El diari biciclista

RELAXANT

2010-03-16T22:47:00.002+01:00

Després d'un finde intens en quant a entrenaments, i després de descansar en la jornada d'ahir per motius laborals (i també perqué les meves cames ho demanaven, no us tinc que enganyar), avui sortideta de relax, a moure una mica les cames, disfrutant d'un dia que realment era primaveral (ja tocava!) i on se m'ha fet curt i tot a l'arribar a casa. Les tentacions d'allargar una mica més m'han passat pel cap, però pensant en tot el que queda d'aquesta setmana, millor deixar-ho havent complit amb el que tocava que ja vindràn els dies en que pensaré en arribar a casa per culpa del mal de cames.

---- Relaxant tranquilament en un tomb per les costes, buscant sempre terreny pla i molt agilitat de cames, arribant a casa amb 2 horetes i 15 minuts i 61 km. Anem recuperant sensacions de pedalada a poc a poc.

NORMALITAT

2010-03-15T20:46:00.002+01:00

Dona gust tornar a la normalitat, poder entrenar sense preocupar-se de dolors, ni molèsties ni res semblant, només d'arribar a casa sense pillar "globos", o si el pilles, que sigui el més a prop de casa possible. Ara toca recuperar el temps perdut, aquell puntet òptim que tenia abans de la tendinitis i que ja em permetia treballar a fons, i preparar-me per a una temporada que segueix sent il.lusionant i de la que penso disfrutar enormement. I és que quan et falla i la recuperes, és un plaer tornar a la normalitat .............

Us deixo una foto de la notícia del cap de setmana, Xavi Tondo s'imposava el dissabte a en una etapa de la Paris-Niça, un gran triomf pel ciclista català. Jo només he compartit algunes estones breus amb ell, més que res creuar-nos i saludar-nos o venir ell de darrera i passar-me com una bala després de saludar-me, però els que tenen la sort de conèixe'l diuen que és igual d'increïble com a persona que com a ciclista. Us deixo un link d'algú que sí que el coneix i que us podrà expressar millor que jo l'alegria que sentim tots els que em compartit carretera amb ell, llegiu-lo que val la pena.

TRES I QUATRE

2010-01-24T23:46:00.000+01:00

Pintava malament el finde, anunciaven pluges, però per sort no han arribat (o al menys no ho faràn fins demà dilluns, o això sembla), així que a aprofitar que l'aigua no queia del cel per a sortir a rodar i de passada veure com evolciona el genoll. De moment, aguanta una hora i mitja abans de començar a molestar i fer algunes punxadetes, però la sensació general és molt més bona. En companyia del Javi, ens hem dedicat a arreglar el món i rodar buscant una ruta plana per les costes del Baix Camp, i a mig camí hem fet una paradeta al banc de la cocacola a on ens hem trobat a la grupeta del Baix Camp que també paraven a recuperar una mica de forces fent xispes i minis. De tornada, el gas de sempre, i aquí és on el genoll ha començat a queixar-se una mica més del normal, així que he decidit afluixar i arribar a Reus al meu ritme, amb el Javi, el JR2 i l'Iñaki, que s'han quedat amb mí. Aquesta guerra no era la meva, de moment, així que no valia la pena forçar.

Com hem arreglat el món aquest dissabte, eh Javi? Gràcies per la companyia!

Avui diumenge tenia pensat fer rodillo, per a donar-li una mica de marge de recuperació a la zona lesionada aquests primers dies, i després de dormir com una marmota fins quasi al migdia, he vist com el cel no estava tan tapat com havien anunciat, fins i tot el dia era millor que el dissabte i ni rastre de pluja, així que després de vaguejar per casa fins a mitja tarda, una sessió de rodillo light on quasi no he notat molèsties, el temps que hi he estat tampoc donava marge a tenir dolor, només han sigut 40 minuts, però l'important avui era estirar i observar. Demà si el dia respecta, sortiré a rodar de nou a veure si el genoll aguanta ja una mica més d'hora i mitja i com assimila tres dies seguits.

Mmmmm....... feia tan de temps que no en menjava i estàn tan bons, que tot i que no me'ls mereixia perqué quasi no he cremat res, no he pogut resistir-me i he sucumbit al plaer dels minicroissants de la pastisseria de Cambrils. Us els recomano!!!

---- Rodada suau el dissabte, sense pulsòmetre ni res, durant 2 hores i 32 minuts, i sessió de rodillo suaveta el diumenge de 40 minutets, aquesta sense quasi molèsties de cap mena. Quines ganes tinc de fer gas a fondo ..........

DIA DOS

2010-01-21T23:47:00.004+01:00

Segon dia pedalant, aquest cop ja a la carretera a provar-me. Sensacions estranyes, entre bones i no tan bones, al posar-me de peu notava una mica de molestia encara, però per sort res a veure amb el dolor de fa unes setmanes, així que és més una cosa psicologica i residual degut a la lesió que hi va haver, que no pas motiu per posar-se les mans al cap. Per a no estar pensant tota l'estona en el mateix, res millor que sortir acompanyat, així que en paral.lel amb el Jefe i xerrant tota l'estona, la sortideta ha passat molt millor. Demà volia repetir sortida o fer rodillo, però ja veurem que faig al final, que tampoc es plan d'anar forçant massa ara que acabo de sortir-ne, així que escoltarem que diu el cos i llavors decidirem.

La imatge curiosa del dia: el canó que hi ha a fora del magatzem de chatarra de Reus. Confiem en que estigui descarregat ......

---- Rodant 1 hora i 30 minuts, se m'ha fet molt curt i tot, només amb molèsties a l'hora de posar-me de peu, però res a veure amb fa dues setmanes. Anirem observant en el dia a dia.

DUES SETMANES DESPRÉS

2010-01-20T23:53:00.000+01:00

Avui feia exactament dues setmanes de l'últim cop que vaig sortir a pedalar, el dia de Reis, on vaig haver de girar al cap d'una estona pel dolor als genolls. Després de descansar uns dies i un cop amb el vistiplau del fisio, avui he tornat a pujar a la bici. Ha hagut de ser al rodillo, ja que feia bastant de vent i a més, per temes laborals, no disposava de més hores que cap al vespre, però molt content de tornar a sentir les cames actives després de tants dies!

---- Només han sigut 38 minuts, on m'he notat estranyíssim, degut a l'inactivitat, amb les cames molt pesades i pestoses, i de molèsties res de res. A partir d'ara, a seguir sumant.

A PEDALAR!!

2010-01-19T23:59:00.001+01:00

Finalment, la visita a ORS l'he fet aquesta tarda; després de parlar amb el Marc la setmana passada, va voler que ens veiessim avui, ja que de Vic a Reus hi han unes dues horetes en cotxe i aproximadament 170 km, i només vol que pugi a veure'l si és absolutament imprescindible i necessari (això ja diu molt a favor d'ells, sempre m'han tractat molt bé i amb molt d'interés, només tinc bones paraules cap a ells). Així que després de torturar-me una bona estona a la camilla, les seves paraules han sigut: "aquest cop, assegurat de portar les mides del sillín bé, i ja no tens excusa per a no pedalar, no et vull veure per aquí en un temps".

Molt bones notícies, després de dues setmanes de descans, tornaré als entrenaments de forma progressiva, que ja queda menys per a començar la temporada i porto retard amb la forma física, tocarà patir de valent al principi!!

DESAFORTUNAT

2010-01-14T22:08:00.004+01:00

No, no parlo de mi, sinó d'un corredor colombià que es diu Mauricio Soler. Us enrecordeu d'ell? Després de brillar al Tour del 2007, guanyant la Classificació de la Muntanya i una etapa, i acabant 11è. a la general, i aprofitar unes setmanes més tard el punt de forma guanyant una etapa i la General de la Vuelta a Burgos, tot feia presagiar que tindriem un nou escalador colombià que despuntés a la muntanya i aspirés a fer podis en les generals de les grans voltes com feia anys que no passava. Però a partir de 2008, la sort li va girar l'esquena: tot va començar al Giro, on va anar per a fer una bona classificació i confirmar la seva progressió, però va patir una caiguda i es va trencar el braç esquerra, veient-se obligat a abandonar. Va recuperar-se a temps per a disputar el Tour, però una nova caiguda només començar la prova (en la primera etapa!!) on es va tornar a fer mal al braç esquerra el van obligar a retirar-se de nou uns dies més tard. Va poder acabar segon a la Vuelta a Castilla y León, però aquella temporada va ser per a oblidar.

Semblava que pitjor no li podia anar, però a la temporada següent, la 2009, la sort tampoc el va acompanyar. Va començar el Giro del Centenari, de nou amb aspiracions a la general, però després de patir una nova caiguda va haver d'abandonar unes setmanes més tard. De nou la mala sort, aquest cop en forma de no-invitació del seu equip, el va deixar sense Tour. Com a resultats més destacats de la temporada, la 5a. plaça a la Volta a Burgos i un 2n. lloc a la Settimana Lombarda, lluny de les aspiracions que segur que tenia el colombià a principis de la temporada.

Aquest 2010 havia canviat d'equip, firmant pel Caisse d'Epargne, en busca de poder córrer de nou el Tour, deixar enrere la mala sort i retrobar-se de nou amb el Soler del 2007, per a fer oblidar aquestes dues nefastes temporades i confirmar que aquell 2007 no va ser només una cosa puntual. Però sembla que la mala sort encara el persegueix, ja que ahir el van atropellar quan arribava d'entrenar.

Trobo un cert paral.lelisme amb la seva situació i la meva (salvant les distancies, és clar, ja que ell és Pro i jo un simple matat), però esperes que amb el canvi d'any i de temporada, la mala sort deixi de cebar-se amb tú, oblidar-te de caigudes i problemes físics i les coses et comencin a anar rodades, ja que mentalment això ajuda molt, però sembla que a ell tampoc li acaba d'anar bé del tot. Sempre he tingut predilecció pels escaladors, i tot i que reconec que el seu estil dalt de la bici no és massa estètic, és un dels corredors que admiro, així que des d'aquí li desitjo una ràpida recuperació, que la mala sort el deixi de perseguir i que ben aviat torni a ser aquell escalador que aspirava a fer podis en les grans voltes i a guanyar el maillot de la muntanya del Tour. Ànimos Mauricio!!!!

---- Porto una setmana sense entrenar, per ordre del fisio, i ja tinc un mono i unes ganes boges de ser dalt de la bici. Les molèsties ja son mínimes pujant i baixant escales, però desde l'any passat, he après que cal tenir el cap fred i esperar a que estigui ben curat per a poder tornar a entrenar sense patir per a res. A veure que diu el fisio demà. De moment, el dimarts i avui a la piscina, a cremar estress i fer una mica de fondo, uns 2.700 metres en cada sessió, més unes tandes d'apneas. M'agradaria comprovar en una prova d'esforç, si realment ha augmentat una mica l'VO2 aquest treball de piscina, només per curiositat.

COMPLEXE DE PEIX

2010-01-10T23:53:00.000+01:00

No sé si mutaré en peix o no, però ja fa tres mesos que estic nedant i cada cop em trobo més a gust a l'aigua. Normalment, la piscina s'acaba a finals de gener, i després ja entra tot treball damunt de la bici, però mentre no pugui pedalar, el que no faré es estar parat del tot i em dedicaré a nedar. Ara ja estic bastant adaptat a l'aigua, i això em permet fer entrenaments amb tirades llargues, sèries de 100 metres a un temps marcat, i també incorporar-hi apneas, per a treballar una mica més la capacitat pulmonar. Tot aquest treball de fons a l'aigua després s'ha de poder traspassar a la bicicleta, per a obtenir-ne els beneficis, així que espero poder estar en breu pedalant i notar una mica els resultats. Porto quatre dies, i ja tinc un mono de pedalar terrible, però cal una mica de paciència encara. Les molèsties al genoll cada cop es noten menys, a veure que em dirà el fisio a la pròxima visita.

---- Treball de fons a l'aigua, amb dues tirades llargues i entre elles unes quantes apneas, per a sumar un total de 2.600 metres. M'ha passat pel cap agafar el suro i posar-me a fer alguna tirada de cames, però aviat m'ho he tret del cap. Si no puc pedalar, millor deixar-les descansar el màxim possible.

PETITA PARADA

2010-01-08T20:52:00.002+01:00

Petita parada en la preparació de la temporada 2010. Sembla que no m'he tret del damunt encara la mala ratxa que portava del 2009, i després de notar dolor al genolls, ahir dijous vaig decidir anar a veure el Marc, i m'ha trobat que tin una sobrecàrrega al tendó del quadríceps de la cama dreta, acompanyat d'una petita inflamació del mateix; no és res greu, però sí que vol descans, estiraments, i tornar a entrenar de forma progressiva. Com ha estat això? Bé, em vaig proposar no escirure més desgràcies al blog, però en vista de la situació, no em queda més remei que fer-ho. A principis de desembre vaig decidir fer una sortida amb la grupeta, així de passsada trencava la rutina dels entrenaments en solitari i xerrava una mica amb la gent, que feia temps que no els veia, i em van fer caure. Per sort, jo només em vaig fer "xapa i pintura" però el quadre es va trencar, així que no em va quedar més remei que gastar-me la paga doble en un quadre nou. A finals de mes em va arribar, i quan el van muntar, no em van ficar el sillín a la mida que portava, ja que ho van apuntar malament al desmuntar el quadre trencat, i estava una mica baix, el suficient per a fer que en cada pedalada els genolls no treballessin com els toca i es van anar carregant. El cap de setmana passat, vaig arribar a casa el diumenge amb mal als dos genolls, i després de corregir l'alçada i descansar un parell de dies, per Reis vaig sortir a pedalar però al cap de 40 minuts vaig haver de girar que em feia mal el genoll dret. Amb l'experiència de l'any passat, de seguida em vaig ficar en mans de gent que en sap, ja que la temporada és molt llarga i no vull anar arrastrant problemes fins a trencar-me, i em van diagnosticar el que us he comentat a dalt de tot.

El descans no és total, el fisio m'ha dit que puc fer qualsevol activitat que no impliqui fer força amb les cames, així que de moment, durant aquests vuit dies de descans de bici, em dedicaré a fer treballar el cor a la piscina, i de passada treballar una mica el tronc superior al gimnàs que també m'anirà bé de cara a la temporada que m'espera.

Us poso unes imatges de la nevada d'avui a Reus, una cosa molt inusual i que ha sorprès a la ciutat: realment ha sigut molt bonic, llàstima que no ha cuallat.

A primera hora del matí, davant de l'oficina, la neu anava caient, però encara ho feia de forma suau.

Més tard, ja cap a mig matí, queia de forma més intensa i començava a cobrir arbres i cotxes.

Aquest cotxe ha quedat ben tapadet, llàstima que amb el vent ha acabat desfent-se de tot arreu.

---- Avui tanda de piscina, ja porto uns tres mesos nedant, i això em permet fer tirades llargues sense cap problema. En vista del temporal que ha fet, crec que segurament hi haguès acabat igualment.

ACTIVITATS INDOOR

2009-12-29T23:37:00.000+01:00

Al llarg de la temporada, et passes hores i hores dalt de la bici, pedalant i pedalant i acumulant km. El problema però, ve quan durant alguns dies està plovent i et dificulta poder entrenar a l'aire lliure. Si plou durant tres o quatre dies seguits, no em queda més remei que posar-me el xubasquero, mentalitzar-me, i sortir a mullar-me algun dia, ja que no em puc estar tres dies seguits fent rodillo. Per sort però, hi ha altres activitats perfectament compatibles amb el ciclisme i que, a banda d'estalviar-te estar fent rodillo un parell de dies seguits, sumen com a entrenament i et permeten desconectar de la rutina de pedalar i pedalar cada dia, per molt que t'agradi. Alguns prefereixen anar al gimnàs a castigar les cames, altres sortir a caminar i torturar-les pujant escales, altres prefereixen la natació, etc .... o combinant algunes d'aquestes. Jo personalment, ja fa un parell d'anys que em dedico a anar al gimnàs i a nedar, per aquest ordre, establint una rutina de peses + natació en el meu entrenament. Això et permet, a més, que en els dies d'hivern que plou, lliurar-te d'una bona remullada i estalviar-te algun refredat molest, ja que és estrany (però no impossible) que estigui plovent durant una setmana seguida. Aquestes setmanes nadalenques, quan tenia alguns dies lliures per aprofitar i pedalar, ha estat plovent (i de moment aquesta setmana encara ho fa) així que no m'ha quedat més remei que refugiar-me al gimnàs i la piscina, esperant que el sol sortís aviat.

---- Avui un dia més d'activitat indoor, sumant piscina i gimnàs. A veure si demà el cel es comporta una mica i podem sortir a pedalar.

BON NADAL!!!!

2009-12-25T14:40:00.000+01:00

Molts dies sense actualitzar, però entre la feina, els entrenaments i algun que altre motiu personal, no he tingut massa temps per a dedicar-m'hi. A partir d'ara, que la cosa s'ha normalitzat i tranquilitzat una mica, continuaré afegint entrades i vivències del dia a dia del biciclista. Primer que tot, desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones festes, espero que us facin regalets i que la pluja no us faci tirar massa de rodillo. Jo portava una setmana sencera indoor, fins que avui hem aprofitat que sortia el sol per a entrenar a l'aire lliure (com ho trobava a faltar) i ja que havia fet fred els dies anteriors, hem anat a pujar un port i a veure una mica de neu. Un cop fetes les fotillos, cap a casa a dinar, que aquests dies és un no parar de menjar, menjar i menjar, i alguna copeta que altra que cau de més. Per sort, ja hem fet una mica de lloc a la panxa, i així el menjar passa millor. Bon Nadal a tothom!!!!

PSSSSSS .............

2009-11-02T20:13:00.005+01:00

El sorollet del cap de setmana. Havia decidit donar el tret de sortida a la temporada hivernal aquest cap de setmana, coincidint que començava el mes de novembre i a més el temps acompanyava, però es veu que no havia de ser tan bo com pintava. Fins a 4 vegades vaig punxar, repartides equitativament entre els dos dies. Les dues primeres el dissabte, les dues a la roda de darrera, i a la segona era impossible arreglar el tubeless, així que com estava lluny de casa, a tirar de mòbil i que em vinguessin a buscar (era la primera vegada que havia de fer una cosa així, però bé, sempre hi ha un primer cop, no?).

El diumenge em vaig proposar recupera el temps que m'havia faltat el dissabte, i un cop substituïda la roda del darrere per una que em van deixar, a rodar un altre cop i a intentar complir amb el proposat. Doncs bé, quan portava una mica més de dues hores, un altre cop el punyetero sorollet, un altre cop la roda de darrera, i jo pensant: no pot ser!! Aquest cop al ser coberta normal, molt més fàcil d'arreglar, en breus minuts ja estava rodant de nou, quan de sobte m'adono que la roda de davant havia perdut aire. No pot ser, un altre cop no!! Jo sense camères de recanvi, i la roda de davant que perdia. Havia decidit inflar-la, tornar cap a casa, i acabar el que em tocava fent rodillo, però finalment, vaig parar un parell de cops més a inflarla de nou i vaig poder acabar l'entrenament que m'havia proposat, ja que l'aire encara anava aguantat una bona estona a la roda.

Ben entrat el matí, quan sortia de casa i encara estava una mica atontat per haver anat a dormir una mica més tard de l'habitual per celebrar la castanyada (res de halloween ni històries, de tota la vida es diu la castanyada), el cel estava blau i sense gairebé ni un núvol.

Jo i la meva ombra hem compartit moltes hores aquest cap de setmana; feia temps que no passava això, ara ja es pot dir que el hamster torna a donar voltes per les carreteres de la província.

Em deixen una roda per a poder sortir a rodar el diumenge, i també la punxo. En un primer moment ràbia, però després, m'ho vaig agafar amb humor i vaig estar rient durant la part final de l'entrenament.

Cap a les dues de la tarda, el cel ja es començava a tapar: anunciava que aquest mini-estiu ja tocava a la seva fi i arriba ja el temps propi de la tardor.

A les dues i mitja, aquesta era la situació: els núvols cada cop eren més densos,el cel ja estava pràcticament tapat, i les muntanyes estaven tapades. Per sort ja acabava l'entrenament i tornava cap a casa.

---- En fi, que l'estrena de la temporada d'hivern no va anar tan bé com jo pensava, però firmo ja mateix que tots els meus problemes durant l'hivern siguin només punxades. Ara a continuar amb la preparació, amb més ganes i il.lusió que mai!!!

RUTINA

2009-10-26T23:01:00.001+01:00

A poc a poc, tornem a la rutina. Encara sortint a rodar dia si dia no, mentre em vaig acostumant a pedalar i agafant to a les cames, els caps de setmana han variat una mica: ara toca anar a dormir aviat una altre vegada com a mínim un dels dos dies, per a poder fer alguna tirada llarga i anar agafant fons de nou. El dissabte al matí, en companyia de Jofre i Iñaki, vaig rodar en paralel amb el primer mentre comentavem com li havia anat la temporada 2009 de BTT, i els objectius que es marcava de cara al 2010, que espero que li vagi igual de bé o millor que aquesta. Iñaki es va estar reservant a roda dels dos durant bona part de la sortida ja que el dia següent prenia part a la marxa de BTT de Bellmut del Priorat, on la mala sort el va tornar a perseguir i va punxar als 8 km. De totes maneres, ell no perd la il.lusió i les ganes de seguir disfrutant d'aquesta modalitat que acaba de descobrir, i estic segur que a la pròxima tindrà més sort i podrà acabar ja una prova. Jo per la meva banda, em dedico a la meva, anar fent i anar sumant, com les formiguetes, que cal acumular hores i km a les cames.

Atenta a tot: mentre jo preparo la bici i tot el que em fa falta per a sortir, ella sempre està atenta a tot, no se'n perd ni una. Crec que li compraré una bicicleta petita a veure si em vol acompanyar algun dia, jejeje .....

De tornada cap a Reus, una mica de vent de cara, com sempre, així que vaig aprofitar per a posar-me a roda d'aquest parell una estoneta, que també em tocava.

---- Ja queda poc per a acabar Octubre, a poc a poc recuperem to i sensacions, així que una setmaneta més de transició i donarem el tret de sortida al que oficialment es coneix com a hivern.

AGULLETES

2009-10-22T23:57:00.000+02:00

Feia ja molts mesos que no tornava a tenir mal de cames, a no tenir agulletes, les cames no em feien mal al pujar les escales ...... però de nou totes aquestes sensacions "desagradables" han tornat, després d'uns quants dies rodant per a tornar a adaptar-me a la bici. Estic content, perqué vaig recuperant la normalitat, dia a dia i de mica en mica. Ara molta gent fa el descans, o aixeca el peu, per a recuperar de la temporada passada, però en el meu cas, tot aquest mes me l'he passat retrobant sensacions que ja havia oblidat. En quant acabi el mes d'octubre, a tornar a començar de nou, a fer l'hiver propiament dit, i a carregar les piles (i les cames) per a una temporada que serà dura, molt dura ...... però molt il.lusionant!!

Aquesta foto és d'ahir dimecres: després de ploure fins a mig matí, sortia de casa amb una imatge enganyos, el cel ja sense núvols amenaçants, un dia tranquil ..... doncs no, perqué el vent ja començava a castigar, tot i que encara no ho feia amb força; és la creu dels que entrenem per la zona de l'Alt i el Baix Camp.

Tornar a rodar per "l'arcén", una sensació molt agradable i que no té preu!

