ACTIVITATS INDOOR

Al llarg de la temporada, et passes hores i hores dalt de la bici, pedalant i pedalant i acumulant km. El problema però, ve quan durant alguns dies està plovent i et dificulta poder entrenar a l'aire lliure. Si plou durant tres o quatre dies seguits, no em queda més remei que posar-me el xubasquero, mentalitzar-me, i sortir a mullar-me algun dia, ja que no em puc estar tres dies seguits fent rodillo. Per sort però, hi ha altres activitats perfectament compatibles amb el ciclisme i que, a banda d'estalviar-te estar fent rodillo un parell de dies seguits, sumen com a entrenament i et permeten desconectar de la rutina de pedalar i pedalar cada dia, per molt que t'agradi. Alguns prefereixen anar al gimnàs a castigar les cames, altres sortir a caminar i torturar-les pujant escales, altres prefereixen la natació, etc .... o combinant algunes d'aquestes. Jo personalment, ja fa un parell d'anys que em dedico a anar al gimnàs i a nedar, per aquest ordre, establint una rutina de peses + natació en el meu entrenament. Això et permet, a més, que en els dies d'hivern que plou, lliurar-te d'una bona remullada i estalviar-te algun refredat molest, ja que és estrany (però no impossible) que estigui plovent durant una setmana seguida. Aquestes setmanes nadalenques, quan tenia alguns dies lliures per aprofitar i pedalar, ha estat plovent (i de moment aquesta setmana encara ho fa) així que no m'ha quedat més remei que refugiar-me al gimnàs i la piscina, esperant que el sol sortís aviat.





---- Avui un dia més d'activitat indoor, sumant piscina i gimnàs. A veure si demà el cel es comporta una mica i podem sortir a pedalar.

BON NADAL!!!!

Molts dies sense actualitzar, però entre la feina, els entrenaments i algun que altre motiu personal, no he tingut massa temps per a dedicar-m'hi. A partir d'ara, que la cosa s'ha normalitzat i tranquilitzat una mica, continuaré afegint entrades i vivències del dia a dia del biciclista. Primer que tot, desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones festes, espero que us facin regalets i que la pluja no us faci tirar massa de rodillo. Jo portava una setmana sencera indoor, fins que avui hem aprofitat que sortia el sol per a entrenar a l'aire lliure (com ho trobava a faltar) i ja que havia fet fred els dies anteriors, hem anat a pujar un port i a veure una mica de neu. Un cop fetes les fotillos, cap a casa a dinar, que aquests dies és un no parar de menjar, menjar i menjar, i alguna copeta que altra que cau de més. Per sort, ja hem fet una mica de lloc a la panxa, i així el menjar passa millor. Bon Nadal a tothom!!!!

PSSSSSS .............

El sorollet del cap de setmana. Havia decidit donar el tret de sortida a la temporada hivernal aquest cap de setmana, coincidint que començava el mes de novembre i a més el temps acompanyava, però es veu que no havia de ser tan bo com pintava. Fins a 4 vegades vaig punxar, repartides equitativament entre els dos dies. Les dues primeres el dissabte, les dues a la roda de darrera, i a la segona era impossible arreglar el tubeless, així que com estava lluny de casa, a tirar de mòbil i que em vinguessin a buscar (era la primera vegada que havia de fer una cosa així, però bé, sempre hi ha un primer cop, no?).

El diumenge em vaig proposar recupera el temps que m'havia faltat el dissabte, i un cop substituïda la roda del darrere per una que em van deixar, a rodar un altre cop i a intentar complir amb el proposat. Doncs bé, quan portava una mica més de dues hores, un altre cop el punyetero sorollet, un altre cop la roda de darrera, i jo pensant: no pot ser!! Aquest cop al ser coberta normal, molt més fàcil d'arreglar, en breus minuts ja estava rodant de nou, quan de sobte m'adono que la roda de davant havia perdut aire. No pot ser, un altre cop no!! Jo sense camères de recanvi, i la roda de davant que perdia. Havia decidit inflar-la, tornar cap a casa, i acabar el que em tocava fent rodillo, però finalment, vaig parar un parell de cops més a inflarla de nou i vaig poder acabar l'entrenament que m'havia proposat, ja que l'aire encara anava aguantat una bona estona a la roda.

Ben entrat el matí, quan sortia de casa i encara estava una mica atontat per haver anat a dormir una mica més tard de l'habitual per celebrar la castanyada (res de halloween ni històries, de tota la vida es diu la castanyada), el cel estava blau i sense gairebé ni un núvol.

Jo i la meva ombra hem compartit moltes hores aquest cap de setmana; feia temps que no passava això, ara ja es pot dir que el hamster torna a donar voltes per les carreteres de la província.

Em deixen una roda per a poder sortir a rodar el diumenge, i també la punxo. En un primer moment ràbia, però després, m'ho vaig agafar amb humor i vaig estar rient durant la part final de l'entrenament.

Cap a les dues de la tarda, el cel ja es començava a tapar: anunciava que aquest mini-estiu ja tocava a la seva fi i arriba ja el temps propi de la tardor.

A les dues i mitja, aquesta era la situació: els núvols cada cop eren més densos,el cel ja estava pràcticament tapat, i les muntanyes estaven tapades. Per sort ja acabava l'entrenament i tornava cap a casa.

