RÀBIA I FRUSTACIÓ

06-04-08. Diumenge al matí, a les 9:30 donava sortida la segona etapa A.C.77 2008, que aquest cop organitzava jo, amb un recorregut bastant trencacames i durillo al final: Reus-Montbrió-Botarell-Teixeta-Porrera-Falset-Colldejou-Vilanova d'Escornalbou-Argentera-Riudecanyes-Castell d'Escornalbaou. Cal destacar com a ports més durs de la jornada la Teixeta i el Castell d'Escornalbou, pujat per les dues cares. La grupeta va estar formada per 10 integrants: Jordi, Pepe, Oscar, Proa i Judit com a aintegrants de l'A.C. 77,i el Jefe, Jordi Tardiu i Jordi Sala com a integrants de la grupeta Baix Camp, i Dani i jo, que erem "neutrals". Fins a Botarell tot va transcorrer amb calma, i a partir d'allí van començar els palos, ja desde la sortida del poble, fins a dalt de la Teixeta, on es va pujar molt ràpid. Allí reagrupament i baixada fins a Porrera per a tornar a pujar, direcció a Falset, el coll de Falset o Porrera, cadascú li diu d'una manera. Allí molta calma, fins als metres finals on ens vam disputar els punts de la muntanya Tardiu, Pepe i jo, coronant per aquest ordre. Desde Falset fins a Torre de Fontaubella tothom bastant junt, pujant cap a Colldejou cadascú buscant el seu ritme, jo la vaig fer amb Oscar, que ja començava a perfilar-se com la roda a seguir del dia. Baixant de Colldejou cap a Mont-roig, escapada per davant del Jefe, Proa i Judit, i la resta ens vam quedar una mica avituallant, però un cop va començar el pla, el nucli dir de l'A.C.77 (Jordi, Pepe i Oscar) van començar a treballar en bloc per agafar els escapats. De camí a Vilanova d'Escornalbou ja els vam atrapar, i un cop vam sortir del poble, vaig fer el primer palo del dia, per a trencar el reagrupament i posar cadascú al seu lloc; en aquell moment, l'A.C.77 va començar a treballar com a equip i es van ficar a pujar a ritme amb Jordi i Pepe treballant a bloc i a ritme per a l'Oscar, amb Tardiu com a únic Baix Camp a roda. L'escapada només em va durar uns metres, però suficients per a reduir el grup. Un segon palo més endavant per a comprobar els nervis de la gent va contrastar el que era evident: ningú es ficava nerviós encara i tot es guardava per la pujada a la cara dura del Castell. El bloc de l'A.C. 77 em va tornar a neutralitzar, amb Tardiu a roda seva, i em van deixar uns metres, conscient que havia de guardar pel final que quedava i que a dalt hi hauria reagrupament. Un cop van anar arribant tots a dalt, haviem de baixar direcció l'Argentera i després cap a Riudecanyes per a començar l'últim ascens del dia, el Castell d'Escornalbou; i aquí es va produir la catàstrofe: mentre feiem una mica d'avituallament, en el minut i mig que vaig tardar a omplir el bidó i a pujar la cremallera del xaleco, van marxar per davant Pepe, Jordi, Oscar, Proa, Jordi Sala i Dani, i ens vam quedar una mica enrera Judit, el Jefe, Jordi Tardiu i jo. El temps que vam tardar en arrancar, però, ja va ser insalvable, i és que la baixada per l'Argentera s'havia de fer amb precaució per la grava, i un cop allí, baixada a fons cap a Riudecanyes. Impossible atrapar-los ja, fins i tot amb l'ajuda del Jefe,que va ajudar-me a estirar, però tampoc podia demanar-li més. L' A.C. 77 va tirar en bloc i ràpid durant tota la baixada fins a peu del Castell, i allí entre ells es van jugar l'etapa, que va ser per a Oscar; en segon lloc arribava Pepe i tancava el podi Jordi. Durant la pujada només vaig poder atrapar a Dani, i mentre les meves cames em deien "fes-la a fondo", el meu cap em deia "no val la pena", i és que els dos cartutxos que vaig guardar per plantar cara a l'última pujada del dia no els vaig poder ni gastar. Mentre pujava em passaven moltes coses pel cap, pensant en com per una distracció de poc més d'un minut ho havia deixat escapar tot. Un cop vaig arribar a dalt, vaig passar-me al menys més de 3 minuts amb el cap baix; els que hi eren pensaven que estava exhaust, però en aquell moment pel meu cap passaven imatges del que podia haver sigut i no va ser, en una mescla de ràbia, impotència i frustració. Així és el ciclisme, un petit error es paga car, i quan et notes que les cames et van bé i ho perds tot per una distracció et queda un regust amarg. Tot i això, gran part de la jornada va ser molt divertida, llàstima de la part del final. El pròxim dia estaré més atent a tot, no deixaré que em torni a passar.


---- Etapa completada en 4 hores i 46 minuts i 1880 metres d'ascensió durant 112 km, no està gens malament. Proximament penjaré les fotos.