i a descansar.
Una de les rampes del 13% d'Os de Civís.
A dalt del restaurant del mateix nom que el coll.
Al coll d'Ordino patint calor ja ......
Les vistes desde el coll d'Ordino, precioses.
Sembla que el final d'Ordino-Arcalís és a prop, però encara queden uns km. de patiment.
A dalt de l'estació, encara hi quedava una mica de neu.
Vista preciosa de la pujada de l'estació d'esquí d'Arinsal, amb els pins envoltant tota la muntanya.
Una de les paelles d'Arinsal, que fan mal a les cames.
Un cop a dalt de l'estació, esperem que es compleixi el que hi fica al cartell.
El coll està fet per segon cop, ens retrobem d'aquí a uns dies!!
Al coll d'Ordino patint calor ja ......
Les vistes desde el coll d'Ordino, precioses.
Sembla que el final d'Ordino-Arcalís és a prop, però encara queden uns km. de patiment.
A dalt de l'estació, encara hi quedava una mica de neu.
Dia 2 (Dissabte): aquest cop, com que les cames encara estaven cansades, dia de "marmota" obligat i buscar una ruta bastant plana per a fer la cocacola, buscant les carreteres que porten als poblets de la zona de la Cerdanya, preciosa, tot i que no vaig poder arribar tan lluny com volia que la tornada picava forçosament cap amunt (ay Andorra, quin mal de cames de nou!!). Per la tarda després de dinar aprofitar per a fer una mica de "shopping", que feia temps que no ho practicava, ja que allí ja eren les rebaixes, i cap al vespre a continuar fent la "marmota" amb les cames en horitzontal i sopar tranquilament, que l'endemà sí que tocava exigir-se de nou.
Dia 3 (Diumenge): bones sensacions al matí, al posar-me a pedalar per escalfar, semblava que el cansanci que portava a les cames el dia abans havia marxat, així que un cop calentetes, vaig decidir fer una pujada que feia temps que tenia al cap: l'estació d'esquí d'Arinsal. Des d'Andorra la Vella, on es marca l'inici del port quan s'hi puja a les Voltes, son uns 14'5 km., més suaus al principi, que et permet portar el ritme que vols, però que només creuar el poble d'Arinsal, ja trobes rampes de l'11%, i en sortir-ne, són 5 km. molt exigents (amb paelles molt dures), que t'obliguen a donar el màxim, una pujada que em va agradar molt, amb paissatges plens de pins molt bonics. Un cop feta la pujada, baixada cap al poble d'Ordino per a fer la última passada al coll, per a acabar de reconèixer-la bé. Les cames notaven l'exigència d'Arinsal, i també la "guerra" del primer dia (ay Andorra, com m'has deixat les cames!!!), així que en vista de la crono, vaig decidir no forçar-les més i donar per acabat el mini-stage a Andorra amb tristesa, amb l'idea de poder tornar-hi aviat i poder disfrutar de nou de les pujades que he fet aquests dies i fer les que encara em queden pendents. Qui sap, potser com a preparació de Larrau.....?? Ojalà sigui així!!!
Dia 3 (Diumenge): bones sensacions al matí, al posar-me a pedalar per escalfar, semblava que el cansanci que portava a les cames el dia abans havia marxat, així que un cop calentetes, vaig decidir fer una pujada que feia temps que tenia al cap: l'estació d'esquí d'Arinsal. Des d'Andorra la Vella, on es marca l'inici del port quan s'hi puja a les Voltes, son uns 14'5 km., més suaus al principi, que et permet portar el ritme que vols, però que només creuar el poble d'Arinsal, ja trobes rampes de l'11%, i en sortir-ne, són 5 km. molt exigents (amb paelles molt dures), que t'obliguen a donar el màxim, una pujada que em va agradar molt, amb paissatges plens de pins molt bonics. Un cop feta la pujada, baixada cap al poble d'Ordino per a fer la última passada al coll, per a acabar de reconèixer-la bé. Les cames notaven l'exigència d'Arinsal, i també la "guerra" del primer dia (ay Andorra, com m'has deixat les cames!!!), així que en vista de la crono, vaig decidir no forçar-les més i donar per acabat el mini-stage a Andorra amb tristesa, amb l'idea de poder tornar-hi aviat i poder disfrutar de nou de les pujades que he fet aquests dies i fer les que encara em queden pendents. Qui sap, potser com a preparació de Larrau.....?? Ojalà sigui així!!!
Vista preciosa de la pujada de l'estació d'esquí d'Arinsal, amb els pins envoltant tota la muntanya.
Una de les paelles d'Arinsal, que fan mal a les cames.
Un cop a dalt de l'estació, esperem que es compleixi el que hi fica al cartell.
El coll està fet per segon cop, ens retrobem d'aquí a uns dies!!
2 comentaris:
Si,senyor!!!! Quin gran stage!!!!!!! Muy bien, això es super PRO, quina enveja!!! Et pronostico una crono EXCEPCIONAL!!!!!!......Ves que no donguis la sorpresa i mes d´un s´emporti una repassadeta...... Pero com sigui jo no et parlare MAI MES!!!!!!!!!JE,je!!
Un uomo grande
Publica un comentari a l'entrada