---- En fi, que l'estrena de la temporada d'hivern no va anar tan bé com jo pensava, però firmo ja mateix que tots els meus problemes durant l'hivern siguin només punxades. Ara a continuar amb la preparació, amb més ganes i il.lusió que mai!!!

RUTINA

A poc a poc, tornem a la rutina. Encara sortint a rodar dia si dia no, mentre em vaig acostumant a pedalar i agafant to a les cames, els caps de setmana han variat una mica: ara toca anar a dormir aviat una altre vegada com a mínim un dels dos dies, per a poder fer alguna tirada llarga i anar agafant fons de nou. El dissabte al matí, en companyia de Jofre i Iñaki, vaig rodar en paralel amb el primer mentre comentavem com li havia anat la temporada 2009 de BTT, i els objectius que es marcava de cara al 2010, que espero que li vagi igual de bé o millor que aquesta. Iñaki es va estar reservant a roda dels dos durant bona part de la sortida ja que el dia següent prenia part a la marxa de BTT de Bellmut del Priorat, on la mala sort el va tornar a perseguir i va punxar als 8 km. De totes maneres, ell no perd la il.lusió i les ganes de seguir disfrutant d'aquesta modalitat que acaba de descobrir, i estic segur que a la pròxima tindrà més sort i podrà acabar ja una prova. Jo per la meva banda, em dedico a la meva, anar fent i anar sumant, com les formiguetes, que cal acumular hores i km a les cames.

Atenta a tot: mentre jo preparo la bici i tot el que em fa falta per a sortir, ella sempre està atenta a tot, no se'n perd ni una. Crec que li compraré una bicicleta petita a veure si em vol acompanyar algun dia, jejeje .....

De tornada cap a Reus, una mica de vent de cara, com sempre, així que vaig aprofitar per a posar-me a roda d'aquest parell una estoneta, que també em tocava.

---- Ja queda poc per a acabar Octubre, a poc a poc recuperem to i sensacions, així que una setmaneta més de transició i donarem el tret de sortida al que oficialment es coneix com a hivern.

AGULLETES

Feia ja molts mesos que no tornava a tenir mal de cames, a no tenir agulletes, les cames no em feien mal al pujar les escales ...... però de nou totes aquestes sensacions "desagradables" han tornat, després d'uns quants dies rodant per a tornar a adaptar-me a la bici. Estic content, perqué vaig recuperant la normalitat, dia a dia i de mica en mica. Ara molta gent fa el descans, o aixeca el peu, per a recuperar de la temporada passada, però en el meu cas, tot aquest mes me l'he passat retrobant sensacions que ja havia oblidat. En quant acabi el mes d'octubre, a tornar a començar de nou, a fer l'hiver propiament dit, i a carregar les piles (i les cames) per a una temporada que serà dura, molt dura ...... però molt il.lusionant!!

Aquesta foto és d'ahir dimecres: després de ploure fins a mig matí, sortia de casa amb una imatge enganyos, el cel ja sense núvols amenaçants, un dia tranquil ..... doncs no, perqué el vent ja començava a castigar, tot i que encara no ho feia amb força; és la creu dels que entrenem per la zona de l'Alt i el Baix Camp.

Tornar a rodar per "l'arcén", una sensació molt agradable i que no té preu!

UN DIA GRIS, PERO MOLT FELIÇ

Tal i com diu el títol del post, avui ha sigut un dia molt feliç, tot i que el cel no acompanyava. Després de 9 setmanes, he decidit no esperar fins a tenir l'alta del metge i he sortit a rodar. Només ha sigut una hora i quart, però tornar a recuperar la sensació de llibertat que tens quan ets a dalt de la bici, que sembla que podries arribar a la fi del món (o si més no, a la fi de les carreteres) només pedalant, no té preu. Sobren més paraules ........

Si la fisio veu aquesta foto em mata: rodant per la carretera, i sense les mans al manillar.

ELLA NO ENGANYA

La bàscula no enganya, ella sempre diu veritats, i de vegades pots estar-hi d'acord, i de vegades no. Prop de 8 mesos parat, donen per moltes coses, i una d'elles és guanyar pes; recordo que abans de "trencar-me", al febrer, estava al voltant de 65 kg, afinant ja pel començament de la temporada, i resulta que ara estic 6 kg per damunt d'aquest pes. El que passa que aquests kg son enganyosos, ja que el cos ha perdut massa muscular i ha guanyat greix, i per tant, realment son més de 6 kg els que m'he engreixat; no sé si és bo o dolent, però la gana no la perdo i he continuat menjant igual que quan entrenava (val, he de ser sincer, també han passat factura els "entrenos nocturns", però es que soc jove, tampoc era qüestió de quedar-se a casa tot aquest temps, no?). Desde fa uns dies, amb el rodillo, ja he pogut anar controlant una mica el pes, però tinc decidit que a partir d'avui ja començaré a rodar. A rehabilitació m'han dit que estic quasi curat, així que ja no esperaré a que d'aquí 8 dies el metge em doni l'OK. Aniré amb compte de no caure, crec que més mala sort ja no es pot tenir i ara em toca una bona ratxa i llarga, i començaré a agafar to per l'any que ve, que em farà molta falta.

