DESAFIANT EL CEL

Dissabte al matí, quedavem la grupeta A.C.77, integrada per JR, Oscar, Ninu, Mise i jo per a fer una sortideta de les bones, això sempre i quan el temps ens ho permetès, ja que la cosa no pintava massa bé. Un cop convençuts que segurament ens mullariem, sortiem a l'aventura direcció Riudecanyes, amb uns núvols bastant negres al cel, però que de moment s'anaven aguantant; allí Mise es desviava per a fer la pujada al Castell d'Escornalbou per la part de sempre, i nosaltres continuavem direcció Duesaigües per a fer la puajda nova a Escornalbou, un antic camí de BTT que ara han encimentat; no està malament, son 2'5 km. amb rampes exigents, però es fa massa curt per al meu gust, tot i empalmar-lo amb l'últim km. del Castell, amb el que te'n surten 3'5.

Una de les rampes dures del camí encimentat a Escornalbou.

Un cop feta la pujada, cap a Duesaigües de nou, on Mise va tornar cap a Reus, i ens vam quedar JR, Ninu, Oscar i jo per a fer algo més de puajda, concretament la Teixeta i Colldejou per Fontaubella; durant aquestes pujades sí que ens va ploure una mica, però encara no ens calia el xubasquero, i per tant no va caler girar cua. Un cop fetes les pujades, direcció cap a la costa, fent sèries acoplats al manillar de triatló (no era el meu cas, jo tranquilet al meu ritme) a fer una cola-express, que el cel cada cop pintava pitjor i ja ens haviem salvat massa de mullar-nos, i direcció cap a Reus, on ens vam trobar pel camí al Tardiu i al Sala. Just a l'arribar a casa, es va ficar a ploure de veritat, però per sort, la feina ja estava feta.

JR iniciant una sèrie acoplat al manillar de triatló; Oscar i Ninu anaven fent les seves per davant.

JR i jo rodant junts després de la seva sèrie.

La cola rapideta, no ens vam ni asseure al banc de la platja, ja podeu veure com estava el cel.

Just arriabr a la porta de casa, es va ficar a ploure en serio, però per sort ja m'era igual.

---- El treball del cap de setmana ja estava fet; ja només conto les setmanes que em queden abans de parar, que ja son menys. La veritat és que la temporada ha passat ràpid, i quasi sense adonar-me ja estaré a la pretemporada, però de moment disfruto dels últims dies pedalant abans del descans.