6 de març 2008

FINS A REBENTAR!!

Dos dies sense poder fotre-li tota la canya que jo volia: dimarts excursió fallida en BTT i dimecres un vendaval del mil que em va tenir fent corró, ja estava que em mossegava les ungles, pujant-me per les parets ........ Així que avui, com que he vist que el vent no bufava tant, he decidit fer un dia de fondo dels bons, d'aquells que quan estàs arribant a casa j avas fus, sense piles, i nomes penses en la dutxa que vindrà d'aquí una estona i el perqué avui t'has pegat aquesta pallissa. Bicicleta a punt, mentalitat a tope, i a fer milles, avui ha tocat fer-ho sol fins a mig camí, però es que les ganes que en teni ja d'agafar-la han pogut amb tot. Primer m'he notat molt pesat, i és que m'he passat amb el dinar i després el fort vent que bufava del nord que quan rodava per les terres de l'interior em feia anar agafat fort al manillar per no caure cap a l'altre costat, però ni amb aquestes dues avui em feien posar el peu a terra i girar. Cap a la meitat de la sortida m'he trobat amb el Ferran, un dels màquines de la grupeta del Baix Camp, i hem anat els dos el que em quedava de sortida, el que passa és que el ritme que per a ell es normal a mi em fa anar ràpid, i és que el paio està fort i porta molts anys fent pedalades! Però m'ha anat bé que em fessin anar més ràpid, perqué si no haguès arribat més fosc del que he arribat a casa. De camí a la Teixeta, ja començava a notar-me una mica cansat, la pàjara podia aparèixer en qualsevol moment, i pujant amb el Ferran marcant el ritme encara feia que la cosa tinguès números per explotar en qualsevol moment. Al final he arribat a dalt bastant bé, i al baixar no anava massa cuit, però quan enfilava la carretera de les Borges per agafar el desviament cap a Reus allí ja he vist que anava una mica globo, però la veritat és que em pènsava que estaria pitjor, això és bona senyal perqué vol dir que s'assimilen bé els km. i el cos es va acostumant, però ja tocava també algun dia arribar més cuit que de costum. Estic content perqué avui he pogut fer per fi el treball que volia, i el fet d'estar dos dies, com aquell qui diu, parat, també ha fet que avui anès més fresc, i em quedo especialment en una estona de la sortida en que no feia gens de vent ni passaven vehicles i només erem la bici, jo i el soroll de la goma quan roda per l'asfalt: això no té preu!!








Mentre arribava a Reus. ja començava a fer-se fosc, i les forces ja em deien que començava a anar cuit.







---- Avui he disfrutat d'un dia de fondo dels bons, tot i el vent: sortida completada amb 4 hores i 6 minuts i 104 km. Ja tocava!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

així m'agrada, tu que pots, a pedalar!!!! a mi em queden uns quants dies per poder sortir a rodar...