Ara només cal deixar que les hores dalt de la bicicleta i la meva genètica de "Fido Dido" facin la resta per a tornar a baixar a un pes òptim; això sí, a poc a poc, sense obsessionar-se tampoc en perdre'ls tots en poc temps.

SENSE PARAULES

Avui he conegut la tràgica notícia de que en Xavi Novell ens ha deixat, degut a un accident de trànsit mentre entrenava. No hi ha paraules per a descriure la sensació de ràbia i impotència quan passa una cosa així, tampoc tinc les ganes ni la motivació suficient per a intentar buscar-les.

No el coneixia personalment, només vam intercanviar quatre paraules a la Terra de Remences i seguia el seu blog habitualment, però tothom que el coneixia deia que era molt bon paio i no n'he sentit cap paraula dolenta. Des d'aquí, donar el pèsam a la seva família i amics més pròxims.

Descansa en pau, Xavi Novell, descansa en pau Masaai.

ENCARA FALTA UN MES ....

Ja m'han tret el guix, ja començo a fer vida quasi normal, però encara no em deixen sortir amb la bici per la carretera. Potser exageren una mica massa, fins el 14 del més que ve no tinc visita (que espero que sigui l'última i definitiva) per a que em donin l'alta. Em van dir que tocava fer rehabilitació (d'acord totalment) i que no agfafes pes ni fer bici de carretera fins al cap de 6 setmanes (d'acord en part, però segueixo pensant que 6 setmanes és massa temps, tot i que els metges sempre es volen curar en salut), que si tenia una caiguda la fractura podia ser molt pitjor. Així que 12 dies després de treure'm el guix, avui per fi he començat amb la rehabilitació (vregonyós com va la seguretat social, però no vull entrar massa en el tema que donaria per moooolts posts), han sigut 45 minuts una mica dolorosos, tot i que han vist que he recuperat molta mobilitat al braç, i això és per estar contents. Seràn tres setmanes de treball a l'hospital i a casa (molt important aquest últim, i que m'estic currant des d'avui), i després a esperar fins la setmana següent la visita del metge. M'han dit que puc fer bici estàtica, així que començaré a fer bici a dalt del rodillo fins que aques tregui fum, a l'espera d'anar avançant una mica la forma "zero" que tinc desde que em vaig lesionar pels voltants de febrer i així no deixar tanta feina acumulada al començar a fer l'hivern. Espero que a partir d'ara, tot siguin ja bones notícies, oblidar aquesta nefasta temporada 2009 i compartir amb tots i totes les aventures i desventures dalt de la bici.

Per a que pogueu comparar el que es pot arribar a perdre en un mes i poc sense utilitzar una extremitat, aqui teniu una foto del braç bo ...........

....... i aqui una del braç dolent, només veient la diferència entre l'avantbraç, ja us podreu imaginar com deu ser entre el biceps i triceps d'un braç i l'altre. A treballar a tope per recuperar el to muscular i, sobretot, els moviments de rotació.

Com que havia d'estar un mes de baixa, em vaig comprar aquest llibre que ja feia temps que li anava darrera, amb l'intenció de fer els dies menys avorrits, i em va enganxar tant, que me'l vaig acabar en només sis!! El recomano a tothom, és una bona manera d'apendre a veure la vida sempre en positiu i de no rendir-se fins al final.

----- Primer dia de "contacte" amb la bici després de quasi set setmanes parat, estic fet caldo físicament, així que de moment amb 45 minuts n'he tingut més que suficient, i cap al final notava que les cames se'm cansanven!! Tot i ser depriment, de mica en mica aniré acumulant minuts dalt del rodillo, mentre no pugui sortir a la carretera, però ara no cal abusar.

"PONGO UN CIRCO Y ME CRECEN LOS ENANOS"

Aquesta frase, que no sé de qui és, resumeix perfectament el que està sent per a mi el 2009. A poc a poc estava recuperant-me de la lesió, després de molts mesos d'incertesa fins que he anat a parar a mans d'un bon fisio, i quan semblava que ja estava a punt de començar a entrenar (el que és pròpiament entrenar, poden apretar i fer gas sense patir per cap molèstia ni dolor), aquest migdia tinc una caiguda tonta amb la moto. Diagnòstic: el cap del radi del colze dret trencat i 3 setmanes amb el braç enguixat, i després a començar rehabilitació, tot i que encara no estarà curat, per a que els lligaments i músculs no s'atrofiïn. Ara sí que ni bici ni res, no em plantejo fer rodillo de moment fins que em deixi de fer mal, i el guix a més és molt incòmode i pesa. De totes maneres, tres setmanes més sense bici tampoc passa res ja, em dedicaré a caminar, i fer coses semblants, i sobretot continuar fent vida social.

M'havia promès no ficar res al blog fins que no estigues ja curat del tot, però aquest nou contratemps ha fet canviar les intencions. Això sí, m'ho he agafat amb molt bon humor perqué no val la pena desanimar-se, sempre podia haver sigut pitjor.

En espera de que la meva sort canviï ja definitivament, em plantejo ficar una petita carpa al jardí a veure si hi creix algo, i em puc treure alguns eurillos, jejejeje ....

P.D: que lent s'escriu amb la mà esquerra, espero anar dominant més dia a dia ..........

