LARRA - LARRAU

I per fi va arribar el fatídic dia 30 d'agost, el de la marxa Larra-Larrau, una de les més dures d'Espanya, i la veritat és que tot i que la gent ja m'ho havia dit, fins que no ets allí patint no te'n fas la idea. L'expedició cap a terres navarreses començava divendres al matí, on el Jefe i jo sortiem ja com a "avanzadilla", i més tard s'incorporaria la resta del grup, format per: els 2 Jordis (Sala i Tardiu), Juncosa, Kaito Monné, JR, Oscar, Jefe i jo. Aprofitant que vam arribar d'hora, i un cop dinats i després d'una bona migdiada, el Jefe i jo vam sortir a estirar les cames pels voltants de Isarbe, el poble de la sortida, en plan passeig, que calia reservar les cames per l'endemà, i ens vam trobar amb uns paissatges preciosos i una lluita de marrans; a última hora s'hi van afegir JR i Oscar, que van arribar també d'hora, i un cop tots a l'hotel, un bon sopar i a dormir.

El Jefe i jo estirant cames el divendres.

L'Oscar i el JR, que s'hi van afegir més tard, tot equipats com uns Pros, jejeje.

Curiòs espectacle que vam presenciar, més de mitja hora allí veient com es "calentaven"

El dissabte al matí, sortida a les 9 (una hora bastant decent), ja a la sortida esperant, al costat del Kaito i meu, ni més ni menys que Iñaki Lejarreta, per a que us feu una idea del nivell que té aquesta prova (no hi havia cap globero, tot era gent afinada com jo o amb cames de Cancellara, així que ja us podeu imaginar .... ningú anava coix!). La sortida tranquila, cosa que ja et fa pensar que si van així, és que la cosa serà dura. Durant els primers 25 km. les cames malament, les notava fatigades, com si no haguès recuperat de la setmana anterior, però a partir d'allí, van arribar bones sensacions i a meitat de Larrau (es pujava dos vegades, per la cara d'Espanya i després per França), vaig anar agafant ritmet fins atrapar al Sala i coronar amb ell. Baixada cap a FRança, i després de rodar una mica trencacames, arribem a Issarbe, un port duríssim, que es troba al mig de la cursa, i que si allñi no et dosifiques, ho acabes pagant; tot i això, les sensacions son bones a les cames, i un cop agafat el meu ritme, vaig atrapant gent i veig com el Sala es queda fins a desapareixer de la meva vista a les paelles. Corono Issarbe i comença la baixada, rapidissima, on fem un grupet de quatre que acabem agafant un grupet més nombrós que anava per davant; ja quasi som al peu de Larrau (de nou, i aquest cop per la cara francesa, que és la més dura), i un cop allí, comença el calvari: 15 km. de pujada amb un desnivell constant del 9% i amb rampes al mig que van desde el 13 al 15%; paro al peu a agafar líquid, i torno a arrancar; al començament penso que millor guardar, però atrapo un grupet i allí em quedo sol amb "Piti", un paio de Segovia sonat de l'ultrafons amb qui comencem a parlar i la pujada es fa menys pesada al seu costat; a poc de coronar Erroymendi (a uns 5 km. de coronar Larrau, que es divideix en dos colls, Erroymendi i tot seguit Larrau) atrapem el JR, que va una mica tocat, i tot i oferir-li la roda, no pot venir amb nosaltres; coronem Larrau i comencem el seu descens, aprofito per hidratar i menjar una mica, i els dos fem una pujada a Laza rapídissima, els 4 km. del port a 26 per hora, en part gràcies a ell, que m'estira, i un cop passada l'última dificultat del dia, baixada i a fondo pel pla atrapant alguns cadavers per arribar a la meta amb 6 hores i 29 minuts durant 146 km., quedant el 111º de la general i el 20º de la meva categoria, un resultat que em fa estar contentíssim tenint en compte el nivell de la prova. Per davant meu Tardiu i Oscar, després per darrera meu van venir JR, Jefe i Sala i Kaito (Juncosa va rebentar la llanta i va haver de plegar) cadascú amb millors o pitjors sensacions i resultats, però tots coincidint en una cosa: és una prova duríssima .

Pujant Larrau juntament amb "Piti".

Arribant a meta, patir ja s'havia acabat

.
Properament, més fotos i les classificacions.