UN DIA GRIS, PERO MOLT FELIÇ

2009-10-07T23:52:00.000+02:00

Tal i com diu el títol del post, avui ha sigut un dia molt feliç, tot i que el cel no acompanyava. Després de 9 setmanes, he decidit no esperar fins a tenir l'alta del metge i he sortit a rodar. Només ha sigut una hora i quart, però tornar a recuperar la sensació de llibertat que tens quan ets a dalt de la bici, que sembla que podries arribar a la fi del món (o si més no, a la fi de les carreteres) només pedalant, no té preu. Sobren més paraules ........

Si la fisio veu aquesta foto em mata: rodant per la carretera, i sense les mans al manillar.

ELLA NO ENGANYA

2009-10-06T20:21:00.006+02:00

La bàscula no enganya, ella sempre diu veritats, i de vegades pots estar-hi d'acord, i de vegades no. Prop de 8 mesos parat, donen per moltes coses, i una d'elles és guanyar pes; recordo que abans de "trencar-me", al febrer, estava al voltant de 65 kg, afinant ja pel començament de la temporada, i resulta que ara estic 6 kg per damunt d'aquest pes. El que passa que aquests kg son enganyosos, ja que el cos ha perdut massa muscular i ha guanyat greix, i per tant, realment son més de 6 kg els que m'he engreixat; no sé si és bo o dolent, però la gana no la perdo i he continuat menjant igual que quan entrenava (val, he de ser sincer, també han passat factura els "entrenos nocturns", però es que soc jove, tampoc era qüestió de quedar-se a casa tot aquest temps, no?). Desde fa uns dies, amb el rodillo, ja he pogut anar controlant una mica el pes, però tinc decidit que a partir d'avui ja començaré a rodar. A rehabilitació m'han dit que estic quasi curat, així que ja no esperaré a que d'aquí 8 dies el metge em doni l'OK. Aniré amb compte de no caure, crec que més mala sort ja no es pot tenir i ara em toca una bona ratxa i llarga, i començaré a agafar to per l'any que ve, que em farà molta falta.

Ara només cal deixar que les hores dalt de la bicicleta i la meva genètica de "Fido Dido" facin la resta per a tornar a baixar a un pes òptim; això sí, a poc a poc, sense obsessionar-se tampoc en perdre'ls tots en poc temps.

SENSE PARAULES

2009-09-23T23:25:00.002+02:00

Avui he conegut la tràgica notícia de que en Xavi Novell ens ha deixat, degut a un accident de trànsit mentre entrenava. No hi ha paraules per a descriure la sensació de ràbia i impotència quan passa una cosa així, tampoc tinc les ganes ni la motivació suficient per a intentar buscar-les.

No el coneixia personalment, només vam intercanviar quatre paraules a la Terra de Remences i seguia el seu blog habitualment, però tothom que el coneixia deia que era molt bon paio i no n'he sentit cap paraula dolenta. Des d'aquí, donar el pèsam a la seva família i amics més pròxims.

Descansa en pau, Xavi Novell, descansa en pau Masaai.

ENCARA FALTA UN MES ....

2009-09-14T22:43:00.005+02:00

Ja m'han tret el guix, ja començo a fer vida quasi normal, però encara no em deixen sortir amb la bici per la carretera. Potser exageren una mica massa, fins el 14 del més que ve no tinc visita (que espero que sigui l'última i definitiva) per a que em donin l'alta. Em van dir que tocava fer rehabilitació (d'acord totalment) i que no agfafes pes ni fer bici de carretera fins al cap de 6 setmanes (d'acord en part, però segueixo pensant que 6 setmanes és massa temps, tot i que els metges sempre es volen curar en salut), que si tenia una caiguda la fractura podia ser molt pitjor. Així que 12 dies després de treure'm el guix, avui per fi he començat amb la rehabilitació (vregonyós com va la seguretat social, però no vull entrar massa en el tema que donaria per moooolts posts), han sigut 45 minuts una mica dolorosos, tot i que han vist que he recuperat molta mobilitat al braç, i això és per estar contents. Seràn tres setmanes de treball a l'hospital i a casa (molt important aquest últim, i que m'estic currant des d'avui), i després a esperar fins la setmana següent la visita del metge. M'han dit que puc fer bici estàtica, així que començaré a fer bici a dalt del rodillo fins que aques tregui fum, a l'espera d'anar avançant una mica la forma "zero" que tinc desde que em vaig lesionar pels voltants de febrer i així no deixar tanta feina acumulada al començar a fer l'hivern. Espero que a partir d'ara, tot siguin ja bones notícies, oblidar aquesta nefasta temporada 2009 i compartir amb tots i totes les aventures i desventures dalt de la bici.

Per a que pogueu comparar el que es pot arribar a perdre en un mes i poc sense utilitzar una extremitat, aqui teniu una foto del braç bo ...........

....... i aqui una del braç dolent, només veient la diferència entre l'avantbraç, ja us podreu imaginar com deu ser entre el biceps i triceps d'un braç i l'altre. A treballar a tope per recuperar el to muscular i, sobretot, els moviments de rotació.

Com que havia d'estar un mes de baixa, em vaig comprar aquest llibre que ja feia temps que li anava darrera, amb l'intenció de fer els dies menys avorrits, i em va enganxar tant, que me'l vaig acabar en només sis!! El recomano a tothom, és una bona manera d'apendre a veure la vida sempre en positiu i de no rendir-se fins al final.

----- Primer dia de "contacte" amb la bici després de quasi set setmanes parat, estic fet caldo físicament, així que de moment amb 45 minuts n'he tingut més que suficient, i cap al final notava que les cames se'm cansanven!! Tot i ser depriment, de mica en mica aniré acumulant minuts dalt del rodillo, mentre no pugui sortir a la carretera, però ara no cal abusar.

"PONGO UN CIRCO Y ME CRECEN LOS ENANOS"

2009-07-30T18:26:00.004+02:00

Aquesta frase, que no sé de qui és, resumeix perfectament el que està sent per a mi el 2009. A poc a poc estava recuperant-me de la lesió, després de molts mesos d'incertesa fins que he anat a parar a mans d'un bon fisio, i quan semblava que ja estava a punt de començar a entrenar (el que és pròpiament entrenar, poden apretar i fer gas sense patir per cap molèstia ni dolor), aquest migdia tinc una caiguda tonta amb la moto. Diagnòstic: el cap del radi del colze dret trencat i 3 setmanes amb el braç enguixat, i després a començar rehabilitació, tot i que encara no estarà curat, per a que els lligaments i músculs no s'atrofiïn. Ara sí que ni bici ni res, no em plantejo fer rodillo de moment fins que em deixi de fer mal, i el guix a més és molt incòmode i pesa. De totes maneres, tres setmanes més sense bici tampoc passa res ja, em dedicaré a caminar, i fer coses semblants, i sobretot continuar fent vida social.

M'havia promès no ficar res al blog fins que no estigues ja curat del tot, però aquest nou contratemps ha fet canviar les intencions. Això sí, m'ho he agafat amb molt bon humor perqué no val la pena desanimar-se, sempre podia haver sigut pitjor.

En espera de que la meva sort canviï ja definitivament, em plantejo ficar una petita carpa al jardí a veure si hi creix algo, i em puc treure alguns eurillos, jejejeje ....

P.D: que lent s'escriu amb la mà esquerra, espero anar dominant més dia a dia ..........

FINS QUAN?

2009-06-02T23:27:00.002+02:00

Fins quan haurem d'aguantar els conductors que ens insulten i ens fan gestos no massa agradables amb els dits?

Fins quan haurem d'aguantar els retrovisors dels nens "macarres" (i els no tan nens també) passant a pocs centímetres del nostre manillar només perqué volen demostrar-li a la novia que controlen com un pilot de F-1?

Fins quan haurem d'aguantar les pitades, els insults, i els gestos amb els dits dels pares de família que porten la dona i el nen al costat?

Fins quan haurem d'aguantar que es saltin "cedas", línies continues, prohibicions d'adelantar, i un llarg etc. de marques i senyals viàries?

Fins quan haurem d'aguantar que massa sovint ens assabentem que han atropellat un ciclista?

Crec que ja n'hi ha prou, que ja hem aguantat massa i que ja va sent hora que els conductors siguin una mica més respectuosos amb els ciclistes, que no els costa tant deixar-se l'agressivitat i les ganes de córrer a casa, que no costa tan respectar les senyals i les marques viàries, que no costa tan compendre que nosaltres l'únic "xassis" que tenim és el nostre cos, i que si ens tanquen expressament, ens donen un ensurt o ens atropellen, tenim les de perdre i ens podem fer molt de mal, o fins i tot, quedar-nos allí.

No entenen que el fet de posar-se al volant no els dona dret a creure's més que qualsevol altre cosa petita (en aquest cas, els ciclistes)?

No entenen que per a demostrar que controles al volant hi han els circuits, a on pagues i no poses en perill la vida de ningú (en tot cas la teva pròpia si vas al volant)?

No entenen que estàn donant un exemple vergonyòs al seu fill que va assegut darrera, i que ell ho pot pendre com un exemple de model de conducta, i el dia de demà tornar-se pitjor que ells?

No entenen que les senyals i marques hi son per alguna cosa, i que per molt que siguem més petits i tinguem algo més de mobilitat, això no els dona dret a saltar-se-les?

No entenen que si piquen amb nosaltres poden fins i tot destrossar una família?

No tinc cap dubte que de tot això se n'ha escrit ja molt, i que no arreglaré gens les conductes de tots aquest individus, ja que el seu coeficient intelectual els arriba el just per a teclejar una direcció a internet i mai llegiràn això, però volia demanar una mica de respecte cap a nosaltres i si alguna de les persones que passen pel blog i no són ciclistes ho llegeixen, que mai facin alguna de les coses que he ficat a dalt.

Aquest matí una amiga i companya de grupeta, la Judit, ha tingut un accident per culpa d'un conductor imprudent quan sortia a entrenar. Podia haver sigut molt pitjor, però de moment la deixen sense la il.lusió de correr la Bira, una cursa que tenia marcada al seu calendari en vermell desde l'octubre i per a la que s'ha estat preparant a fons, per a fer-ho el millor possible (i no tinc cap dubte que ho haguès fet). Seràn unes setmanes molt dures, però des d'aquest blog donar-li molts ànims i desitjar-li que es recuperi el més aviat possible, que amb el seu esperit de lluita i superació, segur que estarà donant guerra abans del que li diguin.

MOLTS ÀNIMS JUDIT!!!

UN PETIT "GUIÑO"

2009-05-30T18:00:00.002+02:00

El meu cosí Jordi va dedicar part de l'editorial de la setmana passada de la pàgina reus24, on es parla dels clubs de la ciutat de Reus, als ciclistes. Tenint en compte la poca repercussió que, per desgràcia, té actualment el ciclisme, el fet de que es parli d'aquest esport en un medi d'un àmbit tan petit ja és un èxit, i a veure si de pas consciencien a alguns conductors per a que ens respectin més. A continuació us reprodueixo el text:

font: www.reus24.com

I ens queixem del ciclisme

"Aquesta nit passada he estat parlant amb un cosí meu, a qui li agrada això de la bicicleta. En un principi pensava que ell, quan va voler traspassar la frontera de l’oci a la competició, estava boig. Que s’introduïa en un esport, el ciclisme, on l’abús dels organitzadors de les curses, que cada dia ploren buscant el seu benefici econòmic i no pas la promoció esportiva dels equips i esportistes que hi prenen part, és patent.

Tot i estar en època de crisis, l’exageració, a l’hora de queixar-se de les regles del joc –recorreguts, calendaris o preu del material -, només es en alguns casos màrqueting per fer publicitat. O fins i tot, que els mateixos ciclistes siguin perseguits, com a ‘capos’ del narcotràfic fa que es parli de ciclisme, encara que sigui malament. Amb tot això, podrien tenir prou arguments per deixar la bicicleta de banda.

Si ho pensem fredament, ells, els ciclistes, no ens molesten quan anem amb cotxe -si fem cas a les senyals que regulen el transit d‘algunes carreteres –, sinó que som nosaltres els que volem anar més ràpid, ja que una via publica és de tots. O no?

El temps, però, m’ha demostrat que, sempre, paguen justos per pecadors. Que no tots els que corren en bicicleta, o fan més de 100 quilòmetres diaris, són uns drogoaddictes que busquen la fórmula miraculosa, tot i que són perseguits com a tals.

La conversa que vaig tenir amb el meu cosí Oriol em va fer veure que, quan t’agrada alguna cosa, tot i els impediments i la insistència per buscar el teu lloc, la implicació amb el que estàs fent o les ganes de fer-ho el millor possible, sempre, amb les regles del joc a la mà, et portarà a aconseguir els reptes que et vulguis proposar.

Aquesta reflexió m’ha fet pensar amb el Reus Deportiu d’hoquei patins. Sobretot el d’aquesta temporada. Us en recordeu quins eren els objectius abans de començar? Quants de nosaltres hem criticat el joc de l’equip durant aquests 9 mesos? Quants de nosaltres vam creure, des de el principi, o la meitat de temporada que, al final, seria una campanya històrica? Qui pensava al mes de setembre que seríem CAMPIONS DEL MON I CAMPIONS D’EUROPA, 37 anys desprès?

No sé si aquest estiu vindran els famosos ‘vampirs’ del ciclisme a les cases dels jugadors d’hoquei a treure sang, perquè a molts ja els han buscat durant la temporada. Però nosaltres només els hi podem donar les gracies als nostres jugadors. L’any vinent tornarà el Tourmalet, el Mortirolo i els partits contra el Barça, però mai que mai s’hauria de posar en dubte la implicació d’un grup com el del Reus Deportiu es pot posar en dubte com s’ha fet enguany."

Jordi Benavent
Cap d’Esports de Canal Reus TV

REMENCES 2009

2009-05-11T23:01:00.010+02:00

Un finde diferent el del cap de setmana passat. Com que encara no puc pedalar, doncs a acompanyar els colegues a una de les marxes més boniques i dures de Catalunya: la Terra de Remences. Us deixo algunes fotos del que va ser el cap de setmana:

En arribar de sopar ens trobem això a la tele; vaig recordar-me d'alguns colegues "blancs" de Reus.

Un paio complet: fotògraf i avituallador, jejeje.

Primer grup passant per Bracons.

Xavier Tondo, un crack dins i fora de la carretera, juntament amb Antonio Miguel, al primer grup.

Segon grup.

Tercer grup.

JR.

Trainer Joan (esquerra) i Francesc Bardina, del Riudecols, dos cracks de les marxes.

En Gubi, sempre animant estigui al grupet que estigui.

Jordi Tardiu (esquerra) i Ninu (centre).

Mauricio Muller (Azysa) que va enganxar a Bracons per acompanyar aquest colega, "fumant" una mica.

Jordi Sala.

Hammer Juanes.

Vanderrubio, o JR2.

Edu Ararà.

Espartacus August.

Joan Mèlich, bona planta dalt de la bici. Segueix així company!

El Jefe, pujant al seu ritme, i encara superant bastanta gent més jove que ell.

Vanderrubio i Iñaki, qui té els pernils més dobles?

S'ha escapat Zangief de l' Street Fighter? jejeje....

Al vespre, per rematar, a veure el futbol al Pileé, el pub per excelència per aquestes cites. Totti, aquí tens la foto amb la samarreta, tal i com em vas demanar; la setmana que ve segur que anem a pitar, no pateixis.

LA CORSA ROSA

2009-05-09T15:45:00.003+02:00

Avui comença una nova edició del Giro d'Italia. És una cursa que a mi, personalment, m'encanta, té algunes coses que la fan especial, per damunt fins i tot del Tour (és més mediàtic, però no té algunes de els coses del Giro). Els tifosi a banda i banda de les carreteres, les etapes amb emboscades finals, les muntanyes mítiques, els corredors italians sempre amb el ganivet a les dents quan es tracta de la seva cursa, .... Si fos PRO, seria la prova que em faria més il.lusió disputar, sense cap mena de dubte. Avui arrenca la prova, que per sort podré seguir per Eurosport, ja que finalment TVE no s'ha dignat a ficar-la entre la seva programació, així que no em quedaré sense les meves dosis de cursa italiana a les tardes, i més ara que encara no puc entrenar, així que aquest any podré seguir les etapes en directe i no caldrà tirar de DVD (que logicament continuaré gravant les etapes interessants).

Avui per començar, la crono per equips, i a la quarta etapa ja el primer final en alt (veieu com és molt emocionant). Deixo oberta l'enquesta sobre qui creieu que s'emportarà el Giro del Centenari, durant uns dies, a veure qui l'encerta.

37 ANYS DESPRÉS .....

2009-05-07T23:43:00.003+02:00

Per sort o per desgràcia, Reus és una ciutat amb tradició de hoquei patins. Desde que era ben petit, sempre he notat com aquesta ciutat respirava hoquei, i qualsevol triomf del Reus, per petit que fos, era motiu de celebració. Però hi havia una copa que es resistia, de vegades tan a prop i de vegades tan lluny, però que semblava que estava destinat a no guanyar-la mai més. Han hagut de passar 4 decàdes, però finalment la història ha fet justícia amb aquest equip i han guanyat la setena Copa d'Europa. L'alegria en veure com els gols de Gual i Pedrito en la tanda de penals feien que es proclamés de nou campió d'Europa, després de tants anys i de patir tan contra el Vic, va ser enorme. No tinc paraules. Molta gent com ma mare, seguidors desde petits i de fa molts anys, ja es pensaven que no tornarien a veure al capità del Reus aixecant aquest trofeu; doncs bé, ja la tenim aquí, i a més a més en color.

Ojalà en vinguin més, com la Lliga, on la bèstia negra, el Barça, ja fa més de 10 anys que té l'hegemonia. Ojalà aquest any tot canviï, i tornem a sortir a pitar, a celebrar un altre títola la Plaça Prim i a omplir la Plaça del Mercadal de gent. Diuen que l'afició de Reus som una mica hooligans, que sempre la liem, que som uns bèsties, però és que de vegades ens deixem emportar massa per la passió que sentim pel nostre equip; jo defenso que la gent siguem passionals, animem, cridem i insultem al rival, però sempre sense mala fe i sense arribar a la violència. Com a afició som l'enveja del clubs d'hoquei, ja voldria el Barça, aquell equip fet amb diners que provenen del futbol (es tan trist que un equip que no s'autofinança guanyi competicions a cop de talonari, i això inclou el bàsquet, handbol, etc....) i que se suposa que és el rei de l'OK Lliga, una afició com la nostra.

Divendres li faràn el passadís al Reus, a més a més al Palau Blaugrana i davant de tota l'afició culé, la pregunta que em faig és si TV3 tindrà el que cal tenir per emetre el passadís o potser ficarà un tall publicitari i tornarà a conectar al minut 1 de partit? Si fos al revés, no dubto gens de que emtrien el passadís, però en aquest cas, ho faràn? Jo espero que sí, i us seré sincers: el disfrutaré.

---- Aquest és un post una mica atípic, que res té a veure amb el ciclisme ni el que l'envolta. Tampoc soc un gran entés en hoquei, només volia plasmar l'orgull que sent aquests dies la ciutat i la gent de Reus pel títol aconseguit el cap de setmana. FORÇA REUS!!!

EXACTAMENT, ES AIXÒ

2009-05-04T21:24:00.004+02:00

Molta gent m'ha estat preguntant aquests dies que és exactament el que em passa, que és le que tinc. No ho sé explicar massa bé, bàsicament perque de medicina no en tinc ni idea, i a més és una lesió poc freqüent i en una zona poc habitual, i que costa visualitzar mentalment quan l'intentes explicar. És per això que buscant per internet (aneu amb molt de compte amb buscar lesions per internet, trobareu moltes barbaritats) finalment he trobat un article que explica de forma molt precisa la lesió que tinc. Com que la majoria dels que us heu interessat sou lectors del blog, us penjo l'article, encara que és una mica parrafada. Gràcies a tots i totes per l'interés de la meva salut, espero poder donar-vos alegries el més aviat possible, tot i que el temps de recuperació és llarg.

Info: http://elblogdepacogilo.blogspot.com

"Disfunción de la articulación sacroilíaca

Sacroiliac Joint Dysfunction

La cintura pelviana no es una pieza ósea unificada, sino un conjunto osteoarticular, que une el tronco con los miembros inferiores , que requiere de características antagónicas, solidez (para soportar el peso de cabeza, tronco y miembros superiores) y flexibilidad (para adaptase a los movimientos inducidos por el tronco y los miembros inferiores).

Esto determina que esta región está influenciada por diversas tracciones y presiones durante las diversas solicitaciones biomecánicas. La solidez la aporta un potente sistema ligamentario y la flexibilidad necesaria la proveen las articulaciones sacroilíacas con micromovimientos. Estas articulaciones al adaptar los movimientos de tronco y miembros inferiores son articulaciones de amortiguación.

La articulación sacroiliaca (SI) es aquella que conecta la espalda y la cadera. A diferencia de otras articulaciones rodeadas por músculos, esta se apoya predominantemente en los ligamentos. No pueden moverse aisladamente, individualmente, en forma independiente de otras regiones, pero la movilidad es permanente adaptándose a las diversas acciones corporales.

El movimiento es inducido por cadenas miofasciales ascendentes y descendentes, que adaptan biomecánicamente la pelvis a los diversos requerimientos. Por lo que estas cadenas conformadas por tejido muscular y conectivo también pueden transmitir tracciones anómalas que determinan disfunciones iliosacras o sacroilíacas.Al referirse a las disfunciones de la articulación sacroilíaca se debe clarificar si la hipomovilidad la determina la fijación del ilíaco en relación al sacro (disfunción iliosacra) o del sacro en relación con el ilíaco (disfunción sacroilíaca).Es sumamente importante poder identificar específicamente cual es la alteración biomecánica, ya que puede ser provocada por cadenas lesionales diferentes (ascendentes o descendentes), por lo que el abordaje de tratamiento debe ser el adecuado, acorde a la biomecánica lesional.

En las disfunciones iliosacras siempre están implicados los músculos psoas e ilíaco , ya que en las rotaciones póstero-externas tiene un papel protagónico la porción que se inserta en el raquis lumbar (psoas, de dirección oblicua de arriba hacia abajo, de atrás adelante y de adentro-afuera), mientras que en las rotaciones antero-internas lo tiene la porción que se inserta en la fosa ilíaca (ilíaco, de dirección oblicua de arriba hacia abajo, de atrás adelante y de afuera-adentro).El tendón terminal de este conjunto muscular recibe los fascículos internos (pertenecientes al psoas) que siguen un trayecto oblicuo hacia fuera, mientras que los externos (pertenecientes al ilíaco) el trayecto es oblicuo hacia adentro. El tendón terminal se incurva sobre la articulación coxofemoral (separado por una bolsa serosa) cambiando la dirección, ya que se dirige hacia abajo, hacia fuera y hacia atrás para insertarse en la cara posterior del trocánter menor (se continúa en forma intraósea por las fibras de Sharphey).

El psoas para cumplir la función principal, que es la flexión de cadera, puede tomar punto fijo lumbar o femoral.

Tomando punto fijo lumbar produce la flexión de cadera como parte de la cadena recta anterior, por lo que se aúna con el recto anterior del abdomen para llevar a la convergencia de los cuerpos vertebrales lumbares. Produce de esta manera cifosis lumbar con inclinación homolateral, con respecto a la rotación queda equilibrada por la inserción en la apófisis espinosa de los fascículos del dorsal ancho.Tomando punto fijo femoral produce lordosis lumbar por aunarse a la cadena recta posterior. Con el sujeto de pie colabora en el mantenimiento de la postura erguida.