FINS QUAN?

Fins quan haurem d'aguantar els conductors que ens insulten i ens fan gestos no massa agradables amb els dits?

Fins quan haurem d'aguantar els retrovisors dels nens "macarres" (i els no tan nens també) passant a pocs centímetres del nostre manillar només perqué volen demostrar-li a la novia que controlen com un pilot de F-1?

Fins quan haurem d'aguantar les pitades, els insults, i els gestos amb els dits dels pares de família que porten la dona i el nen al costat?

Fins quan haurem d'aguantar que es saltin "cedas", línies continues, prohibicions d'adelantar, i un llarg etc. de marques i senyals viàries?

Fins quan haurem d'aguantar que massa sovint ens assabentem que han atropellat un ciclista?

Crec que ja n'hi ha prou, que ja hem aguantat massa i que ja va sent hora que els conductors siguin una mica més respectuosos amb els ciclistes, que no els costa tant deixar-se l'agressivitat i les ganes de córrer a casa, que no costa tan respectar les senyals i les marques viàries, que no costa tan compendre que nosaltres l'únic "xassis" que tenim és el nostre cos, i que si ens tanquen expressament, ens donen un ensurt o ens atropellen, tenim les de perdre i ens podem fer molt de mal, o fins i tot, quedar-nos allí.

No entenen que el fet de posar-se al volant no els dona dret a creure's més que qualsevol altre cosa petita (en aquest cas, els ciclistes)?

No entenen que per a demostrar que controles al volant hi han els circuits, a on pagues i no poses en perill la vida de ningú (en tot cas la teva pròpia si vas al volant)?

No entenen que estàn donant un exemple vergonyòs al seu fill que va assegut darrera, i que ell ho pot pendre com un exemple de model de conducta, i el dia de demà tornar-se pitjor que ells?

No entenen que les senyals i marques hi son per alguna cosa, i que per molt que siguem més petits i tinguem algo més de mobilitat, això no els dona dret a saltar-se-les?

No entenen que si piquen amb nosaltres poden fins i tot destrossar una família?

No tinc cap dubte que de tot això se n'ha escrit ja molt, i que no arreglaré gens les conductes de tots aquest individus, ja que el seu coeficient intelectual els arriba el just per a teclejar una direcció a internet i mai llegiràn això, però volia demanar una mica de respecte cap a nosaltres i si alguna de les persones que passen pel blog i no són ciclistes ho llegeixen, que mai facin alguna de les coses que he ficat a dalt.

Aquest matí una amiga i companya de grupeta, la Judit, ha tingut un accident per culpa d'un conductor imprudent quan sortia a entrenar. Podia haver sigut molt pitjor, però de moment la deixen sense la il.lusió de correr la Bira, una cursa que tenia marcada al seu calendari en vermell desde l'octubre i per a la que s'ha estat preparant a fons, per a fer-ho el millor possible (i no tinc cap dubte que ho haguès fet). Seràn unes setmanes molt dures, però des d'aquest blog donar-li molts ànims i desitjar-li que es recuperi el més aviat possible, que amb el seu esperit de lluita i superació, segur que estarà donant guerra abans del que li diguin.

MOLTS ÀNIMS JUDIT!!!

UN PETIT "GUIÑO"

El meu cosí Jordi va dedicar part de l'editorial de la setmana passada de la pàgina reus24, on es parla dels clubs de la ciutat de Reus, als ciclistes. Tenint en compte la poca repercussió que, per desgràcia, té actualment el ciclisme, el fet de que es parli d'aquest esport en un medi d'un àmbit tan petit ja és un èxit, i a veure si de pas consciencien a alguns conductors per a que ens respectin més. A continuació us reprodueixo el text:

font: www.reus24.com

I ens queixem del ciclisme

"Aquesta nit passada he estat parlant amb un cosí meu, a qui li agrada això de la bicicleta. En un principi pensava que ell, quan va voler traspassar la frontera de l’oci a la competició, estava boig. Que s’introduïa en un esport, el ciclisme, on l’abús dels organitzadors de les curses, que cada dia ploren buscant el seu benefici econòmic i no pas la promoció esportiva dels equips i esportistes que hi prenen part, és patent.

Tot i estar en època de crisis, l’exageració, a l’hora de queixar-se de les regles del joc –recorreguts, calendaris o preu del material -, només es en alguns casos màrqueting per fer publicitat. O fins i tot, que els mateixos ciclistes siguin perseguits, com a ‘capos’ del narcotràfic fa que es parli de ciclisme, encara que sigui malament. Amb tot això, podrien tenir prou arguments per deixar la bicicleta de banda.

Si ho pensem fredament, ells, els ciclistes, no ens molesten quan anem amb cotxe -si fem cas a les senyals que regulen el transit d‘algunes carreteres –, sinó que som nosaltres els que volem anar més ràpid, ja que una via publica és de tots. O no?

El temps, però, m’ha demostrat que, sempre, paguen justos per pecadors. Que no tots els que corren en bicicleta, o fan més de 100 quilòmetres diaris, són uns drogoaddictes que busquen la fórmula miraculosa, tot i que són perseguits com a tals.

