24 de març 2008

RESGUARDAT DEL VENT

Avui, després d'uns dies xupant vent per tots costats, no tenia ganes de continuar patint, i com que ha sigut el dia que ha bufat amb més força, he decidit fer sortideta en BTT, que així quedes més protegit i no ho passes tan malament. La sortida l'he fet amb el jefe, per camins voltant La Selva, El Rourell, Vilallonga i Reus, amb pujades i baixades però no massa fortes, que avui es tractava de fer un descans actiu depsrés de tants dies carregant les cames, i a part de quedar protegit del vent, amb la BTT sempre tires de cadencia alta, que va molt bé per a descarregar les cames. El canvi de xip ha anat bé, he disfrutat molt, tot i que a les pujadetes notava les cames carregades, però he arribat content amb les sensacions, tenint en compte tot el volum d'aquests dies podia haver sigut pitjor.








Hi havia moments en que no es notava gens el vent, i es que no hi ha res com el camí fondo per protegir-se.




---- Han sortit 2 hores de BTT amb un total de 38 km. Ara a descansar per a carregar piles i que sigui més i millor!

LA QUALITAT, MILLOR EN COMPANYIA


23-03-08. Un altre dia de fondo dels bons, dels de fer milles i milles per l'interior de la província i buscant terreny ondulat, per a mo deixar que s'adormi el cor. Reunió al matí amb la grupeta A.C. 77 quasi en ple, formada per Jordi, Oscar, Judit, Proa i Pepe, i degut al vent, a buscar una mica de tranquilitat cap a l'interior. Direcció a Vila-rodona, d'allí a Can Ferrer, on tota l'estona es puja i baixa, i des d'allí cap a Aiguaviva, per fer una parada al Vendrell de pa i cocacola, i posar-se en marxa cap a Roda de Barà, on ens vam trobar amb Ninu, i d'allí a Torredembarra, Constantí, La Selva i Reus. Vaig arribar una mica cansat a casa, i és que el cansanci de tots aquests dies ja es començava a acumular a les cames, tot i que em vaig trobar molt millor del que esperava.
















De camí a Vila-rodona, resguardat del vent darrera del Pepe.
















Mmmm..... per quin camí tirem?


















































Ningú es lliura de l'objectiu, jejeje.




























Proa i Judit, la viva imatge del globo vivent.


---- Jornada de fondo i vent completada en 4 hores 39 minuts i 120 km. de terreny bastant trenca-cames.

JA HI SOM AMB EL VENT!


22-03-08. Un cop reunit amb la grupeta A.C. 77, formada aquest cop per Jordi, Oscar, Judit, Ninu i Mise, no ens va quedar més remei que tirar a fer muntanya, ja que el vent ja començava a ser considerable. Vam fer una ruta amb tres colls formada per la Teixeta, coll de Porrera i coll d'Alforja, en busca d'evitar el vent. Entremig, a dalt del coll de Porrera, ens vam trobar amb el que vam batejar com els gossos de Porrera, que se'ns van acostar en busca de menjar, ja que va ser treure els plàtans i les barretes, i començar a llepar-se els morros. Un cop coronat el coll d'Alforja, allí el vent ja tornava a notar-se, i el grup es va dividir: Oscar i jo vam continuar a fer el hamster cap als Castillejos, i la resta cap a casa. Un cop a dalt de la Mussara, i començant la baixada, el vent ja tornava a picar fort, així que baixada amb precaució i un cop a Reus, cap a casa, que ja haviem fet prou milles Oscar i jo.











































Amb la grupeta, de camí a la Teixeta.







































































El grup, coronant la Teixeta.

---- Jornada ventosa completada amb 4 hores 11 minuts i 88 km. de treball de pujada.

DIJOUS, EN BONA COMPANYIA


20-03-08. Dijous el vent ja va començar a fer acte de presència, però encara es podia anar, i després de quedar amb l'Oscar i l'Enic, que havia baixat de Prades, vam anar a fer un tomb per l'interior esquivant el vent i després a fer la Teixeta, que l'Enric encara no l'havia fet. La primera part del recorregut, per La Secuita, Perafort, etc. bastant bé, sense vent, i anant fent als repetxons, on els dos apretaven una mica, i de Reus fins a dalt de la Teixeta, ja el vent picant amb més ganes. A Montbrió l'Oscar es va desviar cap a Cambrils, que havia d'anar al taller a que li posessin la bici a punt, i l'Enric i jo vam fer l'ascenció a laTeixeta, ell apretant al seu ritme, i jo buscant un ritme còmode per fer fons de pujada. Retrobament a dalt, i ell cap a Prades i jo cap a Cambrils, a buscar l'Oscar i tornada cap a Reus. Un dia disfrutant de vida pro sempre es fa a gust!



























































Amb l'Enric durant la part de Riudecanyes a la Teixeta.

















L'Oscar intentant esquivar la foto, però has quedat enxampat!