El músculo ilíaco comienza la flexión de cadera, por la dirección de sus fibras cortas, luego lo releva el psoas.La rotación femoral que produce este conjunto muscular ha sido un tema controvertido por diversos autores. Ya que si bien la inserción en el trocánter menor (que está ubicado en un plano óseo posterior) produce a la contracción una rotación externa, como el tendón terminal se refleja sobre la cabeza femoral (separado por una bolsa serosa) produce sobre ella una retropulsión, por consiguiente una rotación interna femoral. Esto varía con los grados de flexión de cadera, dado que cuando ésta aumenta el tendón ya no se enrolla alrededor de la cabeza y produce claramente una rotación externa.Con respecto a las rotaciones ilíacas los músculos psoas e ilíaco también actúan antagónicamente. El psoas, generalmente en las disfunciones, por actuar sobre articulaciones vertebrales y coxofemoral, forma una arco de medio punto y participa de la cadena recta anterior, funcional de flexión, induciendo el hueso ilíaco a la rotación posterior.

El ilíaco, en las disfunciones, actúa no sólo sobre la coxofemoral, también se aúna a la cadena recta funcional de flexión, pero toma punto fijo en el trocánter menor induciendo al hueso ilíaco a la rotación anterior.Por lo que en las disfunciones iliosacras el tendón de inserción en trocánter menor está sujeto a tracciones anómalas que producen un estímulo nociceptivo en el periostio y en las fibras de Sharpey. Esto determina una disminución del umbral de dolor, por consiguiente un aumento de sensibilidad dolorosa sobre el trocánter menor.

Cuando los ligamentos de la articulación sacroiliaca se irritan, tanto por un desequilibrio estructural como muscular, se produce esta lesión deportiva conocida frecuentemente como disfunción de la articulación sacroiliaca. El dolor se localiza normalmente en la zona lumbar de la espalda baja, justo encima de la cadera, y es un dolor sordo, pero puede volverse agudo si prosigue el entrenamiento. A veces el dolor puede irradiarse a otras zonas de la cadera y de la espalda. La articulación sacroiliaca no es la única involucrada, existe también debilidad muscular o problemas estructurales; algunas veces ambos.

Debido al pobre aporte de sangre a los ligamentos en la espalda baja, el camino hacia la recuperación completa puede tardar algún tiempo, pero un tercio de estas lesiones pueden atribuirse a desequilibrios estructurales que requieren un tratamiento relativamente sencillo. Diversos estudios han demostrado que la manipulación quiropráctica , conjuntamente con ejercicios de estiramientos de la espalda y de fortalecimiento puede ser muy eficaz.

Recomendaciones

- Localiza y corrige cualquier desequilibrio estructural en tus movimientos ciclistas o de carrera a pie (tales como los causados por diferencia en la longitud de las piernas), - Procura que tu médico o el osteópata localice los desequilibrios, para que te recomiende maneras de corregirlos o de limitar su impacto.

- Si montas en bici, controla tu posición sobre el manillar de la bicicleta: ¿es incómoda y te causa dolor de espalda? Si es así, será mejor sacrificar un poco de aerodinámico en pro de una mayor comodidad y salud.

- Por otra parte, hay que identificar y fortalecer cualquier músculo débil que pueda causar problemas. - Con un régimen que mejore el estiramiento y el fortalecimiento de la zona lumbar de la espalda cuando se está sano, se evitan la mayoría de problemas de espalda.

Sacroileitis

(Sacroiliac Joint Pain)

Existen dolores en la zona lumbar que se confunden con otros que causa la columna vertebral, entre ellos están los que se producen en las articulaciones sacroilíacas, esas que están a la altura de la pelvis; esta articulación se forma entre el hueso sacro, que es el que está por encima del coxis y el hueso ilíaco.

El sacro es un hueso formado por 5 vértebras que se han unido con la finalidad de darle base y sustentación a la columna vertebral, este hueso, se articula con otros 2 llamados coxales y que al unirse forman la pelvis.

La inflamación de esta articulación se llama sacroileitis y se produce generalmente con un "mal movimiento" por levantar un bulto pesado, rotar la pelvis y la cintura inadecuadamente, trastabillar, tropezar al caminar o por traumatismos con golpes directos como caídas de sentado, otros son los microtraumatismos que se dan en los casos de estar mal sentado durante un tiempo prolongado en un asiento duro al que uno no está acostumbrado. Muchas veces el individuo se despierta por el dolor intenso después de moverse mal en la cama; también las afecciones reumáticas tienen gran influencia.

Los dolores son bastante característicos pues a diferencia de los que provienen de la columna, estos se concentran más abajo, hacia la región glútea en su parte central , la molestia es intensa al palpar la articulación, da incomodidad al estar sentado obligando al individuo a cambiar de posición permanentemente. El paciente siente que no puede enderezar la espalda y pierde la curvatura natural de la cintura, con sensación de rigidez y espasmo muscular, hay dolor localizado a nivel de los hoyuelos que se marcan en la cintura, por encima de los glúteos, el dolor se irradia hacia la región donde se aplican las inyecciones; también puede haber reflejos hacia adelante, a la altura de los ovarios o testículos, puede haber también dolor en el muslo y en el nervio ciático. Al caminar, el paciente tiene la sensación de tener una pierna más corta y esto se debe a la contracción muscular que se produce en la zona, por dolor.

Esta afección es difícil de diagnosticar ya que se la confunde con otras afecciones de la pelvis y su solución pasa primero por buscar adecuadamente el origen, si este es reumático la instalación del dolor es progresivo y de larga duración y se trata con medicaciones antiinflamatorias y tratamientos locales, obteniendo buenos resultados; si el origen es traumático el dolor aparece inmediatamente después del trauma y el tratamiento es distinto y ya que el dolor es causado por un desplazamiento muy sutil de la articulación, la solución es también mecánica y solo una maniobra de quiropraxia logra resolver casi en forma inmediata el problema y que tienden a repetir los mismos movimientos que la desplazaron, pero en sentido contrario.

Es sorprendente la mejoría inmediata que refiere el doliente paciente y que vuelve a la normalidad rápidamente, de hecho, una articulación que durante mucho tiempo estuvo desplazada, altera todos los elementos blandos que la rodean como los músculos, tendones, ligamentos y nervios que indefectiblemente se inflamarán y se harán sentir con el máximo dolor, por eso después de corregir la mecánica articular que originó el problema, se realizarán ejercicios y aplicaciones de diversa aparatología que lograrán normalizar el proceso.

Se tiene que entender que el paciente no está enfermo, es solo una alteración mecánica y como tal deberá ser resuelta, de nada valen los remedios que calman mientras dura su efecto, para reaparecer el dolor al cabo de unas pocas horas.

En definitiva, si usted tropezó, se cayó o pasó un tiempo en un asiento duro, es probable que haya desplazado la articulación sacroilíaca, algo que como dijimos, provoca intensos dolores en el comienzo, y un gran alivio al solucionarse; la cuestión es que el tiempo que medie entre uno y otro sea el menor posible, siempre y cuando usted quiera seguir derecho por la vida.

Tratamiento Fisioterapéutico:

- Control del dolor.

- En etapas agudas se utiliza las compresas frías.

- Masoterapia de la zona., como Martniz o criomasaje.

- Ultrasonido.

- Láser.

- Tens.

- Ejercicio físico: Ejercicios de rehabilitación para mantener-recuperar la movilidad poco a poco y fortalecer la zona. La natación y el aquaerobic son bien recomendados."

---- Aquesta tarda en sortir del fisio he anat a la Plaça del Mercadal a veure als herois del cap de setmana. Llàstima que no he pensat a portar al camèra, però és igual, en breu tindràn un post dedicat.

A PEU .........

2009-04-16T23:43:00.005+02:00

Un altre dia sortint a caminar, de moment encara amb prudència, sense abusar de les hores i del desnivell, fins que les articulacions hi estiguin una mica acostumades, no fos cas que ara ens fessim mal per un altre lloc. De moment em conformo amb dues horetes, i continuaré així tota aquesta setmana, repetint el recorregut, primer de pujada cap a l'ermita de sta. Ana a Castellvell i després de baixada cap a Reus. Aquest cop però no ho he fet sol, ja que m'ha acompanyat Ivan, més conegut com a IvAncla, que aprofitant que està de vacances ha volgut acompanyarme una estona en la meva sortida; fent petar la xerrada i fent broma, les dues hores m'han passat volant, fins i tot he arribat a casa una mica "apajarat" ja que he sortit sense res a la panxa, a veure si així mantinc una mica el pes, que amb tant de temps sense poder-la agafar, jahe de començar a mirar-me aquestes coses. Tinc ganes d'estar ja a finals d'abril, a veure si es compleixen els pronòstics optmistes i puc tornar a pedalar.

Només sortir de casa, el Passeig Misericòrdia, l'únic que encara conserva tot el seu encant amb la terra.

Les bromes i el bon humor no falten durant la sortida.

Arrancaaaa nen, arrancaaaaaa!!!!! jejejejeje

Passa pel cap, hi han tentacions d'anar cap a la dreta, però encara no cal abusar, més endavant caurà.

Això ja fa algo més de pujada, eh Anclas?

Allí a dalt farem mitja volta.

Última pujada i ja casi hi som .....

..... ja hi hem arribat!

Una bona perspectiva, de Castellvell cap al mar.

El Passeig Prim, tot esfaltat, ja no és com abans, ha perdut algo. Una estoneta més i ja seré a casa.

Aquest núvol té pinta que vol descarregar, sort que en uns metres ja seré a casa, i llavors que faci el que vulgui.

CONTINUARÀ .......

2009-04-14T23:38:00.002+02:00

Per fi bones notícies!! Després de dos mesos desde que em vaig lesionar (que ràpid passa el temps, i que ràpid es perd la forma), fins ara tot havien sigut diagnòstics equivocats o poc encertats, complicacions, etc .... però avui a la tarda, després que el metge veiès les radiografies que em va manar, s'ha descartat que hagi de penjar la bici. Per sort, les vertebres lumbars, tot i estar desviades, es conserven bé, inclús millor del que esperava el metge, i només n'hi ha una una mica conflictiva, i que ja estem tractant. A més, l'evolució amb la fisioteràpia és molt bona, ja que normalment la millora es veu a les 10-12 sessions, i jo només en porto 7 però per la millora sembla que en porti 12, així que vol dir que anem per bon camí.

De moment aquesta setmana encara no puc fer bici, però li he comentat que el divendres vaig començar a sortir a caminar, que ja no podia estar més a casa, i m'ha dit que OK, que cap problema per això, així que almenys em toca una mica l'aire, ni que sigui a 5 per hora. No sé encara quan podré començar a entrenar, però les notícies d'avui són prou bones com per poder dir que aquest blog continuarà ............

VOLTA AL PAIS BASC

2009-04-12T17:57:00.013+02:00

Per matar l'avorriment d'aquests dies de pont, ja que no puc pedalar, res millor que fer una excursioneta a veure ciclisme, per a treure el mono (tot i que en realitat, després de veure-ho, encara en tinc més), i aquest cop, el viatge va ser cap al Pais Basc, per a veure la CRI de Zalla. Algunes hores de cotxe, i més quan fas un "puja i baixa", però va valdre la pena només per sentir com es respira l'ambient ciclista en aquelles terres del nord. Us deixo algunes de les fotos que vaig fer, tan als boxes dels equips, com durant la crono.

Les Trek dels Astana preparades.

Detall de les Trek d'Haimar Zubeldia i Chechu Rubiera.

Les Specialized Crono .... impressionants!!!!!

L'Orbea Orca amb detalls daurats del Samuel Sanchez.

Juanma Gárate.

Un holandès del Rabobank, escalfant en el recorregut de la crono.

Incombustible Arrieta, sempre al peu del canó.

Taaramae, líder de la muntanya.

Oscar Freire.

Pinotti, el campió italià contra el crono.

Gárate en ple esforç.

Cataldo, que va doblar a Moncoutie, que a la vegada havia doblat a Dani Moreno.

Carlos Sastre.

Vicenzo Nibali, ja amb el terra mullat després de la minitempesta, típica del País Basc.

Roman Kreuziger, un jove amb un gran futur.

Luis León Sanchez a punt de coronar Beci.

Gesink, impressionant la planta de l'holandés.

Damiano Cunego.

Toni Colom, que es troba en un gran estat de forma.

Cadel Evans patint a Beci.

Samuel Sanchez lluitant pel podi.

Alberto Contador al seu pas per l'última curva de Beci.

FOTOS 3 HORES DE RESISTENCIA BTT RIUDECOLS

2009-04-08T19:48:00.001+02:00

Us deixo algunes fotos de les 3 hores de resistència en BTT del Riudecols. Va ser un dia diferent, molt divertit i emocionant, on es respirava ambient de bici de muntanya per tots els costats. Com que encara no puc fer res, vaig passar a fer de Graham Watson i a saludar a la gent, molts d'ells companys d'hores d'entrenament. Felicitar als guanyadors de les diferents categories i a tota la gent que hi va participar, que de ben segur que ho van disgrutar, i en especial al Jefe, que va guanyar per equips de Master-50.

Jordi i Enric Martorell i Xavier Carnicer, escalfant abans de començar. Foto: BTT Prades

Sortida de la prova!!!! Foto: BTT Prades

Als boxes, esperant el relleu ...... Foto: BTT Prades

Josep Turón. Foto: BTT Prades

Joaquim Parera. Foto: BTT Prades

Oscar Solà. Foto: BTT Prades

Jordi Martorell. Foto: BTT Prades

Jofre Prunera. Foto: BTT Prades

Joan Mèlich. Foto: BTT Prades

Joanet. Foto: BTT Prades

"Espartacus" August. Foto: BTT Prades

Jefe Figuerola. Foto: Jordi Rubio

Xavier Jornet.

Jordi Tardiu.

Juanky Proa.

Oscar Gonzalez.

Jordi Vanderrubio.

Josep Enric.

Enric Martorell.

Christian Vazquez.

Xavier Carnicer.

Podium per equips èlit. Foto: BTT Prades

Trobareu les classificacions de la prova i més fotos a la pàgina de BTT Tarragona.com, i si voleu moltes més fotos les trobareu a BTT Prades.com, a la secció de fotos. I no us perdeu el videomuntatge que s'han currat també els de BTT Prades

...... ZERO .......

2009-04-02T23:14:00.002+02:00

Total setmanal de km. i hores dalt de la bici: zero. I és que després d'anar a buscar el dilluns una segona opinió, aquest cop res de mutues, sino pagant, a part de la inflamació també m'han trobat que tenia 3 vertebres lumbars pinçades (sí, sí, ni una ni dos, sino tres!!). Fins on arribarà la meva mala sort aquest 2009? Espero que s'acabi ja, perqué si no ....... La part bona, si és que n'hi ha alguna, que la inflamació està bastant bé i curarà ràpid, però ara l'important és tractar bé els pinçaments, ja que si no s'agafen a temps i no es cuiden, llavors sí que has de plegar del tot.

Així que, tot i que m'han dit que puc sortir en bici sempre i quan no tingui dolor, entre el mal temps que ha fet i que de moment prefereixo fer bondat i cuidar-me una mica més del que he fet fins ara (que no ha estat massa), no he tocat la bici per a res. Ni tan sols m'he plantejat fer rodillo, perqué tampoc em ve d'una setmana o dues més quasi parat, total, ja en porto sis i la forma crec que ja ni hi és. Tot el que volia fer aquest 2009 queda de moment a l'aire, a l'espera de notar millora a base de fisio i després la rehabilitació. La Cristina, la fisio que em porta (molt maca ella) m'ha dit que han curat coses pitjors, així que entre calor profund, ultrasons, massatges, etc .... i una mica de fe en curar-se, tornaré a poder fotre-li canya al cos; el quan no ho se, espero poder fer algo a finals de temporada, però ara el que mana és el meu cos, i fins que ell no estigui al 100%, res d'entrenar. Això sí, pot ser que em perdi totes les competicions del 2009, però us asseguro que el meu model durant aquest temps que encara em queda és cert yanki bastant conegut, i tornaré al 2010 encara més fort.

JA TINC DIAGNOSTIC

2009-03-29T23:32:00.003+02:00

Inflamació de l'articulació sacroiliaca, o sacroilits (crec que es diu així), això es el que m'han dit que tinc exactament. Es degut al sobreesforç que vaig fer al gimnàs, a continuar entrenant tot i notar una molèstia i per tenir la columna feta un cromo. L'únic que puc fer es fisioterapia, rehabilitació i tenir paciència, ja que aquest dolor, tal com ve, marxa sol i te n'oblides totalment. No hi ha un temps de recuperació exacte, cada persona és un mon diferent, així que em caldrà més paciència que mai i currarme la rehabilitació per a que no me torni a donar problemes. Puc anar fent a poc a poc, sense forçar massa la màquina, però de totes maneres aquesta setmana buscaré una segona opinió i un bon assessorament per a la rehabilitació. Espero ficar-me bé el més aviat possible i tornar a escriure al blog només les vivències dels entrenaments de forma regular, com abans, i oblidar ja tot aquest episodi de la lesió. Ja aniré cap a la sisena setmana quasi parat, sense entrenar en condicions, així que encara no sé quan començarà la meva temporada 2009, és una incognita a dia d'avui.

La inflamació és en aquesta zona, però el dolor (que ara per sort només son molèsties) irradia cap a tota la part de la cadera i la part baixa de l'esquena, en el meu cas al costat dret. Espero que no us passi mai, és molt incòmode i una zona del cos que descansa molt poc, per això li costa curar del tot.

ALGO MÉS LLARG, ALGO MILLOR

2009-03-26T13:41:00.006+01:00

Quinze minuts, aquest és el temps que vaig allargar de més a la sortida d'ahir. Dit així, no sembla res, acostumat com estava ja abans de lesionar-me a fer 4 hores tranquilament abans de notar fatiga, però ara, per a mi, el que vaig fer ahir, pot significar un petit pas endavant. M'havien dit que sortís entre hora i imtja màxim dues hores si no em feia mal, però ahir, com que em notava la molestia una mica menys que els altres dies, me la vaig jugar i vaig allargar la sortideta fins a les 2 hores i quart. Total, com que demà tinc les radiografies i visita al metge, si la cosa es posa pitjor, m'ho veuràn més fàcil no? Per sort, vaig aguantar bé tota l'estona, sempre amb aquella cosa allí, en aquell punt, i fins i tot després, cap al tard, la cosa semblava que estava igual. Estic estancat en aquest punt que no millora, però tampoc empitjora, així que valoro lo d'ahir com a "positiu". Demà sortirem de dubtes, em diràn si és algo xungo que es pot cronificar (els metges sempre es volen curar en salut, però de vegades més valdria que no fossin tan clars explicant les coses i ens deixessin viure una mica més en la ignorància) o si continuaràn fent-me altre tipus de proves visuals, i per tant voldrà dir que és algo més fàcil de curar. Ja fa uns dies que dormo inquiet, esperant que arribi demà, i que siguin bones notícies, encara que hagi d'esperar unes setmanes més per a un diagnòstic definitiu i saber quan podré començar a entrenar.

Per petició expressa del Jordi, aquí tenia a la fiera, a punt de marcar el territori. Com que estava motivat, la caminada nocturna amb la Kira s'ha allargat bastant, ja que li he fet fer 4 sèries de 5 minuts caminant a ritme ràpid, per a que vagi afinant la forma, jejeje .....

---- 2 hores i 15 minuts, rècord d'aquests dies, amb sensacions algo més "bones" que aquests últims dies, disfrutant d'un dia amb solet però amb algo de vent incòmode.

PER ALEGRAR EL DIA, MILLOR EN COMPANYIA!!

2009-03-24T23:20:00.004+01:00

Normalment surto sol a entrenar, ja que normalment sempre he de fer "feina" (series, rodar a un ritme constant durant un temps X, fer treball de cadència ....) però en dies com aquest, o quan acabo tot el treball específic i tinc més dies de "cocacola", sempre busoc algú amb qui compartir la sortida, ja que es passa millor i és més entretingut. Avui he sortit de casa sol, ja que en principi al migdia la gent no pot quedar, però al poc d'estar pedalant m'he creuat amb dos del integrants del "Tridente", el Joel i el David, i he girat per anar amb ells. La veritat és que mentre pedalava sol, "escoltava" el meu cos i notava una mica de contractura per aquí, una molestia per allà, valorava si era menys que el diumenge .... però ha sigut començar a pedalar amb ells, ficar-se a xerrar i dir animalades (son com uns gamberros, però en bicicleta), i entre historietes i riures, m'ha passat el temps volant, he anat una mica més ràpid del que em tocava i no he notat res; fins i tot hem parat a fer la cocacola a un lloc mític i obligat per a tots: el CanVi de la carretera Alcolea, també conegut com Can Tanga o Bar Coyote, ja podeu imaginar per qué, jejeje..... Total, que en arribar a casa, una mica de molestia, que m'ha passat amb els estiraments, i durant la resta de la tarda res fora del normal, només aquella cosa que encara noto a la part de la cadera i l'esquena, que encara no em deixa fer la vida normal, però confio que s'arregli quan tingui un diagnòstic, tot i que encarar em cal paciència.

El Joel amb la roba del Barça que li han donat; no hi ha res com tenir amics corredors que et donin roba a estrenar!

Un dels moments en que hem aprofitat per rodar en paralel els tres, i on semblo gordo i tot ..... esteu fins mamons!!

---- Una horeta i mitja en companyia d'aquests dos "liantes", plena de riures i historietes que no explicaré aquí, més la cola al "Can Vicenç", que a poc a poc es consolida com l'alternativa a la platja, jejeje..... Dies així et passen tots el mals.

AL MENYS PASSEJAR EM CONSOLA

2009-03-23T22:38:00.003+01:00

Segueixo estancat, en un punt mort, a l'espera de que em comencin a fer proves per a trobar exactament el punt de la lesió. És la cinquena setmana (es diu ràpid) desde que em vaig fer mal, i després de molts dies parant i arrencant, sense trobar una millora completa, aquest divendres començaran a fer-me proves per anar descartant lesions (o trobar la lesió, depèn de com es miri). Com sempre, començaràn amb unes radiografies i a partir d'aquí, si no surt res (que espero que no, ja que sino podria ser una lesió llarga i complicada) aniràn fent ressonancies, ecografies, TACs, etc..... fins a trobar el punt de la lesió. La part dolenta es que entre una prova i una altra passen més d'una setmana fins que em tornen a visitar (les mútues ja no són tan ràpides com abans), però quasi prefereixo esperar unes setmanes més i que sigui alguna cosa muscular abans que òssia o articular. De moment, puc continuar fent passejos en bicicleta, que no ajuden en gran cosa a la forma física, però sí a desconectar de les rutines del dia a dia.

Espero amb una mica d'impaciència el divendres, quan tingui els resultats de les radiografies, i ojalà hagi d'esperar una setmana més i sigui un tema muscular, ara ja no tinc pressa.

Amb els dies tan bons que està fent, i jo encara a pas de tortuga ...... però al menys em toca l'aire (o en aquest cas, el sol)!!

---- El cap de setmana, com aquests últims dies, tranquilet: hora i mitja dissabte i dues horetes el diumenge, a ritme tortuga, disfrutant de les bones temperatures, sobretot el diumenge.

EN OBSERVACIÓ

2009-03-18T22:36:00.003+01:00

Nova sortida, segueixo amb la rehabilitació, rodant a poc a poc, sense forçar, copsant sensacions, qualsevol cosa fora del normal ..... De moment tot segueix igual, noto alguna cosa a la zona afectada però al menys les lumbars ja no estàn tan contracturades, l'únic que diferencia les sensacions d'avui a les de dilluns és un punt a la part baixa de la meva esquena que em recorda que encara no estic bé del tot. No sé que és exactament, em dona moments de dolor puntual, i no pas en bicicleta, sino fora d'ella, tampoc és res exageradament doloròs, però depèn quins moviments en la vida quotidiana apareix. Cal tenir paciencia i veure com evoluciona, l'únic que puc fer és esperar a la pròxima visita i explicar-li al metge, a veure que hi diu ell. No em queixo, puc pedalar i això és molt, però l'incertesa de no saber quan estaré bé del tot per a poder tornar a començar a entrenar em menja per dins, i llavors em repeteixo a mi mateix que he de tenir paciencia.