La conversa que vaig tenir amb el meu cosí Oriol em va fer veure que, quan t’agrada alguna cosa, tot i els impediments i la insistència per buscar el teu lloc, la implicació amb el que estàs fent o les ganes de fer-ho el millor possible, sempre, amb les regles del joc a la mà, et portarà a aconseguir els reptes que et vulguis proposar.

Aquesta reflexió m’ha fet pensar amb el Reus Deportiu d’hoquei patins. Sobretot el d’aquesta temporada. Us en recordeu quins eren els objectius abans de començar? Quants de nosaltres hem criticat el joc de l’equip durant aquests 9 mesos? Quants de nosaltres vam creure, des de el principi, o la meitat de temporada que, al final, seria una campanya històrica? Qui pensava al mes de setembre que seríem CAMPIONS DEL MON I CAMPIONS D’EUROPA, 37 anys desprès?

No sé si aquest estiu vindran els famosos ‘vampirs’ del ciclisme a les cases dels jugadors d’hoquei a treure sang, perquè a molts ja els han buscat durant la temporada. Però nosaltres només els hi podem donar les gracies als nostres jugadors. L’any vinent tornarà el Tourmalet, el Mortirolo i els partits contra el Barça, però mai que mai s’hauria de posar en dubte la implicació d’un grup com el del Reus Deportiu es pot posar en dubte com s’ha fet enguany."

Jordi Benavent
Cap d’Esports de Canal Reus TV

REMENCES 2009

Un finde diferent el del cap de setmana passat. Com que encara no puc pedalar, doncs a acompanyar els colegues a una de les marxes més boniques i dures de Catalunya: la Terra de Remences. Us deixo algunes fotos del que va ser el cap de setmana:

En arribar de sopar ens trobem això a la tele; vaig recordar-me d'alguns colegues "blancs" de Reus.

Un paio complet: fotògraf i avituallador, jejeje.

Primer grup passant per Bracons.

Xavier Tondo, un crack dins i fora de la carretera, juntament amb Antonio Miguel, al primer grup.

Segon grup.

Tercer grup.

JR.

Trainer Joan (esquerra) i Francesc Bardina, del Riudecols, dos cracks de les marxes.

En Gubi, sempre animant estigui al grupet que estigui.

Jordi Tardiu (esquerra) i Ninu (centre).

Mauricio Muller (Azysa) que va enganxar a Bracons per acompanyar aquest colega, "fumant" una mica.

Jordi Sala.

Hammer Juanes.

Vanderrubio, o JR2.

Edu Ararà.

Espartacus August.

Joan Mèlich, bona planta dalt de la bici. Segueix així company!

El Jefe, pujant al seu ritme, i encara superant bastanta gent més jove que ell.

Vanderrubio i Iñaki, qui té els pernils més dobles?

S'ha escapat Zangief de l' Street Fighter? jejeje....

Al vespre, per rematar, a veure el futbol al Pileé, el pub per excelència per aquestes cites. Totti, aquí tens la foto amb la samarreta, tal i com em vas demanar; la setmana que ve segur que anem a pitar, no pateixis.

LA CORSA ROSA

Avui comença una nova edició del Giro d'Italia. És una cursa que a mi, personalment, m'encanta, té algunes coses que la fan especial, per damunt fins i tot del Tour (és més mediàtic, però no té algunes de els coses del Giro). Els tifosi a banda i banda de les carreteres, les etapes amb emboscades finals, les muntanyes mítiques, els corredors italians sempre amb el ganivet a les dents quan es tracta de la seva cursa, .... Si fos PRO, seria la prova que em faria més il.lusió disputar, sense cap mena de dubte. Avui arrenca la prova, que per sort podré seguir per Eurosport, ja que finalment TVE no s'ha dignat a ficar-la entre la seva programació, així que no em quedaré sense les meves dosis de cursa italiana a les tardes, i més ara que encara no puc entrenar, així que aquest any podré seguir les etapes en directe i no caldrà tirar de DVD (que logicament continuaré gravant les etapes interessants).

Avui per començar, la crono per equips, i a la quarta etapa ja el primer final en alt (veieu com és molt emocionant). Deixo oberta l'enquesta sobre qui creieu que s'emportarà el Giro del Centenari, durant uns dies, a veure qui l'encerta.

37 ANYS DESPRÉS .....

Per sort o per desgràcia, Reus és una ciutat amb tradició de hoquei patins. Desde que era ben petit, sempre he notat com aquesta ciutat respirava hoquei, i qualsevol triomf del Reus, per petit que fos, era motiu de celebració. Però hi havia una copa que es resistia, de vegades tan a prop i de vegades tan lluny, però que semblava que estava destinat a no guanyar-la mai més. Han hagut de passar 4 decàdes, però finalment la història ha fet justícia amb aquest equip i han guanyat la setena Copa d'Europa. L'alegria en veure com els gols de Gual i Pedrito en la tanda de penals feien que es proclamés de nou campió d'Europa, després de tants anys i de patir tan contra el Vic, va ser enorme. No tinc paraules. Molta gent com ma mare, seguidors desde petits i de fa molts anys, ja es pensaven que no tornarien a veure al capità del Reus aixecant aquest trofeu; doncs bé, ja la tenim aquí, i a més a més en color.