---- Sortida amb 4 hores i 16 minuts i 106 km., amb el vent tot el dia fent companyia, com a preludi del que ens esperava tota el pont.

DIMECRES, FORÇA

19-03-08. Comencem l'actualització de la Setmana Santa, que han quedat molts dies pendents, i és que quan més temps lliure tens, més coses vols fer i al final no pots amb totes, així que som-hi: el dimecres, sortida amb el trainer Joan, que comença un cicle de treball de força, aquest cop però a dalt de la bicicleta. Amb les cames una mica cansades encara de la pallissa del diumenge, i un cop acabat el treball, tornada cap a casa amb bones sensacions a les cames, tot i que a l'última sèrie la fatiga ja es notava.







A roda del Joan, després de practicar el treball de força sota la seva supervisió.







---- Dia completat amb 2 hores 33 minuts i 60 km., però amb un volum important de força.

18 de març 2008

RELAXANT

Dilluns 17-03-08. Jornada de descans, en aquest cas descans actiu, per a posar les cames a lloc després de tot l'esforç del diumenge. Pensava que estarien pitjor, però un cop la sang ha començat a circular-hi intensament, les sensacions eren millor del que esperava, tot i que es notava la pallisa del dia abans. Sortida per terreny totalment pla, buscant la costa, tirant de cadencia alta per a no carregar-les massa. Relax total, i dimarts relax total del de veritat, que també es mereixen un descans per a poder recuperar del tot i poder toranr a fotre-li canya.








Aquestes dos es mereixen, ara sí, un dia de descans total, que se l'han guanyat.





---- Relaxant les cames per la costa amb 1 hora i 30 minuts i 41,5 km, uns bons estiraments i relax del de veritat.

PEL PIRINEU LLEIDATÀ

Diumenge 16-03-08. Ha arribat el gran dia, avui celebrem el cumple del Pepe, i quina millor manera de fer-ho que amb una ruta de muntanya pel pirineu de lleidatà, més concretament a Llavorsí. Un cop tots a lloc, i preparats per a sortir, ens posem en marxa a les 11 del matí. Desde Llavorsí agafem direcció Tavascan, i des d'allí continuem uns km. fins a trencar a l'esquerra en busca de l'estació d'esquí de Pleta del Prat. Son 10 km amb un desnivell aproximat del 7-10%, amb només un parell de descansos entremig, que acaben igual: curva tancada i paret de més del 10%, així que ja us podeu imaginar. Allí comencen els pals, i tothom va caien al seu lloc. Jo, a darrera, regulant, guardant forces pel que vindrà després, i veient com al davant es van fotent palos fins que les curves tancades ja no em deixen vaure res més. La diferència a dalt, al voltant del minut entre un i altre, així que per haver pujat guardant tampoc està tan malament. A dalt, fotos, avituallament i baixada pel ´mateix camí per on hem vingut, tornant a buscar Llavorsí, i un cop allí, direcció cap a Espot. Després d'uns km. de repetxons d'aquests pestosos, que no semblen que tinguin tanta pendent perque la carretera és ample, però que quan hi ets notes que la cosa enganya, gir a l'esquerra i comença el plat fort del dia: Espot i Llac de Sant Maurici, 14 km, dels quals els 7 primers pertanyen a Espot, i no baixen del 8-10%, i un cop a surts del poble, cap a la dreta direcció al llac, i allí ve el més bonic del dia, 7 km. amb rampes del 18, 14, 16, 13, 15, 12, i els descansos, si es que es poden dir així, ho son perque tenen menys percentatge, no pas perque siguin plans. Només començar la carta de presentació son uns 400 metres aproximadament al 18%, i en aquell moment et preguntes que cony hi fas allí. Un cop superat això, les rampes ja no son tan llargues, però quan passes de l'11% les cames fan mal igual. Allí m'he treobat millor del que em pensava, ja que al primer port havia guardat, i les cames estaven algo fresques. El millor a l'arribar a dalt: tot el llac congelat, un paisatge preciòs ..... Val la pena el patiment. Després de les fotos de rigor, baixada cap a Llavorsí de nou, la jornada està complerta, estic rebentat, les cames fatigades, però m'ho he passat d'allò més bé, ara sé el que son les muntanyes de veritat i no el que tenim per aquí, que està molt bé, peró els hi falten km ... ja penso en la pròxima sortida que farem així, segur que tornaré a partir, a passar-ho malament, a pensar en ficar el peu a terra, em plouràn més pals que mai perqué ja no tindré el factor sorpresa al meu favor, però segur que quan ho tingui fet, tornaré a pensar en repetir, com aquesta jornada.

---- Jornada d'alta muntanya completada en 5 hores, 118 km. i 2310 metres de desnivell acumulat.

P.D: Quan tingui les fotos, les penjaré per a que tothom les disfruti, he tardat a penjar la sortida al blog perqué realment aquest cop he acabat cansat.