A la sortida d'avui m'he trobat un dels mítics de la grupeta del Baix Camp, el Javi Vara (o Jivi Viri com li diem, jeje), un tio peculiar i que sempre està de broma, i m'ha passat el temps volant parlant al seu costat i fent catxondeo: que si curset per València tota la setmana, que si cada nit a pendre algo, que si la festa per allí, que si les dones valencianes per allà ..... Javi, no canviaràs mai, però és genial estar rient tota l'estona al teu costat, et passen tots els mals!

Amb el "Jivi Viri" és impossible estar depre: sempre et surt amb alguna i t'acaba contagiant la seva alegria.

---- Poca història, només una sortida una mica més llarga avui, mentre observo com evoluciona tot: 1 hora i 55 minuts a pas de tortuga, més els estiraments, els abdominals i els exercicis de rehabilitació. Pocs canvis, no empitjoro, però tampoc milloro, seguirem observant ......

LES MEVES NOVES MULETES

2009-03-16T22:37:00.005+01:00

Recordo quan em vaig fer el meu primer esguinç de turmell, quan jugava a bàsquet. Va ser una tarda que no havia d'entrenar, ja que al matí m'havia fet mal a l'espatlla per un cop molt fort a la classe d'educació física, però com no en tenia mai prou de fer esport i soc un "cabezón", vaig voler entrenar. Tot anava bé, fins que en un canvi de direcció, vaig notar que em fallava el turmell i vaig sentir molts "creeecs"; vaig caure a terra i vaig notar punxades de dolor molt fortes i de seguida se'm va inflar el turmell com una pilota de tennis. Un cop a urgències, em van dir que m'havia fet un esguinç de grau 2'5 ( a partir de 3 ja es passa pel quiròfan, així que m'havia anat de poc). Vaig haver d'estar 5 setmanes amb la part inferior de la cama enguixada.

Un cop passades aquestes 5 setmanes, tocava revisió al metge, i quan em va dir que em treuria el guix, jo tot innocent vaig pensar que la cosava ja estava quasi del tot; quin gran error, en quant em va fer posar el peu a terra i caminar, pensava que queia, em notava el turmell sense forces, i semblava que quan feia una passa es trencava. Van ficar-me una bena compressiva i vaig haver d'estar encara 2 setmanes més ajudant-me amb les muletes per caminar, mentre anava notant que el dolor marxava del turmell i a poc a poc anava agafant una mica de força; després encara una setmana més amb una muleta, i finalment, quatre dies amb la bena i després ja a començar a caminar sense res; després d'aixo, a rodar suau mentre veia els companys entrenant i finalment a incorporar-me als entrenaments progressivament, al principi amb un vendatge al turmell, i després ja sense ell.

Ara que m'he lesionat per primera vegada desde que faig ciclisme (no conto les caigudes de xapa i pintura), trobo certs paralelismes amb aquells mesos que vaig estar amb l'esguinç: primer un periode de descans total per a que es curi la zona afectada, i després un periode de readaptació amb l'ajuda de les muletes, però aquesta vegada les meves muletes, tot i que també son dos, son una mica diferents: es tracta de la cadencia i les pulsacions. Elles dos m'ajuden en aquests dies de prudència i rehabilitació a no passar-me de la ratlla, a no forçar més del que toca, a ajudar el meu cos a curar-se a poc a poc. De moment em van molt bé, i espero que segueixi així, tot i que haig de dir que aquestes noves "muletes" són més reconfortants que les que vaig haver de fer servir fa anys.

Un parell de fotos de la sortida d'avui:

Normalment me les trobo quan em toca fer muntanya, però avui s'han deixat veure per la part propera de la costa. No es massa habitual veure-les per aquesta zona.

En un altre moment haguès intentat seguir el camió una estona, però avui, tot i que m'ha passat pel cap durant un instant, no tocava.

---- Segueixo amb les sortides a pas de tortuga, intentant que la part lesionada es vagi "ficant a lloc": avui només 1 hora i 30 minuts, poquissims km i sobretot, molts estiraments i els exercicis de rehabilitació. Encara noto la sensació com si la zona de la lesió s'haguès de trencar, com si estigues molt dèbil, però avui algo menys que el dissabte, així que, dintre del dolent, estic content i més animat.

NOU PAS ENRERE ..... A COMENÇAR DE NOU!!

2009-03-14T15:49:00.006+01:00

Aquesta setmana, de nou en blanc, i és que després de començar la rehabilitació a mitjans de la setmana passada, el dissabte, després de sortir a rodar un parell d'horetes per carretera molt suau i després de fer els meus exercicis i els estiraments, cap a la tarda i tot el diumenge, va començar a fer-me mal, aquest cop una mica més amunt del lloc de la rotura fibrilar, i vaig decidir parar de nou i tornar a anar al metge. Després d'examinar-me bé, es va descartar un nova rotura o una rotura en un altre lloc, i aquest cop el que passava és que la lesió havia derivat en una contractura lumbar, que segurament arrastrava desde el primer dia que em vaig trencar, però que quedava amagada pel dolor de la rotura. M'han recomanat molts estiraments, molts abdominals, exercicis per enfortir la zona i rodar de 2 a 3 hores per pla i suau, també sessions de massatge, i d'aquí a dues setmanes de nou al metge, que em volen fer un seguiment. Aquest cop espero que, ara sí, la cosa vagi millorant, encara que hagi d'estar dues setmanes a ritme de tortuga, i la forma segueixi caient en picat.

Avui sortida molt suau, dues horetes en companyia d'Iñaki, i més tard ens hem creuat amb en Pacman, que estava de tornada i ha vingut una estona, comentant com li va la preparació per a l'Ironman de Sudafrica. Comença a estar fi, tot i que ell diu que no es troba massa bé, però confio en que un cop estigui a la prova, es guanyi el bitllet per a Hawaiï, que així ja tinc excusa per a viatjar-hi al setembre. A veure si m'arriben temps millors, i també em torno a posar fi jo.

Els tres comentant sensacions de tornada cap a casa.

Per la tranquilitat del caminet que porta de Vilaseca a Reus, disfrutant d'un dia agradable que convidava a pedalar.

Les sabatilles "fashion" de Pacman ....

---- En un dia totalment primaveral, he començat de nou (aquest cop espero que sigui la bona) amb 1 hora i 59 minuts a pas de tortuga, més els estiraments, i després els abdominals i els exercicis de rehabilitació. Avui estaré a l'expectativa de com van les lumbars cap al tard, que no es repeteixi el de la setmana passada!

TORNO A SER "CORRECAMINOS"

2009-03-06T21:00:00.002+01:00

L'entrada d'avui no té a veure amb la bici, és més aviat sobre una anècdota quotidiana (o costumbrista, que es diria en literatura) que m'ha passat aquesta tarda. Anava caminant tranquilament per Reus, quan de sobte un colega m'ha hagut de dir: "tio, baixa marxa, que sembla que vaigs amb les presses al cul!". No m'havia donat ni compte, i ja els havia deixat uns metres enrere; això no tindria importància si no fos pel fet que no fa ni una setmana, anava coix i a més no podia caminar ràpid, no podia fer la gambada (zancada) llarga a la que tan estic acostumat, i que tan normal és per a la gent que tenim les cames llargues. Per a mi ha sigut un simptoma més que la cosa va per bon camí, i que a poc a poc, recupero la normalitat, tan a la bici com a la meva vida quotidiana.

Avui, 20 minuts de rodillo molt suaus, sese pulsòmetre ni res, només per a escalfar una mica les cames de cara als estiraments (em van recomanar que no els fes en fred, ja que els últims estudis diuen que no és recomanable), i després la sessió d'estiraments, avui ja sense tanta rigidesa a les cames, i estirant una mica més que ahir en la zona afectada, però encara amb prudència.

PIANO PIANO ......

2009-03-05T23:14:00.007+01:00

Onze dies exactes fa desde l'última vegada que vaig fer un gest tan senzill com apretar el velcro de les sabatilles abans de pujar a la bici. Un gest insignificant, però que per a mi significa tornar a pujar a la bici i començar el procès de rehabilitació que encara em queda abans de poder tornar al nivell que estava abans del trencament. Abans de pujar a la bici, una mica de nervis a la panxa per no saber quines sensacions tindria, si em faria mal, si no me'n faria, si em molestaria ..... Un cop al rodillo (opció sensata degut al fort vent que ha bufat aquí al Baix Camp), i en els primers minuts escalfant, he notat molta calor a la zona on tinc el trencament, una sensació extranya, però que al cap d'uns minuts ja m'ha passat i he pedalat molt còmode. Notava com tota la musculatura s'anava ficant a lloc, recuperava sensacions i sentia "picors" en alguns llocs quan la sang ja estava bombejant a les cames ..... unes sensacions agradables. Després del rodillo, a fer els estiraments que m'han manat especialment per a la zona lesionada, encara sense apretar molt durant aquests primers dies, i completant amb els habituals que faig sempre; aquí sí que he notat la musculatura més rígida que abans de parar, imagino que és normal.

La sessió no ha tingut massa història, només moure cames suaument durant 40 minuts amb l'intenció d'ajudar a ficar a lloc la zona que està cicatritzant, però significa el primer dia d'una rehabilitació que em penso "currar" per a que no em torni a donar problemes quan vulgui estar a tope. Comença el compte enrere .....

VACANCES FORÇOSES

2009-03-03T20:53:00.004+01:00

Tal com diu el títol de l'entrada, parón als entrenaments per culpa de la lesió de la setmana passada. Al final vaig haver de passar pel metge, ja que el dolor no marxava, i em va diagnosticar una rotura fibrilar, ni més ni menys que al gluti, a la seva part alta, i us puc assegurar que fa mal i després, quan la rotura es va curant, es molt molest. Així que davant aquest tipus de lesió, no hi ha res més a fer que descansar, deixar que cicatritzi i després tornar a entrenar progressivament. Però el descans no és total, ja que m'ha recomanat que a mitjans de setmana comenci a fer algo de bici suau i uns estiraments que m'ha ensenyat, ja que no es bo estar del tot parat quan aquest tipus de lesions estàn a la fase "de baixada" (com diuen ells), i començar amb els entrenaments de forma progressiva. Tot i que m'ha dit que no es tan greu com en principi pintava, seré bastant prudent en la recuperació ja que vull que es curi bé i no em torni a donar problemes, així que fins dijous (farà deu dies en total de repòs complet) res de res, descans total, per a deixar que vagi cicatritzant bé.

Ara que ja estic de més bon humor i amb ganes d'escriure, espero tornar a donar vida al blog de nou, després de tenir-lo molts dies abandonat degut a la poca motivació per escriure.

Vull donar les gràcies a tota la gent que m'ha estat donant ànims quan tenia la moral pel terra i pensava que era més greu del que al final ha sigut. Moltes gràcies a tots i totes!!

DEFINITIVAMENT, ODIO EL GIMNÀS!!

2009-02-22T22:26:00.004+01:00

Molts dies sense escriure res, però es que no tenia ganes ni moral, i ara sabreu perqué. Com bé diu el títol del post, definitivament odio el gimnàs, més que mai. Sé que és un treball necessari, que s'ha de fer per a complementar la bicicleta, però això no vol dir que t'hagi d'agradar, i més quan, en un dels últims dies que et queden patint amb les peses, vas i et fas mal. Dijous em va passar fent premsa, que a l'arrencar, vaig notar una estirada a la part baixa dels lumbars. Vaig fer-la bé, vaig acabar el circuit, vaig anar a casa a fer el rodillo pertinent per al transferència, però al fer els estiraments, ja vaig veure que algo anava malament. Em feia mal la part dreta les lumbars, i no tenia massa bona pinta. Per sort el meu fisio, el Carles, em va agafar a última hora (moltes gràcies Carles, de veritat, ets un bon amic) i vaig passar per les seves mans. Per sort la cosa no ha quedat en res més que una contractura lumbar, però que resulta molt molesta i farà trastocar els entrenaments que tenia programats. El cicle de "càrrega + acumulació" de 28 dies només ha durat 12, el meu cos ha petat, però així és la vida, no? La part positiva és que es tracta d'una "lesió per sobreesforç", i això el que vol es calma i fisio, per a curar bé, i més en un lloc tan delicat.

He d'entonar una mica el mea culpa perqué repassant el perqué m'havia fet mal, reconeixo que aquesta temporada he descuidat una mica el meu tronc superior, i això, quan tens la columna com un "cromo", no ho pots descuidar; a més, hauria d'haver fet uns quants abdominals i lumbars més al dia, no només quan feia gimnàs, ja que l'any passat en feia fins i tot quan no em tocava per a cuidar sobretot lesions d'aquest tipus. Després d'uns dies una mica abatut, ara toca continuar cuidant-se aquesta zona amb fred i calor, estiraments i fisio, i esperar a tornar a estar recuperat del tot per a poder entrenar al 100%, ja que és una zona delicada i no vull tornar-me a fer mal. Fa molta ràbia perqué estava assimilant molt bé les carregues i el volum dels entrenaments, però no s'hi pot fer més

Si caus, és per tornar a aixecar-te, aquesta és la meva filosofia de vida, així que aquest pas enrera no farà que tiri la tovallola, sino que m'ajudarà a aprendre dels meus errors i no tornar a caure-hi.

---- Finde molt de relax comparat al que estava acostumat fins ara, per sort puc sortir a rodar que no em fa mal, però cal ser prudent i no forçaré més del que em toca. Aquesta setmana serà més tranquila, mentres veig com evolucionen les lumbars.

A CONTRAVENT

2009-02-19T00:00:00.004+01:00

Ja fa més d'una setmana que al treball de volum li he afegit el treball de sèries, i em toca apretar les dents més del que feia fins ara, i avui no ha sigut una excepció. A més, com que ha fet una mica de vent per la zona on he sortit a entrenar, he buscat expressament fer les sèries de cara al vent i en terreny ondulat i pestòs, per a afegir una mica més d'exigència. La veritat és que en l'última, amb el vent tota l'estona de cara i un terreny sempre picant amunt, en alguns repetxons he hagut de treure el plat perqué semblava que les cames ja no donaven més de si; a part de la fatiga muscular, he començat ja l'última tanda amb una mica de sensació de buit a la panxa, però he decidit no menjar fins a acabar tot el treball de qualitat de la sortida.

De tornada, mentre estava recuperant, m'he trobat el Jofre, vestit ja amb l'equipció del seu nou equip, el Biciaccion-Scott-Alcañiz, que a més venia de fer sèries també i per la mateixa zona que jo, quina casualitat que no ens haguem trobat; l'última hora d'entrenament s'ha fet més amena compartint carretera amb ell.

L'arribada a casa, com de costum, ja quan començava a pondre's el sol.

---- Un dia més apretant les dents i forçant les cames, en busca d'anar millorant la forma pas a pas, i acabant l'entrenament amb 4 hores i 112 km. Aquest cop les sèries contra el vent han passat una mica de factura a les cames, caldrà recuperar bé pels pròxims dies.

DESPRES DE LA TORTURA, UN DESCANS

2009-02-17T22:58:00.004+01:00

Ahir dilluns, després dels 300 km acumulats el cap de setmana, començava una altra setmana de "carrega + acumulació", amb una nova sessió de tortura de cames al gimnàs, acompanyada de rodillo per a fer la transferència. A les cames els hi costava una mica tirar com sempre, però es normal tenint en compte tot el "tute" del cap de setmana.

Avui, el descans setmanal, per a assimilar el treball d'aquests tres dies seguits, i preparar les cames per als següents dies que han de venir. Aquest cop el dia de descans ha sigut una mica diferent, ja que és hora de començar a pensar en l'inici de la temporada que ja s'acosta i per tant, toca anar controlant una mica el pes. Així que a partir d'ara, en els dies de descans, a controlar una mica el que es menja, ja que al no cremar tant com en els dies d'entrenament, no cal ingerir tantes calories.

---- Dilluns dia de gimnàs i després 40 minuts de rodillo, i avui dimarts dia de descans, que a les cames també els hi tocava, però sense oblidar els estiraments per a facilitar la recuperació. Quan les portes carregades, aquests descansos s'agraeixen molt.

---- Gran actuació dels companys de l'A.C.77 a la social de Tortosa, en especial del Jose, que va estar escapat bona part de la cursa fins a pocs km del final.

A TOPE

2009-02-15T22:49:00.008+01:00

Dos dies a tope aquest cap de setmana, sense descans per a les cames, i carregant de km i de treball. El dissabte, sortida per tota la zona del Priorat, una zona plena de pujades i baixades, amb molts pocs trams plans i bàsicament tobogans, puja i baixa continuats i pujades no massa dures, de 4 o 5 km com a molt, colls curts pero mantinguts sempre entre el 5-6%, ideals per a fer series. Així que acompanyat del Jefe, Iñaki, Jordi Sala i Judit, vaig començar el meu dia intens del cap de setmana per aquestes terres exigents, pero a la vegada precioses.

Aquí en Sala fent broma; el bon humor sempre està present en les nostres sortides en grup.

Les Crestes de la Llena, una pujada curta però exigent, que rep el nom per aquestes "crestes" que fa la muntanya a banda i banda de la carretera.

La grupeta a punt de coronar les Crestes.

Un cop baixes de les Crestes, entres a la part del Montsant .......

...... un lloc dur i preciòs, amb molta més verdor que no pas la part del Baix Camp.

Els vins, una de les altres especialitats del Priorat.

Tot i que feia masses dies que no tocava la bici, Iñaki ha aguantat al seu ritme tota la sortida i ha acumulat un bon dia de treball.

Ja queda menys per arribar a casa, aquí la grupeta sense Sala, que un cop coronat el coll d'Alforja, va haver de marxar cap a casa que se li feia tard.

Esperit Baix Camp: els colors poden canviar, però el Jefe i jo sempre portarem un trosset d'aquest club a dintre nostre per sempre.

Amb un dia que va acompanyar moltíssim (ja era hora), vaig arribar a casa amb un desnivell acumulat de 2210 metres després de més de 5 hores i mitja per les terres del Priorat.

Dissabte poca historia, un dia lleig, gris i fins i tot una mica fred, on l'objectiu era continuar acumulant milles a les cames, aquest cop però per terreny més aviat pla. La fatiga es notava a les cames, i mantenir el ritme marcat costava més que de costum; l'exigència del dia abans passava factura, i l'última mitja hora abans d'arribar a casa l'he fet apajarat, pensant en arribar a casa i menjar, però he pogut complir amb el que em tocava.

Fer "tras-carro" no era massa bona idea, no fos cas que al cavall li donés per donar cosses.

És epoca de calçotades, i sobretot per la zona de l'Alt Camp, a cada masia veus un foc i sents l'olor a calçots.

De vegades te la jugues una mica quan proves coses noves, però de moment us puc dir que estic molt satisfet del rendiment de les Tubeless de carretera.

---- Finde de treball dur i km a les cames, completat amb èxit. Dissabte dia de qualitat amb treball de sèries en pujada i per terreny ondulat, completat amb 5 hores i 40 minuts, 138 km, 2210 metres de desnivell acumulat i més de 4000 kalories cremades. El diumenge, per un terreny més suau, a rodar durant 4 hores i 30 minuts i 126 km més a les cames. La primera setmana de "càrrega + acumulació" ja ha passat amb èxit, ara a continuar sumant.

PATIMENT!!

2009-02-12T23:02:00.003+01:00

Bufff!!! Quin patiment avui amb les series, no hi havia gens de frescura a les cames, en part per culpa d'aquests tres dies anteriors a base de gimnàs i rodar amb el vent, i aguantar tanta estona amb el plat es feia etern. Disfruto patint i exigint-me, pero avui anava mirant el temps del "laps" a veure quan quedava per acabar cada serie i començar la recuperació.

Les cames estaven pesades, costava fer pujar les pulsacions, i per mantenir-les a l'interval de pulsacions que em tocava, havia de fer més força que habitualment (ay la frescura!!), estar concentrat, i apretar les dents, i tot això feia que els minuts es fossin eterns. Finalment, quan les he acabat, i després de recuperar ja de l'última sèrie, a rodar les cames durant una horeta a un ritme viu, així que de passeig, res de res. En acabar, uns bons estiraments, avui els he disfrutat més que mai, i a més he fet la taula que tinc per a dies on acabo amb les cames molt cascades com avui, que és més llarga, però ajuda molt a la recuperació. Demà em toca descans, que el finde n'hi haurà més, i millor!!

---- Avui, ni vent,ni aigua, ni res de mal temps, un clima genial, l'únic que no anava bé del tot eren les cames degut a l'acumulació que portava, però he complert amb tot el treball que em tocava i han sortit 4 hores i 112 km. Demà toca descans, i a més ben merescut.

L'OPCIÓ MÉS SENSATA

2009-02-11T19:24:00.006+01:00

Si ahir va bufar fort, avui encara ho ha fet més per tota la zona de l'Alt i el Baix Camp, i la veritat és que era perillós sortir a entrenar; si ahir ja vaig tenir algun susto, avui segur que hagués sortit volant, així que he hagut de fer canvi de plans i deixar el que tenia pensat fer per demà, i he triat l'opció menys arriscada, o en aquest cas, la més sensata: sessió de peses. No ha sigut agradable, i al damunt encara arrastraba algunes agulletes de la sessió de gimnàs de dilluns, però a apretar les dents i a fer força, que igualment m'hagués tocat fer-ho demà si avui sortia en bicicleta.

En acabar, cap a casa i a pujar al rodillo a fer la transferència, un altre cop el dels cilindres, que me l'han tornat a deixar, al menys la sensació de rodar és més agradable que al magnètic, i al damunt es passa el temps més ràpid, i sense donar-me compte, ja havia fet els 40 minuts.

---- Ja he fet el cupo de dos dies de tortura de gimnàs que tenia programats aquesta setmana amb torutra de cames dilluns i avui dimecres, així que demà, a sortir en bici a complir amb les sèries que em tocaven avui, tan si fa vent com si no (excepte si bufa tan fort com avui, es clar, que tampoc vull sortir volant).

DESCANS ACTIU???

2009-02-10T23:48:00.000+01:00

Avui tenia intenció de moure una mica les cames, bàsicament rodar per a decsansar-les una mica, però el senyor Eolo no dona cap treva per aquestes terres, i de nou ha fet acte de presència. Tot i que al matí el dia semblava tranquil, al cap d'uns minuts de sortir de casa ja ha començat a bufar, i cada cop ho feia amb més força, i de res ha servit anar a buscar un possible resguard cap a l'interior: allí també bufava amb força, i a més de costat, cosa que feia difícil mantenir-me en línia recta, amb el perill que això comporta si ve un cotxe per darrera, així que en quant he pogut, m'he desviat direcció al Morell per acabar fent un tomb pel meu tontòdrom particular, on al menys, tot i bufar queda una miqueta més resguardat. Al final el descans actiu no ho ha sigut tan com volia, i veien que guanyava força, he anat cap a casa. Demà, si bufa així, crec que faré un pensament i no me la jugaré.

Avui no hi ha cap foto, i és que amb prou feina em podia deixar del manillar, tota l'estona fent força agafat a la part de dalt, i no parlem ja de la que has de fer amb les cames. Quin infern, en algún moment dels que em venien ratxes fortes de costat he tingut por!!

---- L'intenció era de fer un descans actiu, però al final, tot i tirar de cadencia alta tan com podia, s'ha convertit en un suplici contra el vent de costat que ha durat 2 hores i 45 minuts i 70 km.