Ojalà en vinguin més, com la Lliga, on la bèstia negra, el Barça, ja fa més de 10 anys que té l'hegemonia. Ojalà aquest any tot canviï, i tornem a sortir a pitar, a celebrar un altre títola la Plaça Prim i a omplir la Plaça del Mercadal de gent. Diuen que l'afició de Reus som una mica hooligans, que sempre la liem, que som uns bèsties, però és que de vegades ens deixem emportar massa per la passió que sentim pel nostre equip; jo defenso que la gent siguem passionals, animem, cridem i insultem al rival, però sempre sense mala fe i sense arribar a la violència. Com a afició som l'enveja del clubs d'hoquei, ja voldria el Barça, aquell equip fet amb diners que provenen del futbol (es tan trist que un equip que no s'autofinança guanyi competicions a cop de talonari, i això inclou el bàsquet, handbol, etc....) i que se suposa que és el rei de l'OK Lliga, una afició com la nostra.

Divendres li faràn el passadís al Reus, a més a més al Palau Blaugrana i davant de tota l'afició culé, la pregunta que em faig és si TV3 tindrà el que cal tenir per emetre el passadís o potser ficarà un tall publicitari i tornarà a conectar al minut 1 de partit? Si fos al revés, no dubto gens de que emtrien el passadís, però en aquest cas, ho faràn? Jo espero que sí, i us seré sincers: el disfrutaré.

---- Aquest és un post una mica atípic, que res té a veure amb el ciclisme ni el que l'envolta. Tampoc soc un gran entés en hoquei, només volia plasmar l'orgull que sent aquests dies la ciutat i la gent de Reus pel títol aconseguit el cap de setmana. FORÇA REUS!!!

EXACTAMENT, ES AIXÒ

Molta gent m'ha estat preguntant aquests dies que és exactament el que em passa, que és le que tinc. No ho sé explicar massa bé, bàsicament perque de medicina no en tinc ni idea, i a més és una lesió poc freqüent i en una zona poc habitual, i que costa visualitzar mentalment quan l'intentes explicar. És per això que buscant per internet (aneu amb molt de compte amb buscar lesions per internet, trobareu moltes barbaritats) finalment he trobat un article que explica de forma molt precisa la lesió que tinc. Com que la majoria dels que us heu interessat sou lectors del blog, us penjo l'article, encara que és una mica parrafada. Gràcies a tots i totes per l'interés de la meva salut, espero poder donar-vos alegries el més aviat possible, tot i que el temps de recuperació és llarg.

Info: http://elblogdepacogilo.blogspot.com

"Disfunción de la articulación sacroilíaca

Sacroiliac Joint Dysfunction

La cintura pelviana no es una pieza ósea unificada, sino un conjunto osteoarticular, que une el tronco con los miembros inferiores , que requiere de características antagónicas, solidez (para soportar el peso de cabeza, tronco y miembros superiores) y flexibilidad (para adaptase a los movimientos inducidos por el tronco y los miembros inferiores).

Esto determina que esta región está influenciada por diversas tracciones y presiones durante las diversas solicitaciones biomecánicas. La solidez la aporta un potente sistema ligamentario y la flexibilidad necesaria la proveen las articulaciones sacroilíacas con micromovimientos. Estas articulaciones al adaptar los movimientos de tronco y miembros inferiores son articulaciones de amortiguación.

La articulación sacroiliaca (SI) es aquella que conecta la espalda y la cadera. A diferencia de otras articulaciones rodeadas por músculos, esta se apoya predominantemente en los ligamentos. No pueden moverse aisladamente, individualmente, en forma independiente de otras regiones, pero la movilidad es permanente adaptándose a las diversas acciones corporales.

El movimiento es inducido por cadenas miofasciales ascendentes y descendentes, que adaptan biomecánicamente la pelvis a los diversos requerimientos. Por lo que estas cadenas conformadas por tejido muscular y conectivo también pueden transmitir tracciones anómalas que determinan disfunciones iliosacras o sacroilíacas.Al referirse a las disfunciones de la articulación sacroilíaca se debe clarificar si la hipomovilidad la determina la fijación del ilíaco en relación al sacro (disfunción iliosacra) o del sacro en relación con el ilíaco (disfunción sacroilíaca).Es sumamente importante poder identificar específicamente cual es la alteración biomecánica, ya que puede ser provocada por cadenas lesionales diferentes (ascendentes o descendentes), por lo que el abordaje de tratamiento debe ser el adecuado, acorde a la biomecánica lesional.

En las disfunciones iliosacras siempre están implicados los músculos psoas e ilíaco , ya que en las rotaciones póstero-externas tiene un papel protagónico la porción que se inserta en el raquis lumbar (psoas, de dirección oblicua de arriba hacia abajo, de atrás adelante y de adentro-afuera), mientras que en las rotaciones antero-internas lo tiene la porción que se inserta en la fosa ilíaca (ilíaco, de dirección oblicua de arriba hacia abajo, de atrás adelante y de afuera-adentro).El tendón terminal de este conjunto muscular recibe los fascículos internos (pertenecientes al psoas) que siguen un trayecto oblicuo hacia fuera, mientras que los externos (pertenecientes al ilíaco) el trayecto es oblicuo hacia adentro. El tendón terminal se incurva sobre la articulación coxofemoral (separado por una bolsa serosa) cambiando la dirección, ya que se dirige hacia abajo, hacia fuera y hacia atrás para insertarse en la cara posterior del trocánter menor (se continúa en forma intraósea por las fibras de Sharphey).

