MARXA DE ROCAFORT

27-04-08. Diumenge al matí, a les 6.10 del matí de peu, una mica aviat, però no tant com en les altre dues marxes, que aquesta quedava més a prop. A diferència de Cervera, aquest cop el cap de setmana havia pogut descansar bé a les nits, la son i el descans havien ajudat a regenerar i recuperar el meu cos, i tenía carta verda per a probar-me segons les sensacions i disfrutar de la marxa tan com puguès. Un cop recollit el dorsal, tot a punt ja per arrancar ..... ¡tret de sortida! Aquest cop començava per davant, ben colocadet i a veure-les venir. Ben aviat els que volien la victòria, anaven passant endavant i ocupaven les primeres places. Jo els deixava fer, aquell no era el meu lloc, i a poc a poc, després d'uns primers quilòmetres de gas a fondo, em relaxo una mica i em deixo caure una mica de la part de davant, que encara quedaven 124 km. i calia no abusar. Començava la pujada del coll de l'Arena, 14 km. de pujada fins a Vilanova de Prades, agafava el meu ritme de pujada i ja no em passava més gent, ara em tocava a mi recuperar algunes posicions, però la diferència de quan comences davant a quan comences darrera és que no passes a massa gent, tothom es va colocant al seu lloc. Allí, el Jordi, JR pels amics, es deixava caure una mica i em feia més de la meitat de la pujada, treballant per a mi, generòs en l'esforç, i és que ell el dissabte havia fet Degollaos i aquí només volia acumular km. per Thailandia, i per això era allí amb mí. Un cop coronat el coll, baixada (de les poques parts on descansar de tot el recorregut), però aquest cop la vam fer bastant ràpid que volíem agafar un grup gran que s'havia fet davant i que ens portaria sol fins a peu del següent por, que coronava Senan. Un cop començavem a pujar el coll, quan portàvem la meitat, en Hammer apareixia parat allí, després d'anar amb els primers, ja havia dit prou, que les cames tenen un límit (també havia fet Degollaos el dia abans) i no volia petar. Entre ells dos i jo, fent relleus, coronàvem Senan i allí cometiem un petit error, parar en l'avituallament, on se'ns escapa la gent davantera del grup gran on anàvem, i que s'havia anat trencant durant la pujada. No massa biaxada i els 3 un altre cop fent relleus, atrapant gent i formant un grup, ens plantàvem a peu del coll de Belltall. Allí de nou Hammer i JR generosos de nou, estirant i donant-me descansos generosos en els relleus, coronàvem Belltall i baixavem una mica fins a peu del coll que portava a Forès, 5 km amb rampes del 10% en alguns d'ells i que picava bastant amunt. Aquí és on en JR i Hammer van dir prou, que les seves cames es mereixien un descans, i van deixar-se anar per a tornar a Rocafort, ells ja havien fet la seva feina i jo ara no els podia fallar, després de tota la feina que m'havien estat fent durant 95 km, així que apretada de dents i a gastar un del 2 cartutxos que em guardava per la traca final. Bastant a fondo atrapo el grup que se'ns havia escapat al parar a Senan, i els hi dic adéu, fins a coronar el port amb només 2 persones darrera meu. Ja tornava a estar on havia d'estar, ara calia afrontar la baixada ràpid, però amb precaució per la grava sorpresa que hi havia en alguna curva, no calia llençar-ho tot a terra per anar massa encegat. De baixada ens atrapen 3 ciclistes del grup que havia passat, ens enganxavem a roda i baixant a fondo, un cop a l'última part de pla del recorregut atrapavem gent fins a formar un grupet d'uns 20 corredors. Allí aprofitava per recuperar una mica fins que vaig veure l'encerrona que hi havia guardada pel final: la pujada de les Pinyes, una pujada encimentada i plena de grava, amb uns primers 3 km amb rampes del 18-16-14%, un petit descans i de nou 3'5 km. amb un promig del 6%, al més pur estil Giro d'Itàlia. Al desviar-nos per afrontar els primers km. de paret , sento que la gent del grup comença a bufar i a renegar, però la meva vena massoca em fa treure un somriure dels llavis mentre m'obro una mica del grup per baixar-me els manguitos i obrir-me el xaleco, baixar 2 pinyons i dir adeu mentalment mentre gastava l'últim cartutxo que havia estat guardant; aquelles rampes es valien que les pulsacions anessin a tope, i el fet que ningú d'aquell grup de 20 haguès pogut seguir la roda va ajudar a fer que les meves cames ignoressin el cansanci. Un cop coronat Savallà, només quedava biaxar durant 11 km. fins a l'arribada de Rocafort, i no em pensava deixar atrapar després de l'esforç que haviem fet, tant jo com en JR i en Hammer, es mereixien que acabés donan-t'ho tot també en la baixada. Encara vaig passar alguns ciclistes més, i després de trobar un soci que em donava relleus, vaig arribar mort al repetxó d'arribada, on ho vaig donar tot però el soci va quedar per davant meu, les meves cames ho havien donat tot. Diploma d'or i donuts i coca-cola a saco a la meta, mentre comentava la jugada amb en JR i en Hammer, en Joan, el Tardiu, etc.... Encara estic una mica lluny de poder mirar-me aquestes marxes per la part davantera, però la progressió d'un any a un altre és excel.lent, ara toca mantenir aquesta línia per a poder estar allí davant tans km. on es pugui. Com a prova de cara a Remences, Bonaigua i Quebranta molt satisfet, he vist com i fins a on puc donar gas, i espero millorar-ho d'aquí a la QH, per fer-hi un temps digne.
I també donar les gràcies al JR i al Hammer, sense el seu generòs treball no haguès quedat tan endavant, gràcies copmanys!!
Quan les publiqiun, penjaré les calssificacions, espero tenir-les el dimarts com a molt tard.