EOLO NO PERDONA

2009-02-08T22:34:00.004+01:00

No sé si ha sigut per la duresa que ha posat el vent a l'entrenament, les olors a calçotades cada vegada que passava a prop d'un mas o poble, o l'entrenament en sí, però avui no he deixat res de menjar a les butxaques del maillot.

Un dia més, el vent ha bufat amb força per la zona del Baix Camp. No tan com ahir, però avui en principi tenia que anar de baixa a mesura que avancés el matí, però no ha sigut pas així, i l'entrenament s'ha fet més dur del que tocava. Sortint a mig matí, amb la companyia durant una breu estona de Judit i una mica més del Joan, ja s'ha vist que Eolo no afluixaria massa, fins al punt que desde Vinyols fins al peu de la Teixeta, en alguns moments venia alguna ratxa de costat que m'ha fet agafar-me fort al manillar; a més, el desgast de portar la majoria de l'estona el vent de cara o de costat ha fet que quan estava a la part final de la Teixeta anés mig apajarat, i només coronar, tapar-me bé i fer "net" de tot el menjar que portava a la butxaca. Encara em quedava més d'hora i mitja llarga per arribar a casa, però confiava que amb això aguantaria fins arribar, i per sort així ha estat. De tornada, llavors sí que ha afluixat una mica, fent que l'última hora no fos tan torturadora com les anteriors.

---- Han sigut 5 hores i 15 minuts i 135 km. de tortura amb el vent, que han afegit una duresa extra, però després de descansar el dissabte, tocava entrenar sí o sí.

A L'HORA DELS LLOPS ......

2009-02-07T18:45:00.005+01:00

De vegades, si vols complir amb el que tens marcat, has de fer malabarismes amb horaris de la feina, hores de sol, etc.... i aquest divendres, va ser un d'ells, fins al punt que vaig decidir que el que tenia marcat pel dissabte, com que havia de fer vendaval (i mentre escric això en fa bastant per aquí), ho faria el divendres, encara que tinguès que arribar una mica fosc a casa. I axí va ser, tot i sortir apurant per arribar a casa just quan comença a amagar-se el sol, entre que ara faig alguna "parada tècnica", ara m'abrigo per baixar el port, etc... al final es va fer fosc de veritat.

Només sortir de casa, el dia va canviar, i va passar de núvol a sortir el sol, quina alegria, al menys la cosa no seria tan fosca. La idea era anar rodant durant un parell d'horetes per arribar al port amb uns quants km a les cames, fer un port llarg però sense pendent exagerada, i tornar cap a casa, i un cop allí, allargar per les circumvalacions en cas que es fes fosc, ja que estàn iluminades, però quan anava direcció a Montbrió per encarar el Collet dels Feixos (per la banda de Colldejou), el cel ja s'ha començat a ennuvolar. Pujant el coll, una mica de vent i també fred, i només coronar, tapar-se bé, baixar i a resar per a que no ploguès. Al final no ho ha fet, i per sort he pogut arribar a les 4 hores donant voltes per les circumvalacions i incorporacions durant poc més de mitja hora, en un petit esforç mental, ja que degut als núvols era fosc i encara quedava una estona per a que les llums s'encenguessin i iluminessin a plena potència.

En arribar a casa, estiraments, dutxa i a compensar la pèrdua de kalories a base de Nutella, plàtans i iogurts, deixant una mica de lloc per al sopar que tenia a la nit, i és que el Félix i la Patri, dos bons amics, "estrenaven" el piset amb un sopar, i no hi podia faltar. Tot i el cansanci de la jornada de curro i de bici, al final he aguantat fins tard fent uns riures i unes birres (sense passar-se, que ara toca cuidar-se ja).

Calma i tranqulitat: per la costa, encara s'està molt tranquil, quin gust rodar ara per aquí; quan arribi l'estiu, però, això s'hauraà acabat.

No us deixeu enganyar: només era un petit núvol, però ha tapat el sol durant uns minuts, i a més ha deixat caure 4 gotes emprenyadores. El solet ja començava a estar mandròs......

A dalt del coll, la cosa ja s'estava tapant i començava a fer una mica de vent i de fred, així que millor tapar-se bé i baixar amb prudència, que en molts trams l'asfalt estava mullat.

Territori Pacman: Rafa comença molts entrenos per aquí, i com que queda a prop de Reus, he decidit fer l'última mitja hora donant voltes com un hamster; degut als núvols, el cel ja estava fosc, i encara quedava una mica per a que s'encenguessin els fanals.

Sense el flash, sembla encara més fosc, però no ho era tant; tot i aixì, atravessar Reus quan ja es fosc es també una odissea, i cal anar amb mil ulls amb els cotxes, que al ser divendres encara van més flipats que de costum.

Ha durat vuit dies exactament, i és que últimament la Nutella va que vola, però necessitava menjar, que havia sortit de casa amb només unes llesques de Nutella a la panxa, i pel camí una barreta.

Tot i estar cansat de no para en tot el dia, no hi ha res millor que fer uns riures i pendre algo amb els teus amics, i aprofitant que el Fèlix (esquerra) i la seva nòvia estrenaven pis, ens hem juntat de nou molts ex-companys del bàsquet, que des d'octubre que no ho feiem.

---- El divendres, arribant a casa a les fosques però completant 4 hores, 104 km i un port, i sort que ho vaig fer així, ja que avui dissabte, amb aquest vendaval que fa per aquí, seria sortir a pendre mal, així que avui descans per assimilar aquesta setmana. Demà si que tocarà patir si encara fa vent.

UNA PETITA TREVA

2009-02-05T23:13:00.003+01:00

Doncs avui la cosa no pintava massa bé, molts núvols, una mica d'aigua a mig matí, .... i ja em veia fent rodillo per a compensar, però finalment sembla que el sol ha volgut aparèixer de nou i regalar-nos una dia agradable. Així que he pogut complir amb el dia de descans actiu a la carretera i no al rodillo, i de pas donar una treva a les cames després de dos dies castigant-les. Només sortir apareixien les agulletes i també han començat a caure quatre gotes, però només han sigut cinc minuts i per sort després he tornat a veure la meva ombra per segon dia consecutiu, i les agulletes han desaparegut també al mateix temps; tot i rodar a pulsacions baixes i cadencia alta, notava una mica de falta de frescura a les cames, normal tenint en compte que venien de dos dies de treball exigent, i aquesta serà la tonica general del mes de febrer: es tracta de fer "càrrega + acumulació", així que de frescura, em sembla que poca durant aquest mes .....

---- Rodant durant 1 hora i 30 minuts i 42 km, a un ritme baix per a completar un descans actiu que les meves cames ja em damanaven.

FINS QUAN DURARÀ!!??

2009-02-04T23:57:00.000+01:00

Per fi he tornat a tenir ombra, després d'uns quants dies seguits sense veure-la, avui el sol ha fet acte de presència i ha tornat a aparèixer, a més el dia era ideal per a rodar, rodar i rodar i no parar mai. La temperatura, molt agradable, semblava un dia de primavera, o al menys aquesta és la sensació després de tants núvols i aigua. Per a disfrutar d'un dia així, res millor que començar a exprimir la "patata", i és que ja toca pujar l'intensitat una mica més de com fins ara i apretar les dents a la carretera, i no només al gimnàs. Buscant sempre terreny incòmode per a les cames, a poder ser ondulat i picant una mica amunt, avui ha sigut el primer dia del 2009 amb la respiració més accelerada que de costum, amb sèries per a castigar una mica les cames i que s'acostumin ja a agafar "calentons", que durant l'any em farà falta. Les pulsacions encara costa mantenir-les tot lo constants que voldria, de tant en tant pujen més del compte, però és que fins que no és té un nivell de forma òptim, la "patata" es dispara. Arribant a casa, tot i no anar apajarat, he assaltat la nevera i he arrassat amb la Nutella, els plàtans i els iogurts.

---- Després de la tortura d'ahir dimarts, amb una nova sessió destroyer de cames i uns rodillos durant 45 minuts, avui nou càstig a les cames, però aquest cop dalt de la bici amb les sèries, per a completar una jornada de 3 hores i 40 minuts i 106 km. en total.

SALVANT L'AIGUA

2009-02-02T21:05:00.004+01:00

Després de complir el divendres amb una sortida bona, el finde no es presentava ja tan crític per culpa de l'aigua. Com encara no he acabat amb el gimnàs, si dissabte plovia tenia pensat fer una sessió indoor, i així va ser. Després d'esperar a veure si la cosa canviava, finalment a mig matí vaig decidir posar-me en marxa cap al gym, a passar una bona estona de tortura. Aquestes útlimes sessions són dures i torturadores, però per sort ja faig el compte enrera. En acabar del gimnàs, cap a casa a pujar al rodillo, per a fer la transferència del treball del gimnàs a la bici i acabar així amb la sessió de tortura del dissabte.

Fa poc que ens "coneixem", però ella i jo no ens tenim massa simpatia.

El diumenge la cosa ja era diferent. Conscient que si volia pedalar em tocaria mullar-me, ja que no volia passar-me un altre dia "tancat" entre quatre parets, el fet de sotir de casa amb una mica de pluja fina no em va fer canviar d'opinió, però per sort, en sortir de Reus, va deixar de ploure i només ho va fer a estones i de manera intermitent, així que la cosa no va ser tan passada per aigua com semblava. Acompanyat d'Iñaki, i Judit durant una bona estona de l'entrenament, rodar en un dia tan gris i lleig no es va fer tan pesat, i tot i fer una mica de tomb hamster esquivant núvols, valia més això que no pas una remullada a fons.

Sortint de casa, el dia molt lleig i a més a més ploviscant........

...... ara ja no plou, però el cel continua molt tancat ......

...... arribant a casa, el terra ja es comença a assecar.

Maillots, culottes, i bicis bruts, tocarà neteja a fons.

El dia era més per fer un café amb llet, però és la costum.

---- Dissabte sessió de tortura de cames al gimnàs acompanyada d'una hora de rodillo suau, per a fer la transferència; el diumenge, rodant durant 2 hores i 40 minuts per a fer 73 km, per sort sense massa estones d'aigua, i a la tarda una neteja a fons de la bici. Tot i ser un finde plujòs, aquest cop l'hem salvat bé, veurem el següent que passa ....

BICIACCION-ALCAÑIZ-SCOTT: MOLTA SORT A TOTS!!!

2009-01-30T22:47:00.003+01:00

Diumenge passat es va fer la presentació de l'equip de BTT Biciacción-Alcañiz-Scott, on correràn aquesta temporada 2009 un bon nucli de corredors catalans, entre altres. Entre els objectius de l'equip estàn el Campionat de BTT d'Alcañiz i l'Open Tarragona BTT, a part d'algunes proves de la Copa d'Espanya. Entre els corredors catalans de l'equip, menció especial per alguns amics que formaràn part de l'equip, com els germans Martorell (Enric i Jordi), Jofre Prunera, Christian Vazquez i Josep Turón; tots ells han demostrat de sobres la seva qualitat en les proves de BTT de la província i en algunes proves de la Copa Catalana. Des d'aquí desitjar-los molta sort als cinc per a la temporada 2009 i que aconsegueixin el màxim d'éxits possibles. Molta sort companys!!!

Si voleu més informació de l'equip, la podreu trobar en la seva pàgina oficial, i també al blog de l'Enric.

Enric Martorell en acció durant la cursa disputada el diumenge passat, on va acabar 7è tot i el handicap d'haver de sortir al darrera de tot en la sortida per culpa de no tenir punts de l'any anterior, i haver de fer la primera pujada a peu degut a l'embotellament de gent.

---- Aviu he complert amb el que m'havia proposat, per tal de fer dia de qualitat sense mullar-me, i tot i que he arribat patint ja que era fosc, he acabat amb 4 hores i 47 minuts i 130 km. Ara si plou, ja no em caldrà mullar-me tant.

PROVA SUPERADA (DE NOU)

2009-01-29T21:32:00.007+01:00

Avui tocava fotre-li canya, i és que tenia la prova de l'esforç, per a veure com va tot i si les coses s'estàn fent bé, i de pas veure com estic de salut (el cor sempre s'ha de vigilar, i de passada una bona analítica), i estic content de com ha anat tot. De salut estic perfecte, que és el més important, i a més la prova ha donat un resultat força bo: estic igual que fa sis mesos. Això vol dir que ara, a l'hivern, estic igual que l'any passat al juny quan se suposa que estava en plena forma, i a més he augmentat una mica alguns valors; també m'ha servit per acabar de fixar algunes pulsacions, sobretot de cara al treball que vindrà amb les sèries.

Després de la prova, a moure cames una estona, i arribant a Cambrils, m'he trobat amb tres de la grupeta del Baix Camp que feien la cocacola: Arnau, Joel i Ferran (d'esquerra a dreta a la foto); després de xerrar una mica, tornada cap a casa una mica més ràpida del que volia, però per sort sense gaires apretades, ja que necessitava anar tranquil després de currar a la maquina de l'hospital. Ara, a seguir currant de valent dalt de la bici!

---- Després de descansar un parell de dies, dimecres a moure cames tranquilament durant 1 hora i 30 minuts i 40 km, de cara a la prova d'avui; avui, prova de l'esforç i després a moure cames de nou durant 1 hora i 45 minuts i 49 km.

UN ANYET!!!!!

2009-01-27T22:53:00.006+01:00

Avui fa un any que va nèixer aquest blog. Ja han passat 365 dies des d'aquell primer post ...... com passa el temps!! I la veritat és que ni en la meva previsió més optimista esperava que tindria tantes visites, i és que en el moment d'escriure aquestes linies, ja supera de passada les onze mil (onze mil!!!) i la mitjana de visites dels útims mesos és de més de quaranta al dia. Això encara em motiva més a continuar explicant les meves aventures diàries i les de la gent que m'envolta en aquest món del ciclisme.

Vull donar les gràcies als que visiteu aquest blog, ni que sigui de passada, i especialment a la gent que ho feu de manera habitual. Moltes gràcies a tots i totes!!!!

COMPLINT AMB EL FONS

2009-01-26T21:36:00.008+01:00

Aquest cap de setmana tenia pensat fer fons a saco, ja que l'anterior vaig estar completament K.O. pel virus, però al final la cosa es va quedar en un sol dia, degut a la forta ventada de dissabte.

Com que no era qüestió de jugar-se el físic, degut al fort vent, el millor era quedar-se a casa i fer rodillo. Després d'estar durant més de mig dia fent la marmota i aprofitant per a fer coses que habitualment no faig quan vaig en bici, i atacar el pot de Nutella continuament, cap a mitja tarda em vaig decidir a pujar al rodillo. Pero aquest cop el rodillo va ser diferent, ja que em van deixar un de cilindres, com el que fan servir els pisteros, i la veritat és que l'experiència va ser fins i tot divertida.

Després d'uns minuts inicials amb la mà i el colze a la paret i controlant l'equilibri, en quant vaig agafar velocitat la bici ja es mantenia recte, i em van passar els minuts volant. Acostumat a l'altre, en aquest la sensació de rodar és molt semblant a fer-ho per la carretera, i no es fa tan pesat.

El diumenge, ja amb millor temps, a complir amb la sessió de fons que tenia programada. Amb la companyia d'Iñaki i de Jofre, i durant una estona de Judit, a rodar cap a l'interior en busca de terreny irregular i ondulat, per anar a buscar més tard senscions de cames a la Teixeta. Durant el tram d'anada a la Teixeta, ja va comenár a bufar una mica el vent, i la cosa es va fer una mica pesada, però ni de bon tros ho feia com el dia abans. Les sensacions van ser positives, però no tot el que jo esperava; encara tinc seqüeles degut a la pèrdua de massa muscular i ho noto, tot i que a poc a poc vaig recuperant el pes que tenia abans. D'aquí unes setmanes tornaré a provar-ho, a veure si torno a estar com abans del virus.

©Photo: Biciciclismo

El cap de setmana passat, la Judit va estar concentrada amb el seu nou equip, el Lointek, a Plencia (Bizkaia), on van estar entrenant i preparant la nova temporada. Si voleu veure més fotos, clickeu en aquest enllaç.

---- Dissabte sessió "divertida" amb el rodillo de cilindres; van caure 46 minuts a pulsacions baixes com qui no vol la cosa, i vaig estar a punt de fer el doble, però no calia abusar que al dia següent queien hores. El diumenge, sessió de fons completada amb 5 hores i 15 miunts i 143 km. Les sensacions encara no són les de fa unes setmanes, però a poc a poc les vaig recuperant.

GAFAT

2009-01-23T23:56:00.000+01:00

Aquests últims dies estic tenint una mica de mala sort. Primer va ser el virus estomacal, després unes mides mal posades a la bici nova que em van carregar una mica les cames, i avui, per a rematar, he trencat la cadena. La sortida ha començat amb el Jefe, i el vent és clar, que aquests dies no ens abandona, amb un tomb cap a l'interior intentant evitar-lo el màxim possible, però ell sempre estava allí. Un cop a Reus, com que el Jefe ja havia acabat la sortida, he anat a allargar el meu entreno una hora més pel meu Tontòdrom particular: la carretera vella que va cap a Alcover i tornar. En aquest tomb m'he trobat amb en Prudenci, que està preparant-se ja les brevets que vol afrontar aquest any 2009, i al qual des d'aquest bloc, li desitjo molta sort en aquests reptes d'ultrafons que admiro. Anàvem rodant i explicant-nos els nostres reptes pel 2009 quan s'ha sentit un cop sec i s'ha trencat la cadena: no m'ho podia creure, no tenia ni 200 km i s'ha trencat, quina mala sort!! Per sort, el company brevetero portava el material per arreglar al cadena a la seva motxilla (que per cert estrenava), i després d'arreglar-la, he pogut arribar al taller molt xino-xano, a on hem canviat la cadena per una de nova i hem pogut veure que s'ha trencat per culpa de la unió, que estava defectuosa. Espero que a partir d'aquest incident, la meva sort canviï.

Comentant reptes del 2009 amb el Prudenci; ell i la seva motxilla "màgica" m'han permès arribar a casa. Molta sort en els teus reptes d'ultrfons.

A última hora de la tarda, he passat pel Bicipark a enllestir la Corratec per al Joel. Amb l'ajuda del Carles Juncosa, el Joanet (mans a l'obra a la foto) i amb el Kaito (saludant), la màquina ja està a punt per al seu nou "amo".

---- Per sort, al trencar la cadena, ja era quasi a Reus, i havia fet l'entrenament que tenia pensat: 2 hores i 34 minuts i 69 km, la meitat dels quals ets al meu Tontòdrom, sempre acompanyat de vent canviant que tant picava de cara com de costat.

TORTURA SUPERADA

2009-01-22T23:20:00.003+01:00

Avui tocava sessió de tortura al gimnàs, però aquesta vegada era diferent de com fins ara: es tractava de treballar ja amb més intensitat que fins ara (i no és poca amb la que ho he fet fins ara!), i per això ha vingut el trainer Joan a fer un nou test de força. La cosa ha anat molt bé, movent els pesos i les repeticions esperades buscant la força màxima, i sobretot estic content amb el quadríceps, que em cal reforçar més que els altres, però he vist que el treball que he fet fins ara va donant els seus resultats. A més ara hem incorporat una nova màquina de tortura per a les poques sessions que queden, però que tal i com pinta la cosa, em deixaràn les cames més fetes caldo que mai, i és que mentre escric aquestes linies estic rebentat.

Només queden unes 6 o 8 sessions aproximadament de tortura, però aquesta vegada ho seràn més que mai!!

Aquesta es la nova "joguina" que incorporaré a les últimes sessions de gimnàs: tinc la impressió que acabaré odiant-la tant com la de dalt.

---- Sessió de tortura al gimnàs supervisat pel Joan, bones sensacions i bons resultats. Això també vol dir que pràcticament estic recuperat del virus estomacal, i només arrastro una seqüela: el pes. Encara estic un kg i mig per sota del pes que tenia fins ara, en els pròxims dies a veure si va remuntant la bàscula, que encara no toca afinar.

POSITIU

2009-01-21T20:10:00.005+01:00

Sembla que les seqüeles del virus del cap de setmana poc a poc van quedant enrera, i és que la sortideta d'avui m'ha deixat sensacions molt positives. D'una banda, ja no he notat les cames "toves" com el diumenge, i això que el recorregut d'avui era més ondulat, i de l'altra, millor resposta a nivell de pulsacions que fa tres dies. Això em fa pensar que estic llest per a continuar apretant tal i com tenia previst abans de posar-me malalt. La sortideta d'avui curta per falta de temps, i tota l'estona en companyia d' Eolo, que no m'ha deixat tranquil en cap moment, però satisfactoria per les sensacions que us he comentat abans. Després de fer una sessió "light" de gimnàs ahir, demà podré torturar de nou les cames amb una mica més de pes que les últimes setmanes, ja queden poques sessions, però seràn les més dures .....

---- Dilluns descans per acabar de posar-se bé; dimarts una sessió de gimnàs amb algunes sèries menys en cada exercici per a no forçar massa el cos; i avui dimecres, sortideta de 1 hora i 30 minuts exprés, per terreny ondulat per a buscar evitar el vent, que finalment no ha sigut així i ha afegit una mica més d'exigència a la sortida, i 43 km a les cames ... son pocs, però es tractava de buscar més sensacions de cames i acabar de recuperar del tot la salut que no pas exigir-me a tope. Demà, a currar de veritat al gym.

---- Aquest finde, doble sessió de curses per a l'A.C.77: per una part, la social del Perelló, trobareu la crònica del JR al seu blog. I per l'altra, la cursa de BTT de la Pica, on també trobareu la crònica del Joan M al seu blog.

TOTALMENT K.O.

2009-01-18T23:58:00.005+01:00

Així és com he estat aquest cap de setmana. Un virus estomacal em va tenir al llit desde la matinada del divendres fins a la matinada del dissabte, amb molt mal de panxa i febre. Per sort, els efectes només van durar 24 hores i les pèrdues van ser quasi mínimes, però va ser suficient per deixar-me una mica tocat i sense poder entrenar com tenia previst el cap de setmana. Vaig perdre 2 kg. en 24 hores, bàsicament pel fet de no poder menjar res, i això, en una persona de la meva constitució, són molts kilos, així que calia ser prudent i no forçar la màquina, que una recaiguda podia ser fatal.

Així que el diumenge, encara que tenia pensat descansar, com em trobava algo millor, vaig decidir sortir a fer una horeta i poc molt tranquila, i per això vaig anar al punt de trobada de la grupeta A.C.77, on vaig trobar alguns membres (concretament Íñaki, Oscar i Jordi Rubio 2; els vaig avisar que estava xungo i no podia forçar, i la veritat és que van estar d'acord en fer una primer part tranquila amb mi i després de la cocacola jo cap a casa i ells a fer més milles (gràcies gent!).

Un que torna a la bici després de 3 anys: Jordi Rubio 2, el germà secret de Tauler.

De camí a Reus es van afegir Javi Vara i Fuentes ......

..... que van venir a fer la cocacola amb nosaltres.

La Kira, sempre fent companyia, estiguis bo o dolent (aquesta foto va pel Jordi Masferrer, jejeje)

---- Tot i notar-me encara una mica dèbil pel virus, al menys vaig poder estirar les cames i vaig fer hora i 45 minuts i 47 km, això sí, a ritme de tortuga. No forçarem massa encara aquest inici de setmana, que m'haig de recuperar del tot després d'un divendres agònic.

CUIDAR ELS DETALLS

2009-01-14T23:55:00.002+01:00

De vegades, vas saltant de blog en blog, i en trobes alguns interessants. Es el cas del blog de l'Alex, on a més de donar el seu punt de vista sobre la seva manera d'entendre el ciclisme, hi trobes també sentit de l'humor. L'altre dia va fer una entrada que he volgut reproduir al meu blog, ja que parla sobre els detalls.