El psoas para cumplir la función principal, que es la flexión de cadera, puede tomar punto fijo lumbar o femoral.

Tomando punto fijo lumbar produce la flexión de cadera como parte de la cadena recta anterior, por lo que se aúna con el recto anterior del abdomen para llevar a la convergencia de los cuerpos vertebrales lumbares. Produce de esta manera cifosis lumbar con inclinación homolateral, con respecto a la rotación queda equilibrada por la inserción en la apófisis espinosa de los fascículos del dorsal ancho.Tomando punto fijo femoral produce lordosis lumbar por aunarse a la cadena recta posterior. Con el sujeto de pie colabora en el mantenimiento de la postura erguida.

El músculo ilíaco comienza la flexión de cadera, por la dirección de sus fibras cortas, luego lo releva el psoas.La rotación femoral que produce este conjunto muscular ha sido un tema controvertido por diversos autores. Ya que si bien la inserción en el trocánter menor (que está ubicado en un plano óseo posterior) produce a la contracción una rotación externa, como el tendón terminal se refleja sobre la cabeza femoral (separado por una bolsa serosa) produce sobre ella una retropulsión, por consiguiente una rotación interna femoral. Esto varía con los grados de flexión de cadera, dado que cuando ésta aumenta el tendón ya no se enrolla alrededor de la cabeza y produce claramente una rotación externa.Con respecto a las rotaciones ilíacas los músculos psoas e ilíaco también actúan antagónicamente. El psoas, generalmente en las disfunciones, por actuar sobre articulaciones vertebrales y coxofemoral, forma una arco de medio punto y participa de la cadena recta anterior, funcional de flexión, induciendo el hueso ilíaco a la rotación posterior.

El ilíaco, en las disfunciones, actúa no sólo sobre la coxofemoral, también se aúna a la cadena recta funcional de flexión, pero toma punto fijo en el trocánter menor induciendo al hueso ilíaco a la rotación anterior.Por lo que en las disfunciones iliosacras el tendón de inserción en trocánter menor está sujeto a tracciones anómalas que producen un estímulo nociceptivo en el periostio y en las fibras de Sharpey. Esto determina una disminución del umbral de dolor, por consiguiente un aumento de sensibilidad dolorosa sobre el trocánter menor.

Cuando los ligamentos de la articulación sacroiliaca se irritan, tanto por un desequilibrio estructural como muscular, se produce esta lesión deportiva conocida frecuentemente como disfunción de la articulación sacroiliaca. El dolor se localiza normalmente en la zona lumbar de la espalda baja, justo encima de la cadera, y es un dolor sordo, pero puede volverse agudo si prosigue el entrenamiento. A veces el dolor puede irradiarse a otras zonas de la cadera y de la espalda. La articulación sacroiliaca no es la única involucrada, existe también debilidad muscular o problemas estructurales; algunas veces ambos.

Debido al pobre aporte de sangre a los ligamentos en la espalda baja, el camino hacia la recuperación completa puede tardar algún tiempo, pero un tercio de estas lesiones pueden atribuirse a desequilibrios estructurales que requieren un tratamiento relativamente sencillo. Diversos estudios han demostrado que la manipulación quiropráctica , conjuntamente con ejercicios de estiramientos de la espalda y de fortalecimiento puede ser muy eficaz.

Recomendaciones

- Localiza y corrige cualquier desequilibrio estructural en tus movimientos ciclistas o de carrera a pie (tales como los causados por diferencia en la longitud de las piernas), - Procura que tu médico o el osteópata localice los desequilibrios, para que te recomiende maneras de corregirlos o de limitar su impacto.

- Si montas en bici, controla tu posición sobre el manillar de la bicicleta: ¿es incómoda y te causa dolor de espalda? Si es así, será mejor sacrificar un poco de aerodinámico en pro de una mayor comodidad y salud.

- Por otra parte, hay que identificar y fortalecer cualquier músculo débil que pueda causar problemas. - Con un régimen que mejore el estiramiento y el fortalecimiento de la zona lumbar de la espalda cuando se está sano, se evitan la mayoría de problemas de espalda.

Sacroileitis

(Sacroiliac Joint Pain)

Existen dolores en la zona lumbar que se confunden con otros que causa la columna vertebral, entre ellos están los que se producen en las articulaciones sacroilíacas, esas que están a la altura de la pelvis; esta articulación se forma entre el hueso sacro, que es el que está por encima del coxis y el hueso ilíaco.

El sacro es un hueso formado por 5 vértebras que se han unido con la finalidad de darle base y sustentación a la columna vertebral, este hueso, se articula con otros 2 llamados coxales y que al unirse forman la pelvis.

La inflamación de esta articulación se llama sacroileitis y se produce generalmente con un "mal movimiento" por levantar un bulto pesado, rotar la pelvis y la cintura inadecuadamente, trastabillar, tropezar al caminar o por traumatismos con golpes directos como caídas de sentado, otros son los microtraumatismos que se dan en los casos de estar mal sentado durante un tiempo prolongado en un asiento duro al que uno no está acostumbrado. Muchas veces el individuo se despierta por el dolor intenso después de moverse mal en la cama; también las afecciones reumáticas tienen gran influencia.

