El diari biciclista: PIRINEU FRANCESOS + TOUR 2008

Dia 1: Dissabte 12-07-08. A primera hora del matí, i després d'un bon esmorzar, partiem cap a Luz St. Sauveur per a disputar la pujada a Luz-Ardiden, una cursa de pujada a un dels mítics ports del Pirineus; després del control de firmes i escalfar una mica, l'A.C.77 ens preparavem per a la sortida, tot i que jo me la vaig pendre com un entrenament, i amb l'MP3 a l'orella, quan van donar la sortida vaig començar desde darrera i un cop agafat el meu ritme anar fent; a la part final de la pujada, a uns 3'5 km. de coronar, vaig atrapar a 2 francesos que de sobte es van posar a donar relleus entre els 2 i a mirar si em despenjavem (es normal, jo allí era un "guiri" i si haguès sigut al revès segur que haguès fet el mateix), i com que em va fer una mica de ràbia, em vaig colocar al costat, i amb xuleria, em vaig treure l'auricular de l'orella mentre em miraven i els vaig fer "adéu" amb el cap, augmentant el ritme i fent els últims 2'5 km. a gas (adéu al bon entreno que estava fent). Un cop a dalt, comentar les classificacions i fer-se la fot de rigor. Cal dir que el JR va estar impressionant a l'ascensió, i que Oscar, Ninu i José també van fer un bon paper. Durant la baixada, va començar a ploure i vam decidir refugiar-nos en un bar a veure si afluixava una mica, i al cap d'una bona estona, decidim arrencar camí de Cauterets (on teniem l'apartament) per a fer la pujada Cauterets-Cambasque, 16 km. d'ascenció amb uns últims 5 km. durs, pujada que va ser final d'etapa a la Vuelta 2003. La pujada a ritme, sense fer gas, però en arribar a l'apartament em vaig adonar que anava calat d'aigua fins als ossos, així que dutxa calenta i resar per a no agafar un refredat que quedaven 3 dies.

Camí de Luz la cosa no tenia bona pinta.

Tota la grupeta a dalt de tot de Luz-Ardiden.

Pujant Cauterets, no plovia tant però ja anavem d'aigua fins dalt.

A dalt de tot de Cambasque, calat d'aigua tot i el xubasquero.

Dia 2: Diumenge 13-07-08. Es podria resumir com la jornada dels 2000, ja que vam pujar Troumouse (2103 metres) i Boucharo (2270 metres). Vam anar amb el cotxe fins a Luz St.Sauveur i des d'allí camí a Gedre, on començava realment l'ascenció a Troumouse, 16 km. molt mantinguts tot i que entremig té rampes molt dures i els últims km. es mantenen al voltant del 8-9%. La pujada a bon rimte, sense fer gas, i un cop a dalt, fotos de rigor i baixada cap a baix, però vam incorporar la pujada al Llac des Gloriettes, poc més de 3 km. però molt durs. Un cop a Gedre, avituallar una mica i a buscar la segona cota 2000 del dia, Boucharo, una ascenció preciosa i molt dura, que desde Gavarnie, on comença realment el port, son quasi 13 km. que es mantenen tota l'estona al 8-9%, i es fa dura després del "tute" que portavem ja al cos; es una pujada que em va agradar molt, perqué em va molt bé a les meves característiques, i a poc de coronar provo una mica a la gent i arribo a dalt sol. Desrpés arriben Ninu i JR, Oscar molt a prop d'ells, i Proa que va patint, però al final arriba; sé que la guerra bona serà l'endemà, però em dono l'alegria del cap de setmana.

La grupeta pujant Troumouse.

Dalt de tot de Troumouse, unes vistes i un paissatge que no té preu.

El primer 2000 de la jornada, coronat.

Ascenció a Boucharo, aquí Ninu i jo.

Boucharo coronat.

Dia 3: Dilluns 14-07-08. Dia del Tour, etapa amb final a Hautacam. Dormim una mica més de l'habitual, que també ens tocava, i a mig matí sortim cap al mític port. Pugem tranquilets, disfrutant del dia i de l'ambient, ens fem les fotos a pocs metres de meta (ja no deixen arribar fins dalt) i baixem a agafar lloc a un dels trams més durs, a 2'7 km. de meta. Allí ens trobem amb Javi Vara i Luisito, de la grupeta Baix Camp. Passa la caravana del Tour, per distreure una mica al personal i no fer l'espera tan aburrida, i després passa el Tour; veig caretes que fan pena, corredors que diuen "push, push!"(empeny), i gent que passa bastant globo tot i ser "pro". De tornada, i després de deixar les motxilles a Cauterets, a l'apartament, fem la pujada a Pont_d'Espagne, que desde Cauterets son 8 km. de pujada amb els 5 km. finals bastant durs. Desde que sortim del poble es nota la tensió, la gent va amb el ganivet a les dents, i Proa tensa per a cascar la gent abans de quedar-se; la veritat és que se'n surt, ja que al començar la pujada a Cauterets les cames ja no anaven bé, i quan Proa cedeix a 4 de coronar, Ninu posa un ritme alt al davant que m'obliga a fer una mica la goma per darrera; després d'un fals pla de 50 metres, i a 2'5 per coronar, decideixo que abans de quedar-me més val morir matant, així que foto un pal de 500 metres a fondo a veure qui anava justet: per la meva sorpresa, JR es queda, i Oscar i Ninu m'avancen quan les cames em diuen prou, coronant primers; als últims metres, JR m'agafa peò guardo un punt per esprintar fins a dalt i arribar tercer. El paisatge desde el pont no té preu, val la pena patir per veure la cascada i aquell verd.

L'A.C.77 pujant Hautacam, bastant poblat de gent al migdia ja.

La grupeta juntament amb Javi Vara i Luisito (dreta).

Els tres escapats de la jornada: Cobo, Frank Schleck i Piepoli.

El grup de favorits, amb Evans al capdavant.

La cascada del Pont d'Espagne.

Dia 4: Dimarts 15-07-08. La tornada cap a casa, però abans ens aixequem d'hora al matí per anar a fer el Tourmalet. Anem en cotxe fins a St. Marie de Campan, i sortim des d'allí, per a començar l'ascenció a un dels ports més mítics del Tour. Desde Gripp son 13 km. tota l'estona al 8-9%, sense baixar d'allí, i sense descans, amb algunes rampes entremig del 12 i el 13%. Només sortir ja noto la fatiga acumulada a les cames, així que al sortir de Gripp, agafo el meu ritme i juntament amb l'Oscar, que es queda a fer l'ascenció amb mí, anem passant km. JR arriba a dalt primer, després de rebentar a Ninu, i més tard arribem Oscar i jo. Foto obligada a dalt d'un port que m'ha agradat molt, és per a escaladors purs, i espero fer-lo un altre cop amb millors cames, per a poder probar-me una mica més, tot i que ha sigut un bon entrenament. La tornada cap a casa, amb una mica de pena i amb ganes de tornar-hi el més aviat possible per a poder fer més ports mítics i repetir-ne algun dels que m'han agradat. En resum, tot i fer una mica més de gas del previst, un gran entrenament de muntanya, tot i que ara toca fer caure una mica la forma per a arribar amb garanties a Larrau el 30 d'agost.