Jo sempre he pensat que els detalls, encara que semblin petits, marquen la diferència, i sempre n'he sigut un maniàtic, ja desde que jugava a basquet. I amb més raó en un esport com el ciclisme, que vol dedicació i constància, on soc de l'opinió que encara tenen més importància. Per això m'ha agradat el post de l'Alex, que passo a reproduir a continuació:

"això només són detalls"

Avui que et toca fer?
- Em toquen 120km. Els primers 70km entre 130-140ppm, 30km entre 140-160 i els ultim 20km entre 160-180, entre els primers 70km he de pujar un port de 6 km amb 3 series d'1 km a més de 174ppm.
- bueno, nosaltres farem unes 4 horetes, perquè no vens amb nosaltres?
- no he de fer exactament això.
- bueno això només són detalls, en total fem més o menys els mateixos quilometres, el mateix temps i fins tot la mateixa mitja de pulsacions.

- Què estàs fent?
- estic mirant , amb un nivell, que el sillin estigui perfectament horitzontal i amb la plomada miran el retràs que porto.
- però això es veu més o menys a ull, no cal nivell!!!
- s'ha de portar exacte.
- però per dos milimetres, no es noten! Això són detalls l'important és que estigui més o menys bé, no es noten els dos milimetres.

- Joder , no sé com pots tenir gana aquestes hores per menjar això.
- no en tinc!
- doncs per què menges aquest plat d'arròs?
- perquè tinc una curça d'aqui 3 hores.
- jo menjaré uns cereals amb llet d'aquí una estona , que ara no tinc gana. Menjar una hora abans una hora desprès no és nota. Això són detalls l'important es menjar hidrats.

- On vas?
- A l'habitació a descansar, que demà tenim molt de "tute"
- Jo també he de fer molts quilometres demà, però per sortir avuí una estona, no és notarà gaire descansar una mica més només, és un detall, igualment demà segur que al final farem els mateixos quilometres.

Suposo que molts cops heu viscut algun d'aquest diàlegs o tots. Normalment no contesto a la frase "això només són detalls" per què es pensen que és una frase lapidaria que no és pot rebratre, però sempre m'imagino un dialeg imaginari:

- Suposo que tu et donaria igual tenir un Mercedes o un Seat Marbella, perquè total, els dos són cotxes iguals: tenen quatre rodes, un motor, et porten amunt i avall, etc... el que els diferencia és: que un té les rodes més amples, el motor més potent, és més ample, etc... només són detalls. Els detalls són el que diferències un Mercedes d'un Marbella.

Tu que vols ser : un Mercedes o un Marbella?

Jo sóc dels que cuida molt els detalls, fins i tot em diuen que exagero massa i que no cal, però que voleu que us digui: jo vull ser un Mercedes i per això, quan entreno, cuido els detalls ......

---- Avui tocava agafar la bici i sortir a rodar, i tot i les agulletes del gimnàs i el "visitant" que em recordava permanentment que estava allí, ho he acabat allargant una mica més del que tenia previst, completant 2 hores i mitja i 73 km. més cap a la saca. Demà, de nou, tortura de cames.

UN VISITANT INESPERAT !!!

2009-01-13T21:34:00.004+01:00

Com podeu veure a la foto, el meu dit petit del peu dret té un "visitant" instal.lat, i tot i que de moment no dona massa guerra, sí que és una mica molest. El vaig descobrir diumenge a la tarda, mentre feia una volta amb els colegues a pendre algo, quan es va començar a fer notar quan caminava. No tenia massa bona pinta, era una bona roçadura, però sembla que amb una mica de Betadine i deixant que li toqui l'aire quan estic a casa, a poc a poc va millorant. He intentat buscar on està el problema, i encara no ho tinc del tot clar: fins ara, les Northwave no m'havien donat cap problema, però curiosament em passa al peu on he de portar la plantilla per a rectificar la meva cama més curta; potser és que s'ha posat malament, potser és que no les vaig apretar prou i se'm movia una mica el peu ..... Demà em toca sortir a rodar, i posaré bé la plantilla i apretaré bé la sabatilla, però de totes maneres em protegiré una mica la zona, que no vull que es posi pitjor i s'hi quedi instal.lat varies setmanes. Si a algú li ha passat algo semblant i sap algun remei, s'accepten suggerències.

---- Després de descansar el dilluns, que les meves cames s'ho mereixien, i també el meu refredat, avui he tornat a fer una sessió de gimnàs; tot i que potser he de canviar alguns pesos perqué les he fet millor que en sessions anteriors, no deixa de ser torturador.

PLUJA, SOL I FRED

2009-01-12T22:38:00.000+01:00

Un cap de setmana bastant variadet, en el que a meteorologia es refereix. El dissabte al matí va ser de contrastos; primer el cel semblava destapat, després es tapava, passaven els núvols i sortia el sol ..... així que com havia quedat amb el Rafa, vaig decidir sortir, que així si et mulles en copmanyia no et sap tan greu. Pensava que al final no cauria aigua, a més m'havia deixat el xubasquero a casa, i creia que tindria sort, però no va ser així. Durant una hora va estar caient-nos aigua al damunt, fins que vaig arribar a casa, per un dia que no el porto ....

A l'arribar em vaig treure la roba, assecar bé i vaig decidir no tornar a jugarme-la, que estava refredat i potser no sobreviuria a una altra remullada, així que vaig pujar al rodillo i vaig rematar el matí amb poc més de hora i mitja pedalant indoor, amb més roba que de costum per a suar a veure si així eliminava toxines del refredat, mentre veia com cada cop hi havia més clarianes al cel i no queia ja ni una gota ..... si haguès sortit més tard! Però al menys, vaig acumular algo més de tres hores fent el hamster, entre la sortida i el rodillo, així que algo és algo.

El diumenge el cel totalment destapat, quina diferència, però el fred segui allí, no tant com aquests dies passats, però encara hi era, així que de nou ben tapat, però aquest cop per a no refredar-me més. Durant tota la sortida traient mocs, el Polar marcava algunes pulsacions més que de costum, però al menys les sensacions de cames eren bones. Durant la primera part de la sortida, acompanyat d'Iñaki, Judit, JR i Oscar, i al final la vaig acabar sol: alguns es van desviar a fer el seu entrenament, altres havien d'arribar més aviat per compromisos, així que les últimes dos hores fent el hamster tot sol. Abans, una parada a Salou, on havia quedat amb Iñaki, veure que ja s'havia recuperat del globo i estava bé, gràcies en part a que JR i Oscar el van acompanyar fins a casa, repostar una mica de Cocacola, que em feia falta, i de nou a fer el hamster per acabar el meu primer dia acumulant 5 hores de treball a les cames. Arribant a casa, ja una mica espès de cap, potser perqué el refredat em recordava que encara estava allí i perqué la fatiga ja es notava a les cames, però tot i això content per haver complert el que m'havia proposat per aeust diumenge.

Solitari: al migdia, i més en un diumenge d'hivern, pràcticament no hi ha cotxes per les carreteres de la costa, és una sensació de tranquilitat increïble.

---- Total acumulat del cap de setmana: 6 hores i mitja de bicicleta i 209 km, més 1 hora i 37 minuts de rodillo. Primer dia passant ja de les 4 hores i mitja amb bones sensacions, tot i el refredat, però encara toca continuar acumulant.

AL FINAL NO HA NEVAT

2009-01-09T23:42:00.001+01:00

Ahir a la nit, després de veure el temps a la tele, encara tenia l'esperança que m'aixecaria i veuria caure algo de neu a primera hora del matí, però al final no ha sigut així. A Reus és molt difiícil que nevi, i el que sí ha fet ha sigut caure aigua durant bona part del matí i al final de la tarda fins al vespre. Les baixes temperatures d'aquests dies i la previsió de pluja em feien pensar que finalment algo de neu veuria, però un altre dia serà, que hi farem! A Barcelona sí que ho va fer ahir a la tarda, i com a mostra mireu el blog de Trueno.

No tan sols no ha nevat, sino que a mitja tarda fins i tot s'han obert clarianes al cel. Haurem d'esperar en una altra ocasió per a veure caure neu.

---- No ha nevat, però sí que ha plogut, i després de fer la marmota per casa durant tota la tarda, a última hora he montat el rodillo i m'he obligat a fer una sessió per a no estar parat. Algo es algo, esperem que demà, que és cap de setmana, s'aguanti i no plogui.

TORNO A SER ANFIBI !!

2009-01-08T23:04:00.005+01:00

El títol del post pot semblar una mica exagerat, però és que avui estic content per partida doble: en primer lloc, perqué he tornat a la piscina després de 5 setmanes sense poder nedar, i segon perqué això vol dir que l'esguinç intercostal de l'espatlla ja està curat. La sessió a la piscina no ha sigut gran cosa, uns 500 metres molt suaus només per provar com anava la cosa, i ara a les alçades de temporada que estem ja no faré les quilometrades que feia abans de la lesió, sinó que em servirà com a complement de cardio després del gimnàs (ara que s'han acabat les vacances ja no tinc tan de temps lliure per a combinar gimnàs i després sortir a rodar) i a més em servirà per a treballar l'esquena, una part que no puc descuidar gaire degut a la meva desviació, i que després de 5 setmanes sense enfortir-la, ja començava a demanar una mica d'atenció.

Volia ficar aquesta foto al post d'ahir, però el servidor no em deixava carregar-al. Fixeu-vos en la temperatura, a sis graus de mitjana durant el dia de Reis, amb una màxima de 9 i una mínima de 4; la veritat és que es notava el fred, i aquests dies han sigut pitjors. Sort que avui em tocava treball indoor!

---- Després del descans de dimecres, avui una nova sessió de tortura de cames al gimnàs, i després a nedar una mica, per a retrobar de nou les sensacions d'abans de la lesió, i la veritat és que han sigut molt positives!

AMB INTENSITAT

2009-01-07T21:37:00.006+01:00

El dia de Reis, molta gent espera els seus regals, alguns en forma de joguines, altres de consola, d'electrodomèstics, roba, i un llarg etc..... però a mi, el trainer Joan em tenia preparat un altre tipus de "regal". Havíem de quedar algún dia d'aquestes festes per a entrenar, volia veure com vaig i fer algun test, i no va ser fins a l'últim dia que vam quedar. Debia ser per això que va apretar-me tant les clavijes. Vam anar a buscar una ruta ondulada cap a l'interior i un cop allí, a començar el treball; va ser una hora i mitja molt intensa en que de vegades pensava que no podria aguantar tanta estona, però ignorava el mal de cames que portava de l'acumulació dels dies anteriors, apretava les dents i continuava. Un cop acabat aquest treball, vam anar rodant fins a la Teixeta, a fer un test a veure com anava; amb prop de 4 hores a les cames, i entre elles el treball que us he comentat abans, em plantava al peu d'aquest petit port, i començàvem l'ascensció al ritme que ell em va marcar: no es tractava de fer-la a fons ni molt menys, aquest treball ja l'havíem fet, i al ritme que marcaven les pulsacions que ell m'havia marcat vam fer la pujada. Després de coronar, baixar fins a Reus i comentar una mica les seves sensacions de la jornada, esperant que li passes algunes dades de l'entrenament un cop les tingues a l'ordinador per a completar la seva valoració, que per sort ha sigut bona. Això vol dir que anem per bon camí ......

---- El dilluns, nova sessió de tortura al gimnàs, i després a rodar durant 1h i 45 minuts per acabar de completar l'entrenament, que va ser una mica torturador també degut al vent de cara durant més de la meitat de la sortida. El dia de Reis de nou tres dígits al Polar amb el trainer, i comparant dades de l'any passat, al mateix ritme de pulsacions he rebaixat el temps en 2 minuts i 30 segons, i la mitjana de velocitat l'he millorat en 1'3 km/h. Progresso adequadament ......

SENSE PLUJA, I SENSE SOL

2009-01-04T22:36:00.001+01:00

Seguint en la tonica habitual d'aquests dies, de nou el sol s'ha quedat amagat darrere els núvols i no ha tret massa el cap, només alguna estona aquest diumenge. Els dos dies del finde, bastant semblants: ennuvolats, i sense sol, però aquest cop sense pluja de dia, això sí, per la tarda, nit i matinada algunes gotes que han deixat l'asfalt sempre mullat.

El dissabte, primera Teixeta de l'any; abans però, sortideta a buscar l'Iñaki a Salou i després a rodar una bona estona per pla a un ritme bastant alegre abans d'afrontar les primeres sensacions de pujada de l'any. La pujada a un ritme tranquil, encara no em toca deixar-me la vida pujant, només a buscar com estaven les cames quan l'asfalt pica cap amunt, i la veritat és que les sensacions van ser prou bones. L'única pega del dia, les agulletes que arrastrava del dia abans, amb el gimnàs i la sortida en bici, i és que les peses em deixen les cames fetes caldo.

Molt fred i nuvols baixos a la Teixeta, feia més pal baixar que no pas pujar-la.

Avui diumenge, sortida llarga i buscant diferents intensitats, amb un perfil bastant ondulat en la primera part i més pla en la segona. Acompanyat una estona de Rafa i Judit, després d'una hora i mitja rodant alegre, a apretar les dents i a fer un treball constant a ritme alt durant una altra hora i mitja llarga, sense afluixar, i la veritat és que durant aquesta estona les sensacions a les cames han sigut molt bones. Després d'acabar amb aquest treball, mentre feia una mica de recuperació, m'he retrobat amb Rafa i Judit entrant a Vila-seca, i després d'acompanyar-los fins a Reus, he continuat fent el hamster en solitari que encara em quedaven quaranta minuts rodant de nou a ritme alegre, aquest cop per pla. Pensava que avui no podria mantenir les intensitats que em tocaven, que tindria agulletes i notaria el cansanci d'aquests dies anteriors, però la veritat és que m'he notat molt còmode, això vol dir que estic acumulant bé el treball de l'hivern a les cames i que anem per bon camí (o això espero!).

"Plooof!" Si apuntes malament et pot passar, i si agafes un bache també, et trobes amb l'atac del plàtan, jejeje.

Més riures: aquí continuava de catxondeo la Judit, amb la seva equipació Baix Camp "full winter".

---- Dissabte fred, però la primera Teixeta de l'any va valdre la pena; en poc més de 3 hores quasi 90 km, i això que entre mig hi havia una pujada a ritme tranquil, no va estar gens malament la mitjana de velocitat; les agulletes però, eren encara a les cames. Diumenge, de nou tres dígits al polar, aquest cop la sortida amb mes km del que porto d'hivern, no està gens malament, i si a més afegim que les cames van respondre millor que el dia anterior, que no m'ho pensava, encara és per estar més contents.

PASSAT PER AIGUA

2009-01-02T20:58:00.003+01:00

Després de la nit de cap d'any, i el descans obligat del dia 1 per a estar recuperat de tantes hores "despert" (entre la festa, i l'entrenament del matí, ahir era un zombi!) avui tocava moure's i fer algo. El dia no era el massa propici per a fer hores dalt de la bici, ja que estava tot mullat al matí, i a més anava plovent de forma molt fina, i no s'eixugava l'asfalt de cap manera, així que he decidit canviar la sortida en bici per una sessió de gimnàs, esperant que al sortir d'allí ja no ploguès. No hi ha hagut sort, i després de matxacar les cames amb les peses, m'he mentalitzat a sortir a rodar sota la pluja. Així que amb el xubasquero posat, he acabat de matar les cames amb una hora i mitja rodant sota l'aigua, que tot i caure de forma molt fina, no he parat de mullar-me en tota la sortida. Un cop a casa, i després de dinar i fotre-li canya als apunts, a les vuit he tornat a repetir el mateix que vaig fer ahir: netejar i engrasar la bici. Espero que demà, encara que no surti el sol, com a mínim s'aguanti.

Torna a estar neta: aquests dies li ha tocat neteja quasi a diari; esperem que la cosa canviï una mica el cap de setmana.

---- Després de la ressaca de cap d'any, continuem amb la rutina: avui gimnàs i després a rodar, continuarem així mentre durin les vacances; a partir d'ara toca ser més constant en l'entrenament invisible, o sigui començar a cuidar-se més, que aviat començara la guerra.

FELIÇ 2009!!!!

2008-12-31T20:01:00.003+01:00

Bon any nou i feliç 2009 per a tota la gent que es va deixant caure per aquest blog. Espero que us provi molt bé aquesta nit i que tingueu una bona entrada d'any, i pel 2009 els millors desitjos per a tots i totes.

FELIÇ 2009!!!!!

ULTIMES PEDALADES

2008-12-31T18:47:00.005+01:00

El 2008 s'acaba, i amb ell les últimes pedalades de l'any. Després de quatre dies sense veure el sol, ahir per fi va aparèixer, vaig poder tornar a veure la meva ombra! Després d'una sessió intensa al gimnàs, vaig agafar la bici i a rodar una hora i mitja, aprofitant que aquests dies que no he de treballar tinc els matins lliures. Durant la sortida, em vaig trobar amb el Jefe, que va venir una estona amb mi, i també ens vam creuar amb molt ciclistes, la gent va aprofitar que sortia el sol per a pedalar, ningú entrena aquí! Un cop a Salou, el Jefe va continuar amb el seu entrenament i jo ja vaig tirar cap a casa; a les cames es notava el treball del gimnàs de feia una estona, tot i anar amb cadència no hi havia massa frescura, sort que ja hem passat la meitat de sessions i això de les peses s'acaba.

Per fi em veig l'ombra! Després de quatre dies amagat, el sol va sortir.

Fent el hamster durant uns minuts pel vial de Cambrils .......

........ mentre esperava que el Jefe acabés de treure's roba, que va sortir massa tapat.

Avui dimecres, últim dia de l'any, doble entreno: pel matí bici, i per la nit una carrera de fons fins al matí a base de ballar i cubates, jejeje. La sessió del matí molt tranquila, però a diferència d'ahir, de sol no massa, per no dir gens. La carretera mullada tot el matí, fins al migdia, quan el sol s'ha dignat a sortir, no s'ha assecat una mica la cosa, i la veritat és que la maquina ha quedat bastant bruta avui amb l'asfalt tant mullat. Per sort, però, no ha plogut, i he pogut completar l'última sessió de l'any una mica canyera: arribant a les 3 xifres al Polar i amb una mitjana bastant bona. Després, a preparar-se per la segona sessió, amb una bona migdiada per a recuperar bé de l'esforç del matí i estar al 100%.

Tocarà una bona neteja a fons de la bici per començar l'any. Com ha quedat avui la pobre!

SALVANT ELS MOBLES

2008-12-29T23:39:00.001+01:00

Amb el Jofre, un altre malalt de la bici i hamster total com jo, el dia de Sant Esteve.

Dies xungos per entrenar, degut al temporal de llevant que ha fet a Catalunya, que ens ha portat mala mar i moltes pluges. Segur que després agraïrem que no ens falti aigua al pantans, però quan tens vacances i les vols aprofitar per entrenar, quan toquen dies així et poses de mal humor. Per sort, la cosa podia haver sigut pitjor, i excepte avui, hem pogut salvar els mobles bastant bé.

El dia de Nadal va ser l'últim amb bon temps, i tot i que tenia previst descansar, com que feia bon temps vaig decidir, animat per Iñaki i Judit, a sortir a entrenar i adelantar el previst un dia, no fos cas que els dies següents la cosa es compliquès; i vaig encertar. Van ser tres horetes i mitja, fent el hamster mitja hora per tornar a casa després d'acompanyar a l'Iñaki fins a Salou, però arribant a temps per a dinar (i em van sobrar 2 minuts!). Sant Esteve la cosa pintava xunga, però com que havia quedat amb el Jofre, un altre malalt de la bici com jo, vaig decidir sortir, al menys si em mullava no ho faria sol, i al final el dia es va aguantar fins al primer plat del dinar (o sigui, a primera hora de la tarda). Un altre dia salvat, a veure fins quan durava la sort.

El cap de setmana, la cosa ja va ser diferent; el dissabte, parada obligada: tot el dia plovent, i plovent i plovent, així que aprofitem per descansar, que també toca. Sort que vaig decidir sortir a entrenar el dia de Nadal! I diumenge, un altre dia que pintava molt malament, però després de parar de ploure cap al migdia, vaig enredar al JR i al Rafa, i a sortir 3 horetes amb el xubasquero posat, per si de cas, tot i que no va fer falta, per sort!

Avui dilluns, però, ja no hi ha hagut tanta sort, i veient que la cosa, a diferència del diumenge, no pararia, he decidit no arriscar amb l'aigua i el fred (avui ha fet més fred que els altres dies) i al final he optat per fer el hamster indoor damunt del rodillo, estirant fins a 1 hora i 15 minuts, que no està gens malament per a mi, esperant a veure si en els pròxims dies la cosa canvia una mica.

Al final no me n'he lliurat, i he hagut de montar el rodillo per a salvar una mica el dia.

---- Tot i els dies de pluja, encara he salvat prou bé el mal temps i només he "fallat" el diumenge (a mitjes, perqué no vaig poder fer tot el que tenia previst en la sortida) i avui, que plovia massa i era una mica arriscat. A veure si la cosa millora, portem ja 3 dies i mig sense veure el sol, el veurem aviat o encara ens farà esperar?

BON NADAL I BONES FESTES!!!!

2008-12-25T21:20:00.004+01:00

El 25 de desembre, fum, fum fum ...... Bon Nadal i bones festes a tots i totes, que us provin molt bé i que us cagui moltes coses el tió. Bones festes!!!!

MÉS DEL MATEIX .....

2008-12-23T19:45:00.001+01:00

.... però sense globos. Aquest cap de setmana, a seguir acumulant milles a les cames, que s'han d'aprofitar a tope, i més si fa uns dies tan bons com els del cap de setmana passat.

El dissabte sortideta amb l' Iñaki, a la que es van afegir una estona Judit, i després Oscar, just quan marxava la primera, com si fos un relleu. Quasi arribant a casa, vam haver de fer una paradeta a repostar una mica, ja que no havia menjat en tot el matí i tenia gana ja, i no volia patir fins arribar a casa, tot i que quedava poc. Encara no m'explico com puc caure en coses aquestes de "novato".

El millor quan notes que vas cuit: donut i cola.

Oscar i Iñaki, rostidets al sol, després va costar moure's, s'hi estava bé.

Imatge curiosa: ojo amb el pagès, que sebla que està molt emprenyat! jejeje.

El diumenge, nova sortida a fer milles, i aquest cop vaig arribar als 3 dígits al Polar. De sortida amb Javi Voigt, Iñaki i Joan. Sortideta per l'interior, on els dos primers van venir dues horetes, al Joan el vaig acompanyar fins a Tarragona, i després vaig fer el hamster durant hora i mitja per a aprofitar bé el diumenge. A les hores que erem (mira que ens hi posem tard) no hi havia quasi ningú per la carretera, i donava gust rodar així, amb tanta tranquilitat.

En companyia, ni que només fos durant mitja sortida, sempre s'agraeix .....

...... i si a més, anem fent catxondeo, encara molt millor.

Solitari: molt poc habitual a Reus, però aquest cop no hi havi ningú, donava gust anar per les avingudes.

---- Nou cap de setmana de "suma y sigue": no arribem encara als tres dígits al Polar els dos dies seguits, però la sortida de dissabte va ser a un ritme alegre tot i ser algo curta, i la de diumenge, hamster durant hora i mitja per a passar de les 4 hores i dels 100 km.

UN DIA D'HIVERN .....

2008-12-18T22:34:00.000+01:00

Son les 7:15 del matí i el despertador sona de nou; porto ja un quart d'hora al llit pensant "ara m'aixeco", però ja va sent hora. Després de rentar-me bé la cara per acabar de despertar-me i de vestir-me, toca esmorzar: un bol de cereals i un de Chocapic (ja tinc gana de bon matí) i un café, i em poso direcció a la feina; la típica cua de Reus en hores punta, però arribo cinc minuts abans a la feina, i a les 8:30 començo la jornada.