Los dolores son bastante característicos pues a diferencia de los que provienen de la columna, estos se concentran más abajo, hacia la región glútea en su parte central , la molestia es intensa al palpar la articulación, da incomodidad al estar sentado obligando al individuo a cambiar de posición permanentemente. El paciente siente que no puede enderezar la espalda y pierde la curvatura natural de la cintura, con sensación de rigidez y espasmo muscular, hay dolor localizado a nivel de los hoyuelos que se marcan en la cintura, por encima de los glúteos, el dolor se irradia hacia la región donde se aplican las inyecciones; también puede haber reflejos hacia adelante, a la altura de los ovarios o testículos, puede haber también dolor en el muslo y en el nervio ciático. Al caminar, el paciente tiene la sensación de tener una pierna más corta y esto se debe a la contracción muscular que se produce en la zona, por dolor.

Esta afección es difícil de diagnosticar ya que se la confunde con otras afecciones de la pelvis y su solución pasa primero por buscar adecuadamente el origen, si este es reumático la instalación del dolor es progresivo y de larga duración y se trata con medicaciones antiinflamatorias y tratamientos locales, obteniendo buenos resultados; si el origen es traumático el dolor aparece inmediatamente después del trauma y el tratamiento es distinto y ya que el dolor es causado por un desplazamiento muy sutil de la articulación, la solución es también mecánica y solo una maniobra de quiropraxia logra resolver casi en forma inmediata el problema y que tienden a repetir los mismos movimientos que la desplazaron, pero en sentido contrario.

Es sorprendente la mejoría inmediata que refiere el doliente paciente y que vuelve a la normalidad rápidamente, de hecho, una articulación que durante mucho tiempo estuvo desplazada, altera todos los elementos blandos que la rodean como los músculos, tendones, ligamentos y nervios que indefectiblemente se inflamarán y se harán sentir con el máximo dolor, por eso después de corregir la mecánica articular que originó el problema, se realizarán ejercicios y aplicaciones de diversa aparatología que lograrán normalizar el proceso.

Se tiene que entender que el paciente no está enfermo, es solo una alteración mecánica y como tal deberá ser resuelta, de nada valen los remedios que calman mientras dura su efecto, para reaparecer el dolor al cabo de unas pocas horas.

En definitiva, si usted tropezó, se cayó o pasó un tiempo en un asiento duro, es probable que haya desplazado la articulación sacroilíaca, algo que como dijimos, provoca intensos dolores en el comienzo, y un gran alivio al solucionarse; la cuestión es que el tiempo que medie entre uno y otro sea el menor posible, siempre y cuando usted quiera seguir derecho por la vida.

Tratamiento Fisioterapéutico:

- Control del dolor.

- En etapas agudas se utiliza las compresas frías.

- Masoterapia de la zona., como Martniz o criomasaje.

- Ultrasonido.

- Láser.

- Tens.

- Ejercicio físico: Ejercicios de rehabilitación para mantener-recuperar la movilidad poco a poco y fortalecer la zona. La natación y el aquaerobic son bien recomendados."

---- Aquesta tarda en sortir del fisio he anat a la Plaça del Mercadal a veure als herois del cap de setmana. Llàstima que no he pensat a portar al camèra, però és igual, en breu tindràn un post dedicat.

A PEU .........

Un altre dia sortint a caminar, de moment encara amb prudència, sense abusar de les hores i del desnivell, fins que les articulacions hi estiguin una mica acostumades, no fos cas que ara ens fessim mal per un altre lloc. De moment em conformo amb dues horetes, i continuaré així tota aquesta setmana, repetint el recorregut, primer de pujada cap a l'ermita de sta. Ana a Castellvell i després de baixada cap a Reus. Aquest cop però no ho he fet sol, ja que m'ha acompanyat Ivan, més conegut com a IvAncla, que aprofitant que està de vacances ha volgut acompanyarme una estona en la meva sortida; fent petar la xerrada i fent broma, les dues hores m'han passat volant, fins i tot he arribat a casa una mica "apajarat" ja que he sortit sense res a la panxa, a veure si així mantinc una mica el pes, que amb tant de temps sense poder-la agafar, jahe de començar a mirar-me aquestes coses. Tinc ganes d'estar ja a finals d'abril, a veure si es compleixen els pronòstics optmistes i puc tornar a pedalar.

Només sortir de casa, el Passeig Misericòrdia, l'únic que encara conserva tot el seu encant amb la terra.


Les bromes i el bon humor no falten durant la sortida.


Arrancaaaa nen, arrancaaaaaa!!!!! jejejejeje


Passa pel cap, hi han tentacions d'anar cap a la dreta, però encara no cal abusar, més endavant caurà.

Això ja fa algo més de pujada, eh Anclas?

Allí a dalt farem mitja volta.

Última pujada i ja casi hi som .....





..... ja hi hem arribat!

Una bona perspectiva, de Castellvell cap al mar.



El Passeig Prim, tot esfaltat, ja no és com abans, ha perdut algo. Una estoneta més i ja seré a casa.



Aquest núvol té pinta que vol descarregar, sort que en uns metres ja seré a casa, i llavors que faci el que vulgui.