Cinc hores i poc després, i una parada per menjar un bon entrepà de mitja barra, acabo de l'oficina. Avui he plegat bastant puntual, així que podré sortir a entrenar tot i el vent que ha estat bufant durant tot el matí, però ni això em treurà les ganes de pedalar!

Arranco, i aquest cop sortir de Reus no és tan estressant com de costum, així que de seguida soc fora de la ciutat i ja estic en marxa.

Les carreteres de l'interior són estretes, però no hi ha gaire trànsit com en les altres i a més, queden resguardades del vent.

Això sí, trobes més "tobogans" que per la costa, i si arrastres agulletes del gimàs del dia anterior, com avui, fan mal a les cames.

Una hora després de sortir de Reus, agafo ja direcció cap a casa, que amb el vent de cara que em trobaré tardaré una mica més que de costum.

Els avellaners, un paissatge molt típic de l'Alt Camp a banda i banda de la carretera.

Arribo a casa després de 2 hores i quart de sortida, com de costum arribant a Reus el vent cada cop tenia més força, però estic content podia haver sigut pitjor. Amb gana ja, però primer uns bons estiraments i després la dutxa.

Després de dinar són quasi les cinc de la tarda, estiro una mica les cames al sofà mentre miro la tele; no fan res que valgui la pena, els ulls se'm comencen a tancar, per si de cas fico l'alarma al mòbil.

"Biiiip, biiiiiip.....", sona el mòbil, una petita dormideta de 15 minuts que a mi m'ha semblat un segon i toca treure's la son, que s'ha d'aprofitar el que queda de tarda per a estudiar una mica, que les "opos" no esperen! Dues trucades al mòbil i una pausa per a berenar una mica, i surten dos hores d'estudi, no està gens malament, això és com la bici, has d'anar acumulant per a quan vulguis rendir, jejeje.

La meva caminada nocturna amb la "fiera" no me la treu ningú, només si diluvia, així que la trec a fer la segona passejada del dia. Surten 40 minuts en total, amb dos series entremig a passes ràpides, que així es manté en forma i no es fica gorda. A la segona treu la llengua, però cada cop aguanta més; la Kira també té el seu entreno!! jejeje.

Després de sopar, toca actualitzar el blog. Tot i això, entre messengers, facebooks i demés són quasi les 23:15, però abans d'anar al llit estiraré les cames al sofà. Com quasi sempre, se'm tancaran els ulls als 15 minuts i tardaré 10 minuts més a decidir-me a anar al llit, al sofà s'hi està massa bé! Un cop al llit, no tardaré massa en adormir-me, i acabarà així un altre dia d'hivern. I demà més!!

---- Agafeu aquest dia típic de l'hivern, ane alterant la bici amb sessions de gimnàs + natació, de tant en tant cambieu l'estudi per anar a pendre algo amb els amics o unes sessions de Playstation, i tindreu la meva rutina d'entresetmana.

UN ALTRE PAS ENDAVANT

2008-12-16T15:03:00.004+01:00

Judit Masdeu esprintant pel tercer lloc en el passat Campionat d'Espanya de Femines.

Un altre pas cap al seu somni és el que ha fet la Judit, que ha firmat pel nou equip UCI femení Lointek, de nova creació aquesta temporada 2009 amb el suport de la Sociedad Deportiva Ugeraga. De mica en mica es va acostant cap al seu somni de poder dedicar-se al ciclisme, després de completar una gran temporada 2008 i des d'aquí desitjar-li molta sort en aquest nou repte qeu se li presenta:

Info: www.biciciclismo.com

"En 2009 serán tres los equipos femeninos UCI. La novedad es el nuevo Lointek, impulsado por la Sociedad Deportiva Ugeraga, sita en Sopelana (Bizkaia). El conjunto vizcaíno ha formado una potente plantilla de nueve corredoras, bajo la dirección de Loli Sansano.
Las corredoras del Lointek son:

Virginia del Arco

María Díez de Ulzurrun (C. Valenciana)

Debora Gálvez (Sant Jordi)

Leticia Gil (Multicaja)

Belén López (C. Valenciana)

Judit Masdeu (Girona Costa Brava)

Cristina Navarro (Girona Costa Brava)

Patricia Pérez (Multicaja)

Chari Rodríguez (Multicaja)

La intención es disputar clásicas y vueltas en Francia, Italia y Bélgica, sin olvidar la Copa de España, el Torneo Euskaldun y los Campeonatos de España. La Grande Boucle y el Giro de Italia también entran en los planes del Lointek.

La SD Ugeraga no olvida la base y mantiene y potencia el Hotel Modus Vivendi con cinco élites, seis cadetes y dos juniors.

La empresa Lointek se ha volcado con el ciclismo femenino y es un proyecto de larga duración.

Los otros dos equipos femeninos UCI son el Bizkaia-Panda y el Debabarrena."

UN GLOBO, DOS GLOBOS, TRES GLOBOS .....

2008-12-15T21:36:00.002+01:00

A poc a poc el cos es va acostumant a les milles, però pel camí de tant en tant cau alguna pàjara o globo, degut a que encara no està acostumat a fer certs km o certes intensitats. En el meu cas l'adaptació és bona, i tot i acumular fatiga a les cames, no he agafat cap globo aquest cap de setmana, i començo a passar bé ja les 3 hores i mitja. A alguns però, encara els costa, com en el cas de l'Iñaki, però és normal, el seu cos a poc a poc s'està acostumant a fer km i segur que en les pròximes sortides aguanta millor i es cansa més tard, ho sé per experiència, ja que no fa massa a mi em va passar el mateix. Diuen que els globos son bons, ja que et quedes sense reserves i després, si menges bé, recuperes el que has perdut i pots omplir encara més els dipòsits de glucogen, i per tan després aguantes més; per altra banda, soc de l'opinió que no és bo agafar globos sempre, ja que si estàs buidant el cos continuament d'energia pots crear un desequilibri que a la llarga pot perjudicar el teu cos i també l'assimilació de l'entrenament.

Així doncs, no queda més remei que menjar bé abans de sortir a entrenar, i intentar prevenir-se, ja sigui menjant barretes o fent una petita parada en el camí per a menjar. Però si és dona el cas que has agafat una pàjara, o notes que ja t'està venint, no hi ha res millor que fer una parada i comprar coses dolces com cocacola, donuts, donettes, croissants de xocolata i similars i menjar i beure fins que notes que t'has recuperat; després tornes a arrancar i a fer milles, això sí, si cal a un ritme inferior, que com agafis una altra pel camí ......

Cola i dolços, res millor per a recuperar-se una mica i poder continuar; tan Iñaki com Judit van agafar-ne un, però segur que el pròxim dia que toqui fer milles aguanten molt més.

De sobte es va sentir un "Poff!" i alguna cosa em va rebotar a les costelles. Era el tap del bido de l'Iñaki, que amb el gas de la cola va saltar. Sort que era de plàstic!!

---- Després d'aprofitar el pont per a seguir acumulant, setmana molt tranquila amb gimnàs i una mica de rodillo, i el cap de setmana una mica més de km a les cames. Només el diumenge vam arribar als tres dígits, de moment seguim sense abusar massa.

---- Per cert, gran actuació de l'A.C.77 en la crono per equips de Vinyols, quedant en segona posició tot i alguns problemes durant la prova. Felicitats al Jose, Jordi i Oscar per la seva actuació.

L'ESTRENA

2008-12-09T22:42:00.005+01:00

Aquest pont els integrants de l'A.C.77 hem aprofitat per estrenar la roba i passejar-la per les carreteres. Alguns ho hem fet en les habituals, i altres en les no tan habituals, en una nova activitat 2008 de l'A.C.77. Jo per la meva part he aprofitat el pont per a fer el que no puc quan treballo: milles, milles i milles. Començava el dissabte amb l'Iñaki, com en els vells temps, tots dos "mano a mano" i aquest cop de rosa i vermell, amb l'incorporació durant una estona de Rafa i Judit, i a estrenar les equipacions noves durant unes 3 horetes per les carreteres de la província. Diumenge "más de lo mismo", però aquest cop ens vam anar a trobar amb en Joan, lector habitual del blog, al que per fi vaig poder conèixer en persona; vam anar comandant la grupeta durant bastanta estona i xerrant sobre els pensaments i objectius de la temporada 2009, on coincidirem en moltes marxes i algunes curses, i un cop el vam deixar a Tarragona, vam anar a completar al nostra sortida amb una horeta més per a acabar amb 4 hores i tres dígits al Polar per primer cop a la temporada. El dilluns, amb la Judit i més tard el Jefe, una nova sortida tot i que el dia no acompanyava massa, i de nou tres dígits al Polar, i és que la sortida va ser a un ritme més viu que les dues jornades anteriors, per acabar de matar les cames, i al damunt, en l'última part de la sortida ens vam trobar a la grupeta del Baix Camp, la del Bicipark i la del Morell (últimament van les tres juntes, ja no sé com li direm, però algún nom haurem de triar .....), així que la velocitat encara va pujar una mica més de camí cap a casa. En resum, com ja he dit a l'inici del post: milles, milles i més milles.

Mano a mano, com l'any passat, els dos hamsters tornen a fer de les seves per les carreteres.

La marea rosa es va deixar veure bastant, sempre com a mínim de dos en dos.

Més marea rosa! Aquí els tres en paralel en un tram sense circulació.

Rodant amb el Joan, al que per fi vaig conèixer, durant el diumenge.

Un dels pocs moments a "l'oficina" del diumenge.

---- Tres dies seguits, amb un total de quasi 300 km, als que s'han d'afegir la sortida intersetmanal i les dues sessions de gimnàs, per a seguir acumulant treball i km a les cames. "Suma y sigue ...."

JA ANEM "MUDATS"

2008-12-04T21:13:00.003+01:00

Doncs sí, ja està aquí la roba de la temporada 2009 de l'A.C.77. La veritat és que avui he disfrutat com un nen petit al que li fan regals, obrint les bosses i provant-me la roba. Ara toca "passejar" els colors per les carreteres, que gent de rosa i vermell no en faltarà aquest any. La marea rosa es posa en marxa!

Com un nen petit; així em sentia avui mentre anava obrint bosses i m'emprovava la roba.

Per a veure més detalladament totes les peces de roba que tenim per aquesta temporada, les podreu trobar aquí:

CATALEG A.C.77 2009

ACUMULANT

2008-12-02T20:15:00.007+01:00

Acumulant. D'això es tracta l'hivern, d'acumular, anar ficant en una saca tot allò que creus que necessitaràs més endavant, per a poder fotre-li mà quan sigui necessari; en el cas dels ciclistes, la saca són les cames, i tot allò necessari són els km. Les cames s'han d'acostumar a anar fent km perqué més endavant necessitarem que aguantin 130, 150, 170 i fins a 205 km, com a la Quebrantahuesos (aquesta temporada en faré una entrada donant la meva opinió, ja que segurament la del 2009 serà l'última que faci en molt de temps, però això ja serà quan l'hagi fet, encara queda molt) i per això ara a l'hivern es van acumulant distàncies cada vegada una mica més llargues, amb mesura, que no les hem de cremar tan aviat. Després ja vindràn les sèries i altres treballs més específics, però de moment toca acumular i prou. No us agobiaré amb números (hores damunt la bici, km, etc...), no cal, els que sabeu de que va això del ciclisme ja sabeu el que es fa a l'hivern, i els que no crec que amb l'explicació de dalt ja ho aneu entenent, i només cal que aneu seguint el blog i veureu que durant aquests mesos es tracta d'anar fent el hamster i acumular milles, milles i milles.

Al final aquest home es va aixecar i va complir amb la sortida; bé per ell, aquesta és l'actitud.

Hamster total: últimament els retorns a casa els faig sol, i és que sempre allargo la sortideta i disfruto d'aquests moments de relax, no tenen preu .....

---- Segueixo tocat de l'espatlla, es veu que és un petit esguinç, així que de moment continuarem descansant de la piscina, i ens dedicarem al gimnàs i a continuar acumulant ..........

LES VOLTES DE LA VIDA

2008-11-27T21:22:00.004+01:00

Qui no ha tingut una bici de petit? Jo recordo la primera encara, una de BMX verda i groga (deu ni do amb els colors) de pinyó fixe, amb la que cada estiu feiem el gamberro pel barri. Després va venir l'epoca de les Mountainbikes del PRYCA, però jo seguia amb la BMX, i recordo que a les curses que feiem amb els amics sempre quedava penultim per culpa de no portar marxes (tot i això, em queda el consol de guanyar al Sergi, i ell sí que portava Mountanbike). Vaig començar a jugar a basquet als 11 anys, però la bici seguia allí als estius. L'any següent, quan el Jefe va tornar a enganxar-se al ciclisme, i va veure que als estius no parava, va apanyar-me un ferro de segona mà per anar amb ell algún dia, i de tant en tant sortia a acompanyar-lo en alguna ruta curta, com de Reus al Rourell, saludava a mon avia i tornava (només eren 30 km, però per a mi ja era molt). Un dia, fins i tot em vaig atreviar amb Montral, però només vaig arribar a la meitat i vaig esperar que mon pare coronés i vam tornar cap a casa.

Sempre recordaré l'estiu següent, amb 13 anys, on es va fer una cursa de bici al barri, i no se com van fer lo de les categories, però a mi em va tocar correr amb els grans; eren varies voltes a un circuit, i mon pare em va dir: "surt tranquil, dosificant, i millor que guardis per al final". Vaig sortir tan tranquil que a la meitat del primer tomb em diu mon pare: "vas últim destacat, fins i tot aquell home gran et treu molta distancia! Fote-li canya o no l'atraparàs!!" I joder si li vaig fotre canya; gas a fondo i al final fins i tot vaig acabar atrapant al grupet de nois que em treien 4 anys i els vaig guanyar a l'esprint. Quart de la general i els tres primers només em van doblar dues vegades (per sort, no eliminaven). Quan estava a punt de marxar després de veure com donaven els premis, se'm va acostar el noi que va guanyar la cursa i un home gran (debia ser el president, suposo) i emv an dir: "escolta noi, voldries correr amb l'equip del barri?" Entre nervis (imagineu-vos, que d'entre tota la resta de nois que em treien 3 i 4 anys, em van dir a mi si volia correr amb l'equip del barri! Jo, que era el més petit de la cursa!!) els vaig contestar que m'agradaria, però que ho tenia que pensar i parlar amb els meus pares. Em van donar un telefon per a que els truques i ho vaig parlar a mons pares; ells hi estaven d'acord, però al final no hi vaig anar; uns dies després em van trucar del Reus Ploms per anar-hi a jugar, i vaig fer el salt de l'equip del cole a un club, i els estius ja estaven bastant ocupats amb campus de tecnificació i amb els amics. Aquella cursa va ser lúltim cop que vaig tocar la bicicleta. Vaig estar al Ploms fins al meu segon any de sub-21, i després vaig anar a parar al Salou, on em va recomanar el Raül, un amic (quina classe que tenia jugant). Uns anys molt bons, però sempre amb el mateix final: passavem a la fase d'ascens i començavem perdent alguns partits, agafavem la ratxa i ens quedavem a una victoria de pujar, tot per un mal inici. La temporada 04/05 va ser per oblidar, amb un equip ple de talent però sense química ni companyerisme, i sumat a uns problemes personals , vaig decidir penjar les botes a final de temporada.

Vaig estar un temps amb el gimnàs, però m'aburria i necessitava tornar a sentir-me competitiu i, les voltes que dona la vida, 12 anys després de tocar la bici per últim cop en aquella cursa, vaig començar amb la BTT a finals d'estiu del 2006, al gener de 2007 va arribar la bici de carretera i sense adonar-me tornava a estar enganxat a la bicicleta, i així fins al dia d'avui. Tinc unes ganes i una il.lusió tremenda cada cop que agafo la bicicleta, i sento com si s'haguès tancat un cercle en la meva vida, un cercle que va quedar obert ara fa 12 anys, i que s'obre una nova etapa en la meva vida. La vida dona moltes voltes, a vegades fins i tot inesperades, fins al punt de fer-nos retornar a coses que pensavem que mai més fariem en la nostra vida, i el millor que podem fer es disfrutar-les tant com puguem.

---- Setmana només de gimnàs i zero natació, per culpa de l'espatlla, que se m'ha contracturat amb un mal gesto. Només una mica de rodillo entre sessió i sessió, i poca cosa més. A veure si em recupero aviat i puc tornar a fotre-li canya a la piscina.

CORRONS

2008-11-24T22:35:00.006+01:00

O rodillos, que és el mateix en el llenguatge de carrer, una bona opció si el dia no acompanya i no vols estar totalment parat. Divendres vaig optar per fer-ne, veient que el vent començava a tenir presència i la sortida podia ser perillosa; van ser 40 minutets per a moure una mica les cames i treballar la cadència, i poca cosa més. L'endemà, el dissabte, la cosa va ser totalment diferent; per culpa del vendaval que feia, vaig optar per no jugarme-la i quedar-me a casa, i em vaig obligar a fer uns corrons algo més seriosos; però per a no aburrir-me, vaig montar-me una sessió amb piràmides que va fer que el temps passes molt més ràpid del que esperava.

Cal estar preparat per si de cas, i no pot faltar líquid ni sòlid.

Tot a punt, ara només falta començar a pedalar .... tot? no, falta alguna cosa ....

..... ara sí, sense musiqueta el corró és avorrit.

Comencem a pedalar, una mica tapats; al pàrquing hi fa una mica de fred .....

...... als primers minuts, ja comença a sobrar roba .....

...... part central de la sessió, comecem a suar més, el maillot ja tot obert .....

..... i així acabem, amb tot fora, suant de valent i amb calor, tot i el fred del pàrquing.

La Kira sempre controlant que tot vagi bé, també fa que la cosa sigui més amena i molta companyia.

---- Al menys he complert durant dos dies amb els corrons, millor això que res. Diumenge hi va haver la primera sortida de la nova temporada de l' A.C.77, podreu trobar més informació en aquests diferents enllaços.

LES RUTINES DE L'HIVERN

2008-11-22T18:50:00.006+01:00

Ara fa un mes, quan vaig tornar a començar amb la bici després de descansar unes setmanes, que em costava tornar a enganxar amb la rutina de la bici, i si un dia no feia massa bon temps per anar en bici, optava pel descans enlloc de fer alguna altra cosa. Ara però, un cop he arrancat i agafat la rutina de tornar a pedalar, combinat amb sessions de gimnàs i piscina, la cosa es totalment diferent, fins al punt que disfruto cada cop més de fer el hamster tot sol en la meva sortida d'entre setmana. Aquest dimecres no va ser una excepció, i tot i el fred que ja comença a fer, una mica d'aire i les agulletes del gimnàs, no em van impedir ficar-me a pedalar amb unes ganes enormes. Aquesta vegada no em vaig trobar ningú durant la sortida, i mira que és estrany, però la tranquilitat que vaig tenir durant les quasi dos horetes de la sortida no té preu; on eren els cotxes? no ho sé, però ojalà tots els dies fossin com aquest.

Quina calma durant la sortida, sembla estrany, però s'agraeix molt trobar-te tants pocs vehicles.

---- Combinant la piscina i el gimnàs durant la setmana, i intercalant una sortida en bicicleta entre els dos dies, a poc a poc vaig agafant la rutina de l'hivern i cada cop em costa menys fer alguna de les tres, tot i que l'endemà de fer peses, les meves cames ho noten.

PRIMER GLOBO DE LA TEMPORADA

2008-11-18T22:45:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ja he patit el primer "globo" de la temporada. I és que el cap de setmana, al final, s'ha fet llarg per a les meves cames. Dissabte sortideta amb Iñaki i Javi Voigt per la costa, buscant terreny pla i aprofitant que no feia el vent dels dies anteriors, i de pas estrenant la nova bici de carretera de Javi, la Trek que li han donat aquesta setmana mateix, una preciositat que a més li ha sortit per molt bon preu; durant la sortida, ens vam trobar amb una parella, Mario i Cinta, que han vingut a Catalunya per temes de feina no fa molt, i es van afegir a la sortida ja que volien que els hi ensenyessim rutes per aquí. Arribant a casa, em vaig trobar els dos nous cracks del BTT de l' A.C.77, el Jaume i el Joan, que ja han aparegut en aquest bloc en alguna altra ocasió. Ells també arribaven a casa de fotre-li canya a la BTT, així m'agrada xavals!

Javi amb la seva nova maquina, la Trek.

Una mcia de cera per a deixar les cames sense pèls no aniria malament, eh Javi?

El mític mirall de Cambrils, no vaig poder resistir aquest cop i vaig fer la foto.

El Jaume i el Joan, els dos nous cracks del BTT de l'A.C.77.

Diumenge va ser el dia del "hombre del mazo". A mig matí ens vam trobar el Jefe, Iñaki, Mario, Cinta i Judit, i durant una estona de la sortida van afegir-se Cañardo i Eugeni, als que vam trobar pel camí, i degut al vent vam decidir fer la ruta cap a l'interior. Cal comentar, però, que quan erem a Salou a buscar Iñaki, Mario i Cinta, em van trucar que a casa havia saltat l'alarma, així que mentre els uns esperaven que arribessin tots, jo vaig pujar una mica a saco cap a casa a veure que havia passat; al final, per sort, falsa alarma, i emv aig retrobar amb la grupeta per continuar de nou la ruta, cap a l'interior per evitar el vent molest que feia. Un cop vam deixar els tres de Salou, i quan ja portavem poc més de 3 hores rodant, em va venir de cop el "globo": a una sensació de cames molt pesades se li va unir una mica de gana, i vaig veure inmediatament que ja havia agafat la pájara. Un cop a Reus, el Jefe i jo vam parar en una gasolinera a omplir una mica el dipòsit a base de cocacola, i resulta que ell també havia agafat un pajarón del mil! Per la tarda, després de parlar amb Iñaki, ell també va arribar cuitet a casa, així que em va quedar el consol de no ser l'únic que va acabar tocat. I és que a part de la pájara, començo a notar el treball del gimnàs entre setmana, ara que li estic fotent més canya, i és que les cames no van tan fresques com fa unes poques setmanes!

Aquest cop els estiraments tenien descansos més llargs, i és que estava apajarat encara.

---- Dos dies seguits acumulant km a les cames, dissabte amb 2 horetes i mitja i diumenge amb 3 hores i mitja, amb la pájara abans mencionada cap al final. Encara em falten kms a les cames i acostumar-me una mica a la nova intensitat en el treball de gimnàs.

LA CRIATURA VA CREIXENT

2008-11-14T20:57:00.002+01:00

Poquet a poquet, com un nen petit, l'A.C.77 va evolucionant i creixent, desde els primers passos fa aproximadament uns 2 anys, on va nèixer com iniciativa d'un grup d'amics que volien diferenciar-se de l'establert fins llavors al Baix Camp, fins a dia d'avui, on amb només 2 anys es pot dir que la criatura ja ha après a fer les seves primeres passes per si soles. Tot i això, com en un cicle vital, haurà d'apendre encara més coses, i algunes (o moltes) vindràn dels errors, però per això existeixen, per apendre. Però no ens avancem al futur, cap de nosaltres sap ni tan sol el que pot passar demà, així que millor deixem la criatura tranquila i que continuï el seu cicle vital evolucionant com fins ara. Si ens centrem en el que vindrà aquest any, hem de destacar 2 coses:

El creixement en quant a nombre de socis, en una proporció inesperada que ni tan sols les previsions més optimistes ho contemplaven (benvinguts siguin!!), que ja us anirem avançant aviat desde la web del club.

I en un altre apartat, el tema de la roba i els patrocinadors, aquest últim una feina no massa fàcil de fer, però si la gent es mou i troba persones que comparteixen les idees i a més tenen la voluntat d'ajudar al club, és agraïda. Per un costat tenim Bicipark, que es dedica a la venda i reparació de tot tipus de bicicletes a Reus, on trobareu marques com Wilier i Storck, entre altres. Per una altre costat, Pirsa, dedicada a la pintura industrial, reparació de paviments, etc... Vegaster, dedicada a la construcció, concretament a l'aluminosi, restauració de façanes, etc... I finalment, Isotop, un dels últims a incorporar-se, que ens aportarà, a banda de esponsorització, beguda isotònica.

Com veureu, un salt molt gran d'un any a un altre, ara toca disfrutar de la temporada 2009, fer les coses ben fetes i seguir creixent com a club. El futur? Com he dit abans, això no ho sap ningú...

DE CUMPLE A CUMPLE ......

2008-11-10T22:42:00.007+01:00

..... i entreno perqué em toca. Així es podria resumir aquest cap de setmana; dissabte dos "cumples", un al matí i un altre a la nit. El del matí, el de la meva germaneta Carlota, que ja ha fet 3 anyets (com passen els anys!), així que a , felicitar-la, i a menjar guarrades i pastís; ella pobreta la veritat és que molt de cas tampoc ens va fer als seus dos germans (jo i la Marta), perqué estava jugant tota l'estona amb els seus amic i amigues, normal, així que la millor opció va ser menjar per carregar piles per la sortida en bici de després.

Les meves dos donetes: la Marta i la Carlota.

Més fotos del matí: pare i filla.

Voleu dir que ens assemblem? No ho veig tan clar .... jejeje.

La foto ho diu tot.

Després de menjar pastís, i al migdia ja, viag quedar amb l'Iñaki i l'Oscar de Prades per a entrenar, però la sortida va ser una mica accidentada; havíem passat feia un moment Mont-roig quan se sent "poofff": la coberta de darrera de l'Iñaki rebentada; vam canviar la càmara, vam ficar un tros de la que estava rebentada perqué fes de parxe, però ni així, i el pobre va haver de trucar que el vinguessin a buscar, mentre Oscar i jo vam girar cap a Montbrió per anar a buscar al Tardiu, que havia trucat feia una estona. Un cop a Montbrió, Oscar va haver de marxar, que tenia boda a la tarda, i vaig estar rodant una estona amb el Tardiu, que també va marxar ja que havia d'anar a dinar; així que amb aquest panorama, i sol, vaig continuar rodant durant una hora i mitja bona, ja començava la tarda, s'estava tranquil a la carretera, i vaig disfrutar d'aquesta última part de la sortida fent el hamster com bona part de l'hivern passat: jo sol, amb la carretera tranquila, controlant les pulsacions i que la cadència fos prou alta. Un cop acabat l'entrenament, a dutxar-se, dinar, i descansar una mica, que tenia un altre cumple al vespre.

Ben rebentada va quedar la coberta; un altre que es passarà als Continental, crec.

Mestre, que això és una imprudència! No ho feu a casa.

Continuem la ruta l'Oscar i jo, en busca del Tardiu.

Ningú entrena: no et lliuraràs de la foto Tardiu, ara sabràn que avui has "fitxat" a la carretera.

Quina tranquilitat: així dona gust fer el hamster.

Al vespre, un altre cumple, el de l'Iván, que celebrava els seus 28 anys, així que a sopar i després de festa, que la cosa s'ho mereixia (un anyet menys per arribar a la trentena, eh Iván? jejeje). Després d'unes quantes birres, cap a casa a dormir una mica, que el dia, ni que no ho semblava mentre feia coses, va ser esgotador, així que el diumenge, a descansar, que aviat s'haurà d'entrenar una mica més i això de fer la marmota el diumenge s'acabarà aviat.

UN DIA FRESQUET

2008-11-06T21:32:00.003+01:00

Després de les plujes del cap de setmana, i tot i anar baixant les temperatures, dimecres va ser un dia realment fred. Per primera vegada en molt de temps (practicament desde febrer), em vaig tornar a posar la jaqueta d'hivern i els guants, i tot i que els segons me'ls vaig treure ràpid, la jaqueta es va quedar lligada tota l'estona, i això que al començar a suar i entar en calor pensava que em sobraria, però no va ser així. La sortida va ser tranquileta, en companyia del Jefe, que ja està arrancant també en la pretemporada 2009, i a mig camí ens vam trobar amb un dels mítics de la província: el Dani Cañardo. Després d'estar una estona fent-la petar els tres, el Dani va girar per a continuar amb la seva sortida i el Jefe i jo vam encarar l'últim tram abans d'arribar a casa, pel caminet que porta de Vila-seca a Reus, amb restes encara del vendaval de dissabte a la nit (com debia estar el diumenge i el dilluns!).

Dos clàssics: El Jefe i Cañardo.

Rodant en paralel bona estona, i bastant tranquils, una cosa estranaya entre setmana.

---- Avui sortideta tranquila a moure cames una horeta i mitja, dimarts una mica de gimnàs i natació, i avui dijous he repetit piscina i gimnàs, amb la companyia de l'Oscar de Prades a la segona, a qui veure ara habitualment per la sala de peses, aprofitant que hi ha menys hores per entrenar per a fer algo de cames i no estar tan parat.

UNA TEMPESTA DEL MIL

2008-11-03T23:08:00.005+01:00

Info: Diari de Tarragona

"La capital del Baix Camp llegó a registrar rachas de viento de hasta 140 km/h. Más de 30 coches sufrieron desperfectos.

El temporal de lluvia y viento, con ráfagas de hasta 160 kilómetros por hora que ayer azotó a las comarcas tarraconenses, provocó importantes daños materiales en toda la provincia. En total, los Bombers de la Generalitat efecturaron 244 salidas a lo largo de toda la jornada, la mayoría de ellas (108) en el Baix Camp, seguida del Tarragonès (81). A nivel autonómico, esta cifra se elevó hasta las 575. En la capital no se debió realizar ninguna actuación de mayor importancia. Sólo mobiliario urbano destrozado, árboles caídos, postes eléctricos afectados o algunas inundaciones en los bajos de los edificios. El temporal no tuvo mayores consecuencias, si bien los usuarios del tren tuvieron que soportar retrasos de una media hora. Varios desperfectos en ReusLa madrugada de ayer fue de miedo para los habitantes de Reus. Las fortísimas rachas de aire y fuertes lluvias que se registraban sobre las cuatro de la mañana provocaron que centenares de árboles cayeran sobre la calzada. Estos árboles motivaron la mayoría de las numerosas salidas que tuvo que efectuar hasta e lmediodía de ayer la Guàrdia Urbana, así como el desprendimiento de elementos diversos de domicilios particulares y vidrieras en los establecimientos. La policía local levantó actas de cerca de una treintena de desperfectos en vehículos en diferentes zonas de la ciudad, desde los paseos Mata o Sunyer a la plaza de la Sagrada Família pasando por las calles Alcover, Espronceda, Jacint Verdaguer, la Avinguda de Montblanc o President Tarradellas.En la avenida Països Catalans el muro de un solar cedió debido al viento y varias calles y caminos tuvieron que ser cortados provisionalmente, bien por inundaciones o por estar del todo impracticables. El aparcamiento de la parte posterior del cementerio, que el sábado ya estaba hecho un lodazal, era uno de estos lugares impracticables. Igual los caminos de Monterols, Pere Estela (en el barrio Montserrat) o el de acceso a la depuradora. El alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, calificó de «episodio meteorológico grave» las fuertes lluvias y el viento registrado. Pérez, que dijo no recordar una situación similar, ordenó crear un dispositivo especial de limpieza para que la ciudad volviera a la normalidad. Tornado en Cabra del CampQuienes también pasaron una mala noche fueron los vecinos de la urbanización Miralcamp de Cabra del Camp. Sobre las cuatro de la madrugada el estruendo que causaba el viento les despertó y através de las ventanas veían volar árboles, tejas y todo tipo de objetos. Fueron momentos de auténtico miedo, como le explicaron al alcalde Andreu Ferré.El tornado duró unos 20 minutos. Los vecinos de la urbanización en la que se concentran segundas residencias pero también viviendas para todo el año ya había dado la voz de alerta, pero no podían hacer nada más que estar confinados en casa suponiendo lo que estaba pasando fuera y oyendo cómo el fuerte viento desgajaba algunos de los tejados.Una vez pasó el fuerte vendaval los vecinos comenzaron a salir de sus casas par comprobar los destrozos y certificar que no se habían producido daños personales. Sin embargo, torres de tensión, farolas, árboles y restos de algunos tejados estaban esparcidos por toda la urbanización.Una de las primeras actuaciones fue limpiar los accesos al núcleo, ya que habían quedado bloqueados por la gran cantidad de árboles que cayeron sobre el asfalto. Las máquinas permitían así que muchos vecinos pudieran acceder a la urbanización para comprobar los efectos del tornado y a otros muchos salir para poder recuperar los nervios de una muy larga madrugada. El alcalde Andreu Ferré señaló que en los próximos días se habrán contabilizado los daños causados.El Centre d'Emergències de Catalunya (Cecat) desactivó ayer a las 20.32 el plan de emergencias Inuncat. De cara a hoy, las previsiones meteorológicas indican que seguirá la inestabilidad en la Costa Daurada."

Així han quedat alguns del arbres de davant de casa meva .....

..... tot i que la pitjor part se la van emportar a Salou.

---- Amb la ressaca de la castanyada, encara vaig poder fer algo dissabte a mig matí, completant dos horetes i poc per a cremar els panellets de la nit anterior. Diumenge, com heu vist, impossible.

FORA LA PERESA!

2008-10-31T20:36:00.000+01:00

Tal i com m'havia proposat, a poc a poc m'estic treient l'apalanque del damunt. Després de descansar el dimecres per les plujes, vaig aprofitar que el dijous estava la cosa una mica més "calmada" per a sortir a moure cames; dubtava entre fer BTT o carretera, però com que vindràn molts dies on només podré sortir en BTT, vaig optar per apurar els dies que encara es pot sortir en carretera. Durant la sortida, els núvols van anar apareixent, així que vaig optar per adaptar la ruta al fet d'anar esquivant els núvols i buscar més clarianes; al final, per sort, no em vaig mullar, tot i que en molts moments de la sortida semblava que començava a caure una mica d'aigua.

Tot i anar esquivant els núvols tota l'estona, al final es va tapar bastant, i el vent va anar guanyant força.

---- El dijous, a moure una mica les cames una hora i poc en carretera, i el divendres vaig complir amb una mica de gimnàs, sembla que la marmota es va treient la peresa del damunt.

TARDOR IGUAL A...... PRETEMPORADA

2008-10-29T21:52:00.004+01:00

Ja fa uns dies que, segons el calendari, va arribar la tardor, però no va ser fins ahir, que va començar a ploure i a baixar les temperatures, que la gent ho hem notat; fins ara no era més que una prolongació de l'estiu. Així doncs, amb la tardor, arriben dies de tota manera: freds, grisos, plujosos, amb vent, algunes estonetes de sol on calenta una mica..... ja veieu quin panorama! Molts d'aquests dies no conviden ni a sortir en bicicleta, i per això els ciclistes aprofitem aquesta epoca de l'any per a fer el que anomenem pretemporada. En què consisteix la pretemporada? N'hi ha de moltes i molt variades, podríem dir que son quasi personalitzades, i és que va a gust de cadascú, però tenen un denominador comú: menys hores de bicicleta i més activitats diferents a pedalar per l'asfalt.

Molts aprofiten per a sortir a caminar, altres a córrer, a nedar, a anar al gimnàs, a fer BTT i molts no deixen ni de competir, però en una altra especialitat: el ciclocross. Del que es tracta és de desconnectar, de descansar "psicològicament" de la rutina de tot l'any, tot fent un descans actiu, ja que tampoc és bo parar del tot molt de temps. En el meu cas, després de 2 setmanes de descans total, i una altra de transició on he fet més la marmota del que tenia pensat, aquesta m'he decidit a començar d'una vegada amb la pretemporada: combinaré algunes sortides de carretera amb altres de BTT, però sempre amb un volum no massa gran d'hores, juntament amb el treball de gimnàs i potser hi afegeixo alguna activitat més, com nedar (ja veieu que a mi, això de córrer, ja no em va massa....).

En dies com ahir o avui és una bona opció, fas una activitat alternativa a la bicicleta que ajuda també a desconnectar una mica, com el gimnàs o nedar, que les hores dalt de la bici ja arribaràn.

Deixeu-me que avui us enseny un regal que m'ha fet la meva germaneta petita, la Carlota: i és que m'ha volgut regalar el dibuix que estava fent quan he anat a veure-la. No cal dir que aquest dibuix ja el tinc penjat al suro de l'habitació, m'ha fet una il.lusió tremenda!

"Té Iol". Aquestes dues paraules avui m'han alegrat el dia enormement; aquí teniu el dibuix, com podreu apreciar a la part superior dreta, fins i tot ha escrit el meu nom!

---- Després de fer la marmota molts dies, per fi m'he decidit a deixar d'estar amb les cames en horitzontal i ahir, com que estava plovent, vaig anar al gimnàs a treballar una mica les cames. Avui he aprofitat per descansar, demà veurem com està el dia, però s'ha acabat hivernar tant.

A POC A POC TORNEM A PEDALAR

2008-10-26T22:37:00.005+01:00

Després d'una setmana marcada per la pluja, que m'ha obligat a fer la marmota més que mai, dissabte per fi vaig poder sortir a pedalar a l'aire lliure. I és que no hi ha millor sensació que notar l'aire a la cara mentre pedales fent el "hamster". La sortida va ser en grupeta, bastant nombrosa, i formada per Iñaki (retorn a les pedalades, benvingut company!), Oscar, JR, Judit, Kaito Monné i Javi Voigt. Algo més de dos hores pedalant primer per l'interior i després cap a la costa, que ara ja torna a estar molt tranquila, per acabar acompanyant a la corredoreta a mig camí de la Selva i tornar a Reus. Molt divertida la sortida, distesa i amb moltes rialles, i és que a alguns de la grupeta se'ls hi va la pinça i no paren de fer xou.

Kaito estrenava avui la Cento, que amb les rodes Zipp queda espectacular.

Imatges de la grupeta rodant durant el matí.

---- A poc a poc torno a agafar el ritme a la bici, per culpa de la puja no he pogut fer més aquesta setmana. Esperem que a partir d'ara no em costi tant com aquesta setmana, i vagi adaptant-me a això de tornar a fer el hamster.

---- Avui diumenge he fet d'assistència a l'Etapa Garcia, i ha sigut molt divertit. Per a veure la crònica i les fotos, passeu pel blog del Ninu.

HIVERNACIÓ FORÇOSA

2008-10-23T20:15:00.004+02:00

Dos dies seguits plovent, els que tenia pensat sortir a entrenar, han fet que m'hagi quedat a casa en plan hivernació, en horitzontal i sense tocar la bici, ni tan sols per a fer "rodillo", i és que reconeixo que aquest inici de pretemporada m'està costant una mica tornar a agafar els hàbits. Deu ser que encara estem a octubre, on molta gent aprofita per a descansar, i ho faig servir d'excusa (juntament amb que aquesta temporada 2008 ha sigut "completeta") per a no fer un esforç mental i pujar dalt de la bici, ni que sigui per a moure les cames una mica. Al menys tindre les cames ben descansades per quan comenci a fer "l'hivern"!! Només espero que tant apalancament no em passi factura després, si no la temporada 2009 se n'anirà a l'aigua (total estem a octubre, no? ara tothom descansa, no? molta gent faria com jo, no? ... no? ....no?).

La pista de bàsquet de davant de casa meva no enganya: impossible anar en bici.

---- Seguim fent la marmota, tot i que no era la meva intenció, degut al mal temps; masses dies parat pel meu gust. Ja estic en 67 kg, si segueixo sense fer res i menjant així potser al final m'ho haurè de mirar una mica. Esperem que pel cap de setmana la cosa millori i pugui moure les cames una mica.

SEGUIM FENT LA MARMOTA, PERO MENYS

2008-10-19T22:56:00.005+02:00

M'està costant fer la transformació d'aquest simpàtic animalet a hamster un altre cop.

Aquesta és la tonica de les últimes setmanes, el mes d'octubre es pot resumir en vida de "marmota": descansar, menjar, beure, algunes sessions de festa (es clar, no poden faltar) i dormir. Encara queden dues setmanes, i la veritat és que m'he acostumat massa bé a no fer res. Així que ja toca anar fent la transformació: de marmota a hamster un altre cop, sense forçar i a poc a poc; per començar, aquesta setmana dues sortidetes molt tranquiles, pel pla, una entre setmana i una altra aquest diumenge al matí, aprofitant que no plovia (i mira que la cosa pintava malament), tot i que la tentació de tornar-me a quedar tot el matí dormint com el dissabte hi era, però al final he fet un esforç mental i he decidit sortir a pedalar. De camí he trobat a Javi Voigt i a Judit, i la cosa s'ha fet una mica més distreta, però després de dues horetes pedalant, ja en tenia prou i he anat cap a casa.

Costa posar-se les piles un altre cop, però cal tenir en compte que fa un mes encara estava a Andorra fent una crono, així que el descans era merescut després d'una primera temporada tan carregada com la 2008, i no cal abusar de les hores dalt de la bici, que l'hivern és molt llarg i dur, i ja vindrà l'epoca d'arribar a casa fet caldo. De moment, a seguir disfrutant d'aquesta "tranquilitat".

MENTRE UNS PAREM, ALTRES SEGUEIXEN A TOPE

2008-10-16T21:28:00.006+02:00

Diumenge es va disputar a Alcover el BTT Vall del Glorieta, que compleix ja la seva cinquena edició, i a poc a poc es va consolidant com a marxa en BTT de la província. Moltes cares conegudes es van trobar en un matí que amenaçava pluja, però que al final es va comportar i no va caure el xàfec que s'esperava. La victòria va ser per a Jordi Carnicer, amb un temps de 1:30:54, segui t de Jordi Martorell, germà de l'Enric, que va acabar molt a prop, amb un temps de 1:31:48. En quant a participació, alguns asidus a aquest blog, com el Tardiu, el Jefe, el Joan i el Jaume, tots 4 futurs A.C. 77 el proper any. Tardiu va quedar el 16º amb un temps de 1:48:04, el Jefe 41º amb 2:03:52, Joan el 53 amb 2:13:41, i Jaume el 119º amb 2:52:36 (maquina, a entrenar una mica més de cara a l'any que ve, que tú abans estaves molt més al davant). Aquí teniu la classificació general de la prova.

Aquí teniu als quatre en acció: Tardiu ....

.... el Jefe .....

.... Joan .....

.... i Jaume.

Menció especial per al Jefe, que es va endur la victòria en categoria Master-50, per davant dels seus rivals en tot moment, i és que al segon calssificat quasi li va treure mitja hora. Un bon premi de final de temporada per a qui em va iniciar en això de la bicicleta; espero que l'any que ve aconsegueixi més victòries! Aquí us deixo la classificació.

El Jefe en el moment de rebre la copa.

Podium de Master-50.

VAGO, VAGO, VAGO

2008-10-14T23:31:00.006+02:00

Així és com he continuat tota aquesta setmana, seguint amb el descans de final de temporada sense fer res, només menjar, dormir, anar de festa i beure. Ni tan sols he fet una cosa que em vaig proposar, com caminar. I és que la millor manera de deixar recuperar a les cames és mínim esforç i repos absolut, i això mateix ho he fet. A més, amb l'idea de guanyar uns quilets de més, no m'he estat de res, i la meva "dieta" ha tingut abundància en sopars fora de casa, donuts, croissants de xocolata i burguers, així que m'he plantat a finals de setmana ja en 66,5 kg, i una mica de "flotador" que em servirà per a protegir-me del fred de l'hivern, que per cert, no acaba d'arribar (i per mi pot estar així uns dies més).

La "dieta" d'aquests dies.

Menció especial al sopar de dissabte a la nit, amb tota la colla de fa uns anys (feia moooolt de temps que no ens reuniem, només un parell d'absències per causes de força major), i després del sopar, acompanyat en tot moment d'unes quantes ampolles de fragolino, de festa per Salou, a liarla i a continuar ficant alcohol dintre del cos i a fer "xou". Diumenge era un "cadàver", feia molt de temps que no la pillava així, però també es veritat que portava molts mesos portant-me bé.

Aquí encara fent els cafés, esperant la ronda de xupitos, orujos, etc...

---- Un altre que ha caigut, i ja van uns quants aquesta temporada. Ara el navarruso serà tercer del Tour, un podi que crec que es mereixia al juliol i que aviat li donaràn.

CONTINUEM DE "FESTA"

2008-10-06T23:25:00.016+02:00

Mai millor dit, continuo de festa, en totes les seves variants, tan a la que es refereix a no fer res com, sobretot, a la variant més nocturna. I és que res millor per a desconectar que fer coses que durant la temporada no es poden fer tan sovint, com menjar tot el que em ve en gana sense tenir que preocupar-me d'estar fi per a les curses, o la de disfrutar a tope de la nit sense tenir que patir per si es fa massa tard per a descansar bé. Així que guarrades a tope, que convé pillar uns quilets per a "sobreviure" a l'hivern, i això inclou donuts, phoskitos, croissants de xocolata, tota mena de postres (que tingun xocolata, és clar), burguers i abusar de les pizzes i les tapes, tot amb l'objectiu de deixar enrera els 63'5 kg. de l'última crono, per a arribar aproximadament als 67 o 68, per tal de fer una bona reserva de greix que em protegeixi del fred. En quant a la vida de "vampir", la veritat és que ja desde la setmana passada disfrutant-la a tope, sense perdonar, i és que fins i tot una nit innocent que només pretenia atipar-me al Burguer King es va convertir en un bon "puntillo" i la la respectiva festeta per Salou (el millor plan ...... es no tenir plan!).

Aquesta son les rondes que van caure divendres a la nit, però falta multiplicar-les per 2, que ja ens havien pres les 3 primeres de la taula.

Fent uns passes de guitarreo amb la Coronita, jejeje.

Al dia següent, o millor dit, a la nit següent, a pendre algo per Reus, algo més "de tranquis", que calia guardar forces per l'endemà, que tocava la festa bona; tot i això, sempre és agradable sortir per la teva ciutat, ja que et trobes molta gent coneguda i hi parles una bona estona, ja que durant l'any no et deixes veure tan per la nit. El diumenge a la tarda, la festa grossa del cap de setmana: expedició a Barcelona cap a l'antiga Sala Space per a la sessió Café Olé amb Ultra Naté; hi vam anar JR, Juanky, Iván i jo, amb la baixa d'Iñaki per una inoportuna grip (tranqui, que els beures els vam fer en honor teu); cubates al mític restaurant xinès de davant la discoteca, uns xupitillos al cotxe abans d'entrar i cap a disfrutar d'unes de les millors festes de Barcelona: un ambient molt guapo (no cal dir perqué, no?jeje) i una música inmensa. L'actuació d'Ultra Naté molt bona, tot i que no va cantar massa repertori (deu ser que venia de deixar-se la veu als "cierres" d'Eivissa), i a continuar disfrutant de la festa fins que van tancar .... i això que l'endemà curràvem!

Entren els "gogos", autèntic inici de la festa Café Olé.

Moments durant la festa ......

.... més moments .....

.... que no pari!!

Ultra Naté durant la seva actuació.

Bien no, l'ambient a Café Olé?

El night group A.C.77 del diumenge.

Alguns tornant ja eren autèntics cadàvers.